Crític Cerca
Notícies

Quins són els 10 pobles amb la taxa més alta del coronavirus i què hi ha passat

Set dels deu municipis més afectats per la Covid-19 han tingut brots en residències de gent gran i alguns multipliquen per 20 la mitjana d'afectació de Catalunya

29/04/2020 | 07:00

Una persona gran és traslladada amb ambulància a un centre sanitari / XAVI HERRERO

L’impacte dels brots del coronavirus en les residències de la tercera edat ha estat un dels punts més crítics de la gestió del Govern català en la crisi sanitària de la Covid-19. Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat, des del 15 de març fins al 27 d’abril han mort a les residències d’avis de tot Catalunya 2.852 persones, sumant els casos segurs de la Covid-19 i els casos sospitosos o no confirmats. Suposen més del 25% de les morts a tot el país (9.923). Segons fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, les residències, com que són llocs on es concentren moltes persones del col·lectiu més vulnerable per aquesta pandèmia —gent de més de 65 anys i amb malalties prèvies—, van patir força durant les tres setmanes en què la corba de contagiats va estar més amunt (finals de març i principis d’abril), però la situació s’ha pogut reconduir i ara ja va clarament a la baixa.

L’acarnissament del virus amb la gent gran i delicada de salut ha tingut una conseqüència clara: en aquells municipis on la malaltia infecciosa ha tingut un fort impacte dins d’aquests centres, la taxa de contagis s’ha disparat, en alguns casos multiplicant per 15 o per 20 la mitjana de Catalunya. Segons ha pogut confirmar CRÍTIC, 7 dels 10 municipis catalans amb la taxa d’afectació per cada 1.000 habitants més elevada han tingut brots en residències. Així es desprèn de les dades que ha treballat per a CRÍTIC el col·lectiu Storydata, a partir de la informació que diàriament facilita el Departament de Salut de la Generalitat.

El municipi amb l’afectació més alta de Catalunya és Àger, a la Noguera, amb una taxa de 59,52 contagis per cada 1.000 habitants, 27 cops superior a la mitjana de Catalunya, que té una taxa de 2,2 contagis per cada 1.000 habitants. Un brot de la Covid-19 a la Residència Vall d’Àger, amb una trentena de places assistides, durant la primera setmana de confinament, entre el 14 i el 20 de març, va afectar una vintena de persones, entre usuaris i treballadors. Posteriorment, la d’Àger va ser una de les primeres residències a ser desinfectades per la Unitat Militar d’Emergències (UME) de l’Exèrcit espanyol, el 30 de març passat. El nombre de contagiats ja ha superat les 30 persones en un poble que no arriba a 600 habitants; això explica el perquè de la taxa més alta del país.

La tendència que els pobles amb brots en residències tinguin les taxes d’afectació més altes es confirma si ampliem la llista fins als 25 primers municipis del rànquing: 13 dels 25 primers pobles amb més afectació han confirmat brots en residències. Als noms ja esmentats en la taula anterior, caldria afegir-hi casos com els de Cardona (Bages), en el lloc 17è de la llista; Bagà (Berguedà), en el 18è; Ullastrell (Vallès Occidental), en el 19è; Vielha-Mijaran (Vall d’Aran), en el 21è, o Els Pallaresos (Tarragonès), en el 22è, tots amb taxes d’afectació per cada 1.000 habitants d’entre 8 i 10, molt superiors a la catalana.

La Residència d'Avis Vall d'Àger, en el municipi que té la taxa d'afectació de la Covid-19 més alta de Catalunya / G. S. V.

Quatre residències de l’ACRA, entre les més afectades

La Residència Vall d’Àger és gestionada per l’Ajuntament d’Àger. No hi ha gaires ajuntaments que gestionin directament residències assistides; sí que n’hi ha que tenen casals d’avis o centres de dia. Per aquest motiu, l’Ajuntament d’Àger és soci de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), considerada la patronal del sector, que agrupa més de 400 empreses i entitats que es dediquen a l’atenció a les persones, no solament a la gent gran. De les set residències dels municipis més afectats, quatre (Àger, Mediona, la Pobla de Segur i Figaró-Montmany) són gestionades per entitats que pertanyen a l’ACRA.

Dins de l’ACRA, hi trobem les grans empreses privades del sector dels geriàtrics, com ara Eulen (filial d’ACS, és a dir, Florentino Pérez), Tunstall Televida (pertanyent al grup britànic Tunstall Healthcare, líder a l’Estat espanyol en teleassistència), Sanitas Mayores (filial de l’asseguradora Sanitas) o Caser Residencial (filial de l’asseguradora Caser), així com fundacions sense ànim de lucre, com ara Adesma, Vallparadís o Pere Tarrés i desenes d’entitats assistencials més petites, majoritàriament relacionades amb l’Església catòlica.

La presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, de l’empresa L’Onada, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació durant la crisi —entre els quals el prime time de TV3 del dissabte 18 d’abril, el programa Preguntes freqüents‘—, culpant l’Administració de no donar prou suport a les residències d’avis i de no haver previst amb antelació el que hi podia passar. En aquest reportatge de CRÍTIC sobre el negoci de la dependència, publicat fa pocs mesos, s’hi explicava amb detall qui és qui dins del sector de l’assistència a la gent gran i el paper qui hi té l’ACRA.

Vilalba Sasserra: 20 morts i una trentena de contagis

Al segon i tercer lloc del rànquing de pobles amb més taxa d’afectació hi trobem dos municipis més grans que Àger i situats a la segona corona de la conurbació barcelonina: Vilalba Sasserra, al Vallès Oriental, i Mediona, al nord de l’Alt Penedès, ja tocant a la comarca de l’Anoia. La Residència Torre Magret, de Vilalba Sasserra, és un centre privat (no pertany a cap grup de serveis geriàtrics) que funciona com a complement de la residència del mateix nom que hi ha a Llinars del Vallès. El brot va afectar més la residència de Vilalba Sasserra que no pas la de Llinars, tot i ser més petita, perquè és on hi havia els avis més grans i amb patologies prèvies. En total, hi ha hagut una vintena de morts i una trentena de contagiats.

L’alcalde de Vilalba Sasserra, Joan Pons (Junts), ha explicat a CRÍTIC que en tot moment la direcció de la residència ha mostrat predisposició per superar el problema, que s’hi han fet desinfeccions per part d’empreses privades, i que l’Ajuntament ha col·laborat amb el centre amb l’entrega de material divers. També ha explicat que els residents més greus van ser traslladats ben aviat a centres sanitaris. No hi ha hagut, de moment, que se sàpiga, cap denúncia per part dels familiars.

Una de les terrasses exteriors de la Residència Novallar, de Mediona / ARXIU

Mediona: un brot en una residència dels Tous Godia

En el cas de Mediona, la residència pertany a l’empresa Novallar de Mediona, SL, que té com un dels accionistes principals l’empresari Rafael Tous Godia. El grup Novallar també gestiona una altra residència a Cunit (Baix Penedès). Cadascuna té més d’un centenar de places, és a dir, que es tracta de residències força grans. Rafael Tous Godia és l’únic fill baró de Rafael Tous Giner, empresari, col·leccionista d’art i mecenes, eximpulsor de la Sala Metrònom d’art contemporani a Barcelona, i de Carmen Godia Bull, empresària i accionista de Naturgy, situada per la Llista Forbes entre les 100 persones més riques de l’Estat espanyol, filla de l’últim president de Cros, SA, l’expilot de Fórmula 1 i també col·leccionista d’art, Francisco Godia Sales (la Fundació Godia va restar oberta a Barcelona des del 1999 fins al 2014).

L’Ajuntament de Mediona, governat per ERC, la CUP i JuntsxCat, va demanar el 10 d’abril a la Generalitat que intervingués la residència, després de reunir-se amb la gerència i sospitar que no s’estaven seguint les mesures de protecció, tant per als avis residents com per a les persones treballadores. Aquell dia es va fer públic que més de la meitat dels residents (66) eren positius en el test de la Covid-19 i que també n’hi havia un 30% del personal contagiat (21). Entre l’1 i el 15 d’abril van morir una vintena d’avis en aquesta residència. Finalment, el Departament de Salut la va intervenir i va dictar mesures més estrictes a la direcció, però no va assumir la gestió del centre.

Sant Llorenç Savall: la gestió pública tampoc no se’n surt

El cas de la residència pública d’aquest municipi del Vallès Occidental, gestionada directament pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, és una mostra que la crisi del coronavirus no fa distincions pel que fa al sistema de gestió. El brot de la malaltia ha arribat a afectar més d’un 80% dels avis interns (58 de 72) i més d’un 40% del personal que hi treballa (49 de 120, que van haver de ser substituïts per sanitaris del CAP de Castellar del Vallès). Una trentena dels residents hi han perdut la vida des de l’1 d’abril. La taxa d’afectació és la més alta de tots els municipis de la primera corona metropolitana, amb 16 casos cada 1.000 persones.

Pel que fa a la resta dels municipis catalans, els casos de les residències privades de la Fuliola, de la Pobla de Segur i de Figaró-Montmany són força semblants. En totes hi ha hagut brots importants de la pandèmia i s’hi han hagut de fer desinfeccions intensives per garantir-ne la continuïtat del funcionament, algunes de les quals a càrrec de l’UME de l’Exèrcit espanyol. La Fiscalia General de l’Estat ha començat a investigar algunes d’aquestes residències, per denúncies interposades per familiars i treballadors dels centres per suposades males pràctiques i negligència, sense que de moment se’n sàpiga res més.

Afers Socials: “La situació ha millorat”

Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han reconegut a CRÍTIC que en l’afectació de la pandèmia a les residències d’avis hi ha hagut “un abans i un després” de l’ordre del Ministeri de Sanitat del 9 d’abril que permetia la intervenció sanitària d’aquests centres. En les setmanes prèvies es va haver de treballar en una situació molt precària per la manca de tests als residents i per la descoordinació entre els equips mèdics de les residències i els de la xarxa pública d’atenció primària. A partir d’aquella data, es van posar en marxa accions ja previstes en el Pla d’atenció integrada social i sanitària per a tot el 2020, però que ara s’han hagut d’implementar de manera urgent, com la distribució d’equips de protecció a tots els treballadors o la realització massiva de tests tant a residents com a treballadors per poder aïllar convenientment les persones contagiades. La contractació urgent de treballadors socials per suplir els que havien de deixar de treballar en donar positiu al test també ha permès remuntar la situació, que va ser força crítica la darrera setmana de març i la primera d’abril, però que ara està millorant.

El nombre de persones que moren cada any a les residències de la tercera edat catalanes en condicions normals s’acosta a les 11.000. L’edat avançada d’aquestes persones (entre 75 i 90 anys) i les malalties que afecten un 60% dels residents fan que aquesta xifra no sigui considerada inusual. Però la pandèmia de la Covid-19 ha estat un factor d’acceleració notable del nombre de traspassos i, a més, no ha permès els protocols habituals de preparació cap a la mort amb la participació dels familiars pròxims. La xifra de morts a les residències entre el 15 de març i el 27 d’abril (2.852) suposa doblar pràcticament la que hauria estat normal en un mes i mig. Les fonts del Departament de Treball consultades creuen que el pitjor ja ha passat i que hi ha una altra xifra que convida a l’optimisme, la de persones recuperades del coronavirus dins les residències: més d’un miler d’avis i d’àvies.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies