Crític Cerca

Foto: BERNAT VILARÓ

Reportatges

Quin balanç fan els moviments socials sobre el Govern de JxCat i d’ERC?

Habitatge, salut, educació, clima: 20 entitats, col·lectius socials i sindicats fiscalitzen la feina del govern presidit per Quim Torra

01/02/2021 | 06:00

Prop d’un any després de l’aparició de la Covid-19 a Catalunya, la realitat social i econòmica del país és dramàtica. Serveis públics ja en tensió per les retallades de l’última dècada, com la salut o l’educació, i polítiques per la igualtat de gènere, contra l’atur o contra l’emergència climàtica estan patint un terratrèmol autèntic. Tanmateix, la pandèmia global no ha estat l’únic terrabastall per al Govern de Junts per Catalunya i d’ERC durant gairebé tres anys de legislatura. Vint organitzacions socials, moviments ecologistes i sindicats de treballadors es mostren, en aquesta enquesta elaborada per CRÍTIC, molt crítics amb l’executiu català, la manca de pressupost en alguns àmbits socials i les tímides mesures aprovades per combatre l’emergència que viu el país.

La legislatura que ara s’acaba va començar el 2017 en plena crisi pel procés independentista arran de la DUI fallida i de l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat. La judicialització del procés va acabar amb nombrosos membres del Govern a la presó i d’altres inhabilitats, així com amb la intervenció dels comptes de la Generalitat per part de l’Estat. Els pressupostos catalans es van congelar durant tres anys per falta d’acord polític entre els partits independentistes, i no va ser fins al 2020 quan es van aprovar els últims comptes amb el vot a favor de JxCat, d’ERC i dels Comuns. Posteriorment, el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, va acabar inhabilitat pels tribunals. La pandèmia de la Covid-19, però, ho va acabar de capgirar tot.

Com valoren ara els moviments socials catalans els tres anys de legislatura liderats per l’expresident Quim Torra i pel vicepresident Pere Aragonès? CRÍTIC ha preguntat als portaveus de vint col·lectius i entitats socials que fiscalitzin i opinin sobre la tasca del Govern en àmbits com ara l’habitatge, l’educació, les polítiques laborals, la qüestió ambiental, el transport públic, la gent gran, la immigració i el racisme o l’ajuda en cooperació a l’exterior, entre d’altres.

El Sindicat de Llogateres, després de l'aprovació de la llei que regula el preu del lloguer/ Foto: ANTONIO CANSINO
Activistes de la PAH eviten un desnonament a l'Hospitalet de Llobregat/ Foto: MIQUEL CODOLAR – ACN
Anterior Següent

Jaime Palomera i Marta Ill: “Guant de seda amb les immobiliàries i els desnonaments il·legals”

Portaveus del Sindicat de Llogateres

El dret a l’habitatge i a una vida digna avancen, gràcies al lideratge de la ciutadania organitzada i d’un Parlament que ha estat a l’altura. D’una banda, amb una llei pionera que regula els preus del lloguer, posant fi a les pujades abusives i fomentant baixades, i que reconeix les organitzacions llogateres. D’altra banda, amb un decret que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social a les persones en situació més vulnerable, i a promoure habitatge protegit. Són canvis importants per començar a frenar l’especulació que escanya el país. Ara bé, la classe rendista està vulnerant aquestes lleis de manera sistemàtica, perquè l’Administració no les fa complir: guant de seda amb les immobiliàries que vulneren la regulació de preus (ni una multa en quatre mesos), i amb els desnonaments il·legals; puny de ferro contra les persones que intenten aturar-los, amb multes mordassa de fins a 50.000 euros. Tampoc serveix fer lleis d’habitatge si per la porta de darrere s’impulsen contrareformes que atempten contra aquest dret: en ple agost, el Govern va aprovar un decret que permet convertir qualsevol habitatge en un lloguer turístic, 365 dies l’any. Cal revertir aquesta mesura i recuperar les cases desviades al mercat turístic.

Josep Babot: “Una política d’habitatge de dues cares”

Membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

El Govern sortint ens deixa una política d’habitatge de dues cares. En primer lloc, amb avenços importants en la matèria, que s’han produït gràcies al treball, l’esforç i la pressió dels moviments socials i no tant per la iniciativa dels dos socis de Govern. D’aquesta manera, en aquests dos darrers anys, hem aconseguit recuperar la Llei 24/2015, suspesa pel Tribunal Constitucional, i ampliar-la al desembre del 2019. Aquests dos assoliments, malgrat els impediments del poder judicial, han permès que centenars de famílies a tot el territori no fossin expulsades de casa seva sense alternativa residencial. D’altra banda, el Govern, a través del seu Departament d’Interior, no ha dubtat a reprimir violentament i també a través de multes derivades de la llei mordassa els mateixos grups amb qui interlocutava per impulsar aquests avenços. A la vegada, el Departament de Territori, del qual depèn l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha tingut la mà tova a l’hora de sancionar tots els incompliments normatius en matèria d’habitatge per part de grans tenidors –i del poder immobiliari, en el cas de la Llei de contenció de rendes.

Concentració davant l'oficina d'Endesa de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)/ Foto: CLÀUDIA CAMPOS – ACN

Maria Campuzano: “La majoria de deures estan per fer”

Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica

Aquesta legislatura acaba amb la majoria de deures per fer en matèria de pobresa energètica. Malgrat que l’aplicació de la Llei 24/2015 s’ha consolidat en la protecció contra els talls –gràcies sobretot a la bona feina dels serveis socials municipals i comarcals–, la Generalitat no ha estat a l’altura, ni en la transparència, ni en el fet de resoldre l’endeutament de les famílies amb la signatura de convenis entre les subministradores i la Generalitat. El Departament d’Afers Socials, de la mà del d’Empresa, ha liderat la creació d’una taula amb administracions catalanes i entitats socials per tancar una proposta de conveni amb Endesa, la companyia principal a Catalunya. Però cap de les dues conselleries ha estat capaç de forçar un acord amb l’empresa, i s’ha trencat així el compromís adquirit pel president Torra i pels consellers Chacón i El Homrani, que marcava el desembre del 2019 com a data límit per a la firma definitiva. Una altra assignatura pendent també d’aquest Govern ha estat la implementació d’un protocol de detecció de casos de pobresa energètica a través del cos de Bombers de la Generalitat. Aquest mecanisme, que haurien de coordinar Afers Socials i Interior, segueix desat a un calaix des del 2017, malgrat el compromís –incomplert– del conseller Buch.

Manifestants de la Marea Blanca a la plaça de Sant Jaume de Barcelona/ Foto: ALBA LEGIDE – ACN

Antoni Barbarà: “La gestió de la pandèmia ha estat ineficient i el Govern ha afavorit el sector privat”

Portaveu i fundador de la Marea Blanca

La gestió de la pandèmia per part del Govern de la Generalitat ha estat ineficient, desordenada, contradictòria i confusa, i el fa responsable de greus errors com el tracte a les treballadores dels equips sanitaris o dels canvis erràtics de protocol i de criteris. Els pressupostos aprovats el 29 d’abril, en plena pandèmia i en estat d’alarma, no reverteixen la reducció de la despesa en sanitat des del 2010. Per negligència o conscientment, el Govern català ha aplicat horrors de criteris eugenèsics en la gestió de les residències. Donava instruccions al SEM de no portar avis als centres hospitalaris col·lapsats i va pagar més de 12 milions d’euros a 18 hospitals privats pel seu ús. És palès que la consellera de Salut està afavorint conscientment el sector privat, l’entramat que formen mútues, empreses i fundacions, a costa dels recursos públics. El Govern és culpable de la desatenció sanitària de pobles i de barris, de tancar serveis i d’haver substituït l’atenció presencial per una barrera telefònica que desvirtua una atenció primària maltractada i exhausta. No ha escoltat mai la ciutadania ni els moviments socials. I ha estat actuant impunement i de manera descontrolada. Aquest Govern ha suspès.

Xavier Lleonart: “La pandèmia ha condicionat la política sanitària, amb una gestió general negativa”

Secretari general de Metges de Catalunya

La valoració de la política sanitària del Govern es veu condicionada pel terrabastall provocat per la pandèmia del coronavirus. Qualsevol projecte de reforma o pla d’actuació s’ha vist afectat per l’emergència sanitària actual. La gestió d’aquesta crisi va començar d’una manera nefasta, amb una manca de previsió i una incapacitat per planificar les necessitats mínimes –equips de protecció, personal, equipaments, infraestructures, criteris de salut pública, etc.– que va llastar significativament les primeres setmanes de la pandèmia. La privatització del rastreig de contactes i l’absència de solucions per a la saturació de l’atenció primària són també exemples de l’actuació negativa de l’executiu. Abans, tampoc havia millorat les llistes d’espera ni havia desenvolupat els plans de reforma de l’atenció primària i de les urgències. En el vessant positiu, ha constituït el Fòrum de Diàleg Professional i ha dut a terme processos d’estabilització de llocs de treball. La postpandèmia suposarà una nova oportunitat per redefinir el model de sanitat. Els professionals volem participar d’aquesta reconstrucció i oferim mà estesa, des del coneixement i l’expertesa, per plantejar mesures que donin resposta a les mancances i als problemes estructurals del sistema.

Protesta contra les retallades en educació / JORDI BORRÀS

Xavier Diez: “Neoliberalisme en nom de l’esquerra”

Portaveu d’USTEC-STEs

Les polítiques educatives de la legislatura 2018-2020, dirigides per ERC, són la crònica d’una decepció anunciada. No només no s’han revertit les retallades iniciades en temps del tripartit, sinó que qualsevol avenç ha vingut imposat des de l’acció parlamentària. ERC i el conseller Bargalló han mantingut una política de neoliberalisme educatiu i de privatització endògena: opten per una gestió fonamentada en el poder omnímode de les direccions (que poden triar a dit una bona part del professorat) i uns projectes d’autonomia a l’escola pública equivalents als idearis de les privades. Malgrat que a l’Estat espanyol els directors no trien el professorat, i que aquest autoritarisme no es tradueix en resultats i sí en malestar i erosió democràtica, ERC continua aplicant aquestes receptes neoliberals. L’aposta per una innovació sense evidències científiques i una autonomia de centre amb efectes segregadors s’acompanya amb una absència de lideratge d’un Departament que ha naufragat durant la pandèmia.

Lidón Gasull: “Les polítiques educatives han estat continuistes amb les de CiU”

Directora d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC)

En la darrera legislatura, el Departament d’Educació va passar a les mans d’ERC, després de molts anys gestionat per CiU. La comunitat educativa i, en particular, les famílies dels centres públics, van veure aquest canvi com una oportunitat per al sistema educatiu públic català. Però la realitat ha estat ben diferent. De fet, les polítiques educatives impulsades han estat continuistes, incomplint promeses com la retirada del programa d’educació financera a les escoles i instituts (EFEC), que s’imparteix per part d’entitats bancàries, o el programa pilot sobre la jornada continuada. L’entrada d’entitats i empreses privades en els centres educatius, entre les quals Google, ha esdevingut una pràctica habitual, deixant en les seves mans el desenvolupament de la política educativa i el control de l’alumnat. D’altra banda, durant aquests darrers quatre anys, el Departament no ha estat capaç de crear places públiques suficients per donar resposta a les necessitats d’escolarització. La sobredotació de places privades concertades segueix forçant l’escolarització en centres privats que, a més, en el 70% dels casos són catòlics. En definitiva, ERC ha apostat per un model educatiu de col·laboració publicoprivada on qui gestiona és cada cop més l’empresa privada i qui paga som el conjunt de ciutadans.

Manifestació Black Lives Matter a Barcelona/ Foto: XAVI HERRERO

Gemma Ferreón: “El racisme i les vulneracions de drets s’han disparat de manera exponencial”

Coordinadora d’Incidència de SOS Racisme

El context de pandèmia global i d’estat d’alarma ha marcat profundament la societat i aquesta última etapa de Govern. El racisme i les vulneracions de drets s’han disparat de manera exponencial. Recordem tota la violència dirigida a persones asiàtiques, la intensificació de l’antigitanisme i de la islamofòbia, la desprotecció i les agressions cap a la infància migrant, l’explotació i la instrumentalització de les persones que es dediquen al sector de les cures i dels treballadors temporers, l’augment de la impunitat i de la violència policial, o la paralització dels tràmits d’estrangeria. Aquesta crisi sanitària ha evidenciat encara més que els drets són un privilegi reservat només per a una part de la població. Malauradament, avui dia seguim sense polítiques públiques efectives per combatre el racisme en tots els àmbits de la societat. Tot i les diferents iniciatives i la voluntat aparent d’erradicar especialment el racisme institucional, la realitat és que aquestes s’han dut de manera superficial i a última hora. Creiem que cal encara un compromís polític ferm i molta feina per poder traslladar la teoria a la pràctica.

Campanya de Lafede.cat del 2015 perquè augmentés el pressupost de cooperació internacional/ Foto: LAFEDE.CAT

Luca Gervasoni: “Fem una valoració positiva en matèria de cooperació internacional”

President de Lafede.cat

En aquesta legislatura, el sector de la justícia global i cooperació internacional ha treballat amb tres consellers, amb la inestabilitat, dificultat de previsió i manca de confiança que això comporta. La legislatura va començar amb el conseller Romeva empresonat, amb un diplomàtic del Govern d’Espanya exercint de conseller in pectore i enormes dificultats per entendre cap a on anava el Govern. Aquesta situació, creiem que no és responsabilitat de la Generalitat. I acaba el darrer any amb un nou conseller, Bernat Solé, que va ser investit online mentre es feia front a una de les pitjors crisis globals recordades. Tot i les dificultats, fem una valoració positiva de la gestió del Govern en matèria de cooperació internacional. En aquests darrers anys s’ha aprovat un nou Pla director de cooperació amb un ampli suport de la societat civil i del Parlament, i s’han engegat processos participatius per repensar el model de cooperació i definir una estratègia d’educació per a la ciutadania global. També cal destacar que, a mitja legislatura, el sector va arribar a un acord amb la conselleria per crear un marc pressupostari que permetés revertir les retallades del 2010. Queden coses per definir, però el conseller i el seu equip han fet un esforç important per mantenir aquests acords.

Xavier Puig: “Aquesta legislatura ha estat una oportunitat perduda”

President de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

Els indicadors socials i la realitat a peu de carrer mostren que no avancem cap a una major equitat i justícia social. Una oportunitat perduda en aquesta legislatura per garantir drets i cobrir les necessitats de la població. Els nous pressupostos són un pas endavant, però la inversió social disminueix en relació amb el total, i les polítiques continuen sent pal·liatives, no transformadores. Hi manca enfocament preventiu i comunitari. La renda garantida de ciutadania no arriba a qui ho necessita, l’indicador de renda de suficiència no s’ha actualitzat i la col·laboració entre administracions (especialment l’estatal, que tampoc compleix la seva part) és insatisfactòria. Celebrem l’aprovació de la Llei d’igualtat de tracte, el nou pla de serveis socials i la limitació dels lloguers, però l’accés a l’habitatge continua molt lluny de resoldre’s. Igual que la integració de la població migrada. El tercer sector social, un sector feminitzat, segueix infrafinançat: les condicions laborals no avancen cap a la igualtat, i la situació per a les entitats és insostenible.

Francina Alsina: “El Govern ha de fer més esforços per enfortir el sistema de protecció i drets socials”

Presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social

En matèria social no s’ha avançat al ritme que hauríem desitjat i l’activitat legislativa podria haver estat més intensa, tot i que s’han fet passos significatius com l’aprovació de la llei que regula el lloguer, la reforma de la llei contra la violència masclista, la de no-discriminació i l’aprovació del reglament de la renda garantida de ciutadania. Ha estat una legislatura amb dues parts diferenciades: prepandèmia i postpandèmia. Abans de la Covid, hem tingut un Govern congelat en l’àmbit social a causa d’una inestabilitat política que ha paralitzat el país durant massa temps, i que s’ha traduït en unes polítiques socials contínuament encallades que han deixat desprotegides les persones en situació de vulnerabilitat. Un exemple ha estat la implementació de la renda garantida de ciutadania. I, durant la pandèmia, tenim un Govern que ha entès que la sortida no és l’austeritat, però que ha de fer més esforços per enfortir un sistema de protecció i drets socials debilitat per anys de retallades, i que ha d’afrontar una crisi social que tot just acaba de començar.

Ciutadans protestant a la plaça de Sant Jaume per reclamar la renda garantida de ciutadania en una foto d'arxiu / GEMMA SÁNCHEZ

Diosdado Toledano: “La implementació de la renda garantida segueix sent molt deficient”

Representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania

El balanç del 2020 de la implementació de la renda garantida de ciutadania (RGC) per part de la Generalitat segueix sent molt deficient. De la població en situació de privació material severa, 440.000 persones a finals del 2019, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), només el 32% tenia accés a la renda garantida de ciutadania. A l’octubre del 2020, beneficiava només 141.097 persones. Si considerem la població en risc de pobresa, 1.506.770 persones, la taxa de cobertura es redueix al 9,36%. Si comparem les despeses en prestacions similars entre comunitats autònomes, mentre que al País Basc puja al 3,6% el pressupost destinat, a Catalunya només representa el 0,75%. Aquesta pèssima voluntat política s’ha intentat tapar o justificar legalment a través del reglament de la llei de la renda garantida, fet que hem demandat a la justícia: el reglament vulnera diversos articles de la llei. Davant l’agreujament de la pobresa i de l’exclusió a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, necessitem més que mai el ple compliment de la llei, i que el pròxim Govern de la Generalitat entengui com una prioritat la protecció dels drets de les persones més vulnerables.

Carles Campuzano: “És injustificable el desemparament del sector de la discapacitat intel·lectual”

Director de Dincat

Com a representants del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, som coneixedors de la complexitat a què ha hagut de fer front el Govern aquest darrer any, però considerem que la pandèmia no ha fet més que evidenciar les febleses del sistema de serveis socials del nostre país. Pensem que és del tot injustificable el desemparament viscut per les persones, les i els professionals i famílies del sector, durant les primeres setmanes de la pandèmia. Tampoc és acceptable el desconeixement que s’ha demostrat que hi ha entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves necessitats, tant en l’àmbit administratiu, polític i social com, fins i tot, sanitari. Valorem positivament alguns passos endavant que s’han fet com, per exemple, la garantia de pagament dels serveis afectats pel confinament o l’actualització de tarifes dels serveis que, tot i ser insuficients, ens han ajudat a començar a recuperar una dècada perduda. Tanmateix, tanquem la legislatura arrossegant infrafinançament crònic, amb llistes d’espera intolerables per a accedir a serveis essencials i amb una falta de recursos preocupant que posa al límit les entitats d’iniciativa social, i en perill la qualitat d’atenció a les persones. 

Josep Carné: “No s’ha fet pràcticament res per millorar la vida de la gent gran

President de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya

En relació amb les demandes que vam fer per a les eleccions del 2017, estem pràcticament igual que a l’inici. No s’ha fet prou per lluitar contra l’edatisme i prohibir la discriminació per edat en tots els àmbits de la vida. Hem trobat a faltar l’adopció d’una directiva sobre la igualtat de tracte en l’accés a béns i serveis i la plena aplicació de la Llei d’accessibilitat, per garantir els drets de les persones més vulnerables, com també implementar la targeta amb descomptes en els transports públics a Catalunya. Hem observat que, davant els efectes de la pandèmia, no s’ha fet res per la creació d’un nou model d’atenció de cures de llarga durada que permeti afrontar situacions com l’actual. Hem trobat a faltar l’adopció d’un pla d’acció seriós, tant en la lluita contra l’abús i els maltractaments d’ancians com per millorar les condicions de treball de les persones cuidadores. No s’ha donat suport a la creació de programes sobre envelliment actiu i saludable. No s’ha prioritzat la lluita contra la soledat no volguda de la vellesa i l’aïllament social que afecta un terç de les persones més grans. Ha faltat més suport a la vida independent a través del desenvolupament de les TIC, i hem trobat a faltar inversions en infraestructures que permetin augmentar les capacitats digitals de tots els grups d’edat.

Concentració de moviments pel clima i d'entitats ecologistes a la Cimera Catalana d'Acció Climàtica/ Foto: LAURA FÍGULS – ACN
Cruïlla per a la Qualitat de l'Aire per conscienciar sobre les emissions que produeixen els cotxes/ Foto: PATRÍCIA MATEOS – ACN
Anterior Següent

Kike Molina: “El discurs verd ha estat pur maquillatge”

Coordinador tècnic d’Ecologistes en Acció

El Govern sortint s’ha caracteritzat per una incoherència total entre el discurs de la “sostenibilitat” i el seu dia a dia. Tot i que la Generalitat va declarar l’emergència climàtica al maig del 2019, durant la legislatura ha aprofundit en les polítiques que intensifiquen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la destrucció del territori i la dependència dels combustibles fòssils. No es pot declarar l’emergència climàtica i continuar, per exemple, atorgant llicències de macrogranges, quan el 62% de les masses d’aigua responsabilitat de la Generalitat incompleixen les normatives europees. Tampoc s’ha fet res per posar fi al reiterat incompliment dels valors permesos de qualitat de l’aire, fet que ha portat Ecologistes en Acció a obrir una batalla legal contra la Generalitat. La conservació de la natura ha estat un fracàs rotund; així ho certifica l’informe sobre l’estat de la biodiversitat a Catalunya. La política urbanística –expansiva i especulativa– i les polítiques productives –extractivistes– són més exemples de com el discurs verd ha estat pur maquillatge. Ara que els fons europeus de recuperació post-Covid estan condicionats a la transició ecològica, veurem si el Govern següent no dedica els diners a més “pintura verda”.  

Olga Margalef: “La salut ambiental i l’emergència climàtica són assignatures pendents”

Portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire

El greu problema de salut que comporta la mala qualitat de l’aire esdevé més important en context de pandèmia, ja que diversos estudis relacionen l’exposició a un aire contaminat amb una major mortalitat per la Covid. Durant aquesta legislatura, cap acció de Govern s’ha dirigit a reduir les emissions de contaminants. El Parlament va aprovar una resolució sobre l’ampliació de l’aeroport que no concreta cap sostre al trànsit de l’aeroport del Prat. El Govern actual també ha aprovat una Llei de ports que no posa cap límit al creixement d’aquesta infraestructura. Reduir l’activitat del port i de l’aeroport és urgent, tant per protegir la salut de la ciutadania com per lluitar contra l’emergència climàtica. Tampoc s’ha implementat cap dels tres impostos previstos a la Llei de canvi climàtic. D’altra banda, el 2021 acaben les concessions de l’AP-7 i de l’AP-2 i encara no s’ha presentat un nou model de peatges que pugui servir per reduir la contaminació i finançar el transport públic. Cal que el pròxim Govern impulsi un model de mobilitat dominat pel transport públic i per la mobilitat activa.

Dolors Clavell: “La legislatura ha estat un temps desaprofitat”

Vicepresidenta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

Malauradament, el més greu d’aquesta legislatura és que el Govern català ha permès el desmantellament de la línia de tren Port Aventura – Salou – Cambrils, llançant 675.000 usuaris a la carretera. La llista és llarga: la T-Mobilitat resta pendent, no hem avançat en la reducció d’emissions i no hem desplegat la legislació sobre finançament del transport. S’ha mantingut inoperatiu durant nou mesos el tram ferroviari Balaguer – la Pobla de Segur; les obres de l’L9 han estat aturades, malgrat que celebrem el nou calendari, i amb la llançadora a l’aeroport s’han pres decisions en funció de l’operador i no de les necessitats de la gent. Per carretera, celebrem el carril bus-VAO de la C31, que falta enllaçar fins al tram urbà, però el carril bus a la B23 continua pendent, i ens preocupa molt la manca de respostes davant la propera desaparició dels peatges. En la xarxa de bus, s’han creat nous serveis exprés, però es manté la inacció a l’hora d’establir controls de qualitat i es continuen creant línies redundants amb el tren. La legislatura ha estat un temps desaprofitat. Esperem de tot cor que es reverteixi i, en poc temps, puguem dir que s’adopten polítiques valentes i estratègiques. I que hi puguem contribuir.

Tractorada d'Unió de Pagesos a Lleida per reclamar ajudes al sector agrari/ Foto: SALVADOR MIRET – ACN

Joan Caball: “El Govern no ha donat una resposta positiva a la pagesia”

Coordinador nacional d’Unió de Pagesos

La importància de la pagesia com a sector essencial per al proveïment d’aliments de la societat ha quedat palesa a causa de la Covid-19, juntament amb el reconeixement social del sector. Per això cal que el Departament d’Agricultura tingui un pes molt més important dins del Govern, també pel que fa al pressupost. Cal un augment de recursos que reflecteixin l’esforç que fan els productors, incrementat en aquesta època de pandèmia. L’Administració també hauria de tenir més presents les necessitats del dia a dia de la pagesia i actuar amb urgència, tenint en compte que hi ha molts sectors en crisi des de fa anys. El Govern tampoc ha donat una resposta positiva a l’hora de preservar l’espai agrari davant de les grans construccions de polígons o de variants de carreteres que contribueixen a reduir-lo. De la mateixa manera, no ha posat fre a un model de fotovoltaiques basat en la massificació, ni ha resolt el greu problema que representen per a la pagesia els danys de la fauna cinegètica als cultius i el de la fauna salvatge als ramats de muntanya.

Capçalera de la manifestació de CCOO i de la UGT pel Primer de Maig a Barcelona / LAURA FÍGULS

Montse Ros: “Han quedat en evidència les greus conseqüències de les polítiques socials prèvies”

Secretària de Comunicació i portaveu de CCOO de Catalunya

El Govern es va configurar a partir de les eleccions convocades amb el 155, amb una forta polarització que ha dificultat els consensos que la situació econòmica, la crisi climàtica i les necessitats socials demanaven. Les pròrrogues del pressupost han estat la constant de la legislatura, impedint encarar projectes a mitjà i llarg termini. La gestió de la pandèmia ha posat en evidència les greus conseqüències de les polítiques socials prèvies, les dependències externes en producció industrial i la dificultat de la gestió en un Govern dividit. El Govern no ha estat a l’altura. Ens sap greu especialment que no s’hagi recolzat en el diàleg social, amb sindicats i patronals, que podria haver estat la base d’un consens econòmic ampli, amb visió de futur i amb capacitat de trobar solucions ràpides a l’emergència sanitària i social. Quan hi ha hagut diàleg i acord, s’han trobat solucions raonables.

Camil Ros: “La gestió del Govern ha estat marcada per la inestabilitat”

Secretari general de la UGT de Catalunya

La gestió del Govern durant aquesta legislatura ha estat marcada per la inestabilitat: en una primera etapa, per la situació política de conflicte entre Catalunya i l’Estat i pel judici del procés i, després, per la crisi de la Covid-19. Ja en plena pandèmia, el Parlament aprovava els primers pressupostos d’aquest Govern després de tres anys consecutius de pròrrogues. Arribaven, sí, tot i que 10 anys tard: la classe treballadora hem perdut una dècada delmada per les retallades ­—sobretot en el sector sanitari, no ho oblidem—, per la pèrdua de drets socials i laborals, i també per la manca d’inversió, com ho demostra la manca de política industrial. Unes conseqüències nefastes que són més visibles ara, en temps de pandèmia, que mai. La gestió de la crisi que ens afecta —la sanitària, però també l’econòmica— ha embrancat els socis de Govern en picabaralles constants que no fan més que generar encara més inestabilitat en temps convulsos. És necessari que deixin de mirar-se de cua d’ull per poder fixar tots dos ulls en una única finalitat: la sortida de la crisi sanitària i econòmica i la solució del conflicte polític Catalunya-Espanya.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'Tan a prop de la vida' i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies