Crític Cerca
Investigació

Qui controla el sector del joc a Catalunya?

Consulta en un mapa interactiu quants salons d'apostes, bingos i casinos hi ha al teu municipi i a quines empreses i corporacions pertanyen

19/12/2022 | 06:00

A Catalunya hi ha un total de 191 salons de joc, bingos i casinos, gestionats per un centenar de societats diferents. El sector pot semblar molt atomitzat, però a la pràctica qui controla la major part del pastís és la multinacional d’origen català Cirsa. La companyia, fundada l’any 1978 per Manuel Lao, avui propietat del fons d’inversió nord-americà Blackstone, gestiona a través d’un entramat de 27 societats un total de 53 establiments dedicats al joc i a les apostes arreu del país. Són la principal empresa del sector i la que està més en expansió a l’Estat espanyol, en gran part gràcies a la franquícia Sportium d’apostes esportives, que també està sota el seu control.

CRÍTIC ha tingut accés a la llista de les societats que gestionen els establiments dedicats al joc arreu de Catalunya mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública davant del Departament d’Economia de la Generalitat. En el mapa següent, elaborat pel col·lectiu de periodistes de dades Storydata, podeu consultar quins d’aquests establiments hi ha al vostre municipi i quina és la societat concreta que el controla. En la majoria d’ocasions, però, CRÍTIC ha pogut acreditar que l’empresa forma part d’una teranyina que pertany a un grup més ampli.

De l’anàlisi territorial se’n desprèn que l’àmbit metropolità i les zones turístiques són les ubicacions on es concentren més establiments dedicats al joc. La ciutat de Barcelona encapçala el rànquing, amb 50 salons i bingos i un casino, el Gran Casino de Barcelona, gestionat pel Grup Peralada, propietat de la família Suqué Mateu. Però, si tenim en compte els municipis de la conurbació barcelonina, la projecció és superior. A Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i l’Hospitalet s’hi concentren 16 salons de joc més. Terrassa, on té la seu el grup Cirsa, té nou sales de joc, mentre que Sabadell només en té tres.

Tretze salons de joc s’ubiquen en centres comercials d’una gran afluència a Barcelona, a l’Hospitalet, al Prat o a Mataró

Un factor destacable és que 13 d’aquests salons s’ubiquen en centres comercials d’una gran afluència popular i familiar on hi ha una àmplia oferta de botigues, de cinemes o de restaurants. A Barcelona, hi ha sales dins els centres comercials de les Glòries, La Maquinista i Diagonal Mar. Al Baricentro de Barberà del Vallès operen des dels anys noranta dos salons de joc. També hi ha salons en centres comercials de l’Hospitalet, del Prat, de Mataró, de Salt, de Sant Boi, de Sant Cugat, d’Abrera i de Terrassa.

És cert, però, que les cases d’apostes s’ubiquen en més proporció als barris més empobrits? David Pérez Martínez Oró, doctor en Psicologia Social, es mostra crític amb aquest discurs. “No és així ni de bon tros. Els establiments es concentren sobretot en les zones on hi ha més densitat de població, i, si bé és cert que n’hi ha en alguns barris perifèrics, això també pot explicar-se pel factor immobiliari: no té el mateix llogar un local a la Florida que a la plaça Molina de Barcelona”, explica.

Martínez Oró dirigeix l’entitat Episteme Social, especialitzada en la recerca en l’àmbit de les addiccions, i és autor del llibre Ludomorfina (Icaria, 2021), sobre el fenomen de les apostes esportives. “A les empreses del joc els interessa que jugui tothom, però sobretot els rics. El discurs que equipara el joc i la pobresa s’ha impulsat molt des d’una part de l’esquerra de Madrid i ha tingut moltes sinergies, però no se sustenta en la realitat enlloc de l’Estat, i a Catalunya es desmunta del tot”.

Barcelona: el joc es concentra al centre de la ciutat

Dins de la ciutat de Barcelona, els barris del centre de la ciutat (amb menor renda per capita, però amb més afluència turística) són els que concentren la densitat més gran de salons de joc. Al Raval n’hi ha 6, a Sant Antoni 5, i al Gòtic 2 i al Poble-sec 2. A les Corts o a Sarrià no hi ha salons de joc ni bingos, però la presència o no d’establiments en aquest cas no està relacionada directament amb la renda disponible, ja que tampoc no n’hi ha en barris com Ciutat Meridiana o el Carmel.

Martínez Oró creu que als establiments de joc hi ha tres perfils de públic habitual: “Hi ha un nombre molt important de joves i de postadolescents per als quals el saló és un espai de socialització molt associat als valors clàssics de la masculinitat. Són com bars a un preu més econòmic”. Segons Martínez Oró, els salons són “la porta d’entrada”, perquè després aquest públic “fa el pas al joc online, on es mou la principal proporció del negoci”. A més a més, “també hi ha un perfil de jubilat de classe mitjana o popular, normalment home. I també persones d’origen migrant de països on el joc és prohibit o molt limitat, com la Xina o alguns països de tradició islàmica”.

Un saló de joc a la ciutat de Barcelona / IVAN GIMÉNEZ

Turisme i joc, de la Costa Daurada a la Costa Brava

Més enllà de Barcelona, els salons es concentren en les zones més turístiques del litoral català i en especial a la zona del Maresme, de la Selva i del Baix Empordà. Destaca Lloret de Mar, on hi ha un casino i tres salons de joc a pocs minuts de distància. Però també hi ha salons en l’eix format per Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella de la Costa i Tordera. A Platja d’Aro també hi ha dos salons de joc i un bingo. “En localitats de costa és on hi ha densitat de població i turistes que són clients potencials”, explica Martínez Oró.

A la Jonquera, municipi de 3.300 habitants, hi ha 4 salons de joc en 1 centre comercial i en 2 polígons

La tendència continua a les comarques de la demarcació de Tarragona. Salou, Vila-seca, Cambrils i Tarragona sumen 11 sales de joc i bingos, a les quals caldria afegir els dos salons i el bingo de Reus. De fet, els quatre grans casinos a Catalunya són a Barcelona, a Tarragona, a Platja d’Aro i a Peralada (a l’Empordà). Un cas remarcable és el de la Jonquera. La localitat fronterera amb l’Estat francès, de 3.300 habitants, té dins del seu nucli quatre salons de joc. Un d’aquests salons s’ubica al Centre Comercial Gran Jonquera, i dos més, en polígons industrials.

Manuel Lao / ARXIU

L’imperi de Cirsa, del bar Egara, de Terrassa, a formar part de Blackstone

L’entramat societari de Cirsa, la principal companyia del sector a Catalunya, inclou des d’empreses que controlen diversos locals fins a societats limitades que gestionen un únic establiment. Segons les dades a les quals ha accedit CRÍTIC, Global Game Machine Corporation, SA, per exemple, controla fins a nou salons de joc diferents en localitats com Viladecans, Granollers, Reus, Calafell o la Jonquera. Però hi ha empreses sota el control de Cirsa que només operen en un o dos salons, com Azibi Horta, SA, titular d’un saló de joc a la plaça d’Eivissa de Barcelona, o Barnabing, SA, que gestiona un bingo a Igualada. Cirsa també gestiona un dels quatre casinos que hi ha en l’actualitat a Catalunya: el Gran Casino Costa Brava, de Lloret de Mar. Ho fa a través d’una societat limitada (SL) del mateix nom.

Manuel Lao va vendre Cirsa a Blackstone per 2.235 milions d’euros

Cirsa va estar controlada durant dècades per l’empresari Manuel Lao, que ha liderat durant anys la llista de Forbes dels catalans més rics (el 2020 va ser desbancat per Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Europacific Partners). L’origen de la companyia, però, cal buscar-lo en el bar Egara, que els Lao regentaven en un polígon industrial de Terrassa, localitat on van assentar-se després d’haver emigrat d’Almeria. En legalitzar-se el joc l’any 1978, els germans Manuel i Juan van començar a introduir-se amb èxit en el negoci de les màquines escurabutxaques, i a partir d’aquí va anar creixent el grup, que a partir del 1998 va passar a estar controlat només per la branca familiar de Manuel Lao.

El 2018, Lao va vendre l’empresa al fons d’inversió Blackstone, per 2.235 milions d’euros. Prèviament, el 2007, havia constituït Nortia Corporation (avui, Nortia Capital), un conglomerat empresarial amb activitat en el sector del joc, dels hotels i dels negocis immobiliaris. En l’actualitat, Cirsa és líder mundial en l’activitat del joc i de l’oci i la primera del sector a l’Estat espanyol. Opera en nou països a través de 149 casinos, més de 300 salons i bingos i 82.000 màquines recreatives. La presidència executiva de la companyia la té ara Joaquim Agut, directiu històric del grup.

Un sector atomitzat amb una vintena de grups

Més enllà de Cirsa, el sector està enormement atomitzat. Després de la companyia dirigida per Blackstone, el grup empresarial que més salons de joc controla és MGA, fundat el 1976 i presidit per Jaume Sanahuja Junyent. Controla un total de 20 salons de joc i bingos a partir de societats com Salones de Juego Golden Numbers, SL, o Video Joc, SL.

La família Claramunt Ruscalleda, a través de les societats del grup Win 333, controla 13 salons. Grups com Sorisa, Martínez, Valisa o Binelde, amb presència en altres parts de l’Estat, també gestionen entre sis i vuit salons cadascun.

Els hereus de la família Suqué Mateu: Isabel, Javier i Miguel / Grup Peralada

Casinos de Catalunya i la família Suqué Mateu

Si bé Cirsa controla la major part de salons i bingos, a Catalunya el negoci dels casinos (el que històricament s’havia conegut en el sector amb el nom de “juegos mayores”) ha estat en mans d’una nissaga històrica de la burgesia catalana: el Grup Peralada, de la família Suqué Mateu, avui en mans dels germans Javier, Miguel i Isabel Suqué Mateu. El Grup Peralada gestiona avui els casinos de Barcelona, de Tarragona i del castell de Peralada a través de les societats Gran Casino de Barcelona, SLU; Casino Castillo de Perelada, SLU, i Casino Tarragona, SLU. El quart Casino de Catalunya, el de Lloret, està en mans de Cirsa.

Els casinos de Catalunya van rebre 501.684 visitants durant l’any 2021

La diferència dels casinos respecte als salons de joc i als bingos és que són els únics establiments on pot haver-hi crupier i joc de ruleta. Si bé Catalunya és una de les comunitats autònomes on el sector del joc està més regulat i hi ha menys llicències per a salons i cases d’apostes, pel que fa als casinos és la quarta comunitat, per sota de Castella – la Manxa (9), Canàries (8) i Andalusia (6). Un fet que podria modificar-se a l’alça si finalment prospera el projecte Hard Rock. El Departament d’Economia, a preguntes de CRÍTIC, afirma que només el reglament de casinos de joc estableix l’obligació de subministrar informació sobre el nombre de visitants. Segons les dades de les quals disposa Economia, durant l’any 2021 els casinos de Catalunya van rebre 501.684 visitants.

L’origen del Grup Peralada cal buscar-lo en la unió d’Artur Suqué, provinent d’una nissaga del tèxtil català, amb Carmen Mateu, hereva de la filla de Miquel Mateu i Pla, empresari i polític que durant el franquisme va ser alcalde de Barcelona, president de La Caixa i de la patronal Foment del Treball. Artur Suqué, mort el 2021, va estar vinculat estretament al que es va conèixer pel “sector negocis” de Convergència. Va ser el primer adjudicatari de Loteries de Catalunya a través de la societat Luditec i durant anys va gestionar totes les llicències de casinos concedides per la Generalitat.

Suqué va ser al focus de la polèmica del cas Casinos. El 1989, un exdirectiu de Casinos de Catalunya va acusar Suqué d’haver desviat 2.000 milions de pessetes cap al finançament irregular de CDC, que hauria redirigit aquests diners a mitjans de comunicació afins a Jordi Pujol com els diaris Avui i El Correo Catalán i la desapareguda Cadena 13. La instrucció judicial no va donar resultat i la causa va ser arxivada.

Màquines escurabutxaques en un saló de joc / Getty

103 sancions a bingos, salons de joc i casinos

La legislació del joc a Catalunya, a part de limitar el nombre de llicències, també estipula una sèrie de normatives a complir sobre el tipus de màquines d’atzar que hi poden operar, els horaris, la presència de menors dins l’establiment o l’entrada als locals de persones inscrites en el registre de prohibits. Aquesta llista conté els noms de les persones que no poden entrar als establiments de joc bé perquè s’hi han autoprohibit l’entrada, o bé perquè així ho ha establert una resolució judicial o una sanció administrativa.

CRÍTIC ha tingut accés a la llista i al motiu de les sancions imposades per la Generalitat en aquesta matèria a salons, bingos i casinos. Des de l’any 2012, hi ha hagut un total de 103 sancions, la major part de les quals (75), a salons. La informació facilitada per la Direcció General de Tributs i Joc a aquest mitjà no especifica quines han estat les empreses sancionades, però sí els motius i les quanties. En cinc ocasions, els salons no van controlar la presència de persones inscrites al registre de prohibits, la qual cosa va implicar multes d’entre 1.000 i 6.000 euros. En 17 ocasions, les multes van ser per presència de menors als locals.

Loteria pública als bingos: 31,4 milions en vendes des del 2017

A preguntes de CRÍTIC, el Departament d’Economia també explica que Loteries de la Generalitat també distribueix els seus productes a les sales de bingo. En concret, la loteria denominada SuperToc, el reglament de la qual es va aprovar l’any 1994. Segons la normativa, el SuperToc només pot vendre’s en sales de bingo “per tal d’assegurar el seu correcte funcionament”. Les vendes de la loteria SuperToc dels últims cinc anys han oscil·lat entre els 2,8 milions d’euros del 2020 (primer any de pandèmia, en què els establiments dedicats al joc van estar clausurats parcialment) fins als 9,5 milions d’euros del 2017. En total, les vendes han suposat un volum de 31,4 milions d’euros els darrers cinc anys.


Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies