Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Punts a favor i en contra de tots els escenaris polítics del 12-M

Existeixen opcions més enllà de la reedició d'un Govern independentista o del retorn del tripartit: t'expliquem què podria passar a partir del 12 de maig

02/04/2024 | 06:00

Salvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, candidats principals a la presidència el 12-M / IVAN GIMÉNEZ – JORDI BORRÀS – ACN

Catalunya ja bull d’enquestes, de pronòstics i de conspiracions per a les eleccions del 12 de maig. A les sales de màquines dels partits ja fa temps que es treballa no només en la campanya electoral, sinó també en la llista d’escenaris possibles del dia després. Tothom sap que no és tan important el guanyador de les eleccions com la capacitat d’articular aliances a posteriori. En altres paraules: tenir la capacitat de sumar 68 diputats o més per investir un president de la Generalitat.

De moment, tots els sondejos publicats indiquen que el partit més votat serà de nou el PSC. El segon lloc està disputat entre ERC i Junts, i caldrà veure fins a quin punt serà determinant en el resultat la candidatura de Carles Puigdemont, que, segons ha dit, només es planteja el retorn en cas de tenir opcions de ser investit president. Més enllà de l’amnistia i dels seus efectes potencials, la campanya electoral també estarà centrada en temes com la sequera, l’habitatge, la inseguretat o el racisme. La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), feta sis dies abans de l’anunci de l’avançament electoral, assenyala que la majoria independentista podria perillar i, en tot cas, dependria de la CUP.

Quins escenaris de governabilitat possibles es dibuixen a partir del 12 de maig? Us expliquem quins són els més probables i els punts forts i febles de tots aquests escenaris.

Un nou Govern independentista d’ERC i de Junts (amb suport de la CUP)

Té punts que acabi passant perquè… és el govern més lògic si tenim en compte que des de l’any 2012 ERC ha acabat donant suport per activa o per passiva a governs de CiU o de , i l’any 2021 Junts també va donar suport a la investidura de Pere Aragonès. Els dos partits són enemics íntims i semblen haver lligat els seus destins des dels anys del procés. Al mateix temps, malgrat la distància que els separa, ERC rebria moltes pressions per investir Carles Puigdemont com a president en cas que aquest quedés al davant del partit republicà. I, en cas que Junts quedi en la segona posició, compartir de nou Govern amb ERC és l’opció més coherent si vol tornar a gestionar quotes de poder.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… la desmobilització és gran en les files independentistes i és possible que la majoria de Junts, d’ERC i de la CUP no sumi prou diputats. Al mateix temps, les projeccions apunten que la CUP seria imprescindible per bastir una majoria indepe. Els anticapitalistes s’han allunyat durant els últims temps dels dos grans partits sobiranistes. Però la CUP, que no ha pogut culminar el seu Procés de Garbí, viurà fortes tensions internes si es veu en la tessitura de donar suport de nou a un Govern autonòmic: l’amenaça de trencadissa interna és elevada. Al mateix temps, la irrupció de nous partits del denominat “quart espai” (l’Alhora de Jordi Graupera i de Clara Ponsatí o l’extrema dreta d’Aliança Catalana) pot fragmentar el vot i fer més complexa l’articulació de majories.

Pere Aragonès i Salvador Illa al Parlament / IVAN GIMÉNEZ

Un tripartit entre el PSC, ERC i els Comuns

Té punts que acabi passant perquè…, segons les enquestes. seria la majoria parlamentària més sòlida: la majoria preveuen que el PSC, ERC i els Comuns superin la barrera dels 68 diputats (el CEO, en la seva franja baixa, els en dona 69). A més a més, el PSC i ERC han establert durant els últims temps múltiples llaços i ponts, tant al Parlament com al Congrés i l’Ajuntament de Barcelona. Els Comuns, tot i que s’han distanciat dels socialistes, per força haurien de facilitar l’únic escenari que sempre han reivindicat. Al mateix temps, la relació entre ERC i Junts es troba en un punt prou baix perquè els republicans es plantegin altres opcions abans de tornar a compartir Govern amb els de Puigdemont.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… ERC es veurà sotmesa a fortes pressions tant internes com externes contra la possibilitat de reeditar un tripartit amb el PSC, en especial si això implica fer president Salvador Illa i si la suma independentista a l’altra banda del tauler encara és possible. L’hipotètic retorn de Puigdemont i la possibilitat que sigui ser investit de forma efectiva afegiran encara més pressió als republicans.

Els diputats dels Comuns Jéssica Albiach i David Cid, mentre parla al faristol la portaveu d'ERC, Marta Vilalta/ IVAN GIMÉNEZ
La bancada de Junts al Parlament amb el diputat Ramon Tremosa al mig / IVAN GIMÉNEZ
Anterior Següent

Govern en minoria d’ERC o de Junts

Té punts que acabi passant perquè… algunes enquestes apunten a la possibilitat de reeditar una majoria independentista. Però les relacions entre els tres partits que la configuren estan en hores baixes. Per aquest motiu, dos dels tres partits podrien acabar facilitant la investidura de la formació guanyadora dins del bloc independentista, amb l’objectiu instrumental d’evitar una majoria alternativa, un tripartit o la repetició electoral. ERC ja ha estat governant en solitari aquesta legislatura, després de la sortida de Junts del Govern.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… ERC o Junts tindrien pocs incentius a donar suport a un Govern en solitari de l’altre si això implica no gestionar quotes de poder. Al mateix temps, tots dos podrien preferir integrar-se en un executiu amb el PSC abans que donar suport a un Govern en solitari de l’altre. Tot i això, sense tenir en compte que la CUP podria no veure les coses gaire clares. I, a més, caldria que els independentistes sumessin 68 diputats, la qual cosa no està garantida.

Govern bipartit del PSC i d’ERC

Té punts que acabi passant perquè… ERC i el PSC han demostrat sintonia durant els últims temps, tant a l’Estat (amb el suport constant que els republicans han donat a Pedro Sánchez) com en els últims mesos a l’Ajuntament (amb l’acord pressupostari entre Jaume Collboni i Elisenda Alamany). Tot plegat fa pensar que pot existir un acord d’ampli espectre que impliqui governar plegats la Generalitat. Per fer-ho, però, potser seria necessària l’abstenció o el vot favorable dels Comuns.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… el PSC i ERC difícilment sumaran 68 diputats junts, i potser requeriran el suport d’altres partits. Els Comuns podrien avenir-s’hi, però voldran formar part d’un Govern abans que donar-hi suport extern. Al mateix temps, si existeixen majories en el camp independentista, hi haurà fortes pressions perquè l’aliança sociorepublicana no es concreti.

Salvador Illa, líder del PSC i cap de l'oposició / IVAN GIMÉNEZ

Un Govern en minoria del PSC (o del PSC i dels Comuns)

Té punts que acabi passant perquè… algunes enquestes apunten a una victòria folgada del PSC. Un resultat ampli dels socialistes i la impossibilitat de forçar majories alternatives en el camp independentista podrien acabar desembocant en un Govern en minoria del PSC (o del PSC i d’En Comú Podem). El PSC i els Comuns podrien arribar a un acord i sol·licitar l’abstenció d’ERC abans d’arribar a una repetició electoral. També seria possible plantejar el suport del PP d’Alejandro Fernández a una presidència de Salvador Illa per evitar un Govern independentista, igual que van fer Manuel Valls i Daniel Sirera a Barcelona en el seu moment.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… la victòria del PSC hauria de ser força contundent (i el resultat de Junts i d’ERC prou esquifit) per poder garantir-se una investidura ni que fos per majoria simple. Si, a més, la investidura requerís el concurs del PP, la cosa es complica perquè una operació així a Catalunya seria difícil d’explicar pels populars a la resta de l’Estat en un moment de màxima confrontació entre els dos grans partits espanyols. I caldria veure si els Comuns s’hi avindrien tenint en compte que la importància de l’eix nacional no és la mateixa a la ciutat de Barcelona que en unes eleccions catalanes.

La sociovergència

Té punts que acabi passant perquè… ha estat l’escenari desitjat històricament per una gran part del poder econòmic i mediàtic català. Un cop refets els ponts entre La Moncloa i Waterloo, que va implicar el suport dels de Puigdemont a la investidura de Pedro Sánchez, el PSC i Junts podrien posar-se d’acord per governar plegats la Generalitat. Hi podria contribuir la distància cada cop més gran entre els socialistes i els Comuns (els Comuns són part de Sumar, però no són Sumar). El PSC podria vendre-ho davant del seu electorat com la pacificació definitiva del conflicte català.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… el discurs de la confrontació amb l’Estat defensat per Puigdemont difícilment qualla amb el fet de compartir el Govern amb Salvador Illa, i per a Junts seria difícil justificar-ho, més encara quan podrien existir alternatives en el camp nacional. A més, és possible que la sociovergència no acabi sumant 68 diputats, i és difícil pensar que cap altre partit s’avingués a fer-la possible.

La bancada de la CUP al Parlament, amb Basha Changue, Xavier Pellicer i Laia Estrada / IVAN GIMÉNEZ

La repetició electoral

Té punts que acabi passant perquè… els resultats del 12-M poden abocar Catalunya a una situació de bloqueig. És difícil que la majoria independentista sumi 68 diputats, perquè la CUP hauria d’avenir-s’hi i en l’últim tram de la legislatura no ha mostrat gaire sintonia amb ERC i amb Junts. La irrupció hipotètica al Parlament d’Aliança Catalana podria enverinar encara més la situació. El PSC tampoc no té les cartes fàcils per sumar una majoria de Govern, i necessitarà complicitats múltiples en forma de vots a favor o d’abstencions. Si no hi ha una majoria clara, Catalunya podria tornar a les urnes a la tardor.

Però també hi ha molts punts que no passi perquè… tots els partits són conscients del cansament de la ciutadania. Catalunya ha votat els últims deu anys cada dos anys i mig en unes eleccions al Parlament. En un context de desmobilització com l’actual, per poc que existeixi una majoria independentista, Junts, ERC i la CUP s’ho pensaran molt abans de tornar a les urnes. Al mateix temps, aquest cansament global també pot activar altres aliances a priori més complexes si la majoria independentista no fructifica.

…I l’escenari que ningú no plantejarà (però que CRÍTIC et seguirà explicant)

Cap enquesta no preveu que ERC, els Comuns i la CUP sumin 68 diputats. L’enquesta del CEO dona a aquestes formacions entre 41 i 55 escons, molt lluny de la majoria absoluta. Es tracta de tres formacions amb diferències en l’eix nacional, però amb alguns punts de trobada en l’eix social. En una situació de molta fragmentació, res no impediria a aquests tres partits presentar una candidatura a la presidència i sol·licitar suports externs o abstencions del PSC o de Junts a la investidura.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies