08/09/2015 | 06:00
Tot i que alguns mitjans de comunicació han dedicat hores i pàgines al procés, la qüestió de la independència no és el tema que ha ocupat més temps en el Parlament durant l’última legislatura. A l’hemicicle català —com en tants en el món— els temes més discutits són en realitat els relacionats amb l’economia on s’inclou tot el debat pressupostari. Els segueixen benestar, empresa, ensenyament i salut, i el procés està en sisena posició. Tanquen la llista justícia, territori, cultura, interior i agricultura
Aquestes conclusions s’extreuen després d’un ampli treball d’anàlisi semàntica, elaborat en exclusiva per a CRÍTIC per l’empresa Data’n’Press, de les transcripcions de tots els plens i comissions que apareixen al ‘Diari de Sessions del Parlament de Catalunya’ en el període 2012-2015. La selecció temàtica de les paraules, que a l’algoritme tenen diferents pesos, s’ha realitzat a partir de les intervencions dels consellers i dels participants, diputats o no, en les diferents comissions. Els resultats s’han aplicat només a les intervencions del Ple del Parlament.
Els quatre partits que més han parlat del procés, més d’un 9% del seu temps, es poden dividir en dos grups antagònics. Per un cantó, l’esquerra independentista: ERC i la CUP hi han dedicat un 9,37% i un 9,09% respectivament. Per l’altre, la dreta unionista: el Partit Popular en parla també una mica més d’un 9%; Ciutadans, partit que acostuma a criticar l’excés de debat sobre la qüestió nacional, és el partit que més temps dedica a parlar sobre el procés, arribant a dedicar-hi gairebé un 12% del temps del seu temps d’intervenció.
El Grup Parlamentari de CiU (no inclou Govern) ha invertit un 7,68% a parlar del procés, un punt i mig per sota d’ERC i de la CUP. L’extinta federació en primer terme s’ha centrat a parlar d’economia (17%), seguida per treball, benestar i ensenyament. Metodològicament, s’ha optat per separar Govern i Grup Parlamentari seguint el funcionament del Parlament; amb la Mesa s’ha optat per la mateixa lògica. Probablement, això fa que el percentatge dedicat per CiU a parlar del procés sigui un pèl més baix, ja que el president Artur Mas és qui acostuma a ser l’escollit per CiU per fixar posició en el debat nacional.
Els dos temes més tractats del Parlament, economia i benestar, tenen una distribució bastant homogènia entre tots els partits. En canvi, destaca la molta atenció que hi han dedicat la CUP, el PSC, CiU i ERC a treball, per la poca que hi han dedicat ICV, el PP i C’s. En canvi, aquests tres partits han dedicat molt de temps a parlar d’ensenyament: el primer, sobre les retallades, i el segon i el tercer, defensant l’escolarització en castellà.
La temàtica que mostra de forma més clara els patrons diferencials entre l’esquerra i la dreta és la salut. ICV-EUiA, el PSC, ERC i la CUP han invertit més d’un 10% del seu temps a parlar-ne, mentre que CiU, C’s i el PP hi han dedicat menys d’un 8,5%.
Cultura, en canvi, seria un tema que separa els independentistes i els partidaris de seguir dins l’Estat espanyol. La CUP, CiU i ERC es mouen sobre un 4,75%, on destaca la CUP, que ha dedicat un 7,66% del temps al tema. Per sota d’un 4% hi són ICV-EUiA, C’s i el PP, i tanca la llista el PSC.
El president de la Generalitat, Artur Mas, no ha estat qui més temps ha dedicat a parlar del procés en termes proporcionals però sí en termes absoluts. El tema més recurrent del líder de Convergència ha estat treball, que inclou paraules com: empresa, model, ocupació, mercat, laboral, industrial, energètica o atur.
Els diputats que proporcionalment més han parlat del procés són del PSC: Daniel Fernández i David Pérez Ibáñez, tot i que les seves intervencions han estat molt curtes, i, per tant, això no permet extreure conclusions destacables. Combinant les dues mesures —temps total i nombre de paraules en total—, sobresurten Marta Rovira, d’ERC, que ha dedicat al procés un 89,61% del seu temps, 100.156 paraules, i Alícia Sánchez-Camacho, líder del PP a Catalunya, que ha dedicat 74.138 paraules al tema, un 90,83% de les seves intervencions.
Les dues figures centrals de tots els grups parlamentaris acostumen a ser el president del grup i el portaveu del grup. Per això els hem escollit per al tercer infogràfic de l’estudi. El president i el portaveu de grup són els dos diputats que habitualment parlen més, centrant les seves aportacions en els temes clau de la legislatura. Tanmateix, cal destacar que en la majoria de casos acostumen a repartir-se els temes prèviament: és a dir, un se centra en el tema nacional i, potser, l’altre es focalitza més en qüestions economicolaborals. Per aquest motiu s’entén que Oriol Junqueras, president d’ERC i ferm defensor de la independència, no n’hagi parlat moltíssim durant aquests últims tres anys en les seves intervencions al Parlament. L’encarregada de parlar d’això per part d’ERC acostumava a ser Marta Rovira. Junqueras és, a més, el president de grup parlamentari que menys paraules ha dit. Quan ha obert la boca, ha estat per parlar de temes de treball i d’agricultura en un 70%, mentre que només ha dedicat un 10% del seu temps a parlar del procés.
Ciutadans, en canvi, ha fet l’estratègia contrària a la d’ERC. Albert Rivera, president del grup, s’ha dedicat a parlar del procés sobiranista en un 69% de les seves intervencions i ha deixat als seus dos portaveus principals, Cañas abans de la dimissió i Inés Arrimadas en els últims temps, parlar d’economia.
La CUP, tècnicament situada al Grup Mixt, situa els seus dos diputats principals, David Fernàndez i Quim Arrufat, en el tercer i quart lloc dels diputats que més han intervingut. Només tenen al davant els dos presidents: Mas i Rigau. És lògic perquè tenen només tres diputats i han d’intervenir en tots els plens i comissions. Temàticament, Arrufat s’ha dedicat més al procés i a ensenyament i Fernàndez a justícia i a benestar.
La distribució temàtica és habitual entre grups parlamentaris. ICV-EUiA ha repartit els temps molt equitativament entre tres parlamentaris: Josep Vendrell, Salvador Milà i Joan Herrera. El primer s’especialitza en economia i salut; el segon, en justícia i territori, i el tercer, en el procés.
El PSC mostra l’evolució que ha tingut el partit en aquesta legislatura. El tema més habitual de Pere Navarro, exprimer secretari dels socialistes, era la qüestió nacional; en canvi, el perfil més discret de Miquel Iceta es pot veure en el fet que el tema que ha tractat més és la salut.
Metodologia de l’estudi
Els ‘datasets’ s’han creat a partir de la descàrrega del ‘Diari de Sessions del Parlament de Catalunya’, concretament de les transcripcions que hi ha en el ‘Diari de Plens’ i en el ‘Diari de Comissions’. En el recompte, a més dels diputats, s’hi han tingut en compte aquelles persones no diputades que han intervingut al Parlament, com poden ser els diferents síndics, la secretària del Parlament, persones que defensen ILP (iniciatives legislatives populars) o els consellers que no ocupen un escó.
Hem optat per separar les paraules i els temes de debat dels membres del Govern i del Grup Parlamentari de CiU perquè al Parlament el Govern i el Grup Parlamentari actuen formalment de manera independent. A més, considerem que, si s’hi incloïa, alterava artificialment els resultats obtinguts. El Govern sovint es veu obligat a respondre preguntes sobre temes que no són iniciativa seva. Això fa inviable una possible comparació: mentre que un diputat/partit decideix les seves intervencions, els membres del Govern no sempre ho poden fer. Els resultats de CiU + Govern junts són molt similars als de la mitjana del Parlament com a conjunt. Per això ens sembla que és més interessant i objectiu ensenyar com actua el grup parlamentari, sense el Govern.
A partir de les intervencions a les comissions del Parlament de Catalunya i gràcies a algoritmes de reconeixement de patrons, hem entrenat models lingüístics que mitjançant probabilitats són capaços d’identificar els temes tractats en totes les intervencions al Parlament. La selecció temàtica s’ha fet a partir de la pròpia estructura parlamentària. No s’ha tractat de trobar les paraules més dites i atorgar-hi un determinat significat, sinó de localitzar i parametritzar aquells discursos especialitzats dins del Parlament i veure les similituds amb les intervencions totals.
S’ha optat per afegir un tema procés pel fet que, seguint el model anterior, hi havia una quantitat important de paraules que no encaixaven en el model anterior. Per determinar la mostra base (l’equivalent a agafar una comissió), s’han seleccionat de forma manual preguntes, mocions i proposicions de llei sobre les quals s’han extret patrons lingüístics que s’han buscat en totes les intervencions del Ple del Parlament.
* L’empresa Data’n’Press, autora de la investigació, és formada per Arnau Udina, David Martín-Borregón i Eduard Martín-Borregón.
—