Crític Cerca

Acte de presentació del Procés de Garbí / Blanca Blay – ACN

Reportatges

La CUP s’està refundant: t’expliquem com ho vol fer i què canviarà a partir d’ara

Guia per entendre quins debats afronta l'esquerra independentista en l'era del postprocés amb les veus d'Albert Botran, Mireia Vehí, Laure Vega, Maria Gordillo i Joan Teran

27/11/2023 | 06:00

La CUP està immersa en un procés de refundació que li servirà per marcar el rumb polític els pròxims anys. Després d’uns mals resultats en les eleccions municipals i en les espanyoles, en què els cupaires van perdre la representació al Congrés, a l’octubre passat la formació anticapitalista va engegar el que ha batejat com a Procés de Garbí, un vent que, com recordava a la xarxa social X (abans, Twitter) l’exdiputat cupaire Pau Juvillà, “bufa des de baix i a l’esquerra”.

La iniciativa estarà oberta a la militància i també, segons diu la formació, a persones i col·lectius que no hi estan vinculats ni formen part de l’òrbita estricta de l’esquerra independentista. S’allargarà fins a la primavera del 2024 i consta de tres fases: el punt de partida serà un Congrés Nacional obert a no militants que tindrà lloc el 16 de desembre. Durant els tres primers mesos del 2024 hi haurà trobades “territorials i temàtiques”. Entre el maig i el juny, els cupaires convocaran una assemblea nacional on es debatran ponències polítiques i organitzatives, i també s’elegirà un nou Secretariat Nacional. Per dinamitzar el procés, la CUP ha designat un Grup Motor, format per 17 militants “que representen les diferents sensibilitats polítiques i territorials de l’organització”.

El debat és viu i els moviments se succeeixen: dimecres passat, 22 de novembre, militants d’algunes organitzacions de l’esquerra independentista i col·lectius com Poble Lliure van presentar un manifest en el qual insten “a la necessària refundació de la unitat popular”. El text el signen més d’un centenar de persones, com els actuals diputats cupaires Dolors Sabater, Dani Cornellà i Nogay Ndiaye; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; l’exdiputat Albert Botran; el cantautor i exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach; el fotoperiodista Jordi Borràs o l’economista Antoni Soy. Els signants posen èmfasi en la necessitat d’una CUP “amb vocació de majoria”, “voluntat d’incidència” i disposada a “governar sempre que es donin les condicions”.

En aquest article parlem amb cinc veus referents de l’organització per entendre què està passant i com serà la nova CUP que sorgirà del Procés de Garbí: els exdiputats Albert Botran i Mireia Vehí; Laure Vega, membre de l’actual Secretariat Nacional; Maria Gordillo, que forma part del Grup Motor, i Joan Teran, militant de la CUP que ha treballat en l’impuls d’aquest procés.

Els resultats electorals com a detonant

En les eleccions del 28 de maig, la CUP va obtenir 133.000 vots, 43.000 menys que en els comicis locals anteriors. Tot i l’èxit de candidatures com Guanyem Girona, que va acabar assolint l’alcaldia de la ciutat amb un acord amb Junts i ERC, els cupaires van passar d’aglutinar el 5,1% dels sufragis al 4,4%. La formació, nascuda en l’àmbit municipalista, consolidava així una tendència decreixent des del màxim històric del 2015, en què va assolir 222.000 vots.

En paral·lel, el 23 de juliol, els anticapitalistes van perdre els dos escons que tenien al Congrés dels Diputats. L’exdiputat Albert Botran va anunciar llavors en un fil de piulades que s’acomiadava com a cara visible del partit i demanava una refundació d’aquest espai polític. “El projecte dona senyals d’esgotament per qüestions conjunturals, com el fet que s’ha tancat l’etapa del procés i totes les forces independentistes han baixat a Catalunya”, explica Botran a CRÍTIC. “Les eleccions són un indicador de com de connectat estàs amb el poble”.

Mireia Vehí:”Com a organització anticapitalista hem de construir un horitzó d’esquerres viable”

Per la seva banda, l’exdiputada al Congrés, Mireia Vehí, opina que els resultats són “un detonant” a l’hora d’obrir aquest procés de refundació, però que “s’entronca amb una voluntat que ja hi era prèviament”. “Vivim un cicle conservador de dreta i d’extrema dreta arreu d’Europa i nosaltres, com a organització anticapitalista, hem de ser capaces de construir un horitzó d’esquerres viable que pugui disputar-los l’hegemonia”, rebla.

En aquesta línia se situa també Maria Gordillo, portaveu del Grup Motor que s’encarregarà de dirigir i facilitar la participació en el procés de refundació de la CUP. “La decisió ja estava presa, i el cicle electoral és un termòmetre més”, exposa. “Si ens devem a la gent i hi ha una desconfiança, perquè no som una opció que triïn, vol dir que no ens està percebent com una força política útil”.

Els diputats Albert Botran i Mireia Vehí en un debat d'investidura al Congrés / Foto: JORDI VIDAL – ACN

“No n’hi ha prou amb retocs, canvi de cares o de marca”

Botran hi afegeix que també hi ha “altres indicadors” que demostren que l’organització “necessita un revulsiu”, com el fet que no s’estigui creixent en militància o que en les eleccions municipals passades es presentessin menys candidatures que en les del 2019. “No n’hi ha prou amb uns retocs, amb un canvi de cares o de marca: la situació política ha canviat, ens està arrossegant cap avall i hem de fer canvis importants per revertir-ho”, afirma Botran.

Així mateix, Mireia Vehí explica que la necessitat d’impulsar aquest procés “ja estava latent dins la CUP” perquè “detectàvem la necessitat de revisar l’horitzó i l’eina per assolir els nostres objectius polítics”. En aquest sentit, interpreta la refundació de l’espai com una “presa de responsabilitat a l’hora d’avaluar què ha anat bé i què no”, i a la vegada, per poder “competir amb seriositat en contra del frame segons el qual no hi ha alternativa”. 

Joan Teran: “Un dels reptes és combinar la lluita institucional amb l’acumulació de força militant”

Per Maria Gordillo, que forma part del Grup Motor del Procés de Garbí, és important que les organitzacions “no siguin immutables i puguin donar resposta a la realitat sobre la qual treballen”. “Les eines han de servir a uns objectius”, diu, “i hi ha un moment que t’hi has de dedicar el temps necessari per veure si això està passant o no”.

La conjuntura en què va néixer la formació, a principis dels 2000, ha canviat, i les dinàmiques que van permetre el seu creixement també són ara diferents. Així ho veu Joan Teran, un dels impulsors del procés de refundació. Teran creu que hi ha dos reptes bàsics: “fixar una estratègia política adequada a la realitat actual del país” i, en segon lloc, “combinar la lluita institucional amb l’acumulació de força militant de base que articuli poder popular en l’àmbit territorial”.

En aquesta mateixa línia, Laure Vega, membre del Secretariat Nacional de la CUP, explica que els canvis sociopolítics que s’han produït els darrers anys, que engloben des de la pandèmia de la Covid fins als conflictes bèl·lics vigents, passant pel trencament de “certs consensos a la societat catalana producte del marc que han aconseguit col·locar les forces de dretes”, han propiciat que s’iniciïn els debats per refundar l’espai. “Potser no sempre hem estat sempre a l’altura, i ara veiem la necessitat d’actualitzar el projecte i les nostres apostes”, afirma.

Presentació del procés de Garbí / ARXIU CUP

L’objectiu principal: reactivar la militància (i sumar-ne més)

Els cinc entrevistats coincideixen que l’objectiu principal del procés és la reactivació de la militància. “Per mi ha de ser la idea central: créixer i ser motor d’un nou cicle”, concreta Botran. “No ens hem d’acontentar a ser la veu de la consciència de l’esquerra o de l’independentisme, sinó que hem de ser un actor prou potent per condicionar la situació política”.

Per Gordillo, el cicle “accelerat”, que engloba des del 15-M i el procés fins a la repressió posterior i la pandèmia, ha generat “desafecció, nihilisme i la sensació que les coses no s’han fet prou bé”. És per això que el procés suposa “una oportunitat perquè es produeixin les crítiques necessàries, per veure què ha passat i que entre tots puguem pensar estratègies i formes diferents d’organitzar-nos”.

Així mateix, Teran opina que la refundació d’aquest espai ha de servir, sobretot, perquè les bases “passin de la desmobilització a recuperar les ganes, la voluntat i la tensió combativa i creativa“. Ara bé, adverteix que “amb la militància actual no podem optar a aconseguir els nostres objectius estratègics, i per això hem de sumar molta més gent, entitats, organitzacions i teixit associatiu”.

Obertura a altres organitzacions i moviments socials: com i per què?

Al mateix web del Procés de Garbí s’hi explicita que la participació “estarà oberta al conjunt del moviment popular d’alliberament nacional i social”. Però com aconseguiran els cupaires arribar més enllà de les persones vinculades a l’organització? “Una actitud d’obertura i de creixement és el primer que calia. Això és el que es desprèn del procés i em sembla un bon començament”, resumeix Botran. De fet, la refundació arrencarà amb un Congrés Nacional obert als militants, a gent que s’hi vulgui apropar i també a persones d’organitzacions i moviments socials que no formen part d’aquest espai polític “però que se’ls demanarà que hi assisteixin”, puntualitza Mireia Vehí. De moment, més de 900 persones s’hi han inscrit, segons informa la mateixa CUP.

Aquest mateix esquema es repetirà en les trobades territorials i encara hi haurà una darrera fase, que serà la celebració d’una assemblea nacional on el Grup Motor haurà de presentar una ponència que incorpori totes les aportacions recollides durant el procés. De l’assemblea, en sortirà la nova estratègia política i organitzativa de la CUP. “La idea és que en cada territori hi participin les nostres aliances per tal d’aconseguir que s’incorporin el màxim possible de formes i de mirades“, continua Vehí. “La filosofia és la de la unitat popular d’Allende: volem una eina que desbordi, que sigui la de la gent d’esquerres del nostre país”.

Laure Vega, membre del Secretariat Nacional de la CUP, en un acte amb David Fernàndez / Foto: LAURA FÍGULS – ACN

Maria Gordillo: “Hem de buscar organitzacions, sindicats i moviments populars per tal que hi participin”

En aquest sentit, Maria Gordillo explica que un dels reptes és buscar organitzacions, sindicats i moviments populars “que han donat sentit a la CUP per tal que hi participin”. I Laure Vega hi afegeix que en “les millors decisions” que ha pres l’organització, mai no ha estat sola. “Podem assegurar que hi haurà una participació àmplia? No, però intentarem interpel·lar tots els col·lectius amb els quals fa temps que parlem i hi treballem”. Sense concretar noms, sí que diu que les organitzacions que convidarà la CUP no comparteixen necessàriament ideologia amb l’esquerra independentista, però sí que són espais “que també planten batalla al moment actual”.

La “tensió organitzativa” i els “conflictes” de la CUP: què es debatrà ara?

Fent un repàs dels 20 anys de vida de la CUP, Mireia Vehí detecta que, durant la darrera dècada, la formació ha estat sotmesa a “una gran tensió organitzativa” producte de la voràgine del procés independentista, que ha complicat l’abordament “dels conflictes polítics que hem tingut, com té tota organització viva”. Segons explica, la formació és “plural i hi ha visions diferents, fet que dona potència a l’espai, però l’estrès dels últims 10 anys ha dificultat que això fos una font de discussió en positiu”.

Per aquest motiu, diuen els cupaires, durant el procés hi haurà “tres terrenys de debat”: l’organitzatiu, el tàctic i l’estratègic. El que no està en qüestió són els principis ideològics de la CUP (l’independentisme, el socialisme, el feminisme i l’ecologisme), “però sí la forma com els fas avançar”, concreta Botran. “Això implica debatre sobre el model d’organització, de militància, les aliances polítiques i socials, o la relació que articules entre el carrer i la institució”.

Però també representa, expliquen des de la CUP, fer una lectura crítica del darrer cicle polític “per entendre com ens hem mogut, en què hem fallat, en què hem encertat i quins aprenentatges n’extraiem”, rebla Laure Vega, que destaca que l’horitzó del Procés de Garbí és “generar un pols de ruptura que transcendeixi la institució”. “Hi ha una potència suficient al carrer que ha de ser acompanyada per una institució que es rebel·la respecte a determinades lògiques de dominació”. Un punt en el qual també posa èmfasi Joan Teran: “El repte no és només construir una maquinària electoral eficaç, sinó també una força social organitzada que defensi els canvis que des de les institucions no es poden impulsar“.

Nous noms, nova marca… i retorn d’antics lideratges?

De la celebració de l’Assemblea Nacional, que es produirà en la darrera fase del procés, “en sortirà la nova estratègia política i organitzativa de la CUP, així com l’inici de la renovació del Secretariat Nacional”. Així ho concreta el web del Procés de Garbí. Maria Gordillo explica que aquest canvi de cares està més pensat “per consolidar les persones que sostenen l’estructura nacional i les candidatures municipals, alhora que es construeixen nous referents”, que no pas en una lògica de substitució. Segons diu, “la vàlua de l’organització són les seves militants, i, en aquest sentit, un dels objectius del procés és fer una crida a la participació de totes: tant de les que han ocupat espais de més visibilitat i responsabilitat com de les que poden prendre el relleu”.

Laure Vega: “La idea és que gent que ha estat a la primera línia i n’ha marxat per raons personals o polítiques hi torni a participar”

Durant el procés de refundació, la CUP posarà a debat qüestions del seu codi ètic relatives a la rotació dels càrrecs, la durada dels mandats o la recuperació d’antics lideratges. “La idea és que la gent que ha marxat de l’organització per raons diverses, personals, polítiques i ideològiques, després d’haver estat a la primera línia un temps, hi torni a participar”, anticipa Laure Vega. Tanmateix, també puntualitza que un dels trets distintius de la formació ha estat, precisament, “haver trencat amb la professionalització de la política i la batalla per les cadires“, un element al qual creu que no s’hauria de renunciar.

En relació amb un eventual canvi de sigles, els cupaires s’obren a discutir-ho, per bé que consideren que no és el debat més rellevant. Cal tenir en compte que un dels majors èxits electorals de la CUP en els últims temps ha estat el resultat obtingut a Girona, on els anticapitalistes van presentar una candidatura més àmplia batejada com a Guanyem Girona. “És una possibilitat que la marca canviï; però no és el més important: de fet, fixant-me en el cas d’altres partits, n’hi ha que no han canviat mai de sigla i que la gent ha percebut els canvis que feien, i viceversa”, explica Albert Botran. “La marca ha d’estar al servei del projecte“.

Amb tot, els cupaires coincideixen a fer valer el concepte d’unitat popular “perquè té plena vigència”. “Apel·la a processos com el que es va donar a Xile: la idea que existeix un poble que impugna les lògiques de determinades nissagues de tota la vida, les quals, en lloc d’una democràcia, preferirien una oligarquia”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies