Crític Cerca
Notícies

Qui és qui en la nova llista de la CUP al Parlament

La formació afronta els comicis amb un debat a l'horitzó: què fer si és decisiva per configurar un Govern independentista amb ERC i Junts

08/04/2024 | 06:00

Laia Estrada, candidata de la CUP el 12-M, acompanyada de la resta de membres de la candidatura / NICO TOMÀS – ACN

La convocatòria electoral del 12 de maig ha agafat la CUP en ple debat sobre la seva refundació, el Procés de Garbí. Els cupaires afronten la nova contesa després del cicle electoral del 2023, en què van perdre la representació al Congrés i van patir una davallada en les municipals de 43.000 vots i 22 regidors. L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) apunta que ara podrien aconseguir una forquilla d’entre 7 i 10 diputats (en l’actualitat en tenen 9).

La candidata a la presidència de la Generalitat serà la diputada actual Laia Estrada, que durant l’última legislatura va ser elegida per la demarcació de Tarragona i que ja va ser regidora a l’Ajuntament de la capital tarragonina durant dos mandats, del 2015 al 2021. Estrada ha estat una de les veus amb més projecció de la CUP al Parlament i s’ha significat en la denúncia contra el macroprojecte del Hard Rock. A més, cal tenir en compte que la CUP no té l’escó de Tarragona garantit al 100%: en aquesta demarcació va obtenir el 6,7% dels vots l’any 2021 i una diputada, però el 2023, en les eleccions espanyoles, es va quedar en un 2,4%, per sota del llindar del 3%.

Pluralitat interna més enllà d’Endavant i de Poble Lliure

Tot i que la vida interna de la CUP sovint es presenta com un duel entre Endavant i Poble Lliure, la realitat és força més diversa i plural. Laia Estrada és militant d’Endavant, com també la número 2 per Barcelona, Laure Vega, i el número 1 per Lleida, Bernat Lavaquiol. A Barcelona, la comissió de la CUP encarregada d’elaborar les llistes va posar a consideració de la militància dues possibles candidatures, una d’encapçalada per Estrada i amb Vega de número 2 i una altra d’encapçalada per Vega i sense Estrada. La militància es va decantar per la primera opció i incorporar les dues diputades.

Amb Albert Botran retirat de la primera línia política, el pes polític de Poble Lliure al Parlament recaurà ara sobre Dani Cornellà, número 1 per Girona, i també en Pilar Castillejo, exregidora del Col·lectiu Obrer i Popular (COP) de Ripollet, una candidatura municipalista històrica que compta amb el suport de la CUP. Des de Poble Lliure han posat en relleu la feina de candidatures com Guanyem Girona: “Cal prendre com a referencialitat la feina ben feta per la CUP de les comarques gironines”.

Una part de la militància cupaire, però, no s’adscriu en cap dels dos corrents. És el cas de pesos pesants al Parlament que repeteixen en les llistes actuals, com Xavier Pellicer, que ha destacat en l’àmbit de la fiscalització dels Mossos d’Esquadra, o Montserrat Vinyets, que ha presidit la Comissió sobre els Fons Voltor. I també de noves incorporacions, com el poeta i sindicalista David Caño.

Què passarà si la CUP és decisiva per formar Govern?

La candidata Laia Estrada explica a CRÍTIC les claus de la CUP en les pròximes eleccions: “Hem arribat a un punt de vista crític en termes climàtics, socials i nacionals, i cal que la ciutadania decideixi si és hora d’un canvi de rumb”. Estrada es mostra crítica amb la direcció actual dels dos grans partits independentistes: “ERC ha assumit el programa del PSC, i Junts ha adoptat posicions més dretanes”. A l’hora d’abordar futurs pactes, la diputada creu que “caldrà veure on se situen les altres forces polítiques: si hi ha una aposta pel continuisme, difícilment ens podem entendre. Si se situen en les coordenades que vam veure en la legislatura del 2015, això seria un altre escenari”.

Laia Estrada: “La CUP som plurals i sempre hem anat dirimint els dissensos amb tota la transparència del món”

En la legislatura anterior, la CUP va garantir amb els seus vots la investidura de Pere Aragonès. Ara hi pot haver debat intern sobre si cal buscar una entesa per reeditar la majoria independentista, sigui amb un presidenciable d’ERC o de Junts. “La CUP som plurals, i amb els nostres mecanismes sempre hem anat dirimint els dissensos i ho hem fet amb tota la transparència del món. No és una cosa que ens afebleixi; al contrari: creiem que és una virtut”, explica Estrada. En tot cas, en mans de la CUP pot estar la possibilitat de bastir una alternativa a un hipotètic Govern presidit per Salvador Illa… si l’independentisme suma, cosa que en les darreres enquestes no sembla assegurada.

Aquests són els noms més rellevants que poden representar la CUP al Parlament en la pròxima legislatura i ser claus a l’hora de determinar el rumb polític de la formació.

Laia Estrada, cap de llista per Barcelona / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Laia Estrada: lluita per la sanitat pública i oposició al Hard Rock

Laia Estrada (Tarragona, 1982) ha estat una de les veus més crítiques amb el projecte del Hard Rock: ha treballat en la investigació sobre la compravenda dels terrenys per part de CaixaBank i ha portat la llicència de casino a l’Oficina Antifrau.

El seu àmbit més gran d’expertesa, però, és la sanitat pública: ha impulsat les proposicions de llei per a la internalització del transport sanitari, i amb el també cupaire Xavier Milian ha escrit el llibre Sortim de l’UCI (Tigre de Paper). Entrevistada al pòdcast de CRÍTIC La teva salut, en joc, Estrada explicava que la sanitat catalana “pateix un espoli”: “La sanitat concertada es queda gairebé un 75% del pressupost públic de salut, i això implica sobrecostos en els serveis, en la construcció de centres sanitaris, sous astronòmics de directius o l’ús d’infraestructures públiques per a negoci privat”.

Estrada va destapar el ‘cas Inipro’ a Tarragona, que investiga adjudicacions d’ajuntaments del PSC

Al llarg de la seva trajectòria militant ha destacat en la defensa dels drets sexuals i reproductius i en la lluita contra la corrupció: abans i tot d’entrar com a regidora a Tarragona, Estrada va dur a la Fiscalia els fets que van derivar en el cas Inipro, que investiga una sèrie d’adjudicacions d’ajuntaments del PSC a l’empresa Iniciatives i Programes. El cas, que afecta l’exalcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, està pendent de judici.

Llicenciada en Ciències Ambientals per la UdG (2005) i màster en Estudis Territorials i de la Població per la UAB (2011), Estrada ha estat professora de secundària, milita a l’esquerra independentista des del 2008 i també ha estat implicada en el moviment feminista de Tarragona, on va prendre part en Cau de Llunes, un dels primers col·lectius sorgits en el marc de la darrera onada feminista als Països Catalans.

A Estrada la combativitat li ve de família: nascuda al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, és filla del sindicalista José Estrada, que l’any 1991 va ingressar a la presó condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte d’atemptat contra l’autoritat durant unes protestes de treballadors l’any 1983. No era la primera vegada: Estrada va ser empresonat diversos cops per la seva militància sindical i política. Havia estat dirigent del PSUC i de CCOO; en l’àmbit sindical posteriorment va passar per la CGT i en l’actualitat és militant de Co.Bas, Sindicat de Comissions de Base. La mare d’Estrada també s’ha destacat en la lluita sindicalista en l’àmbit sanitari.

El cap de llista de la CUP a Girona, Dani Cornellà / Foto: CUP

Dani Cornellà: ecologisme, sequera i lluita contra els macroprojectes

La CUP gironina va obtenir en les eleccions passades un molt bon resultat: un 9% dels vots i quarta força política, amb 2 diputats. La llista l’encapçalava Dani Cornellà (Girona, 1978), alcalde de Celrà durant dos mandats (2015-2021), que repeteix ara com a número 1. Celrà va ser una de les primeres alcaldies a què va accedir la CUP en la seva irrupció municipal l’any 2015. Hi ha qui diu que la Llera del Ter, entre el Gironès i l’Empordà, és el graner de vots de la CUP, que assoleix uns resultats excel·lents en municipis com Bordils, Cervià de Ter o Sant Jordi Desvalls. També caldria afegir-hi altres consistoris com Sarrià de Ter o la mateixa capital, Girona.

Cornellà ha estat represaliat arran de les protestes per l’1 d’Octubre i també investigat per l’Audiència Nacional

Cornellà s’ha destacat especialment en les lluites ecologistes i de defensa del territori. Ha impulsat la ponència de llei sobre l’ecocidi i ha estat president de la Comissió d’Acció Climàtica, i en la darrera legislatura ha fiscalitzat el Govern en l’àmbit de la sequera. La seva tasca parlamentària ha permès treure a la llum quines són les principals concessions d’extracció d’aigua de Catalunya en usos industrials i recreatius, que CRÍTIC va explicar en aquest reportatge. També ha destacat per la seva oposició al macroparc eòlic marí del cap de Creus, i en la defensa de la prohibició dels correbous, un tema especialment polèmic. Cornellà ha estat represaliat arran de les protestes per l’1 d’octubre i també investigat per l’Audiència Nacional després d’aprovar al consistori de Celrà una moció de suport per declarar la ruptura del Parlament amb l’Estat.

Sergi Saladié / Foto: ALBA MARINÉ

Sergi Saladié, el retorn al Parlament d’un ecologista i lluitador antinuclear

Referent en lluita ecologista i expert en transició ecosocial, Sergi Saladié (1974) va néixer i ha crescut a Vandellòs. És professor associat al Departament de Geografia de la URV i, en els darrers anys, el seu objecte d’estudi ha estat el paisatge i els projectes d’energies renovables: ha analitzat a fons l’impacte de les centrals eòliques a les comarques del Priorat i de la Terra Alta. També ha estat portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i en l’actualitat és regidor de la CUP a l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, on s’ubica la central nuclear del mateix nom.

Saladié va ser elegit diputat al Parlament en la convulsa legislatura del 2015 al 2017, però no va repetir a les llistes cupaires amb posterioritat. Forma part dels grups sectorials d’Energia i Transició Ecològica de l’organització i també assessora administracions i entitats sobre la implantació d’energies renovables. En una entrevista a CRÍTIC l’any 2021, es mostrava partidari d’ubicar parcs eòlics a Barcelona: “A Collserola també hi fa vent”. També ha fet un informe sobre la potencialitat d’ubicar plaques solars en tot el traçat de l’AP7.

Bernat Lavaquiol / Foto: SANTI IGLESIAS

Bernat Lavaquiol, la veu contra els Jocs Olímpics d’Hivern

En la trajectòria política i social de Lavaquiol (la Seu d’Urgell, 1994), que encapçala la llista per la demarcació de Lleida, destaca l’èxit de la Plataforma Stop JJOO, creada per oposar-se a la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030, un projecte que va rebre una forta oposició popular al territori i que ha acabat sent descartat pel Govern.

Lavaquiol, que és regidor de la CUP a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell des del 2019, s’ha dedicat a estudiar els canvis en l’especialització productiva capitalista al Pirineu. Enginyer agrònom i forestal de formació, actualment està fent un doctorat en tecnologia agrària. En una entrevista a CRÍTIC feia la reflexió següent: “Si es vol ajudar el Pirineu, no hi feu una gran inversió en el turisme de neu: és un sector que té data de caducitat”.

Laure Vega, membre del Secretariat Nacional de la CUP, en un acte amb David Fernàndez / Foto: LAURA FÍGULS – ACN

Laure Vega, del Baix Llobregat i amb orgull

Amb una àmplia trajectòria dins el teixit social de Sant Boi de Llobregat en els àmbits cultural i feminista, Laure Vega (1991) és una de les veus amb més projecció de la nova CUP. Ha estat diputada en els últims cinc mesos de la legislatura, després de la dimissió de Dolors Sabater. Ja va ser candidata al Congrés en la candidatura fallida del 2023 fent tàndem amb Albert Botran, i havia estat membre del Secretariat Nacional de la formació.

En el seu primer discurs al Parlament, Vega es va reivindicar com a filla del Baix Llobregat (“una comarca on vam aprendre des de petits que el codi postal pot ser alhora condemna i orgull”) i va fer la reflexió següent: “Alguns senyors encorbatats potser em diran que no soc prou catalana pel fet de venir d’on vinc i parlar com parlo”. Els seus posicionaments li han valgut crítiques de sectors nacionalistes (el filòsof Jordi Graupera, avui candidat i impulsor del nou partit Alhora, la va acusar en un tuit de formar part del “sector espanyolista” de la CUP. Posteriorment el va esborrar i va rectificar).

Al Parlament, Vega ha assumit la presidència de la Comissió de Cultura i ha estat portaveu en la Comissió d’Economia, des d’on ha treballat casos per la defensa dels treballadors de l’empresa pública Comforsa de Ripoll, la denúncia de la inversió al circuit de Montmeló o la proposta de creació d’una distribuïdora pública. També ha participat en el Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya per implementar la renda bàsica universal i en el Centre d’Estudis de la Unitat Popular, el nou espai de pensament i reflexió de la CUP.

Pilar Castillejo en una intervenció parlamentària / Foto: PARLAMENT DE CATALUNYA

Pilar Castillejo, una veu del municipalisme alternatiu històric

Castillejo (Ripollet, 1969) ja va ser diputada durant un breu període de temps l’any 2016, fins que va deixar el càrrec per assumir la tinença d’alcaldia de la seva ciutat. Ha estat sempre vinculada a l’esquerra independentista municipalista i en particular al projecte del Col·lectiu Obrer i Popular (COP). El COP, amb un fort arrelament en el teixit obrer i popular ripolletenc, va ser una de les primeres formacions alternatives municipalistes a aconseguir representació en un consistori metropolità l’any 1991 (tot i que en un primer moment ja n’havia obtingut en les primeres eleccions municipals). El seu germen cal buscar-lo en les lluites sindicals i veïnals de la Transició i en especial en les vagues de Condiesel, l’antiga Delphi.

Des del 1999, el COP va ser el principal grup d’oposició a les alcaldies socialistes. El 2015, en el marc d’una confluència més àmplia amb Podem i Procés Constituent, va assolir l’alcaldia de Ripollet amb Josep Maria Osuna al capdavant. Castillejo ha estat tinenta d’alcalde de Ripollet del 2015 al 2023. També va militar en l’extinta Assemblea d’Unitat Popular (AUP), impulsada l’any 1993 pel Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Llicenciada en Ciències Físiques a la UAB, es va dedicar durant algun temps a la docència i a la recerca, però principalment ha centrat la seva trajectòria laboral en la informàtica.

La bancada de la CUP al Parlament, amb Basha Changue, Xavier Pellicer i Laia Estrada / IVAN GIMÉNEZ

Xavier Pellicer, d’Alerta Solidària a fiscalitzar els Mossos al Parlament

Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) ha estat una altra de les veus emergents de la CUP en la legislatura passada. Vinculat a les lluites antirepressives i pel dret a l’habitatge (ha estat portaveu d’Alerta Solidària i membre de l’Assemblea d’Okupes de Sabadell), Pellicer es va implicar en els moviments socials i polítics de la capital del Vallès al principi dels 2000, en especial al Casal Can Capablanca i també a la Crida per Sabadell, de la qual va ser portaveu. La Crida va arribar a governar la ciutat en coalició amb ERC l’any 2015.

Els últims tres anys ha exercit de diputat al Parlament, on ha fiscalitzat la feina dels Mossos d’Esquadra, especialment en les actuacions als desnonaments, també ha impulsat la Comissió d’Estudi del Model Policial i l’Observatori per la Llei d’Amnistia. Pellicer ha estat investigat per l’Audiència Nacional per la seva feina de portaveu en els casos de l’operació Judes (23-S), entre altres campanyes de represaliats independentistes.

David Caño / Foto: IVAN GIMÉNEZ

David Caño, poeta, sindicalista i ‘gos cosmopolita’

El poeta i sindicalista David Caño (Olot, 1980) ocuparà el lloc número 5 a la llista de la CUP per Barcelona. Caño té una llarga trajectòria literària (ha publicat vuit llibres i ha rebut els premis Amadeu Oller, Vila de Lloseta de 2009 i Jocs Florals de Barcelona) i també ha pres part en el grup Ovidi4 amb David Fernàndez, Borja Penalba i Mireia Vives, amb el qual ha recuperat i reivindicat l’obra d’Ovidi Montllor. Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, juntament amb el també poeta Martí Sales va codirigir l’extint suplement cultural de CRÍTIC, El Gos Cosmopolita.

Caño, que ha treballat en l’àmbit de la docència, ha estat vinculat en l’àmbit sindical a la USTEC i a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), de la qual va ser portaveu. S’ha destacat en la defensa de l’educació pública i també s’ha implicat en els moviments municipalistes a la ciutat de Barcelona (el seu nom va ser sobre la taula per encapçalar la llista de la CUP a l’Ajuntament l’any 2015, però finalment no es va materialitzar). També va ser portaveu de la Crida Constituent.

Montserrat Vinyets al faristol del Parlament / ACN

Montserrat Vinyets, advocada de represaliats i fiscalitzadora de fons voltor

Montserrat Vinyets (Sant Celoni, 1977) és una advocada de llarga trajectòria en defensa de represaliats polítics i també en casos de corrupció. Va portar l’acusació particular de la CUP contra els directius de Catalunya Caixa, on es va demostrar l’existència de sobresous dels alts càrrecs de l’entitat, que finalment van acabar absolts. En els últims temps ha portat la defensa d’un dels encausats de l’operació Judes.

La trajectòria política de Vinyets va començar a la seva localitat natal, Sant Celoni, on va ser regidora entre el 2007 i el 2011, quan la CUP encara no havia fet eclosió amb força en l’àmbit municipal. En l’actualitat resideix a Girona. Al Parlament s’ha especialitzat en la investigació sobre l’espionatge a polítics catalans amb l’eina de Pegasus. També ha portat la lluita contra el Quart Cinturó, la defensa del transport públic en la Comissió de Territori, la presidència de la Comissió de Fons Voltor i la ponència de la Llei de memòria democràtica. Ha escrit a CRÍTIC sobre les “trampes” de la Ley Vivienda i també s’ha significat en la defensa dels drets dels presos socials i en l’àmbit penitenciari.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies