Crític Cerca
Dades

Així serà la gran batalla metropolitana del 14-F entre el PSC i ERC

Hi haurà transvasament entre els dos partits? Què faran els indecisos? Existirà un 'efecte Illa' entre els votants republicans?

09/02/2021 | 06:00

Fotos: PSC / ERC

Des de principis de segle, o fins i tot abans, ben bé es podria dir que ERC i el PSC han seguit una evolució en direccions oposades. D’una banda, després del rècord d’escons (50) del PSC de Pasqual Maragall l’any 1999, els socialistes van començar una davallada important que els va situar en un mínim de 16 escons l’any 2015 (523.283 vots) i en 17 escons l’any 2017 (606.659 vots). Per contra, ERC va fer el seu mínim l’any 2010 (10 escons i vora 219.173 vots) i el seu màxim en les últimes eleccions del 2017 (935.861 vots).

L’evolució d’ambdues formacions, conjuntament amb la intenció declarada d’ERC de fer forat en feus tradicionals del PSC, sobretot en l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), ha situat la frontera electoral entre els dos partits com una de les més interessants de la política catalana recent. Així mateix, en un context en què una bona part dels transvasaments de vots es donen dins de cada bloc —és a dir, entre partidaris de la independència, d’una banda, i partidaris de la unitat d’Espanya, de l’altra—, la frontera ERC-PSC s’ha erigit en una de les poques que podria trencar aquesta dinàmica.

ERC fa un lent forat en feus del PSC

Per esbrinar si hi pot haver transvasament de vots entre ERC i el PSC, convé fer una mirada al passat. Des del 2010, hem observat eleccions en què ERC ha crescut i el PSC ha baixat, però també d’altres en què la caiguda dels socialistes ha anat acompanyada no necessàriament d’un creixement d’ERC, sinó d’altres formacions, com els Comuns o fins i tot de Ciutadans. Així mateix, canvis en l’electorat (per exemple, votants que entren en el cens per primera vegada) o canvis en l’abstenció podrien ser darrere de diversos fluxos encreuats. Amb tot, podem concloure que s’ha produït un transvasament entre el PSC i ERC? Si és així, en quina magnitud?

Algunes anàlisis prèvies (per exemple, aquí i aquí) indiquen que, efectivament, ERC ha anat fent forat al PSC arreu del país. El creixement també s’ha produït a l’àrea metropolitana, singularment a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, en termes percentuals, el creixement dels republicans a la zona metropolitana del país ha estat menor. És a dir, els guanys d’ERC extrets del PSC fora dels nuclis urbans més poblats han estat percentualment importants, arribant fins i tot a substituir gairebé tot el suport electoral socialista. Per contra, en els nuclis urbans metropolitans aquest sorpasso o no s’ha produït o ha estat molt menor.

Amb tot, guanys percentuals petits en zones altament poblades impliquen que, en nombres absoluts, el guany d’ERC en detriment del PSC hagi estat major. Per exemple, guanyar un 3% de vots en una ciutat de 100.000 persones suposa 3.000 nous vots, mentre que guanyar un 15% en una ciutat de 1.000 persones només suposa 150 nous vots.

El gràfic següent il·lustra el canvi en el vot entre el PSC i ERC. En concret, compara els resultats d’ERC i del PSC del 2017 amb el 2010 en cadascun dels municipis catalans. Valors positius indiquen que, respecte al 2010, el partit ha obtingut més vots. Negatius, que n’ha obtingut menys. Com s’hi pot veure, quasi tots els punts se situen en el quadrant superior esquerre, la qual cosa indica que, als municipis on ERC ha guanyat suports entre el 2017 i el 2010, el PSC n’hi ha perdut. Així mateix, el gràfic diferencia entre municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. Tal com s’hi pot veure, el creixement d’ERC s’ha produït tant en les primeres com en les segones.

Tanmateix, hi ha matisos importants. En zones metropolitanes, ERC ha crescut relativament menys en feus del PSC que en altres latituds. Dit d’una altra manera: tot semblaria indicar que, mentre que fora de l’AMB ERC ha crescut a costa del PSC, a l’AMB la pèrdua de suport dels socialistes no sempre ha estat correlacionada amb un increment proporcional de vots a ERC. Els republicans han aconseguit fer-hi forat, sovint arreplegant votants socialistes, però no en la mateixa magnitud.

Fidelitat de vot i molt poca transferència per al 14-F

Encara queden bosses de votants que poden bascular entre els socialistes i els republicans? Cap a quina direcció? Per respondre aquestes preguntes, emprem les tres enquestes que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha realitzat durant l’any 2020. Atès que el CEO no identifica el lloc de residència de l’enquestat, però sí la comarca, atribuïm a l’àrea metropolitana de Barcelona totes les persones enquestades a les comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Vallès Oriental i del Vallès Occidental.

La primera pregunta que ens plantegem és on aniran els vots de les persones que al desembre del 2017 van votar ERC o el PSC. Les dades ens mostren una gran fidelitat de vot i una transferència d’ERC al PSC menor de l’1%, i del PSC a ERC de poc més de l’1,5% del total dels seus votants. Fora de l’AMB, els resultats són pràcticament idèntics.

L’enquesta recent del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), però, dibuixa algun matís diferent. Si ho comparem amb les últimes catalanes del 2017, hi ha un 4-5% de votants d’ERC que es plantegen votar el PSC el 14 de febrer. En canvi, al revés, és a dir, el flux de votants socialistes que es plantegen votar ERC, és molt menor (menys d’un 2%). Segons aquesta mateixa enquesta, ERC beuria sobretot de Junts per Catalunya (9%), d’En Comú Podem (3,3%) i de la CUP (4,2%).

Diferències importants en l’eix nacional (i menys en l’eix social)

Però, fins a quin punt el votant del PSC i el d’ERC s’assemblen? Per respondre aquesta pregunta, compararem les persones que en les enquestes del CEO del 2020 han afirmat que votaran el PSC el pròxim 14-F i les que han afirmat que ho faran per ERC. Quan ens fixem en la seva autoubicació ideològica, veiem com els votants d’ERC són més d’esquerres que els del PSC. En ambdós casos, el votant de fora de l’AMB és lleugerament menys d’esquerres, especialment pel que fa al PSC.

Quant a la preferència territorial (que Catalunya sigui una regió d’Espanya, una comunitat autònoma, com en l’actualitat, un Estat federat a Espanya o un Estat independent), hi veiem diferències importants: mentre que els del PSC tenen una preferència per l’statu quo i, en menor mesura, per l’Estat federat, en el cas d’ERC la majoria té com a primera preferència la independència. En aquest cas, també s’hi observa que el votant de l’AMB és lleugerament menys autonomista/independentista en ambdós casos), si bé es mantenen les diferències entre els dos grups de votants.

El Salvador Illa ministre, ben valorat entre els votants d’ERC

Si ens fixem en la proximitat amb l’altre partit, tampoc no hi veiem una evidència gaire clara que els dos partits estiguin competint per un mateix espai o que estiguin compartint electorat. Si bé és cert que els votants d’ERC a l’AMB valoren millor el PSC que els de fora de l’AMB, la valoració mitjana dels socialistes no arriba ni al 3,5. Dit d’una altra manera, la simpatia cap a l’altre partit no és precisament elevada entre ambdós electorats.

Malgrat tot, l’animadversió no és absoluta. Quan ens fixem en la valoració del líder de l’altre partit, observem com el canvi de Miquel Iceta a Salvador Illa ha generat una situació que pot acabar posant punts en comú entre el votant dels dos partits. Així, mentre que Iceta tenia una valoració de 3,85 entre els votants d’ERC, Illa la té de 5,43. Val a dir, però, que aquesta valoració és prèvia a ser erigit en candidat i, consegüentment, inclou l’avaluació de la persona com a ministre de Sanitat i no com a presidenciable al Palau de la Generalitat. El gràfic següent ens mostra l’avaluació d’Illa per part dels futurs votants d’ERC i de Junqueras per part dels futurs votants del PSC. Com hi veiem, Illa recull més suports en els valors alts de l’escala per part de futurs votants d’ERC, i això és especialment cert dintre de l’AMB.

Els indecisos d’ERC podrien bascular cap al PSC

Finalment, per concloure transvasaments potencials entre ambdós, és convenient fixar-se en el perfil de les persones que el 2017 van votar ERC o el PSC i que ara diuen que són indecises. Fins a quin punt els seus perfils convergeixen? Per facilitar la comprensió de les dades, ens fixarem tan sols en els votants de l’AMB, on potencialment hi ha més vots en joc que poden decantar les eleccions. Tots els valors van de 0 a 10. En el cas de la preferència territorial, el valor 0 correspon a una regió d’Espanya i el 10 a un Estat independent.

En les primeres sis files comparem els votants del 2017 del PSC que ara han decidit el seu vot versus els que ara estan indecisos. Segons el CEO, un 17% dels votants socialistes del 2017 ara és indecís. Les dades ens mostren com els indecisos socialistes són molt semblants als decidits, tant en preferència territorial com en valoració a Junqueras. L’única diferència és que els socialistes indecisos s’ubiquen lleugerament més cap a la dreta. No sembla, doncs, que aquest respongui a un perfil d’indecís “tipus” que pugui acabar basculant de manera generalitzada cap a ERC.

En les sis files següents comparem els votants del 2017 d’ERC que ara estan decidits amb els que són indecisos. En total, hi ha un 12% de votants republicans que encara no ha decidit el seu vot. Les dades ens mostren com els indecisos valoren millor Salvador Illa que els decidits, són lleugerament menys independentistes i tenen la mateixa ideologia. Aquest perfil semblaria més factible que acabés passant al PSC, tal com ens indica l’enquesta del CIS, tot i que les diferències tant pel que fa a la preferència territorial com a la ideologia entre ambdós partits són substancialment més grans que entre els indecisos i decidits del partit. Si hi ha, doncs, un transvasament, no sembla en tot cas que hagi de ser sistemàtic.

Quina és, doncs, la imatge final de la batalla PSC-ERC? És indubtable que, com explicàvem anteriorment, ERC ha fet forat en zones tradicionalment socialistes. D’una banda, fora de les àrees urbanes metropolitanes, els feus del PSC han abandonat massivament el partit, alimentant en bona part ERC. De l’altra, en zones metropolitanes urbanes, una bossa de votants del PSC s’ha fet republicana. És percentualment petita, però quantitativament nombrosa. Una de les preguntes del milió és, precisament, si pot continuar aquest patró.

Les enquestes preelectorals ens indiquen que més aviat no. ERC sembla haver recollit ja una bona part dels que estaven predisposats a fer el pas. De fet, les enquestes indiquen que fins i tot podria haver-hi una reculada i el PSC podria arribar a recuperar algun votant republicà. Amb tot, el comportament electoral de les persones acostuma a ser més estable del que sovint es creu i no sembla que en els propers comicis hàgim d’observar grans transvasaments d’uns a altres. El gran canvi s’ha produït ja en gran manera. Si continuarà en el futur, en l’una direcció o en l’altra, ho començarem a saber d’aquí a alguns dies.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies