Crític Cerca
Foto: SANTI IGLESIAS
Entrevistes

Bernat Lavaquiol “El capitalisme veu la marca Pirineu com un negoci”

Bernat Lavaquiol (1994) va néixer a Andorra per l’hospital, però no ha viscut mai a Andorra. Ell, en realitat, és de la Seu d’Urgell. Anys després va haver de marxar de casa per estudiar Enginyeria Agrària i Enginyeria Forestal. Actualment, fa recerca i classes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària a la Universitat de Lleida i cursa un màster de Ciències Polítiques. És un dels portaveus de la plataforma #StopJJOO contra la candidatura olímpica d’hivern Barcelona-Pirineus. Parlem amb ell sobre les noves formes del neoliberalisme a les comarques de muntanya de tot Occident: parlem, doncs, de capitalisme extractiu, d’ecologia i de despossessió de la classe treballadora als Pirineus.

13/05/2022 | 06:00

Quan tenies 18 anys a la Seu… i vas acabar l’institut… què?

Doncs vaig haver de marxar del poble. Vaig fer com fa la majoria dels que acabem el batxillerat i volem continuar estudiant a la universitat.

Això de marxar del poble quan ets jove és habitual tant per estudiar com per treballar.

Sí. A nosaltres ens agradaria poder estudiar al Pirineu i poder treballar al Pirineu. Quan ens toca marxar a Lleida o a Barcelona o on sigui, les nostres famílies han de fer un esforç econòmic per pagar-nos un pis, la universitat i el menjar. I, quan acabem els estudis, és difícil tornar a casa perquè la majoria de l’oferta laboral al Pirineu és en el món de la restauració o del turisme, és a dir, sovint és feina precària, temporal o mal pagada. L’únic que demanem és poder tenir una vida al Pirineu, i, en realitat, aquesta és la filosofia de fons de la campanya contra els Jocs Olímpics d’Hivern.

Foto: SANTI IGLESIAS

“El franquisme va despoblar el Pirineu: això va provocar la despossessió de les classes populars de les zones rurals”

Hauríem de parlar més del Pirineu buidat. Malgrat l’increment enorme de població de Catalunya al segle XX, les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran tenien l’any 1860 més de 100.000 habitants, mentre que actualment només són uns 76.000.

Les comarques del Pirineu, com també passava en altres zones rurals, tenien taxes de població bastant elevades al segle XIX. De fet, els pobles tenien un creixement demogràfic proporcionalment més gran que les ciutats perquè la natalitat era superior a la mortalitat a causa de les malalties, la contaminació o la falta d’aliments al món urbà. Però al segle XX es produeix un procés de despoblament molt fort, i, com a conseqüència principal, va provocar la despossessió de les classes populars del Pirineu.

Quan comença a veure’s el despoblament rural massiu a les comarques de muntanya?

Durant els primers anys del franquisme. En aquella primera etapa de la dictadura es va decidir deixar d’invertir en infraestructures a les zones rurals i, com a conseqüència, comencen a tancar escoles rurals i centres sanitaris als pobles… A més, la política agrària del franquisme va beneficiar els grans agricultors i ramaders, i la petita pagesia va caure en la pobresa. Als anys quaranta i cinquanta, les bosses de pobresa al Pirineu eren enormes. I l’única sortida que se’ls dona és anar a treballar a les zones industrials de l’àrea metropolitana de Barcelona com a mà d’obra barata.

I, després, quan torna la democràcia, als anys vuitanta i noranta, què hi passa, al Pirineu?

El capitalisme ja ha canviat de fase, i el neoliberalisme té com a objectiu aprimar l’Estat i privatitzar totes les empreses públiques, i això també acaba repercutint novament sobre els territoris menys poblats i on les empreses privades no hi poden fer tant negoci com voldrien. Per rematar-ho, als anys vuitanta, l’Estat espanyol entra a la Unió Europea, i això comporta que s’imposin una sèrie de quotes agrícoles i ramaderes, com, per exemple, la quota de la llet, que va acabar suposant el punt final de les petites explotacions lleteres.

I aleshores, què?

Aleshores el capitalisme descobreix que l’única manera de fer negoci amb les zones de muntanya, com el Pirineu, era el turisme, i aposta tot a vendre experiències en lloc dels productes de la terra. Es ven un cap de setmana a la Vall de Boí o unes hores en una estació d’esquí. I el Pirineu es converteix així en una marca turística. No va ser una cosa natural, sinó que es va construir així, gràcies als diners dels fons de la UE, a la creació dels parcs naturals i al procés de recuperació del passat pirinenc per fer-lo atractiu per a la gent de les ciutats. El que per als nostres avis era la terra, és a dir, un espai productiu… ara s’ha convertit en la natura, un lloc per contemplar i per gaudir. La Cerdanya i la Vall d’Aran són el paradigma d’això.

Foto: SANTI IGLESIAS

“Si es vol ajudar el Pirineu, no hi feu una gran inversió en el turisme de neu: és un sector que té data de caducitat”

Parlem dels Jocs Olímpics d’Hivern. Hi ha qui defensa que un esdeveniment esportiu i mediàtic global pot ajudar a solucionar en part els problemes que denuncieu de manca d’inversió en infraestructures, de pèrdua de població o de la falta de llocs de feina per als joves… tal com va passar amb Barcelona l’any 92.

Aleshores, et pregunto: els Jocs d’Hivern no podrien ser, com diu el Govern català, l’excusa per revitalitzar la zona i beneficiar tots els sectors econòmics de la zona?

El Govern català, i la consellera Laura Vilagrà en concret, ens han dit sovint en les reunions que tenim que no es pot basar l’economia d’una zona en un monocultiu com el turisme i que cal diversificar l’economia donant més força al sector primari i a la petita indústria. El que demanem és que, si es vol ajudar el Pirineu, no facin una gran inversió a 10 anys vista en un sector com l’esport o el turisme de neu que té data de caducitat… sinó que inverteixin per diversificar l’economia. No haurien de fer una gran inversió en una sola casella, sinó moltes inversions mitjanes en molts sectors: reforçar l’agricultura i la ramaderia extensiva, impulsar una indústria de la transformació que ja existeix i invertir en sectors públics bàsics com la sanitat, l’educació, la cultura o fent més residències per a la gent gran o biblioteques. El Pirineu no és una zona pobra… i, de fet, té molts recursos energètics com la hidroelèctrica, que ara acaba en mans de les empreses de l’Ibex-35 i no de la gent del territori.

Diu el Govern català que els Jocs poden servir per construir les infraestructures que es reclamen des de fa anys a les comarques de muntanya, com millors carreteres i trens.

Quina és la proposta més clara d’infraestructures que han fet fins ara? Ampliar la C-16, és a dir, una carretera que ve de Barcelona fins a la Cerdanya, que és buida entre setmana i que està saturada només el divendres a la tarda per pujar-hi i el diumenge a la nit per baixar-ne. Aquesta carretera està pensada per a la gent que viu al Pirineu? No! Està pensada sobretot per portar-hi turisme. Quines serien les carreteres que necessitaríem millorar? Les connexions entre les diferents valls del Pirineu: és a dir, que, per anar de la Seu a Sort, a Tremp, al Pont de Suert o a l’Aran, no sigui un drama com és ara. Quina infraestructura realment ens fa falta? Doncs que arribi Internet als pobles. I dels trens, què en diuen? Ens fiquen la pastanaga del doblament de la línia R3, que connecta amb Puigcerdà, i, essent a pocs mesos de la consulta, el Govern no ens ha explicat com ho pensen fer, amb quins diners, amb quins informes tècnics, per on passarien les vies…

Foto: SANTI IGLESIAS

Els Jocs d’Hivern només serviran per reforçar el Pirineu com a marca turística; però ja tenim massa turisme!”

Molta gent al Pirineu viu del turisme. Diuen que l’aeroport de Lleida-Pirineus necessita més turistes. Moltes estacions d’esquí són deficitàries. Els Jocs podrien ser, com va passar amb Barcelona, la palanca que situï els Pirineus en l’aparador mundial per tenir un turisme de neu i d’estiu per a dècades?

Nosaltres no estem en contra del turisme. Ens agradi o no, al Pirineu hi haurà turisme. De fet, el problema és que ja tenim molt de turisme al Pirineu. El que hem de fer, d’una banda, és regular el turisme i, d’altra banda, no basar tota l’economia en el turisme. Els hotelers ens diuen que ells ja omplen tot. Comarques com la Cerdanya o la Vall d’Aran estan saturades els caps de setmana. Sorprenentment, la consellera Vilagrà ens ha arribat a dir que, per trencar el monocultiu turístic, cal fer uns Jocs Olímpics. Nosaltres creiem tot el contrari, ja que els Jocs només reforçarien la idea del Pirineu com a marca turística. Actualment, les places hoteleres per cada 1.000 habitants al Pirineu multipliquen per set la mitjana de Catalunya, i en algunes comarques, com ara al Pallars Sobirà, multipliquen per 21 la mitjana.

El turisme genera molts llocs de treball, sobretot entre la població amb menys formació i menys recursos econòmics.

Per sortir de la pobresa o per resoldre la falta de llocs de feina, no necessitem més turisme, sinó una economia diversificada. L’Alt Pirineu i l’Aran és la vegueria que té una major dependència del sector turístic. En canvi, quan mirem la renda anual mitjana del Pirineu, ens trobem que és la més baixa del Principat. Per què? Perquè el sector del turisme paga salaris molt dolents i comporta molta temporalitat. Qui treballa, bàsicament, en el sector turístic? Els sectors més vulnerables: gent jove, immigrants i dones. Nosaltres lluitem precisament perquè la gent més vulnerable tingui al Pirineu una qualitat de vida més alta, i entenem que seria millor per a ells que treballin en sectors econòmics amb millors salaris i més estabilitat.

La consellera Vilagrà va defensar al Parlament que crear valor públic al Pirineu del futur pot anar vinculat als esports d’hivern i de muntanya: “Algú està en contra dels esports de muntanya al Pirineu? Estem en contra de la Ultra Pirineu?”, va dir.

Això no va d’esport. De fet, el guanyador de l’última Ultra Pirineu és el Kilian Jornet, i ell, que a més és de la Cerdanya, s’ha mostrat en contra de fer els Jocs d’Hivern. Les estacions d’esquí ja venen milers de forfets el dia durant la temporada. Ja es fan moltíssimes proves esportives cada cap de setmana al Pirineu. Per tant, no ens fa falta fer-hi un macroesdeveniment perquè hi vingui encara més turisme i que provoqui que pugi encara més el preu de l’habitatge.

Científics i ecologistes denuncien que no hi haurà neu en cotes altes del Pirineu d’aquí a alguns anys pel canvi climàtic. Però això no vol dir que no nevi mai al Pirineu… i que no es pugui fabricar neu amb canons com van fer a Pequín en els últims Jocs.

Ja, i a més a més, diuen que fabricaran neu amb canons verds i sense impacte en el canvi climàtic… però tot això és mentida: és pur tecnooptisme. No és sostenible fabricar neu i mantenir-la amb temperatures de 15 o 16 graus positius! I, a més, fer neu artificial en aquestes condicions climàtiques és molt car i, fins i tot, pot ser inviable tècnicament. Els mateixos informes científics que té la Generalitat ja parlen de la inviabilitat de les pistes d’esquí catalanes d’aquí a 15 o 20 anys. El canvi climàtic ja té expressions tangibles al Pirineu. N’ha desaparegut pràcticament la totalitat de la neu permanent; les temperatures hi continuaran pujant i es preveu que les precipitacions baixin. Al Pirineu no hi ha prou neu, i en el futur encara n’hi haurà menys, per fer viables les instal·lacions d’esport de neu i de gel.

Parlem d’un tema que coneixes bé com a enginyer agrari i enginyer forestal. Quina importància tenen l’agricultura i la ramaderia extensiva al Pirineu per cuidar de la natura i de la biodiversitat?

Som en un escenari de canvi climàtic, i hem de fer tot el possible per mitigar-ho. Fer uns Jocs o construir apartaments en uns terrenys rurals va just en el sentit contrari. En canvi, l’agricultura ens pot ajudar a mitigar l’escalfament global i, també, a evitar els grans incendis dels quals ens estan alertant experts com Marc Castellnou, cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. El Pirineu representa el 20% del territori de Catalunya, i només té el 0,9% de la població. Això vol dir que una població molt petita gestiona un territori molt extens. I qui gestiona el territori? Bàsicament, tot està en mans de pagesos i ramaders, l’agricultura mantenint un mosaic agrícola que doni discontinuïtat als boscos, i la ramaderia extensiva, reduint de retruc el material combustible disponible per cremar en cas d’incendi.

“Ens sorprèn que Junts impulsi un projecte de bracet amb el Comitè Olímpic Espanyol donant una imatge de normalitat”

Per què ERC i Junts donen ple suport a la candidatura dels Jocs quan, entre altres coses, significaria fer un projecte amb el Comitè Olímpic Espanyol, en col·laboració amb el Govern espanyol i amb Aragó i… on himnes i banderes d’Espanya haurien de ser presents?

Nosaltres desconeixem els motius de per què s’hi han bolcat tant. Sorprèn i no sorprèn. Junts per Catalunya sempre ha donat suport a tots els macroprojectes urbanístics i empresarials arreu de Catalunya com Eurovegas, BCN World, l’ampliació del port de Barcelona i de l’aeroport del Prat… Ens sorprèn, però, que Junts vulgui fer un projecte de bracet amb el Comitè Olímpic Espanyol i que faria una sensació de normalitat política entre Catalunya i l’Estat en un moment de repressió i amb exiliats encara; i ens sorprèn també que ERC, que alguna vegada ha estat més crítica amb alguns grans macroprojectes, doni ara ple suport a una història que beneficiarà els lobbies de la construcció i del turisme. Suposo que, fins i tot, vindria el rei d’Espanya a inaugurar els Jocs, no? El problema, però, són les cúpules d’ERC i de Junts; quan parles en privat amb els seus regidors als pobles del Pirineu, veus que majoritàriament no veuen gens clar el projecte.

“Seria de gran ajuda que Ada Colau es posicionés de forma pública i frontalment contra els Jocs d’Hivern”

Heu parlat amb Barcelona en Comú i amb Ada Colau? Ho dic perquè s’insisteix molt en el fet que el nom de Barcelona ha de sortir explícit en el nom de la candidatura olímpica.

Ens hem reunit amb Catalunya en Comú i també amb Barcelona en Comú. Cal dir que els Comuns al Parlament estan fent una molt bona feina d’oposició als Jocs, però qui podria frenar de debò les aspiracions dels Jocs seria l’Ajuntament de Barcelona. Si ells diguessin que no es pot fer servir el nom de Barcelona per a la candidatura i que s’oposen frontalment als Jocs… això ajudaria molt la plataforma #StopJJOO. Barcelona en Comú ens diu que no es poden posicionar en aquest tema com a institució perquè tenen un pacte de govern amb el PSC.

Ada Colau ha demanat fer una consulta i, a més, ha mostrat els seus “dubtes” i demana rebre més informació sobre la “sostenibilitat ambiental i econòmica” del projecte. Però vosaltres demanaríeu que Colau fes ara un pronunciament institucional com a alcaldessa en contra dels Jocs?

Sí, sí. El problema és que Barcelona en Comú ha passat pel tema una mica de perfil.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies