Crític Cerca

Treballadores de la sanitat en contra de les privatitzacions / Foto: ALEIX FREIXAS – ACN

Reportatges

Tres lluites socials per revertir les privatitzacions de la sanitat

Les mobilitzacions populars per retornar els "serveis mercantilitzats" a les mans públiques: la batalla pel CAP Muralles, per l'Hospital de Torrevella i contra el Consorci Sanitari de Lleida

10/12/2021 | 06:00

Durant les darreres dècades, Catalunya i l’Estat espanyol han estat escenari de múltiples lluites socials per revertir les privatitzacions dels serveis públics, particularment de la sanitat. La combinació de les polítiques neoliberals impulsades per alguns governs i la influència creixent d’algunes empreses privades han comportat conseqüències greus per al dret a la salut. 

Així ho considera l’informe Lluites socials per desmercantilitzar la sanitat a Catalunya i Espanya, elaborat per GREDS-Emconet i impulsat per l’associació Medicus Mundi i l’organització Quepo, al qual ha tingut accés CRÍTIC en exclusiva. L’estudi determina que, a casa nostra, la provisió i el finançament públic en aquest àmbit han topat amb les “pressions” del mercat, i que, amb la irrupció de la crisi del 2008 i la consegüent reducció dels beneficis empresarials, l’atenció sanitària s’ha convertit “en el sector ideal” per fer-hi negoci. Actualment, tres de cada quatre centres sanitaris a l’Estat són privats o concertats: el 40% dels seus recursos prové de les arques públiques. 

Però quin és el balanç als Països Catalans? Quines lluites socials s’han articulat al territori per reivindicar una sanitat 100% pública i per revertir les privatitzacions? CRÍTIC analitza els casos del Consorci Sanitari de Lleida, el CAP Muralles de Tarragona i l’Hospital de Torrevella.

La mercantilització de la salut: una política pública?

A finals dels anys noranta, el PP de José María Aznar va aprovar la Llei sobre habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut amb el suport del PSOE i del PNB. La normativa “legitimava la privatització de serveis sanitaris a través d’aliances publicoprivades i, així, permetia l’entrada d’entitats privades en la gestió dels centres públics”. L’investigador en salut i desigualtats, Joan Benach, explica que els arguments ideològics que s’esgrimien per justificar aquest model, segons els quals el sector públic és “insostenible” i el privat reporta una “major eficiència”, encara es mantenen vigents per seguir reproduint-lo.

Joan Benach: “La millor manera de fer negoci amb la sanitat privada és fent que la sanitat pública es deteriori”

“Aquest discurs forma part d’una estratègia molt clara des del món corporatiu”, puntualitza Benach. “Hi ha processos de vasos comunicants: la millor manera de fer negoci amb la sanitat privada és fent que la sanitat pública es deteriori. Així, la gent hi perd la confiança i contracta assegurances”, exposa. Tanmateix, concreta que la premissa “és falsa”, ja que, “contràriament a la retòrica política”, amb el model mercantilitzador “les llistes d’espera i la qualitat de l’atenció han empitjorat, i el subfinançament de l’atenció primària i de la salut pública ha esdevingut evidentíssim”.

En el cas català, la modificació de la Llei d’ordenació sanitària, l’any 1995, obria la porta a la privatització quan especificava que l’Administració pública podria establir acords, convenis, consorcis o fórmules de gestió compartida entre entitats públiques i privades. A més, les successives reformes impulsades per CiU i pel tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV van acabar d’afermar el denominat “model català”: la reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS), del 2007, i la llei òmnibus, del 2011, van obrir la porta a la possibilitat que els hospitals públics acollissin activitat privada en plantes que tenien tancades, o que els quiròfans deixessin d’operar a les tardes.

A això, a més, s’hi va sumar l’aprovació, l’any 2012, del Reial decret de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. Aquesta mesura no només renunciava a l’atenció universal, sinó que també consolidava un model basat en les assegurances sanitàries per als sectors més benestants, la Seguretat Social per a les classes treballadores i la beneficència per a la resta de les persones.

Aquest model ha estat fortament contestat als carrers. L’informe impulsat per Medicus Mundi i Quepo recull algunes lluites populars a Catalunya i a Espanya per afrontar la mercantilització de la sanitat. El Consorci Sanitari de Lleida, el CAP Muralles i l’Hospital de Torrevella són tres exemples al voltant dels quals s’han articulat moviments socials per retornar a les mans públiques els serveis privatitzats. Però quines resistències han hagut d’afrontar? Quin camí han seguit? Com ha afectat la pandèmia de la Covid la mobilització de la ciutadania? Què han aconseguit aquests col·lectius i fins on han arribat? 

“Es va aturar des del carrer”: el cas del Consorci Sanitari de Lleida

L’any 2014, el Departament de Salut encapçalat per l’antiga CiU va anunciar la creació d’un consorci per a la gestió de l’atenció primària i de l’Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida. Aquest ens seria format per l’Institut Català de la Salut (ICS) i per una altra empresa pública: Gestió de Serveis Sanitaris (GSS). L’anunci, però, va anar acompanyat de polèmica.

Els col·lectius en defensa de la sanitat pública denunciaven que la creació del consorci no respectava la normativa de contractes públics, ni la llei sobre el control i la fiscalització de les despeses, ni la llei d’incompatibilitat amb altres càrrecs. “Era una figura molt opaca”, rebla Helena Motos, membre de la Marea Blanca de Lleida-Pirineus. “Els Estatuts preveien la incorporació de noves entitats, i aquí és on vam veure la possibilitat de la privatització”. Aquest punt, diu, va fer saltar les alarmes als activistes. “Sobretot, per una qüestió de model: no volíem el Consorci; volíem la integració al sistema públic”.

Helena Motos: “No volíem el Consorci; volíem la integració al sistema públic”

La Marea Blanca va organitzar una consulta ciutadana per paralitzar la creació de l’ens i va reunir més de 38.500 firmes. Així mateix, es van impulsar acampades a l’Hospital Arnau de Vilanova, que van secundar diversos col·lectius a Agramunt, a Tàrrega, a la Pobla de Segur, a Sort i a Tremp, i diverses organitzacions civils arreu del territori van donar suport a les mobilitzacions.

Segons l’informe Lluites socials per desmercantilitzar la sanitat a Catalunya i Espanya, les xarxes socials i també les xarxes personals dels membres del moviment van ser elements “facilitadors” en el moment de convocar les accions i per estendre la informació cap a diferents sectors de població arreu de Catalunya. També hi va tenir un paper clau “l’empoderament dels ciutadans” a l’hora de generar un major compromís amb la lluita. Aquesta suma de factors va derivar en el fet que, l’any 2015, la conselleria de Salut encapçalada per Boi Ruiz es veiés forçada a paralitzar la creació del Consorci. “Això es va aconseguir des del carrer”, sentencia Motos.

Malgrat que la ciutadania organitzada va frenar un procés que hauria pogut obrir la porta a la privatització dels centres, l’activista denuncia que el Departament “no va canviar els seus plans”. Així, l’any següent, la Generalitat va aprovar un decret llei a partir del qual es conformava una “aliança estratègica” entre l’Institut Català de la Salut i l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris que havia de servir “per establir sinergies” en els camps assistencials. Aquest acord engloba l’Hospital Arnau de Vilanova (pertanyent a l’ICS­), els hospitals de Santa Maria i del Pallars (dirigits per GSS) i els serveis d’atenció primària del seu àmbit de referència.

“Es tracta d’un invent que és tan dolent com el Consorci”, opina Motos, perquè ha suposat “una major precarització dels professionals, que marxen del territori, i un desmantellament dels serveis, en tant que s’han reduït les hores de quiròfans i una part de l’activitat que s’hi desenvolupava”. Les conseqüències de l’operació, explica la membre de la Marea Blanca, han estat l’empitjorament de les llistes d’espera, de la qualitat de l’assistència i del temps de proves complementàries.

Motos creu que la mobilització és l’eina més potent contra la “mercantilització” de la sanitat

Motos assegura que molts usuaris estan recorrent a les mútues, bé sigui per “la incompetència en la gestió” dels centres afectats per aquesta fórmula, bé sigui “perquè directament es volia alimentar la privada”. Un exemple d’això, diu, és el fet que la clínica privada Nova Aliança rebi “700.000 euros anuals” per fer el cribratge de càncers de mama, quan l’Hospital Santa Maria “té un aparell nou que quasi no s’utilitza”. “És un problema de model”, resumeix. “Si es retingués el personal i s’ampliessin les hores d’activitat, no em crec que no es pogués assumir tota a la pública”.

Segons el seu criteri, la mobilització és l’eina més potent de què disposa la ciutadania per denunciar “la mercantilització” de la sanitat pública, però creu que la irrupció de la Covid ha estat “un abans i un després”. “Tornar a engegar ens costarà, perquè ens vam desgastar moltíssim quan vam aconseguir paralitzar el Consorci”, diu. Per aquesta raó, reclama la col·laboració del jovent: “Donem per fet que la sanitat pública la portem impresa quan naixem, que és un dret que tenim, però amb aquestes operacions veiem que no és cert”, sentencia. “La gent jove s’ha de bellugar més”.

Recollida de signatures del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona / Foto: SÍLVIA LLOP

El CAP Muralles: la batalla als jutjats i al carrer

Fins al 2012, l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS) era l’encarregada de gestionar el CAP Muralles, de Tarragona. Aquell any, però, el CatSalut va treure a concurs l’administració del centre i GiPSS no s’hi va presentar; un fet, segons apunta l’informe Lluites socials per desmercantilitzar la sanitat a Catalunya i Espanya, que va despertar les primeres sospites sobre el gerent d’aquesta empresa, Xavier Bria. Per contra, qui sí que va concórrer al concurs va ser l’entitat Muralles Salut SLP, una societat privada amb ànim de lucre. L’any 2013, se li va concedir la gestió del CAP.

La CUP de Tarragona i els sindicats Metges de Catalunya, CGT i el Sindicat d’Infermeria SATSE van interposar una denúncia a la Fiscalia Provincial de Tarragona per presumptes irregularitats en aquesta adjudicació. Es dona la circumstància que Bria, que havia estat gerent de GiPSS, va ser destituït a l’agost del 2013 i, un mes després, es va incorporar a la plantilla de l’entitat privada Muralles Salut. En aquell moment, va realitzar una compra d’accions i, tres mesos més tard, es convertiria en el president del seu Consell d’Administració. Finalment, va ascendir a director del CAP. 

Xavier Milian: “Hi va haver una conxorxa perquè Muralles Salut SLP guanyés el concurs”

Xavier Milian, exassessor de la CUP a Reus i un dels impulsors de la denúncia del cas Innova, explica que va ser llavors quan es va iniciar la batalla judicial en contra de la privatització del centre. “Considerem que hi va haver una conxorxa perquè Muralles Salut guanyés el concurs i que Bria va ser acomiadat expressament de GiPSS per poder cobrar la liquidació i convertir-se en l’accionista majoritari de l’entitat privada”, exposa.

De fet, tal com recorda Milian, la mateixa Guàrdia Civil va recopilar informació que apuntaria a l’ús d’informació privilegiada i al conflicte d’interessos que s’hauria produït en la concessió del centre a Muralles Salut. Segons les investigacions policials, quan Bria encara era gerent de GiPSS, hauria signat un acord per optar a comprar participacions de l’entitat privada i el qual, a més, preveia el seu nomenament com a president del Consell d’Administració.

El procediment va iniciar-se el 2014 i, malgrat tots els indicis recollits durant la fase d’instrucció i les evidències que confirmarien les irregularitats denunciades, Milian explica que la Guàrdia Civil “ara opina que no hi ha cas, i el jutge en proposa l’arxivament”. Tanmateix, els denunciants han recorregut contra la decisió del magistrat i no pensen fer-se enrere. “Hi seguirem barallant”, rebla Milian.

A banda del front judicial, el carrer també va reaccionar en contra de la privatització del CAP. El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona va emmarcar la lluita per la reversió d’aquesta adjudicació com una peça més del procés de mercantilització de la salut que abraça tot l’àmbit municipal. Els activistes han impulsat accions de protesta com l’impuls de manifestacions en contra del tancament d’algun centre, l’ocupació d’establiments sanitaris o la convocatòria d’assemblees setmanals per sumar ciutadans en la seva lluita per una sanitat pública.

Sílvia Llop: “Veiem operacions perquè ens quedi una atenció primària de beneficència”

“Veiem que hi ha operacions perquè els usuaris marxin a la privada i perquè ens quedi una atenció primària de beneficència”, sentencia Sílvia Llop, membre d’aquest col·lectiu. “Pensem que volen empobrir-la per aconseguir que hi entrin empreses privades amb l’excusa de la manca de professionals, quan realment els estan expulsant”.

Els activistes consideren que la mobilització de la ciutadania “és molt important”, però detecten que “està costant arrossegar-la a les accions perquè hi ha molt desencant i manca d’informació”. “Hi ha gent que es creu el discurs polític que les privatitzacions milloren l’eficiència, però és fals”, explica Llop. “No som prou conscients que, amb els anys, aquest model implicarà que els serveis es vagin encarint i que només hi puguin accedir els qui tinguin molts diners”, apunta. En paral·lel, adverteix, “la pública estarà tan desmantellada que només atendrà les persones de rendes més baixes”. Tanmateix, des del Grup de Treball no pensen abandonar la reivindicació d’una sanitat 100% pública. “Seguirem endavant per fer fora les empreses privades que embruten tot el sistema”, sentencia.

La sinergia entre l’activisme i la política en la desprivatització de l’Hospital de Torrevella

Al marge dels casos a Catalunya, també han proliferat moviments socials arreu dels Països Catalans que defensen la sanitat pública i la reversió de les privatitzacions. Un dels casos més paradigmàtics és el de l’Hospital de Torrevella, a la comarca del Baix Segura, província d’Alacant.

El 1999, el Partit Popular, amb majoria parlamentària al País Valencià, va impulsar la col·laboració publicoprivada en la gestió d’aquest centre. La col·laboració es basava en el fet que la concessionària del Grupo Ribera Salud contribuïa en la construcció de l’hospital i, a canvi, n’obtenia la gestió per un període d’entre 10 i 15 anys. A l’octubre de l’any passat, el contracte que regia aquest acord va expirar, i es va obrir la porta a desprivatitzar l’equipament per integrar-lo dins del sistema públic.

Aquest era el manament que defensava el nou Govern autonòmic sorgit de les eleccions del 2015 i liderat pel Partit Socialista del País Valencià, per Compromís i per Podem, argumentant, a més, els mals resultats obtinguts en la gestió prèvia. En paral·lel, diversos col·lectius es van organitzar per demanar que aquesta reversió fos definitiva i per desmercantilitzar la sanitat. Un d’aquests grups era la Plataforma por la Salud 100×100 Pública y de Calidad’, que va impulsar mobilitzacions al territori per exigir una millor atenció sanitària.

Aquestes protestes van incloure també accions polítiques conjuntes amb els diputats locals de les Corts Valencianes. Segons l’informe Lluites socials per desmercantilitzar la sanitat a Catalunya i Espanya, la “relació sinèrgica establerta” entre alguns grups polítics i els activistes va esdevenir “el punt culminant pel procés de desprivatització” de l’equipament.

Des de la Plataforma expliquen que en aquest cas “es van conjugar la mobilització i la pressió política”

Aquesta acció conjunta va fer possible l’aprovació d’una Proposició no de llei per instar el Govern a no prorrogar la concessió i retornar la gestió de l’hospital a les mans públiques, així com per derogar la llei del 1997 que habilitava la privatització de centres públics. “Es conjuga la mobilització ciutadana amb la pressió política”, explica un jubilat i activista de la plataforma contra la privatització. “Si hagués estat governant el Partit Popular o Ciutadans, no n’hauríem tret res”. 

“Havíem de compaginar la formació i l’activitat perquè la gent entengués per què és important defensar la sanitat pública i s’impliqués en les activitats on poguessin demostrar que donaven suport a la causa”, hi afegeix un altre dels membres del col·lectiu.

La irrupció d’aquest moviment ciutadà va coincidir en el temps amb la Covid-19, un fet que va dificultar que la mobilització popular fos més massiva. Així ho consideren els activistes de la Plataforma, els quals també creuen que “la precarització laboral i social” van ser altres obstacles per a la realització d’activitats i la visibilització de la Plataforma. Tanmateix, creuen que la pandèmia ha posat llum sobre els efectes “desastrosos” dels anys de retallades i que això pot obrir escletxes de diàleg amb persones que, fins ara, no s’havien vist agreujades per la mercantilització dels serveis públics. 

Tres casos, tres vies d’acció

De l’anàlisi d’aquests tres processos, Joan Benach en destaca alguns elements comuns, que inclouen “la necessitat que els moviments socials tinguin una visió estratègica”. En les lluites per aturar el Consorci Sanitari de Lleida i per revertir les privatitzacions del CAP Muralles i de l’Hospital de Torrevella es va utilitzar un ventall ampli d’accions que inclouen la via judicial, la de l’enxarxament i l’extensió de les reivindicacions per tot el territori, i la via de la construcció d’aliances entre els moviments i els actors polítics.

Aquests aprenentatges acumulats, opina l’investigador, podrien transferir-se a altres processos per tal d’enfortir-los. Tanmateix, Benach posa èmfasi en la urgència d’incorporar persones joves a les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública. “La gent veterana té molt clar quins són els greuges que comporten les accions neoliberals sobre aquest àmbit, que han anat quallant amb estratègies molt ben fetes per part de grans corporacions, companyies d’assegurances i amb el suport polític”, diu. “Quan hi ha un intercanvi entre generacions, es dona un aprenentatge encreuat; però, si no hi és, això  dificulta que es pugui transmetre en un futur”, conclou.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies