Crític Cerca
Dades

[Gràfics] Per què ara moren més dones que homes pel coronavirus?

CRÍTIC i Storydata analitzen, en nou gràfics interactius, per què la tendència de mortalitat per la Covid-19 entre sexes s'ha invertit durant l'últim mes

06/05/2020 | 07:00

Les últimes dades disponibles de defuncions per sexe com a conseqüència del coronavirus demostren que a data d’avui a Catalunya han mort més dones que homes a causa de la Covid-19. Així es desprèn de les dades fetes públiques per la Generalitat, segons la darrera actualització del mes d’abril. En canvi, al començament de la pandèmia, semblava que es registraven més víctimes mortals entre els homes. Què ha passat perquè s’hagi invertit la tendència? Hi ha diferències entre sexes a l’hora d’emmalaltir? Per a qui és més letal la Covid-19? CRÍTIC i Storydata responen totes aquestes preguntes amb les xifres disponibles fins ara.

Un dels motius principals pels quals les xifres de dones mortes pel coronavirus han pujat és el canvi en la metodologia que usa el Departament de Salut per comptar el nombre de difunts per la Covid-19. Fins al 13 d’abril, la Generalitat només registrava les morts pel coronavirus als hospitals. A partir de llavors va començar a incloure a les xifres de víctimes mortals no solament els casos confirmats (on fins ara hi havia més homes detectats), sinó també els casos sospitosos i procedents de les funeràries, de les residències de gent gran, dels centres sociosanitaris i dels domicilis particulars.

D’aquesta manera, la tràgica xifra suma a 4 de maig un total de 10.589 persones mortes tant als hospitals (58%) com a les residències de gent gran (29%), als centres sociosanitaris (1,3%) o a casa seva (5,5%). 

Entre les dones, les més afectades són les de la tercera edat

La incorporació d’aquestes dades, a banda de disparar la xifra de víctimes mortals, també hauria fet girar la tendència de defuncions segons el sexe. Si fins a mitjan abril morien més homes que dones a Catalunya, el nou sistema de recompte ha fet capgirar la bretxa de gènere. Amb dades acumulades fins al 4 de maig, ja hi ha més població femenina (51%) que masculina afectada per la Covid-19.

Una de les causes és que el nou recompte inclou a la llista de defuncions persones d’edat avançada que fins ara no es comptabilitzaven, en especial a les residències de gent gran. Es tracta d’una franja d’edat en què hi ha més població femenina que, al seu torn, té una esperança de vida més elevada. En aquesta línia, les xifres demostren que la mortalitat femenina pel coronavirus es dispara entre la població més gran i sobretot a partir dels 80 anys, en què el 58% de les morts per la malaltia són dones. 

Excés de mortalitat femenina durant la pandèmia

Les dades de causa de mort d’altres anys serveixen per comparar l’abast de la pandèmia. Les darreres dades disponibles del Sistema de Monitorización de la Mortalidad Diaria (MoMo), que mesura l’excés de morts respecte a les prediccions estimades amb dades del Registre Civil, també permeten veure que hi ha un excés de morts més elevat de dones (69,8) durant la Covid-19 a Catalunya que d’homes (63,4) durant el període analitzat.

Si s’analitzen les dades de defuncions a Catalunya de l’1 de març al 29 d’abril del 2014 al 2018, i es comparen amb els casos de la Covid-19 durant el mateix període, s’hi pot observar que les xifres de la pandèmia durant aquests darrers dos mesos (10.240 defuncions) gairebé equivalen a totes les morts per qualsevol causa dels altres anys, amb una mitjana de 10.596 per any. Per sexes, la diferència de la taxa de mortalitat per cada 1.000 habitants entre homes i dones (0,01) pel coronavirus és menor que la mort per altres causes durant els anys anteriors.

Però encara hi ha més mortalitat i letalitat en els homes

Ara bé, per contra, si s’analitza la mortalitat del virus en termes relatius, per cada 1.000 habitants, s’hi observa que els homes tenen més risc de morir en la franja de la tercera edat. És a dir: si mirem el nombre de contagis entre homes i el nombre de contagis entre dones, hi veiem que hi ha més mortalitat entre els homes afectats que no pas entre les dones. Una bretxa, a més, que es dóna en totes les edats, independentment que la mortalitat femenina sigui més alta, i que encara és més acusada entre els 60 i els 64 anys.

Malgrat que entre la població femenina hi ha més casos confirmats o sospitosos de la Covid-19 (64%) i més morts (51%), la malaltia és més mortífera entre la població masculina. La taxa de letalitat del coronavirus entre els homes és del 7,3%, mentre que entre les dones és del 4,3%. Aquesta bretxa encara és més evident en les franges de més edat, amb 10 punts de diferència entre els homes i les dones a partir dels 80 anys, on es dispara la letalitat en ambdós sexes tot i que la balança s’acarnissa entre la població masculina.

Cal dir que la taxa de letalitat s’ha calculat amb els casos confirmats amb tests PCR i els casos sospitosos. La xifra, però, podria ser més baixa perquè no es coneix la totalitat dels casos. Les dades també mostren que hi ha més casos positius (58,9%) i sospitosos (66,1%) entre les dones, però això podria ser perquè s’hagin fet més proves PCR a la població femenina.

Més mortalitat femenina en 20 comarques

Si s’analitzen les dades per territori, en gairebé la meitat de les comarques han mort més dones que homes a causa del virus, segons la incidència de la malaltia per cada 10.000 habitants. D’aquestes 20 comarques amb més mortalitat femenina, en termes relatius el Moianès destaca en primer lloc, amb una diferència de 8 punts, seguida de la Garrotxa (5 punts), la Vall d’Aran (4,5), el Bages (3,6) i les Garrigues (3,4). En xifres absolutes, el Barcelonès és la comarca amb més diferència. Hi han mort 140 dones més que homes, però també és una comarca amb més població femenina.

Les comarques amb una incidència més elevada de defuncions per la Covid-19 respecte a la seva població són l’Anoia, amb 36 difunts per cada 10.000 habitants; el Bages i el Berguedà, amb 23,5 i 23,2 persones mortes per cada 10.000 habitants respectivament, i el Baix Llobregat, amb 19,2 defuncions. Per contra, hi ha dues comarques (la Cerdanya i el Pallars Sobirà) en què no s’ha comptabilitzat cap cas del coronavirus fins al 29 d’abril.

Metodologia

Per a l’elaboració dels gràfics d’aquest article s’han fet servir els ‘datasets’ d’Open Data Gencat de les defuncions per comarques segregades per sexe i les darreres dades disponibles del Departament de Salut a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) de defuncions de casos confirmats i sospitosos per sexe. Les dades provenen del registre RSAcovid19 del Departament de Salut que les empreses de serveis funeraris declaren, i inclouen morts hospitalàries, en domicilis i en residències. Els casos confirmats són aquells que han donat positiu per una prova PCR o un test ràpid; els sospitosos són el que han presentat símptomes, però no s’han fet la prova. 

Per calcular les taxes de mortalitat dels gràfics, s’han agafat les poblacions corresponents per any, edat i sexe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per 1.000 habitants. El resultat de la taxa total s’ha obtingut fent la mitjana de les taxes per edat i per sexe. La taxa de letalitat s’ha calculat sobre els casos positius confirmats (PCR i tests ràpids) i sospitosos proporcionats per l’AQuAS. Per fer els mapes, s’han afegit els codis de comarques de l’Idescat al ‘dataset’ d’Open Data de la Generalitat, per encreuar-lo amb les dades de població per sexe i obtenir la taxa de mortalitat per cada 10.000 habitants.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies