09/05/2024 | 06:00
Què vol dir ser d’esquerres a Catalunya? Aquesta pregunta, d’una gran profunditat política, pot portar a llargues discussions i és munició per a les acusacions mútues entre partits, i més en plena campanya electoral. Com que la ideologia no és cap ciència exacta, hi ha molt espai per a la interpretació. Les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) no ens permeten respondre-ho, però sí resoldre algunes incògnites molt similars: què pensa la gent que diu que és d’esquerres? A qui votarien? Els preocupen especialment l’habitatge, el canvi climàtic o la independència? I quina posició tenen sobre la immigració?
A partir d’una anàlisi de les microdades del primer Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del 2024, podem observar quines són les opinions polítiques d’aquells ciutadans que s’ubiquen a si mateixos a l’esquerra i al centreesquerra. En concret, recollim les respostes d’aquells que se situen entre el 0 i el 4 d’una escala que comprèn des de l’extrema esquerra (0) fins a l’extrema dreta (10). En el global de la població, gairebé la meitat dels catalans (un 48,8%) s’ubica en aquest segment, és a dir, entre l’extrema esquerra i el centreesquerra. Un 43,7% s’ubica entre el 5 i el 10 (és a dir, entre el centre i la dreta), i un 7,5% no saben o no volen ubicar-se ideològicament enlloc.
L’esquerra aprova de manera majoritària Aragonès, Illa… i també Puigdemont
Els tres líders polítics amb possibilitats d’arribar a la presidència de Catalunya reben una aprovació majoritària entre els votants d’esquerres. Qui rep més suport en aquest segment de votants és Pere Aragonès: 7 de cada 10 enquestats (un 69%) li posen una nota entre un 5 i un 10. En el cas de Salvador Illa, l’aprovació s’eleva fins a un 60%. Però també Carles Puigdemont mereix l’aprovat per a la major part dels ciutadans d’esquerres: un 55% dels ciutadans que es defineixen com a progressistes l’aproven.
La candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, és la líder política que més s’apropa a Aragonès, amb un 65% d’aprovats. En el cas de Laia Estrada, cap de llista de la CUP, l’aprovació és només d’un de cada dos enquestats (un 53%). Val a dir que, en el cas d’Estrada, es dispara la xifra de gent que no n’ofereix cap valoració (un 21%), ja que és una candidata menys coneguda.
ERC guanyaria les eleccions… si només hi votessin els progressistes
Esquerra és el partit més ben posicionat entre els votants d’esquerres. L’enquesta sociopolítica del CEO detecta que una de cada quatre persones (un 26,5%) d’aquest segment votaria el partit de Pere Aragonès en les eleccions al Parlament.
Ara bé, aquesta dada té una altra cara de la moneda. La mateixa enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió reflecteix que el guanyador d’aquestes eleccions en el conjunt de votants seria el PSC, i que Junts hi obtindria un resultat pràcticament igual que el dels d’Aragonès. Els socialistes lideren la intenció de vot en el segment de centredreta: obtenen un 19% del suport entre els ciutadans que se situen entre el 5 i el 7 de l’escala ideològica. Junts obtindria la segona posició a força distància d’Esquerra entre aquests ciutadans més conservadors. Amb tot, la posició avantatjosa dels d’Aragonès es perd en el conjunt de la població, ja que Junts i el PSC són més transversals.
Més preocupats per l’habitatge i menys per la inseguretat
Els enquestats d’esquerres mostren diferències clares amb la resta pel que fa a la seva anàlisi sobre quins són els problemes més importants de Catalunya. Per als progressistes, l’accés a l’habitatge és el segon problema més important de Catalunya (un 8,8%), després de la sequera i del canvi climàtic (un 16,1%). En canvi, entre els ciutadans que se situen ideològicament al centre o a la dreta, hi ha vuit problemes més importants que l’habitatge. És el cas de l’atur, la immigració, el funcionament de l’economia o la sanitat, entre d’altres.
Els conservadors estan més insatisfets amb la política que els qui s'ubiquen a l'esquerra
La situació és inversa pel que fa a la inseguretat ciutadana. Els votants de centre i de dreta la situen com el quart problema més greu, amb un 8,8% de mencions, mentre que els d’esquerra ho releguen a la novena posició entre els problemes socials (un 4,3%).
Una dada que crida l'atenció és que els conservadors són els més insatisfets amb la política. Els votants que se situen a la dreta de l’escala ideològica expressen més sovint aquesta desconfiança (un 11,1%) que els de l’esquerra (un 8,3%).
La sequera, un problema transversal
En qualsevol cas, el problema més esmentat tant pels enquestats d’esquerres com pels de dretes és la sequera i el canvi climàtic. Els progressistes hi donen més pes, però la diferència és de tres punts: els esquerranosos ho consideren la preocupació principal en un 16% dels casos, mentre que els centristes i els dretans ho afirmen en un 13%.
Cal dir que el Centre d’Estudis d’Opinió engloba com un sol problema tant les mencions de la mala gestió de la sequera com les respostes més abstractes sobre el canvi climàtic. Tanmateix, el cert és que les mencions literals del canvi climàtic com a problema principal són molt minoritàries: només un 1,3% dels enquestats progressistes ho expressen així, davant d'un 14% que es refereix a la manca d’aigua.
L’esquerra és molt més independentista que la dreta
L’independentisme és l'opció majoritària dins dels enquestats d’esquerres catalans. Un 55% expressa que és partidari que Catalunya esdevingui un estat independent. La mateixa opció només és avalada per un 31% dels votants de centre i de dreta. D’altra banda, els partidaris de la continuïtat de Catalunya a Espanya són un 38% del total d’esquerranosos.
Un 40% defensa un estat independent, i la segona opció amb més suport és un estat dins una Espanya federal
Davant la pregunta, més oberta, sobre quin seria el tipus de relació preferit entre Catalunya i Espanya, un 40% de progressistes reitera que la seva opció és un estat independent per a Catalunya. La segona opció amb més suport és la d’un estat dins una Espanya federal, que avala un 29% dels enquestats. En canvi, un 21% aposta per continuar amb la situació actual de ser una comunitat autònoma d’Espanya, i una part molt minoritària (un 4,6%) voldria encara menys autonomia per a Catalunya, esdevenint una regió d’Espanya.
Immigració i bitcoins: idees dretanes d’alguns votants d’esquerres
L’enquesta del CEO també mostra que els ciutadans que se situen a l’esquerra no són un bloc homogeni. Les respostes constaten que una part d’aquests té opinions o pràctiques que, tradicionalment, s’assimilen més a la dreta. Per exemple, hi ha ciutadans a l’esquerra que expressen opinions pejoratives sobre les persones migrades. En concret, un 24% es mostra d’acord o molt d’acord amb la frase que “amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa”. Ara bé, en el centredreta el suport a aquesta frase és clarament superior: un 48% ho manifesta.
Un altre exemple és la compra de criptomonedes. L’estudi mostra que no és un fenomen propi de les persones de dretes. Un 7% dels enquestats d’esquerres afirma que ha comprat bitcoins o altres criptomonedes, i, en el cas dels de centredreta, el percentatge és només lleugerament superior: un 9% del total.
