Crític Cerca
Investigació

El negoci milionari de La Caixa amb els terrenys del Hard Rock

El macrocomplex de casinos i d'hotels al Camp de Tarragona consumirà un milió de metres cúbics d'aigua l'any i està pendent d'un informe ambiental que no arriba: t'expliquem totes les claus de la polèmica

20/02/2023 | 06:30

El projecte del Hard Rock, que preveu construir un macrocomplex turístic i de casinos al costat de Port Aventura, torna a ser al centre de la política catalana. Catalunya en Comú ha votat en contra dels pressupostos de la Generalitat amb l’argument que el Govern no ha fet explícit el seu rebuig al projecte, heretat dels governs de CiU. Els comptes tenen el suport del PSC de Salvador Illa, i, segons va explicar el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, els socialistes han condicionat el seu suport que l’executiu no n’aturi la tramitació: Aragonès diu que el Hard Rock no li genera “entusiasme”, i insisteix a separar la tramitació del projecte de l’aprovació dels comptes, que no inclouen cap partida o mesura específica per al complex.

Però quines són les claus del Hard Rock i per què és tan important? El complex s’ha de construir sobre uns terrenys de La Caixa. De fet, són d’aquest banc gràcies a una expropiació massiva de terres que es va fer l’any 1989 per a la construcció de Port Aventura. Si tot tira endavant, els terrenys es vendran per un preu que multiplica el que van cobrar els pagesos: 120 milions d’euros. El projecte també haurà de bregar amb altres controvèrsies: sentències que alerten sobre el risc químic, informes de la mateixa Generalitat contra la viabilitat ecològica del projecte, que preveu un consum hídric d’un milió de metres cúbics, i dubtes sobre la llicència de casino. CRÍTIC desgrana els punts calents d’un projecte que promet canviar el paisatge i crear milers de llocs de feina al Camp de Tarragona.

Benefici milionari de La Caixa amb uns terrenys expropiats a petits pagesos

La compravenda dels terrenys són una part clau del negoci del Hard Rock. El pla és el següent: una societat del grup immobiliari de La Caixa vendrà els terrenys a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i, immediatament i pel mateix preu, aquests passaran a estar en mans de la societat BCN IR 3, SAUR, propietat del grup Hard Rock.

Les parcel·les que hauria d’ocupar el complex d’oci van ser expropiades l’any 1989, sota el Govern de Jordi Pujol. Centenars de pagesos van perdre les seves terres per fer possible el que després seria el parc d’atraccions de Port Aventura. El projecte inicial va passar per diversos inversors i modificacions, i finalment Port Aventura no va ocupar tota la superfície expropiada. La Caixa, que havia estat inversora del projecte, va aconseguir aquests terrenys en desús.

Dues dècades després, el Govern d’Artur Mas es va proposar fer un nou ús dels terrenys impulsant el macroprojecte de Barcelona World. La idea de Barcelona World tampoc no va prosperar, però més tard el grup Hard Rock apareix com a inversor interessat a fer allà mateix un gran complex. Ara com ara, el compromís de fer la compravenda i els canvis urbanístics segueix endavant. Segons l’últim acord de Govern que ho regula, de finals del 2020, Hard Rock té el compromís de “formalitzar la compravenda en el termini d’un mes” des que s’aprovi el Pla director urbanístic (PDU). Per fer-ho, haurà de pagar 120 milions d’euros a l’Incasòl, que haurà pagat el mateix prèviament a La Caixa.

Amb tot, el negoci de La Caixa amb el projecte no depèn de si el complex turístic acaba sent un èxit o no, sinó de la compravenda prèvia dels terrenys. El factor determinant és la revaloració de les terres que van ser expropiades l’any 1989 a un preu molt baix, i que amb el nou pla urbanístic passaran a ser part del Hard Rock.

Xavier Badia és fill d’un dels pagesos afectats: “El preu oscil·lava entre 150 pessetes per metre quadrat i 425 pessetes. Depenia de si era una zona de regadiu o de secà. Si hi havia alguna caseta o un pou, s’hi feia un afegit”. És a dir, el preu base era de 90 cèntims a 2,55 euros. Segons una recerca de l’exdiputada d’ICV Hortènsia Grau de l’any 2015, en alguns casos es va arribar a pagar l’equivalent a 30 euros per metre quadrat. Testimonis propers als afectats matisen que “la majoria van ser expropiats per molt menys”.

El guany de La Caixa amb els terrenys multiplicarà el que van rebre els pagesos

En qualsevol cas, aquesta quantitat es multiplica en l’acord de Govern: 115 euros per metre quadrat, que en total sumen 120 milions d’euros. La inflació acumulada entre el 1989 i el 2023, del 187%, no justifica la diferència de preus. Xavier Badia considera que l’expropiació en si mateixa és injusta, encara que els haguessin pagat més: “El més greu és que es permetessin el luxe d’expropiar uns terrenys per regalar-ho a una empresa privada. Si han de fer una autopista pel meu tros de terra, em doldrà. Però que me’l prenguin per donar-lo a La Caixa, no ho admeto!”.

Plànol d'usos de tot el Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, en una presentació del 2020 / Roger Segura (ACN)

El Pla director, pendent dun informe d’Acció Climàtica que pot bloquejar el projecte

Per poder tirar endavant el Hard Rock, el Govern ha d’aprovar definitivament el nou Pla director urbanístic de la zona afectada. El PDU és la norma que regula quin tipus de construccions i d’activitats es poden fer en algunes zones, i, sense la seva modificació, les activitats previstes al complex del Hard Rock no es podrien dur a terme. El tràmit és competència del Govern de la Generalitat. A partir de la seva aprovació, l’Incasòl tindrà via lliure per fer la compra dels terrenys a La Caixa.

L’aprovació del PDU s’havia de desencallar durant el 2023, però no ha estat així. Sí que hi ha hagut un avenç: l’emissió d’un informe del Departament d’Empresa que fa una valoració favorable a la instal·lació del complex, sempre que l’empresa petroquímica Ercros, pròxima al recinte, faci una sèrie de modificacions de seguretat perquè, en cas d’accident químic, el núvol tòxic no tingui afectació al casino. Cal tenir en compte que el 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a partir de l’acció judicial del grup ecologista GEPEC, va anul·lar els plans del macrocomplex on s’havien d’ubicar els hotels i les àrees de joc a causa de la proximitat de la indústria química, fet que va implicar iniciar una nova tramitació.

L’escull principal pel projecte, però, és un informe encara pendent del Departament d’Acció Climàtica. Al desembre passat, el conseller David Mascort va explicar que l’informe mediambiental no seria “fàcil ni ràpid”, però que seria vinculant. El 2022, amb Teresa Jordà de consellera, ja hi va haver un primer informe desfavorable. Segons el document, que va avançar el diari Ara, es perjudicaran dos espais protegits de la xarxa Natura 2000, i el model de transport depèn massa del vehicle privat.

El Govern diu que la Generalitat “no avançarà un sol euro públic” per la compra dels terrenys a La Caixa

Però, fins i tot en cas que s’aprovés el PDU, l’execució del projecte tampoc no estaria garantida. Fonts del Departament de Territori expliquen a CRÍTIC que “el contracte d’opció de compra condicionada signat l’11/12/2014 [entre l’Incasòl i La Caixa] no és vigent a data d’avui, i que l’escriptura de compravenda per a l’adquisició dels terrenys s’haurà de formalitzar en el termini màxim de 2 mesos a comptar de la publicació de l’aprovació definitiva de la modificació del Pla director”. Segons aquestes fonts, a més, tampoc no hi ha cap document legal signat entre la Generalitat i el Hard Rock. Fonts coneixedores del procediment expliquen també que no hi ha cap contracte vigent que obligui La Caixa ni Hard Rock a fer l’operació. Per tant, qualsevol dels dos se’n podria fer enrere més endavant encara que s’aprovin els canvis urbanístics.

Territori també afirma que “l’adquisició dels terrenys [per part de l’Incasòl] i l’alienació d’aquests s’efectuarà en unitat d’acte i de forma simultània i successiva, de manera que només es formalitzarà l’adquisició dels terrenys per un import de 120 M€ sempre que es formalitzi al mateix temps l’alienació dels mateixos terrenys, pel mateix import de 120 M€”. Segons Territori, “la Generalitat no avançarà un sol euro públic”.

Els terrenys on s'ha d'ubicar el complex del Hard Rock, entre Salou i Vila-seca / NÚRIA TORRES (ACN)

Quanta aigua necessitarà el Hard Rock?

Un altre punt crític del projecte és la despesa hídrica que portarà associada. Segons dades del mateix Govern, el complex gastarà més d’un milió de metres cúbics d’aigua l’any. Així ho admetia al juny del 2023 la llavors consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una resposta a una pregunta al diputat d’En Comú Podem David Cid.

Jordà explicava que el projecte inicial implicava “un consum d’1.167.393 metres cúbics d’aigua a l’any”. Ara, després de la reducció de dimensions, “l’última dada xifrava el consum en 1.086.000 metres cúbics/any”. En la presentació del projecte del 2017, l’empresa promotora del Hard Rock va anunciar que el complex inclouria una gran piscina de 6.000 metres quadrats.

Els ajuntaments de Vila-seca i Salou diuen que disposen d'”una reserva hídrica per fer front al desenvolupament”

En la resposta, Jordà remarcava que la competència del proveïment d’aigua és municipal i que els ajuntaments de Vila-seca i Salou —membres del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)— van justificar davant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que “disposen d’una reserva conjunta suficient per fer front a aquest desenvolupament”.

Sobre el desenvolupament urbanístic del complex turístic i d’oci, Jordà ha assenyalat que “ha seguit tota la tramitació legal que suposa un Pla director urbanístic”. En aquest sentit, ha destacat que l’ACA va emetre un informe favorable que valorava vectors d’inundabilitat, de proveïment i de sanejament.

Activistes d'Aturem Hard Rock davant la seu del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca / ACN

Un casino com sis basíliques de la Sagrada Família

Un altre dels punts calents del projecte és el casino. En un inici, el Barcelona World n’havia d’acollir sis, i en el nou projecte havia de ser només un. Això sí, un de molt gran. Segons el Diari de Tarragona, el darrer projecte de Pla director urbanístic preveia que es puguin dedicar fins a 30.000 metres quadrats de sostre al casino. Això equival a sis vegades la superfície de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. El mateix Pla matisa que, en una primera fase, només s’executarien 8.500 metres quadrats destinats al joc (quasi dues Sagrades Famílies).

Per fer possible aquest casino, no n’hi ha prou amb l’autorització per construir-lo: també cal una llicència de joc. I aquest és un altre punt discutit del projecte. L’any 2018, la Generalitat va concedir la llicència a Hard Rock. El concurs per arribar a aquesta conclusió cuejava des del 2015, i se’n van canviar dues vegades les bases reguladores per ampliar terminis. En tot cas, la resolució anava acompanyada de nous terminis per engegar el projecte. S’hi posaven diversos límits, com ara haver de presentar un contracte de finançament en un màxim d’un any.

El 2013, la Generalitat va proposar rebaixar l’impost als casinos del 55% al 10%

Aquests passos no es van fer, i per això la plataforma Aturem Hard Rock va demanar la revocació de la llicència. La petició va ser desestimada perquè administrativament l’entitat no es podia considerar agent interessada en el procés. Ara bé, no es descarten demandes similars per part de diverses associacions d’atenció a la ludopatia, molt crítiques amb el projecte de Hard Rock.

La centralitat del casino en aquest macroprojecte va quedar palesa l’any 2013, amb la proposta d’una rebaixa d’impostos per part de la Generalitat. L’aleshores conseller Andreu Mas-Colell va liderar la iniciativa per abaixar del 55% al 10% l’impost sobre el joc en grans instal·lacions, que va ser validada pel Parlament. La justificació de la mesura era precisament atraure el projecte de Barcelona World sobre els mateixos terrenys de Salou i Vila-seca, però de retruc beneficiarà la resta dels casinos ja instal·lats a Catalunya. La rebaixa d’impostos, però, només es farà efectiva quan el complex de Vila-seca i Salou estigui en marxa.

ACLARIMENT: La primera versió d’aquest article va ser publicada al febrer del 2023. El contingut ha estat actualitzat al març del 2024.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies