Crític Cerca
Investigació

El negoci milionari de La Caixa amb els terrenys del Hard Rock

Les claus del macrocomplex turístic projectat al Camp de Tarragona: CaixaBank ingressarà 120 milions d'euros a través de l'Institut Català del Sòl per unes parcel·les que van ser expropiades a petits pagesos el 1989

20/02/2023 | 06:30

El projecte per construir un macrocomplex turístic al costat de Port Aventura ha tornat al centre de la política catalana. Agilitzar el Hard Rock ha estat un dels compromisos del Govern per fer possible l’aprovació dels pressupostos. El projecte inclou la construcció d’un gran hotel en forma de guitarra i d’un casino que pot arribar a ocupar sis cops la superfície de la basílica de la Sagrada Família.

El complex s’ha de construir sobre uns terrenys de La Caixa. De fet, són d’aquest banc gràcies a una expropiació massiva de terres que es va fer l’any 1989 per a la construcció de Port Aventura. Si tot tira endavant, els terrenys es vendran per un preu que multiplica el que van cobrar els pagesos: 120 milions d’euros. L’Institut Català del Sòl (Incasòl), que depèn de la Generalitat, farà d’intermediari per garantir l’operació. El projecte també haurà de bregar amb altres controvèrsies: sentències que alerten sobre el risc químic, informes de la mateixa Generalitat contra la viabilitat ecològica del projecte i dubtes sobre la llicència de casino. CRÍTIC desgrana els punts calents d’un projecte que promet canviar el paisatge i crear milers de llocs de feina al Camp de Tarragona.

Benefici milionari de La Caixa amb uns terrenys expropiats a petits pagesos

La compravenda dels terrenys són una part clau del negoci del Hard Rock. El pla és el següent: una societat del grup immobiliari de La Caixa vendrà els terrenys a l’Incasòl i, immediatament i pel mateix preu, aquests passaran a estar en mans de la societat BCN IR 3, SAUR, propietat del grup Hard Rock.

Les parcel·les que hauria d’ocupar el complex d’oci van ser expropiades l’any 1989, sota el Govern de Jordi Pujol. Centenars de pagesos van perdre les seves terres per fer possible el que després seria el parc d’atraccions de Port Aventura. El projecte inicial va passar per diversos inversors i modificacions, i finalment Port Aventura no va ocupar tota la superfície expropiada. La Caixa, que havia estat inversora del projecte, va aconseguir aquests terrenys en desús.

Dues dècades després, el Govern d’Artur Mas es va proposar fer un nou ús dels terrenys impulsant el macroprojecte de Barcelona World. La idea de Barcelona World tampoc no va prosperar, però més tard el grup Hard Rock apareix com a inversor interessat a fer allà mateix un gran complex. Ara com ara, el compromís de fer la compravenda i els canvis urbanístics segueix endavant. Segons l’últim acord de Govern que ho regula, de finals del 2020, Hard Rock té el compromís de “formalitzar la compravenda en el termini d’un mes” des que s’aprovi el Pla director urbanístic (PDU). Per fer-ho, haurà de pagar 120 milions d’euros a l’Incasòl, que haurà pagat el mateix prèviament a La Caixa.

Amb tot, el negoci de La Caixa amb el projecte no depèn de si el complex turístic acaba sent un èxit o no, sinó de la compravenda prèvia dels terrenys. El factor determinant és la revaloració de les terres que van ser expropiades l’any 1989 a un preu molt baix, i que amb el nou pla urbanístic passaran a ser part del Hard Rock.

Xavier Badia és fill d’un dels pagesos afectats: “El preu oscil·lava entre 150 pessetes per metre quadrat i 425 pessetes. Depenia de si era una zona de regadiu o de secà. Si hi havia alguna caseta o pou, s’hi feia un afegit”. És a dir, el preu base era de 90 cèntims a 2,55 euros. Segons una recerca de l’exdiputada d’ICV Hortènsia Grau de l’any 2015, en alguns casos es va arribar a pagar l’equivalent a 30 euros per metre quadrat. Testimonis propers als afectats matisen que “la majoria van ser expropiats per molt menys”.

El guany de La Caixa amb els terrenys multiplicarà el que van rebre els pagesos

En qualsevol cas, aquesta quantitat es multiplica en l’acord de Govern: 115 euros per metre quadrat, que en total sumen 120 milions d’euros. La inflació acumulada entre el 1989 i el 2023, del 187%, no justifica la diferència de preus. Xavier Badia considera que l’expropiació en si mateixa és injusta, encara que els haguessin pagat més: “El més greu és que es permetessin el luxe d’expropiar uns terrenys per regalar-ho a una empresa privada. Si han de fer una autopista pel meu tros de terra, em doldrà. Però que me’l prenguin per donar-lo a La Caixa, no ho admeto!”.

Plànol d'usos de tot el Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-Seca i Salou, en una presentació del 2020 / Roger Segura (ACN)

El Pla director urbanístic, pendent de dos informes del Govern que poden bloquejar el projecte

Per poder tirar endavant el Hard Rock, el Govern ha d’aprovar definitivament el nou Pla director urbanístic de la zona afectada. El PDU és la norma que regula quin tipus de construccions i d’activitats es poden fer en algunes zones, i, sense la seva modificació, les activitats previstes al complex del Hard Rock no podrien realitzar-se. El tràmit és competència del Govern de la Generalitat, i la seva modificació és un pas clau. A partir de la seva aprovació, l’Incasòl tindrà via lliure per fer la compra dels terrenys a La Caixa. A més, l‘aprovació del PDU durant el primer semestre del 2023 és un dels punts als quals s’ha compromès el Govern d’ERC amb el PSC a canvi del vot afirmatiu dels de Salvador Illa als pressupostos de la Generalitat.

Però la modificació del Pla ha encallat en diverses ocasions al llarg dels anys. El Govern ja l’havia modificat per fer possible el macrocomplex al desembre del 2016, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el Pla al setembre del 2020, després del contenciós administratiu promogut pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC). El motiu era que es volia fer el projecte “en una zona de risc d’accidents greus, provinents de la indústria petroquímica”.

Falten dos informes que podrien bloquejar el projecte: el d’Empresa i el d’Acció Climàtica

Per tant, el Govern haurà de modificar de nou el Pla per fer possible el Hard Rock, però aquest tràmit encara no s’ha concretat. L’organisme que ha d’aprovar els canvis és la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, que depèn del Departament de Territori. La propera reunió d’aquesta Comissió és prevista per al 22 de març. Però no es podrà aprovar de cop: abans de modificar un PDU cal que totes les conselleries afectades en facin un informe favorable. Són una trentena d’informes, i en falten com a mínim dos.

Un és del Departament d’Empresa, que ha d’assegurar que el nou PDU sí que està preparat contra el risc químic, a diferència de l’anterior, tombat per la justícia. Fonts d’aquesta conselleria expliquen a CRÍTIC que el text “està en procés, encara no està conclòs”. L’altre és el d’Acció Climàtica. De fet, el departament de Teresa Jordà ja va signar un informe al respecte a l’octubre passat, però el resultat era desfavorable. Els tècnics van considerar que l’impacte ambiental era massa alt. Això va bloquejar de nou el procediment. El resultat és que Territori, l’encarregat de redactar el PDU, haurà de canviar també la nova versió del projecte i esperar que Acció Climàtica ho validi aquesta vegada.

El Govern diu que la Generalitat “no avançarà un sol euro públic” per la compra dels terrenys a La Caixa

Però, fins i tot en cas que s’aprovés el PDU, l’execució del projecte tampoc no estaria garantida. Fonts del Departament de Territori expliquen a CRÍTIC que “el contracte d’opció de compra condicionada signat l’11/12/2014 [entre l’Incasòl i La Caixa] no és vigent a data d’avui, i que l’escriptura de compravenda per l’adquisició dels terrenys s’haurà de formalitzar en el termini màxim de 2 mesos a comptar de la publicació de l’aprovació definitiva de la modificació del Pla director”. Segons aquestes fonts, a més, tampoc no hi ha cap document legal signat entre la Generalitat i el Hard Rock. Fonts coneixedores del procediment expliquen també que no hi ha cap contracte vigent que obligui La Caixa ni Hard Rock a fer l’operació. Per tant, qualsevol dels dos es podria fer enrere més endavant encara que s’aprovin els canvis urbanístics.

Territori també afirma que “l’adquisició dels terrenys [per part de l’Incasòl] i l’alienació d’aquests s’efectuarà en unitat d’acte i de forma simultània i successiva, de forma que només es formalitzarà l’adquisició dels terrenys per un import de 120 M€ sempre que es formalitzi al mateix temps l’alienació dels mateixos terrenys, pel mateix import de 120 M€”. Segons Territori, “la Generalitat no avançarà un sol euro públic”.

La Sindicatura de Comptes fiscalitzarà l’actuació de l’Incasòl aquest 2023

Més enllà del procediment judicial del GEPEC que va aconseguir anul·lar el PDU, partits polítics i moviments socials han impulsat diverses accions per posar en qüestió el projecte. El 2021, la CUP va denunciar a l’Oficina Antifrau uns contractes previs a l’acord de Govern entre La Caixa, l’Incasòl i Hard Rock, posant el focus sobre les pròrrogues en diferents terminis. La formació argumentava que no s’entenien algunes clàusules “a menys que es vulgui beneficiar algun dels actors en aquesta operació”.

Fonts d’Antifrau confirmen a CRÍTIC que es va obrir una investigació a instàncies d’aquest escrit, però que va ser arxivada al desembre del mateix any. Antifrau, però, va efectuar una comunicació a la Sindicatura de Comptes sobre el cas. El motiu, segons va confirmar l’Agència Catalana de Notícies, és que no es van trobar irregularitats penals, però sí que n’hi podria haver d’administratives o de comptables.

A preguntes de CRÍTIC, la Sindicatura confirma que actualment s’està fiscalitzant tota l’actuació de l’Incasòl de l’any 2020, però matisa que és una investigació d’ofici i més àmplia, no necessàriament vinculada a la denúncia de la CUP i a la comunicació d’Antifrau.

Els terrenys on s'ha d'ubicar el complex del Hard Rock, entre Salou i Vila-Seca / NÚRIA TORRES (ACN)

Un casino com sis basíliques de la Sagrada Família

Un altre dels punts calents del projecte és el casino. En un inici, el Barcelona World n’havia d’acollir sis, i en el nou projecte havia de ser només un. Això sí, un de molt gran. Segons el Diari de Tarragona, el darrer projecte de Pla director urbanístic preveia que es puguin dedicar fins a 30.000 metres quadrats de sostre al casino. Això equival a sis vegades la superfície de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. El mateix pla matisa que, en una primera fase, només s’executarien 8.500 metres quadrats destinats al joc (quasi dues Sagrades Famílies).

Per fer possible aquest casino, no n’hi ha prou amb l’autorització per construir-lo: també cal una llicència de joc. I aquest és un altre punt discutit del projecte. L’any 2018, la Generalitat va concedir la llicència a Hard Rock. El concurs per arribar a aquesta conclusió cuejava des del 2015, i es van canviar dues vegades les bases reguladores per ampliar terminis. En qualsevol cas, la resolució anava acompanyada de nous terminis per engegar el projecte. Es posaven diversos límits, com ara haver de presentar un contracte de finançament en un màxim d’un any.

El 2013, la Generalitat va proposar rebaixar l’impost als casinos del 55% al 10%

Aquests passos no es van fer, i per això la plataforma Aturem Hard Rock va demanar la revocació de la llicència. La petició va ser desestimada perquè administrativament l’entitat no es podia considerar agent interessada en el procés. Ara bé, no es descarten demandes similars per part de diverses associacions d’atenció a la ludopatia, molt crítiques amb el projecte de Hard Rock.

La centralitat del casino en aquest macroprojecte va quedar palesa l’any 2013, amb la proposta d’una rebaixa d’impostos per part de la Generalitat. L’aleshores conseller Andreu Mas-Colell va liderar la iniciativa per abaixar del 55% al 10% l’impost sobre el joc en grans instal·lacions, que va ser validada pel Parlament. La justificació de la mesura era precisament atraure el projecte de Barcelona World sobre els mateixos terrenys de Salou i Vila-Seca, però de retruc beneficiarà la resta de casinos ja instal·lats a Catalunya. La rebaixa d’impostos, però, només es farà efectiva quan el complex de Vila-seca i Salou estigui en marxa.

Activistes d'Aturem Hard Rock davant la seu del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca / ACN

Impacte ambiental a tres bandes

Un altre capítol on el projecte planteja dubtes és l’impacte ambiental. Les mancances en aquest àmbit van quedar recollides en l’informe desfavorable que va fer la conselleria d’Acció Climàtica i va avançar el diari Ara a l’octubre del 2022. Segons el document, es perjudicarà dos espais protegits de la Xarxa Natura 2000, i el model de transport depèn massa del vehicle privat. A més, no s’ha previst el consum hídric que implicaria el projecte, segons un altre informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’Agència Catalana de l’Aigua diu que no s’ha “justificat la disponibilitat de recursos” que permeti fer el projecte

D’entrada, Acció Climàtica afirmava que el Pla no garantia la connectivitat ecològica entre dos espais protegits per la Xarxa Natura 2000. Són espais veïns de la zona on es desenvoluparia el Hard Rock, però l’impacte de construir-lo seria perjudicial per a la fauna i la flora de les zones afectades. A més, l’informe detectava “falta de concreció absoluta en referència a les compensacions ambientals”, unes compensacions que haurien de servir per reduir aquest impacte.

Un altre punt de dissens era la mobilitat. Un complex amb tanta capacitat ha d’anar acompanyat d’una bona oferta de transport públic. Segons Acció Climàtica, això no hi és al PDU de Hard Rock. Per això, el Departament demanava “desincentivar” l’ús del vehicle privat en la política d’aparcament i mesures per afavorir el transport col·lectiu.

Un tercer punt problemàtic del Pla director urbanístic del Hard Rock són els recursos hídrics. En la presentació del projecte del 2017, l’empresa promotora del Hard Rock va anunciar que el complex inclouria una gran piscina de 6.000 metres quadrats. Sobre aquest tema, l’informe clau és el de l’Agència Catalana de l’Aigua. El document alerta que el Pla “no ha quantificat les futures necessitats d’aigua derivades d’implantar la futura actuació”, ni tampoc s’ha “justificat la disponibilitat de recursos que permeti la seva realització”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'No puc més' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies