17/03/2025 | 06:30
A Catalunya, l’autoconsum d’energia solar fotovoltaica està travessat per la desigualtat. En conjunt, el país compta amb 1,2 gigawatts, dividit en 114.000 instal·lacions de plaques solars. Però hi ha fortes diferències entre municipis: A Sant Cugat del Vallès hi ha més de 30 instal·lacions per cada 1.000 habitants. En canvi, a l’Hospitalet de Llobregat, n’hi ha menys d’una per cada 1.000 habitants.
Els llogaters no poden optar per aquesta opció, ja que el pis no és seu
La major part dels municipis petits tenen millors xifres que les ciutats. Però també hi ha diferències notables entre els 218 municipis catalans amb més de 5.000 habitants. De tots aquests, Matadepera és el més avançat: compta amb 78 instal·lacions per cada 1.000 habitants. Badia del Vallès, situat a la mateixa comarca, és el que menys en té: entre els 13.000 veïns que hi viuen només hi ha una instal·lació. Cal tenir en compte que tres quartes parts dels habitatges de Matadepera són en cases independents, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En canvi, a Badia del Vallès un 99,9% dels habitatges són en edificis amb més d’un habitatge, és a dir, en blocs de pisos.
El Registre d’Autoconsum de Catalunya també mostra que el 99% de les instal·lacions d’autoconsum són individuals: l’energia es produeix per a un sol habitatge, lloc de treball o equipament. Només 1.398 instal·lacions són col·lectives, com les que es donen en blocs de pisos. A les llars de lloguer, a banda, hi ha un problema d’incentius: els llogaters són els qui se’n veurien beneficiats perquè són qui paga les factures de la llum, però no poden optar per aquesta opció, ja que el pis no és seu.
Gaia D’Elia, enginyera de l’energia, remarca que en contextos densament poblats les instal·lacions són més petites perquè hi ha menys espai, i això fa que tinguin sobrecostos: “Si ets propietari, tens estalvis, i el municipi descompta l’IBI, és molt assequible i surt a compte molt ràpid”. D’Elia planteja que el problema no és que faltin ajudes, sinó com es plantegen, ja que estan arribant a la gent que ja s’ho podria pagar: “Quan te les donen, ho fan amb anys de retard. Si no tens el capital d’entrada, és pràcticament impossible”.
Per resoldre-ho, proposa que els ajuts vagin condicionats a la situació econòmica de cadascú: “Haurien d’arribar al 100% per a les persones amb pocs recursos. Però les subvencions d’ajuntaments com el de Barcelona no tenen en compte la renda, ni el tipus de tinença ni la capacitat d’inversió, i s’està desaprofitant moltíssima superfície de la ciutat per generar fotovoltaica”. També planteja que les comunitats energètiques poden ser una palanca per multiplicar l’autoconsum col·lectiu.
Si ens cenyim a les ciutats més grans de Catalunya, les de més de 80.000 habitants, observem que les millors i les pitjors xifres són de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sant Cugat del Vallès i Rubí són les més ben posicionades, i l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, les més endarrerides. Girona, Lleida i Tarragona mostren un nivell semblant d’implantació entre elles, al voltant de les 0,9 instal·lacions per cada 100 habitants.
Sant Cugat i Rubí són també les úniques ciutats grans amb més d’un 20% d’habitatges en cases independents. En canvi, en la part més baixa del rànquing hi ha les quatre ciutats catalanes que tenen una proporció més gran d'habitatges en blocs de pisos.
Val a dir, però, que totes les ciutats grans tenen pitjors xifres del que els tocaria per població: en conjunt, representen gairebé la meitat de la població de Catalunya (un 47%), però només tenen un 15% de les instal·lacions i un 17% de la potència elèctrica d’autoconsum. La potència és el que determina quina és la capacitat de produir energia, però el nombre d’instal·lacions permet observar com d’estesa està una tecnologia entre la població.
El mapa mostra també una major implantació de l’autoconsum als municipis petits de les comarques gironines en comparació a altres zones rurals com les Terres de l’Ebre o el Pirineu de Lleida. A la costa, més poblada, hi ha poques instal·lacions per habitant, amb l’excepció de pobles com Begur o Altafulla.
Fins i tot en zones amb força implantació d’aquesta energia neta, com les comarques gironines, s’observa que les ciutats mitjanes tenen més dificultats: Girona, Figueres i Blanes no arriben a 10 instal·lacions per cada 1.000 habitants, mentre que alguns pobles com Viladamat multipliquen per 13 aquesta fita.
Caldrà multiplicar les renovables per assolir objectius climàtics
La potència elèctrica a les teulades s’haurà de duplicar abans del 2030 per poder arribar als objectius climàtics de la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT), el document oficial de planificació de la transició energètica a Catalunya.
En el conjunt de l’energia fotovoltaica, comptant-hi també els parcs que no són d’autoconsum, el creixement haurà de ser més accelerat: caldrà multiplicar per 6 el conjunt d’energia fotovoltaica instal·lada a Catalunya en els propers cinc anys. També caldrà quadruplicar la potència eòlica al conjunt del país abans del 2030. Els càlculs de la PROENCAT parteixen de l’objectiu d’un decreixement del 30% en el consum d’energia final per a l’any 2050.
