Crític Cerca
Reportatges

La privatització del transport sanitari: un ‘pastís’ de 223 milions

Sis empreses i UTE es reparteixen la gestió de les ambulàncies a Catalunya, un servei externalitzat que acumula 180 sancions des del 2011 per part del mateix Departament de Salut

07/02/2022 | 07:00

Sis empreses i unions temporals d’empreses (UTE), encapçalades per Transport Sanitari de Catalunya (TSC), de la família Bonomi, i la danesa Falck, es reparteixen el pastís del transport sanitari a Catalunya. Un servei privatitzat que, en menys de nou anys, ha acumulat 180 sancions per part del mateix Departament de Salut per un valor superior a un milió d’euros. Així consta en una resposta parlamentària del Govern a la CUP a la qual ha tingut accés CRÍTIC, que detalla que les sancions interposades als sis grups privats que gestionen les ambulàncies catalanes sumen 1,2 milions d’euros en total fins al 2019.

Són setmanes decisives per al futur del transport sanitari de Catalunya. Les denúncies de precarietat laboral del personal de les empreses que gestionen aquest servei públic han posat d’acord tots els sindicats amb un únic objectiu: la internalització. Un horitzó que és més a prop que mai, gràcies a la tramitació al Parlament d’una proposició de llei impulsada per la CUP, que aposta per un model de transport sanitari de gestió, provisió i titularitat públiques, que permeti recuperar la gestió directa per part del Departament de Salut. Només el 2019, l’últim any del qual es disposa de dades públiques, Salut va destinar més de 223 milions d’euros als contractes de transport sanitari. Treballadors de les empreses privades de les ambulàncies denuncien precarietat laboral i afectacions en el servei causades, segons els sindicats, per un model “basat en l’estalvi econòmic”.

ERC es va comprometre al novembre passat a tramitar la proposició de llei de la CUP i aquest mes de febrer es constituirà la ponència per donar pas al debat posterior dels experts al Parlament. “Nosaltres volíem que fos un procés ràpid”, explica la diputada cupaire Eulàlia Reguant, “però la tàctica de qui no en té interès és dilatar-ho al màxim”. Fonts de la conselleria de Salut, que encapçala Josep Maria Argimon, afirmen que el Departament “sempre ha estat obert al diàleg en qualsevol iniciativa que afecti el sistema sanitari”, i que la durada del tràmit parlamentari sobre la proposició de llei sobre la internalització dependrà de la dinàmica de la cambra catalana.

Protesta de treballadors del transport sanitari davant del Parlament, el 3 de novembre de 2021 / BERNAT VILARÓ – ACN

180 expedients en menys de nou anys

Una de les claus de la internalització és exercir un major control sobre l’estat dels vehicles i la seva operativitat. El 2016, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va obrir un expedient informatiu a l’UTE Egara pel seu servei a les Terres de l’Ebre. El SEM tenia indicis que la flota d’ambulàncies de la companyia no havia passat la inspecció tècnica de vehicles (ITV) corresponent. Aquest és només un dels 180 incompliments incoats a les empreses de transport sanitari a Catalunya entre el 2011 i l’abril del 2019. A l’abril del 2019, la consellera de Salut, Alba Vergés, va donar resposta a una pregunta parlamentària de la CUP sobre el nombre d’expedients informatius i sancions imposades a les empreses del transport sanitari a Catalunya.

El total de penalitats incoades entre el 2011 i l’abril del 2019, data en què Salut va respondre la pregunta parlamentària, és de 180: 92 entre el 2011 i el 2014, i 88 entre el 2015 i el 2019. Els tipus d’expedients i de sancions, no detallats en la resposta, ascendien llavors a una quantia d’1.242.402 euros.

Qui és qui en el transport sanitari privatitzat?

Sis empreses i UTE es reparteixen avui dia els lots del transport sanitari a Catalunya. Dues d’aquestes, Transport Sanitari de Catalunya i Falck SL, van copar la major part de les adjudicacions el 2015, durant el segon Govern d’Artur Mas (CiU). Llavors, el sector va quedar repartit entre menys empreses que en el concurs públic anterior: si el 2006 s’havien repartit 30 lots entre 15 empreses, el 2015 es van repartir 13 lots entre sis empreses i UTE. El repartiment que va fer llavors el Govern català, amb Josep Maria Padrosa com a director del CatSalut, va sorprendre moltes empreses que portaven anys oferint el servei i van quedar fora de les adjudicacions, fet que va causar al·legacions, impugnacions i recursos que van ser desestimats.

TSC i Falck són les dues empreses que van aconseguir les majors adjudicacions en el concurs del 2015

L’adjudicatària principal del concurs del 2015 va ser Transport Sanitari de Catalunya, de la qual és propietària la família Bonomi, que va guanyar una licitació per a 10 anys. El 2019, el pressupost públic per al servei d’ambulàncies de TSC ha estat de 55 milions i mig pels lots de l’Alt Pirineu, de Girona i de la Catalunya Central. Concretament, la licitació del 2015 a TSC va ser denunciada per la CUP per possibles “indicis delictius”. Segons l’organització política, TSC havia rebut la major adjudicació de la segona era de Mas poc després que els seus propietaris, la família Bonomi, donessin 3 milions d’euros a l’Hospital Sant Joan de Déu a través del fons d’inversió Investindustrial. Reguant explica que la CUP veia “certa relació” entre la donació milionària i l’adjudicació del lot del transport sanitari. “Sabíem que era difícil de provar”, explica Reguant. Finalment, la denúncia va ser arxivada.

La segona gran adjudicatària d’aquells contractes del Govern de Mas, que van potenciar la concentració, va ser Falck. L’empresa, que pertany a una multinacional danesa, controla prop del 40% del transport sanitari a Espanya i el 2019 va rebre 55 milions d’euros de Salut pel seu servei d’ambulàncies a Catalunya, amb tres lots: Vallès Occidental —a través de l’UTE Falck Vallès—, Baix Llobregat Centre Litoral i l’Hospitalet de Llobregat, i Vallès Oriental i Santa Perpètua de Mogoda.

La tercera gran adjudicació va ser per a l’UTE Egara amb els lots de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, pels quals el 2019 ha comptat amb un pressupost públic de 44 milions d’euros. Aquesta adjudicació va ser denunciada el 2016 per Ambulàncies Reus, adjudicatària històrica que va quedar fora en aquest concurs. L’empresa, que operava des del 1980, va presentar una querella criminal contra set càrrecs del SEM i del CatSalut per delictes de prevaricació administrativa, frau i malversació.

Les altres tres empreses beneficiades pels lots del 2015 van ser Transport Sanitari de Barcelona, que el 2019 ha comptat amb un pressupost de més de 38 milions d’euros pels lots de la Regió Sanitària de Barcelona, Barcelona Ciutat i Montcada i Reixac; l’UTE Grup La Pau amb TSC, amb prop de 19 milions anuals, i l’UTE Alt Penedès, Garraf i Baix Llobregat. Cal remarcar que TSC, adjudicatària principal del transport sanitari a Catalunya, també forma part de l’UTE amb el Grup la Pau a través del qual gestionen el servei al Barcelonès Nord i al Maresme.

Malgrat la disponibilitat del pressupost públic per als diferents lots, les dues majors adjudicatàries del servei d’ambulàncies a Catalunya, TSC i Falck, van intentar fer un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) al març del 2020, en el moment més crític de la pandèmia del coronavirus i amb el sistema sanitari col·lapsat. L’argument va ser l’aturada d’activitats de mútues i empreses privades; però, segons van alertar advocats laboralistes, la mesura no estava justificada, perquè cap de les empreses no deixava de cobrar perquè no estaven suspeses les seves activitats pel decret del Govern. Finalment, no es va executar cap dels ERTO.

Pandèmia i precarietat laboral

Com va succeir amb tots els professionals de l’àmbit sanitari, la pandèmia va sobrecarregar de feina el personal de les ambulàncies de Catalunya; però, en el cas dels treballadors de les empreses privades de transport sanitari, la situació va ser pitjor que la del personal del SEM. “Si parléssim només d’EPI, la diferència ja és brutal, com passa amb els uniformes, ja que la qualitat tècnica no és la mateixa”, explica Javi Porta, responsable de transport sanitari de la UGT, i hi afegeix que el fet que el servei estigui dividit entre una empresa pública i la resta de privades impedeix fer formacions conjuntes, amb els desequilibris consegüents en formació entre els uns i els altres. Pel que fa a la pandèmia, Porta destaca que “això ha tirat endavant gràcies al sacrifici voluntari de molts treballadors”.

A la UGT celebren la proposició de llei de la CUP, que inclou la subrogació del personal amb la internalització del transport sanitari, però són conscients de la possibilitat d’un resultat menys propici que la proposta original. “Els inputs que arriben de diferents forces polítiques no són tan ambiciosos com la proposta de la CUP”, explica Porta. Els preocupa una separació entre el transport sanitari assistencial i el no assistencial, i que, al final, el decret d’internalització afecti només el servei assistencial, que són les ambulàncies d’urgències. “Som conscients que aquesta fractura entre transport assistencial i no assistencial és políticament possible”, reconeix Porta, una observació que també fa Reguant. La diputada de la CUP admet el “risc” que “en el procés de debat, la proposta s’acabi devaluant”. Segons la diputada de la CUP, amb la nova llei “la idea és que, a mesura que es vagin acabant els contractes, es vagin internalitzant”, tot i que creuen que Junts per Catalunya “intentarà dilatar el procés al màxim”.

La UGT calcula que equiparar el sou dels treballadors d’ambulàncies amb el del personal del SEM suposa apujar el cost salarial un 87%

No és l’única via de lluita oberta pels treballadors de les ambulàncies de les empreses privades. Al setembre passat es va constituir la Taula d’Equiparació del Transport Sanitari de Catalunya amb l’objectiu d’equiparar les condicions laborals del personal de les empreses privades d’ambulàncies amb les dels treballadors del Sistema d’Emergències Mèdiques. En aquests moments s’està elaborant un estudi sobre els costos econòmics d’aquesta equiparació, que, segons la UGT, equivaldria a quasi doblar el sou dels treballadors de les empreses privades. Javi Porta, responsable de transport sanitari de la UGT i representant del sindicat a la Taula d’Equiparació, ha explicat a CRÍTIC que “per tal de retribuir de la mateixa manera tots els tècnics que hi ha actualment, caldria incrementar el cost salarial dels treballadors de les empreses privades en un 87%”.

A preguntes de CRÍTIC, fonts del SEM apunten que “el Servei Català de la Salut ha acordat destinar una partida econòmica per al Pla d’equiparació, que, juntament amb altres mesures acordades, tindrà un impacte directe en els treballadors i les treballadores durant aquest 2022”. Des del Departament expliquen que “aquest mes de febrer hi ha previst convocar una tercera trobada de la Taula” i que, en aquests moments, hi ha una proposta per a enguany de 14 milions d’euros per a la millora salarial dels treballadors procedents de fons del 2021 i del 2022″.

Des dels sindicats es mostren esperançats, tot i que cautelosos, per aquesta doble via oberta destinada a millorar les condicions del personal del transport sanitari privatitzat i, per tant, del servei que ofereixen. Però per a Porta no és només un problema de condicions laborals: “El model està trencat des del seu naixement, perquè no s’hi puntua la qualitat assistencial o els millors plans formatius”. El portaveu de la UGT denuncia que, essent licitacions que premien l’estalvi, es poden produir afectacions en el servei com, per exemple, una manca d’entrenament adequat del personal o una manca de preparació davant dels últims protocols.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies