Crític Cerca
Notícies

Tres dades que posen en qüestió els beneficis econòmics dels Jocs d’Hivern

Un informe elaborat per un grup de científics afirma que la construcció de noves instal·lacions pot generar sobrecostos d'un 142% i que les estacions d'esquí catalanes no seran viables en el futur

17/02/2022 | 10:40

Esquiadors a Port Ainé / Oriol Bosch (ACN)

Aquest dijous, un grup de 150 científics ha presentat un manifest que rebutja la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 al Pirineu. Els arguments que han presentat tenen relació amb els efectes d’un esdeveniment així en el clima, la biodiversitat o els usos de l’aigua, però també es fixen en el possible impacte econòmic de l’esdeveniment. Segons l’informe, el projecte té almenys tres punts febles per afavorir el desenvolupament econòmic del Pirineu.

Caiguda del PIB i sobrecostos en les obres

L’informe presentat avui cita diverses investigacions sobre l’impacte econòmic dels darrers Jocs Olímpics a diferents regions del món al llarg de les últimes dècades. La conclusió principal és que aquests esdeveniments no sempre han tingut efectes positius en el producte interior brut (PIB), sinó al contrari: “S’han observat caigudes del PIB d’entre el 2,3% i el 2,7%, en comparació amb el PIB nacional, durant l’any de l’esdeveniment i el posterior”.

Per als investigadors, aquesta dada es justifica perquè aquestes competicions se solen fer en regions perifèriques i en la curta temporada d’hivern, de manera que la capacitat per acollir visitants és limitada. Això provoca que l’arribada d’uns Jocs Olímpics substitueixi, en la pràctica, l’activitat econòmica prèvia de turisme habitual. D’altra banda, molts dels llocs de treball que es generen amb uns jocs serien per a persones de fora del territori o bé de curta durada, ja que les inversions es concentren en l’àmbit de la construcció i de l’hostaleria.

Els sobrecostos en infraestructures per a Jocs Olímpics d’Hivern són d’un 142%,segons un estudi

A l’últim, l’informe menciona els problemes relacionats amb les infraestructures necessàries per a la celebració d’un projecte d’aquesta magnitud. En concret, les instal·lacions esportives especialitzades de grans dimensions són difícils de reaprofitar un cop acaben els Jocs Olímpics. A banda, els diners necessaris per construir-les s’acostumen a minimitzar. Segons un grup d’investigadors d’Oxford, els Jocs Olímpics d’Hivern celebrats entre el 1960 i el 2016 van tenir de mitjana un sobrecost del 142%.

Estacions d’esquí amb poca viabilitat i deficitàries

El balanç econòmic de les estacions d’esquí del Pirineu no és clar. Moltes d’aquestes estacions es financen amb diners públics de la Generalitat, ja que depenen de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). És el cas de La Molina, Espot i Port Ainé, Boí Taüll, Vall de Núria i Vallter. Segons un càlcul del diari Públic, basat en els informes anuals d’FGC, aquestes estacions presentaven unes pèrdues acumulades de 60 milions d’euros entre el 2007 i el 2016. El mateix director d’FGC d’aquell moment, Enric Ticó, reconeixia que “les estacions són deficitàries” i que per aquest motiu s’havien traspassat a mans públiques. De fet, una de les estacions del Pirineu aragonès que ha de protagonitzar aquests jocs, Candanchú, va estar a punt de no obrir aquesta temporada d’hivern pels problemes econòmics. Finalment, un crèdit extraordinari de 2 milions d’euros del Govern aragonès va permetre’n l’obertura.

El director d’FGC va reconèixer que les estacions d’esquí eren deficitàries

En tot cas, les projeccions de futur es presenten complicades per la dificultat d’omplir de neu les pistes. Segons l’informe que s’ha presentat avui, l’emergència climàtica augmentarà la necessitat de fabricar neu artificial, i, per tant, els costos energètics de les estacions. En concret, l’augment de temperatures d’aquí a 30 anys podria arribar als 3 graus, i “per cada grau d’augment de temperatura, el mantell de neu dura 25 dies menys a la cota de 2.000 m”.

Si les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle continuen com fins ara, només un 4% de les estacions d’esquí del Pirineu podrien sobreviure sense neu artificial. I, encara que s’estabilitzessin aquestes emissions, un 70% necessitaria neu artificial i un 7% no podrà funcionar de cap manera.

Una major dependència del turisme disminueix la riquesa

Més enllà dels comptes de guanys i pèrdues, el grup de científics també qüestiona el model econòmic i de desenvolupament associat al turisme. D’entrada, alerten que en les darreres dècades ja s’ha donat aquesta dinàmica, fet que ha provocat un “abandonament progressiu de les activitats del sector primari i terres” i “llocs de treball a temps parcial i estacionals en el sector turístic”. Amb tot, consideren que el pes d’aquest sector ja és “excessiu”, tenint en compte que “les places d’allotjament turístic per cada 1.000 habitants al Pirineu multipliquen per 7 la mitjana de Catalunya”.

Per als investigadors, aquesta desproporció té efectes negatius en la riquesa dels veïns del Pirineu: “L’especialització en el sector turístic no ha servit per millorar la renda mitjana de la població ni per evitar un creixement de l’atur a mitjà i llarg termini”. Destaca que la regió té la renda bruta per habitant més baixa de Catalunya: 8.260 € anuals per a les dones i 8.467 € per als homes, mentre que al conjunt del país la mitjana és de 14.723 €. Això té relació amb el tipus de feines que s’ofereixen, segons els autors: “El turisme de neu està condicionat per la seva estacionalitat i provoca l’augment de la taxa de temporalitat dels contractes, la rotació laboral i l’existència de molts contractes en negre”.

De fet, els investigadors critiquen que la política d’inversions de la Generalitat ha afavorit aquesta tendència: “Als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, el 90% de les inversions a l’Alt Pirineu i Aran del Govern de Catalunya s’han destinat al turisme”. En concret, són les inversions a les estacions d’esquí. Per contra, el sector primari només rep un 4% d’aquestes inversions al territori. En altres paraules, la inversió del Govern per al turisme al Pirineu multiplica per 25 la que es fa en agricultura i en ramaderia.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies