07/01/2026 | 06:00
Pocs dies després de l’escàndol pels àudios dels directius de Ribera Salud, l’empresa que gestiona l’hospital públic de Torrejón, el Ministeri de Sanitat ha fet públic un informe on posa xifres al paper de la sanitat privada a tot l’Estat. Les dades mostren que Catalunya té més hospitals de gestió privada que la majoria de les comunitats. La mateixa tendència es repeteix en la proporció de quiròfans o de llits privats.
Concretament, a Catalunya hi ha 155 hospitals dins el sistema públic de salut. D’aquests, la majoria (90) són de titularitat privada. És a dir, un 58% dels hospitals del sistema són privats. Això és una anomalia en el sistema sanitari espanyol. Al conjunt de l’Estat, el percentatge d’hospitals privats és d’un 30,7%. Les altres comunitats més poblades mostren valors molt inferiors: a Andalusia, és un 22,7%; a Madrid, un 14%, i al País Valencià, només un 2,6%.
Per a Anna Martínez, professora associada d’Infermeria a la Universitat de Barcelona i membre de Marea Blanca, “l’estructura del sistema català afavoreix que hi hagi més participació del sector privat en el sistema públic”. “S’ha instaurat una lògica de mercat dins el sistema: els diferents proveïdors, també els públics, competeixen entre si per accedir als contractes amb el CatSalut”, explica la professora. Això impulsa les externalitzacions i les col·laboracions publicoprivades i, per a Martínez, suposa un problema d’opacitat i de qualitat: “És molt més difícil controlar què es fa amb els diners públics que s’envien a entitats privades”.
També apunta que hi ha una raó històrica en aquesta preponderància del sector privat a Catalunya: “Quan es transfereixen competències de l’Estat, l’any 1981, a Catalunya ja operaven diferents actors, com les mutualitats o els ordes religiosos”. Si bé és cert que a Catalunya una gran part de la provisió privada de la salut està vinculada a organitzacions sense ànim de lucre, Martínez destaca que això no evita que operin en un marc mercantil: “Encara que puguin tenir una orientació més assistencial, treballen en un sistema que estimula la competència i la reducció de costos”. És el cas, per exemple, de l’Hospital Sant Joan de Déu, gestionat per la Província Sant Joan de Déu d’Espanya de l’Orde Hospitalari. També hi ha casos d’hospitals gestionats per empreses amb ànim de lucre, com el Sagrat Cor, en mans del grup QuirónSalud.
Al conjunt de l’Estat s’observa com cada vegada els hospitals privats estan més integrats en el sistema públic. Des de l’any 2011, dins del sistema públic de salut s’han perdut 19 centres públics, però s’han guanyat 39 centres privats. Al mateix temps, els centres privats que no formen part de la sanitat pública, és a dir, els que s’han de sostenir amb finançament privat, també van a la baixa: n’hi ha 29 menys.
La gestió privada es fa lloc als quiròfans, als llits i en els diagnòstics
L’informe del Ministeri de Sanitat també descriu el paper del sector privat en l’àmbit dels quiròfans: en total, a Catalunya n’hi ha 617, dels quals un 36% és privat. Pel que fa als llits d’hospital en funcionament, s’hi observa que la part privada és la meitat del total: un 51,3%.
A diferència d’altres comunitats, a Catalunya aquestes proporcions s’han mantingut estables entre el 2011 i el 2023. Tot i els canvis de govern, la participació privada només ha baixat un punt percentual pel que fa al nombre d’hospitals, i en el recompte de quiròfans i de llits hi ha hagut un augment testimonial. Els canvis més importants que es detecten són en els equips PET (un mètode de diagnòstic a través d’imatges), en què es duplica la participació privada, d’un 20% a un 41%. En canvi, als equips TAC, també de diagnòstic, la participació privada baixa d’un 33% a un 27%.
Anna Martínez explica que la mercantilització arriba a tota mena de serveis sanitaris, fins i tot els que proveeixen empreses públiques, i encara que no sempre es pugui percebre per part dels usuaris: “Per exemple, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) és una societat mercantil pública, i moltes de les ambulàncies estan subcontractades amb entitats amb afany de lucre”. És a dir, encara que es tracti d’una empresa que depèn de la Generalitat, la seva forma mercantil dona facilitat per subcontractar i externalitzar serveis. La professora destaca que l’evidència científica vincula la mercantilització a una reducció de costos, però també a una reducció de la qualitat assistencial, a un deteriorament de les condicions del personal sanitari i a l’aparició de barreres d’accés.
Més assegurances privades que en la mitjana espanyola
D’altra banda, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més proporció d’assegurances privades. Un 43,4% dels ciutadans declara que en té una, 11 punts per sobre de la mitjana estatal (un 32,3%). Només a la Comunitat de Madrid hi ha més presència de les asseguradores, on arriben a un 44,6% de la població. A Catalunya, de cada cinc assegurats, n’hi ha quatre que tenen una assegurança privada individual, i un que ha estat assegurat per l’empresa on treballa.
De fet, en els darrers anys ha augmentat molt el pes de les assegurances de sanitat. Al conjunt d’Espanya, pràcticament s’ha duplicat entre el 2018 i el 2024, ja que ha passat d’un 17,2% a un 32,6%. A Catalunya, la tendència ha estat semblant, amb un augment d’un 81,6%.
