Crític Cerca
Dades

Què faran els votants de frontera de la CUP i dels Comuns el 14-F?

Segons les dades del CIS i del CEO, els electors cupaires que volen canviar el vot es decantarien més per JxCat i per ERC, i els dels Comuns apostarien principalment pel PSC i pels republicans

03/02/2021 | 06:00

La candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, i la de la CUP, Dolors Sabater. Foto: ACN

Tota guia (bàsica) d’una campanya electoral diu que aquesta ha de servir, sobretot, per aconseguir dos objectius. El primer: mobilitzar aquells votants propis o afins, és a dir, garantir que tots els “teus” vagin a les urnes. El segon: convèncer l’electorat de frontera. És a dir, intentar que les persones que dubten entre donar-te suport i votar per una altra formació acabin votant-te.

Un d’aquests espais de frontera dels últims anys ha estat, precisament, el que hi ha entre Catalunya en Comú i la CUP. En les eleccions generals del juny del 2016, quan la CUP no s’hi va presentar, segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) gairebé la meitat de votants cupaires en les eleccions al Parlament del 2015 (un 42,4%) van anar a parar a En Comú Podem. Ara bé, en les generals del novembre del 2019, ja amb la CUP com a opció a votar, gairebé el 100% d’antics votants de la formació van tornar a optar per ella.

Tot i això, la dinàmica del procés sobiranista i la política d’aliances dels uns i dels altres ha acabat allunyant el discurs i la pràctica de les dues formacions. Hi ha encara un espai de frontera entre els Comuns i la CUP? Quines diferències té l’electorat? En què s’assemblen i en què es diferencien els votants de les candidatures que encapçalen Jéssica Albiach i Dolors Sabater?

En els comicis catalans del 2017, la CUP va aconseguir 195.246 vots (un 4,46%) i 4 diputats, mentre que Catalunya en Comú va obtenir 326.360 vots (un 7,46%) i 8 diputats. Segons algunes enquestes, per exemple, la darrera del CIS, totes dues formacions pujarien, sobretot la CUP, que podria doblar el nombre d’escons. Quina podria ser la intrahistòria d’aquests canvis?

Sense notícies del votant de frontera

Una primera aproximació és mirar a quin partit pretenen donar suport aquelles persones que el 2017 van votar la CUP o Catalunya en Comú. Per fer-ho, podem remetre’ns a les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del CIS. Els dos centres coincideixen que, per norma general, els votants de la CUP del 2017 seran més fidels al partit que no els dels Comuns. Segons el CIS, un 52% de cupaires tenen ja clar que repetiran, un percentatge que el CEO eleva a un 66%. En canvi, en el cas dels Comuns, el tant per cent de fidelitat oscil·la entre el 35% que apunta el CIS i el 43% que assenyala el CEO.

I què faran els votants dels uns i dels altres que han decidit canviar de vot? La primera conclusió és que no es detecten transvasaments significatius entre les dues formacions. En el cas de la CUP, el percentatge d’electors que han decidit canviar el vot pels Comuns oscil·laria entre l’1,2% del CIS i el 2,1% del CEO. En el cas dels Comuns, les xifres són similars: entre els votants del 2017, els qui han decidit apostar ara per la candidatura de Dolors Sabater són només un 2,7% (segons el CIS) i un 1,1% (segons el CEO).

Cap a on anirien, doncs, les hipotètiques fugues de vots dels dos partits? Segons el CIS, en el cas de la CUP la principal fuga de vots seria cap a Junts per Catalunya (un 6,7%), i en menor mesura ERC (un 2,25%). El CEO detecta una tendència similar: un 4,3% dels votants cupaires farien el pas a JxCat, i el percentatge dels que apostarien per ERC seria imperceptible. Hi ha, però, encara un 29% de cupaires indecisos, la qual cosa podria fer canviar la imatge final.

I en el cas de la candidatura de Jéssica Albiach? Aquí les dades divergeixen més segons el CEO o el CIS. Segons el CIS, un 15,2% de votants dels Comuns del 2017 ara apostarien pel PSC de Salvador Illa. Segons el CEO, la fuga es distribuiria a parts iguals entre el PSC i ERC (un 4,6% cadascun). Amb tot, fins a un 36% de l’electorat dels Comuns, segons el CIS, encara està indecís amb el seu vot.

Diferències de comportament segons el territori

Més enllà del patró general, però, és d’interès estudiar si el votant metropolità de la CUP i dels Comuns es comportarà de la mateixa manera que en altres parts del país. Tradicionalment, tots dos partits han tingut un electorat geogràficament heterogeni. És a dir, totes dues formacions bevien (i perdien!) d’electors diferents en funció del territori. Pot passar una cosa semblant en les pròximes eleccions catalanes?

Per respondre aquesta pregunta, emprem les tres enquestes que el CEO va realitzar durant l’any 2020. Atès que el CEO no identifica el lloc de residència de l’enquestat, però sí la comarca, atribuïm l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) a totes les persones enquestades a les comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Vallès Oriental i del Vallès Occidental.

Les dades ens diuen que hi ha matisos interessants. El gràfic de sota mostra la intenció de vot entre aquells votants que van donar suport a la CUP i als Comuns el 2017 i ho fa distingint les zones del país que pertanyen a l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta. Com es pot veure, les (poques) fugues de vot que hi ha d’ambdues formacions depenen de la zona territorial.

La CUP veu com vora 1 de cada 10 votants metropolitans li pot marxar a ERC, un resultat que contrasta amb el que apunta el CIS, que afirma que tan sols el 2% dels exvotants de la CUP ara ho farien per ERC. Fora de l’àrea metropolitana aquest percentatge se situa al voltant del 3%, més en la línia del que mostra el CIS. Així mateix, mentre que la fuga de vot als Comuns a l’AMB queda al voltant del 2%, a la resta del país puja fins al 5%. Aquest percentatge és també superior a l’1% que mostra el CIS.

Quant als Comuns, el patró és diferent. Entre aquells que van donar suport a Catalunya en Comú, hi trobem força indecisos, sobretot fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i una bossa de votants que podria anar a ERC i al PSC. Les enquestes prèvies a la selecció del ministre Salvador Illa com a candidat mostraven que el repartiment d’excomuns es donaria principalment a ERC i, en menor mesura, al PSC. El canvi de candidat, però, segons ens diu l’enquesta del CIS del gener del 2021, sembla haver augmentat el transvasament d’excomuns cap a files socialistes. En efecte, com hem mencionat més amunt, fins a un 15% dels votants dels Comuns podrien ara recaure al PSC, per tan sols un 2,5% a ERC.

Els independentistes, minoritaris en el si dels Comuns

En termes ideològics, tant el votant dels Comuns com el de la CUP s’ubiquen en posicions esquerranes. Però hi ha diferències: mentre que l’elector dels Comuns s’ubica en posicions tirant al centreesquerra, el votant de la CUP ho fa cap a l’extrema esquerra. Així mateix, les dades del CEO confirmen un patró habitual entre una bona part dels partits d’esquerra: per tots dos partits, el votant de les zones més urbanes és lleugerament més d’esquerres que el de la resta del país. Aquest gràfic mostra la ubicació ideològica dels votants del 0 al 10, on 0 és el posicionament més a l’esquerra.

Si ens fixem en la dimensió territorial, aquí és on sorgeixen les diferències més importants entre els cupaires i els Comuns. D’acord amb el CEO, el votant de la CUP és pro Estat independent, sigui o no de Barcelona o de la seva àrea metropolitana Barcelona. Per contra, els votants dels Comuns tenen l’Estat federal com la seva primera opció, seguida de l’statu quo territorial. Entre els Comuns, les xifres ens assenyalen que el seu votant de fora de Barcelona i la seva àrea és lleugerament més independentista. Però segueixen sent la tercera opció, per darrere de l’Estat federat i de la comunitat autònoma.

El votant de la CUP veu amb més simpatia els Comuns que a la inversa

Amb quina probabilitat els votants de la CUP poden acabar optant pels Comuns, i viceversa? Les enquestes preelectorals, com hem vist abans, ens mostren un escenari de més aviat pocs transvasaments entre ambdós. No obstant això, encara que des del punt de vista quantitatiu puguin ser poca gent, els fluxos de votants poden fer variar uns quants escons. Amb tot, les enquestes no es posen d’acord amb quina de les dues fluctuacions és més probable. Mentre que el CEO trobava més mobilitat de la CUP als Comuns (especialment fora de l’AMB), en el cas del CIS és al revés.

En tot cas, hi ha un fet inapel·lable i que queda reflectit en el gràfic següent: el votant de la CUP veu amb més bons ulls els Comuns que a l’inrevés. Tot i això, és cert que, de mitjana, els que han donat suport als Comuns en entorns metropolitans veuen la formació anticapitalista amb més bons ulls. Amb tot, de moment no sembla que aquest votant dels Comuns vulgui fer el salt cap a la CUP.

De fet, com mostra el gràfic següent, si de guanyar indecisos de l’altre partit es tracta, els Comuns a priori parteixen d’avantatge: l’indecís de la CUP és més moderat i un xic menys independentista, precisament el perfil que sol atraure la formació morada. En canvi, els votants dels Comuns indecisos són més aviat moderats i, sobretot, tenen unes preferències territorials allunyades de la posició de la CUP.

Amb tot, el possible creixement fort de la CUP i el creixement moderat dels Comuns no sembla que pugui provenir de fluxos encreuats de votants. La CUP sembla que s’alimentaria d’antics votants d’ERC i, en menor mesura, dels Comuns i de JxCat. Pel que fa als Comuns, sembla que aquests es podrien nodrir de nous votants i d’alguns (pocs) exvotants d’ERC i, encara menys, de la CUP.

En tot cas, l’evidència poc clarivident que ens proporcionen les diferents enquestes és un senyal inequívoc que, tot i compartir parts de l’electorat i de les propostes polítiques, no sembla que els transvasaments de vot entre l’una formació i l’altra hagin de ser tan asimètrics que beneficiïn especialment l’una formació en detriment de l’altra; ans al contrari: les seves fonts de canvi sembla que venen d’altres formacions.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'En flames', de Naomi Klein, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies