08/06/2023 | 06:00
L’avançament de les eleccions espanyoles, que se celebraran el 23 de juliol, ha fet que la CUP hagi iniciat un procés assembleari per decidir si la formació es presenta o no a aquests comicis. El resultat es farà públic dissabte, després d’un Consell Polític que tindrà lloc a Sant Pere de Ribes. Durant aquesta setmana, es fan assemblees territorials plenàries, i, divendres, la militància decidirà telemàticament entre les tres propostes que el Secretariat Nacional ha posat damunt la taula: l’abstenció, el vot nul o per mantenir la candidatura al Congrés dels Diputats.
La CUP obté 43.000 vots menys que el 2019 i perd 22 regidors
Aquesta votació arriba just després de les municipals del 28 de maig, en què els resultats de la CUP no han estat bons. En total, la formació anticapitalista hi ha obtingut 43.000 vots menys que en els anteriors comicis locals, i ha passat d’aglutinar el 5,1% dels sufragis al 4,4%. Això representa que ha perdut 22 regidors a tot el territori, i ara en té 315, sumant-hi els de les confluències en les quals ha pres part. A més, no ha recuperat la representació ni a Barcelona ni a Lleida, i ha quedat fora de l’Ajuntament de Tarragona, on tenia dos edils.
L’única excepció d’aquesta tendència ha estat Girona: la candidatura de Guanyem Girona, abanderada per la CUP i encapçalada per Lluc Salellas, ha estat la segona força més votada i ha aconseguit vuit representants.
Però què explica la pèrdua de vots de la CUP? CRÍTIC n’analitza les causes amb tres representants de la formació: Laia Pèlach, de Guanyem Girona; Jordi Estivill, de la CUP Barcelona, i Hug Lucchetti, membre del Secretariat Nacional.
Bons resultats a les comarques gironines, davallada a l’àrea metropolitana de Barcelona
Enguany, els cupaires havien presentat 167 candidatures, 29 menys que l’any 2019, i han obtingut representació en 135 municipis (25 capitals de comarca). Els millors resultats els han assolit a les comarques gironines, on han revalidat alcaldies com les de Celrà, Sarrià de Ter o Viladamat i ser la segona força a Olot (Garrotxa). A la demarcació, a més, han aconseguit 101 regidors i ser presents en 38 ajuntaments (set dels quals, capitals de comarca). Tanmateix, aquests resultats s’emmarquen també en un context general de recessió de les esquerres i de l’independentisme: de fet, malgrat que el nombre de regidors anticapitalistes ha augmentat a tot Girona, la formació ha obtingut menys vots enguany que en les eleccions municipals anteriors.
Pel que fa a la Catalunya Central, la CUP ha aconseguit la victòria a Berga, on governa des del 2015, a Casserres i a Olvan (també al Berguedà). Per contra, la davallada a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) ha estat generalitzada: els anticapitalistes han quedat fora de l’Hospitalet de Llobregat (el segon municipi en nombre d’habitants), de Santa Coloma de Gramenet, de Cornellà de Llobregat o de Sant Boi de Llobregat. Guanyem Badalona, plataforma nascuda el 2015 a partir de la confluència de diverses forces d’esquerres i encapçalada per l’exalcaldessa Dolors Sabater, ha obtingut un únic regidor.
Més enllà de l’AMB, la CUP salva els mobles a Sabadell, on la Crida ha mantingut els tres regidors que ja tenia, i torna a tenir un representant a Mataró, després de quedar fora del consistori el 2019. A Sant Cugat del Vallès, on ha governat fins ara juntament amb ERC i el PSC, manté dos dels tres edils que havia aconseguit en les eleccions municipals anteriors, i Fem Manresa, que es va presentar l’any 2019 com un espai polític que anava més enllà de l’esquerra independentista, ha retingut els tres regidors a la capital del Bages. En canvi, la formació es queda sense representació en ciutats com Terrassa o Granollers.
Per Hug Lucchetti, membre del Secretariat Nacional de la CUP i de l’àrea de municipalisme, existeix una relació entre la distribució del vot i “l’aspecte sociològic”. “A les comarques gironines, el suport a l’independentisme està més arrelat que en diversos municipis de l’àrea metropolitana, i aquest factor també explica les diferències en els resultats que s’obtenen en funció de la zona”.
Hug Lucchetti: “S’ha generalitzat la desafecció envers opcions independentistes i d’esquerres”
El balanç tampoc no és positiu a Lleida, on la CUP no ha obtingut representació, ni a Tarragona, on ha perdut els dos regidors que tenia fins ara. A Ponent, els cupaires han obtingut una trentena de regidors en 17 municipis, i han quedat fora de la capital de la demarcació. Així i tot, hi ha un creiexement global de cinc representants en relació amb els assolits en les eleccions de 2019 i els anticapitalistes revaliden la victòria al municipi de Tornabous (Urgell), ara amb majoria, i de Cava (Alt Urgell). Aquestes xifres són similars a les assolides a la demarcació de Tarragona, amb 32 representants en 15 municipis.
“S’ha generalitzat la desafecció envers les opcions independentistes i d’esquerres. Això s’ha traduït en abstenció, i a nosaltres també ens ha afectat”, constata Lucchetti. Segons explica, aquest fet obliga la formació “a fer un debat profund sobre el nostre paper i el de la unitat popular, i sobre com podem ser una eina útil per als interessos de les classes populars”.
El cas de Guanyem Girona
Els resultats de Guanyem Girona han estat dels més celebrats pels cupaires. Des que la candidatura va néixer l’any 2019, fruit de la confluència de la CUP, el Moviment d’Esquerres (MES), el Comú de Girona i Som Alternativa, la seva trajectòria ha estat ascendent: en les eleccions municipals anteriors va obtenir sis regidors i, enguany, n’ha assolit vuit, empatant amb el PSC. La plataforma municipalista, a més, podria optar a governar la ciutat si Junts i ERC li donessin suport. Si això passés, seria la primera vegada que una formació vinculada a l’esquerra independentista governaria una capital de demarcació.
Segons Laia Pèlach, l’abstencionisme afecta menys les candidatures “que s’han llegit en clau municipalista”
Malgrat els bons resultats, la baixa participació ha afectat també el partit, que, en números absoluts, ha obtingut menys vots que en les municipals anteriors. Tanmateix, Laia Pèlach, militant cupaire i regidora sortint de Guanyem Girona, creu que l’abstencionisme ha tingut menys impacte sobre aquelles candidatures “que s’han llegit en clau municipalista”. “Hem fet una aposta molt clara de treballar només per Girona, i això, sumat a la necessitat d’un canvi a l’Ajuntament, ha fet que ens postuléssim com l’alternativa que ho podia aconseguir”, explica. Així mateix, atribueix els suports assolits en aquests comicis “a la feina dels darrers quatre anys i a la intensitat de la campanya, que ens ha permès visibilitzar-nos com una formació propera que connecta amb la gent”.
La candidatura ha estat la llista més votada en molts dels barris on ja es va imposar com a primera força el 2019, i, en la majoria dels barris on no ha assolit la primera posició, hi ha aconseguit el segon lloc. “Això reforça la nostra transversalitat, mentre que hi ha partits com el PSC o Junts que s’intercanvien la primera i la tercera posició“, exposa Pèlach. La cupaire també opina que l’aposta que va fer Guanyem Girona en les eleccions anteriors, quan va decidir aglutinar diferents espais del sobiranisme i de les esquerres, “ha fet que gent que potser no votaria la CUP, sobretot per com se’ns representa al mainstream, se senti còmoda amb la candidatura”.
La CUP Barcelona queda fora de l’Ajuntament per segona vegada
En general, a la demarcació de Barcelona, els anticapitalistes han assolit representació en 65 municipis (el 21% del total) i obtenen 152 regidors. Tanmateix, tornar a quedar fora de l’Ajuntament de Barcelona ha estat un cop dur. A la capital, la CUP ha obtingut gairebé 4.000 vots menys que en les eleccions del 2019. “Teníem l’objectiu de tornar-hi, crèiem que era possible i no ho hem aconseguit”, sentencia Jordi Estivill, número 2 de la CUP Barcelona. “Ens cal fer autocrítica en relació amb el nostre projecte, la nostra proposta i el nostre vincle amb les lluites populars de la ciutat”.
Estivill considera que els resultats electorals demostren “el tancament del cicle que es va obrir amb el 15-M i l’1 d’Octubre“, així com “la cristal·lització del viratge discursiu i polític cap a la dreta que s’ha produït al consistori en l’últim mandat”. També opina que la pèrdua de suports a la CUP Barcelona té diverses causes, com “el desencís d’una part de l’independentisme més mobilitzat amb determinades decisions que nosaltres hem intentat combatre, però ens han posat al mateix sac que altres partits”. A més, “en un context de polarització electoral i de resultats incerts respecte a qui guanyaria les eleccions, també hem patit l’efecte del vot útil”, diu Estivill. De fet, tal com va publicar el diari Ara, les majors fugues de vot dels cupaires haurien anat a parar a Barcelona en Comú.
Jordi Estivill: “En un context de polarització i resultats incerts, hem patit l’efecte del vot útil”
A la vegada, hi ha altres factors externs que, segons el cupaire, també podrien haver afectat negativament la candidatura anticapitalista, com podrien ser “l’exclusió en els debats electorals” retransmesos per la televisió, o les enquestes publicades per alguns mitjans, que no els atorgaven representació.
Malgrat que els resultats a Barcelona no han estat bons, Estivill reprodueix la màxima “d’un peu a cada banda” per explicar que, a la ciutat, els cupaires hi tenen “el repte de contribuir en la defensa contra els conflictes profunds, que no han variat els darrers 30 anys, i les noves agressions, com la Copa Amèrica”.
La CUP és la primera força en 20 municipis
La CUP ha aconseguit ser el partit més votat en 20 municipis. A més, a partir de l’anàlisi dels resultats electorals es constata que, en molts d’aquests ajuntaments ja havia estat primera força l’any 2019 i que hi havia governat, com a mínim, des de llavors. Aquest és el cas de Berga (Berguedà), Cava (Alt Urgell), Colomers (Baix Empordà), Olvan (Berguedà), Celrà (Gironès), Navàs (Bages) o els Guiamets (Priorat).
Hug Lucchetti: “On no hem estat en coalicions on érem la força majoritària, hi obtenim bons resultats”
“Hem revalidat la majoria d’alcaldies, i això vol dir que, allà on no hem estat lligats de mans en pactes de govern o en coalicions on érem la força majoritària, hi obtenim bons resultats”, rebla Lucchetti, del Secretariat Nacional de la CUP. Per contra, diu, en alguns municipis on els anticapitalistes han governat sent la força minoritària, com Cardedeu, Sant Cugat o Tarragona, “se’ns ha penalitzat”.
Què farà la CUP el 23-J?
Aquest dissabte, la CUP farà públic si finalment concorre a les eleccions espanyoles del 23 de juliol o si, per contra, opta pel vot nul o per l’abstenció. Durant la setmana, els anticapitalistes celebren assemblees a les quals s’ha convidat la militància territorial de la Taula de l’Esquerra Independentista, de les organitzacions que donen suport a la candidatura actual i de simpatitzants d’assemblees locals.
Segons ha publicat El Món, els participants hauran d’escollir entre mantenir-se al Congrés i la suma de les altres dues propostes contràries a presentar-se als comicis. Si guanya la no concurrència, els anticapitalistes hauran de decidir si fan campanya per l’abstenció o pel vot nul. En canvi, si l’opció majoritària és la de participar en les eleccions, el Secretariat Nacional s’encarregarà de formular les llistes. Actualment, Mireia Vehí i Albert Botran són els dos diputats que la formació va obtenir en les eleccions espanyoles del 2019.
No hi ha un posicionament uniforme al Secretariat Nacional sobre el paper de la CUP el 23-J
L’òrgan de govern de la CUP va posar a disposició de la militància tres documents on es consideren les tres opcions possibles. Això s’explica, segons Hug Lucchetti, perquè no hi havia una posició unànime dins del Secretariat. “Probablement, si haguéssim tingut un posicionament comú, hauríem fet una única proposta i, com ha passat altres vegades, potser haurien estat les assemblees territorials les que haurien plantejat altres escenaris”, exposa. “Ens volíem avançar a la convocatòria d’eleccions perquè aquests debats ens poden tensionar, però l’anunci de l’avançament electoral ens ha truncat el calendari”, diu Lucchetti.
En l’espera del que acabi decidint la militància, de moment només s’ha fet públic el posicionament de Poble Lliure. Abans que comencés el procés assembleari, aquesta organització va emetre un comunicat on reclamava formar un front per la independència de cara al 23-J. El text reclamava unitat “republicana i antifeixista” que faci de “mur de contenció de l’extrema dreta”.
