17/02/2025 | 06:00
Tot i l’eclosió feminista dels últims anys, la paritat en els espais d’opinió als mitjans de comunicació encara no ha arribat, i encara menys als privats. En vuit anys de recomptes del col·lectiu On Són les Dones, les opinadores s’han enfilat del 24,5% al 37% del total. Tanmateix, hi ha una gran diferència entre els mitjans públics i els privats: 14 punts de distància en igualtat de gènere als espais d’opinió. L’informe de l’any 2024, que CRÍTIC avança en primícia, alerta de la resistència que encara mostren la majoria dels diaris en paper, liderats per La Vanguardia, alguns digitals com El Món i Nació Digital i l’emissora de ràdio RAC1, que continuen lluny de la paritat, a diferència de l’aposta igualitària de les televisions i ràdios públiques.
“Fem un balanç agredolç. Dels 19 programes o mitjans de comunicació analitzats, 12 són més o menys paritaris, però hi ha molt de contrast entre diferents mitjans”, explica Fúlvia Nicolàs, membre del col·lectiu que des del 2016 es dedica a fiscalitzar la presència de dones opinadores als mitjans, tant d’aquelles que signen articles d’opinió com de les que participen en tertúlies.
Les opinadores s’han enfilat del 24% al 37% dels espais d’opinió als mitjans catalans entre el 2016 i el 2024
Tots els tipus de mitjans —televisió, ràdio, premsa i digital— han pujat en dones opinadores, però les úniques que mostren una mitjana paritària (el 42%) al llarg dels recomptes fets durant vuit anys són les tres televisions públiques (3Cat, TVE-Catalunya i Betevé), analitzades a partir de tres tertúlies de 3Cat (Els matins, Divendres / Tot es mou i Més 324 ), l’espai Bàsics, de Betevé, i el programa Cafè d’idees, de TVE, i la principal ràdio pública de Catalunya, Catalunya Ràdio, amb un percentatge similar en les tres tertúlies analitzades. El grup de dones periodistes On són les Dones considera paritat tècnica quan s’assoleix el 40%-60%, i paritat real, el 50%.
Per la cua, hi ha La Vanguardia, amb un 18,5% “de vergonya” en els últims vuit anys; El Nacional, que després de començar amb un 8% s’ha enfilat fins al 42% —però de mitjana s’ha situat en el 22%— i l’empat de l’Ara i d’El Periódico al voltant del 28%. L’emissora de ràdio més escoltada del país, RAC1, analitzada a partir de tres tertúlies de les quals només una és paritària, té un percentatge del 34%.
Amb les dades a la mà, la premsa en paper és la que queda més lluny de la paritat actualment, amb només una dona de cada tres persones opinadores, mentre que els digitals estan en el 36%, amb una gran disparitat entre si i alts i baixos al llarg dels anys.
El col·lectiu assenyala la “xarxa invisible” informal entre homes com un dels motius que dificulten la paritat
Malgrat els editorials feministes dels mitjans cada 8 de març, i la irrupció d’un cert consens al voltant del feminisme, no s’ha assolit la igualtat en la generació d’opinió. On Són les Dones mai no ha rebut resposta per part dels mitjans dels motius d’aquestes xifres. “Es fa difícil saber-ne el perquè, però crec que l’explicació és l’actitud dels directius. O bé perquè passivament no fan res per promoure-ho, o perquè activament no han volgut fer-ho”, sosté Nicolàs.
La periodista assenyala la “xarxa invisible” i també informal de compromisos i de favors que s’estableix entre homes, una dinàmica de poder que dificulta l’entrada de les dones en alguns àmbits com aquest. “Si no hi ha més espai, prioritzen els homes, que són els que tenen més compromisos amb els equips directius”, apunta la portaveu d’On Són les Dones, que descarta motius econòmics o d’audiència i ho manté en l’àmbit de posició política o de relacions personals entre els directius i els col·laboradors.
Suspens a la premsa escrita: només una dona de cada tres persones opinadores
El pitjor paper se l’endú la premsa escrita, que, tot i haver augmentat la presència de dones opinadores —partia d’un 19%—, les manté en una de cada tres persones que opinen. “La premsa escrita va molt endarrere, i no hi ha una explicació raonable per a això“, lamenta Nicolàs. La Vanguardia s’ha mantingut estable al llarg dels vuit anys, amb prop d’un 18% de mitjana. “Aquesta xifra és un desafiament. En el recompte del 2024, només va ser paritària el 28 de desembre [Dia dels Innocents]; potser és casualitat, però és que no hi ha manera”, hi afegeix.
‘La Vanguardia’ és el diari editat a Catalunya amb menys presència de dones en els espais d’opinió: només el 18%
L’Ara ha anat augmentant la presència de dones, però el seu màxim és el d’enguany, amb un 30%, similar al d’El Periódico, amb un 29%, i ambdós tenen una mitjana històrica del 28%. L’únic diari en paper paritari de l’últim recompte és El Punt Avui, que per segon informe consecutiu supera el 40%, però amb una mitjana encara per sota de la paritat, amb el 33%.
Televisió i ràdio públiques: aposta per la paritat
La televisió i la ràdio públiques fa anys que aposten per la paritat, i això es plasma en una xifra global de dones opinadores del 41% entre el 2016 i el 2024. Concretament, les televisions són les més paritàries i en l’últim recompte —fet durant la tardor de 2024— s’han situat en un 45%, amb una anàlisi centrada en les tertúlies dels tres canals públics (3Cat, TVE i Betevé). Per separat, cadascun també aprova, amb un 43% de 3Cat, un 41% de TVE (amb dades només de 2024) i un 41% per Betevé (amb dades de 2019, de 2021 i de 2024).
Nicolàs apunta que, malgrat el compromís dels mitjans públics amb la paritat, el recompte d’On Són les Dones els ha ajudat a reforçar la idea que ho han de ser, que “tenen aquest manament” i algú “els vigila”.
La tele i la ràdio públiques són les úniques amb una mitjana paritària; RAC1, en canvi, només arribar al 37% de dones
Les ràdios mostren una gran disparitat, ja que, mentre que Catalunya Ràdio voreja la paritat real (el 48,5%) en l’últim informe, RAC1 es queda en el 37%. En aquests vuit anys, les dues emissores han tingut una mitjana del 42% i del 35%, respectivament.
Malgrat les xifres globals, Fúlvia Nicolàs assenyala l’exemple de la tertúlia del programa No ho sé, de RAC1, l’única paritària d’entre les tres analitzades de l’emissora. “Els equips de cada programa o secció també hi tenen molt a veure“, afirma.
La periodista desvincula el fet que una dona encapçali un programa o un mitjà perquè compti amb més presència d’opinadores, i posa el focus en la voluntat o la convicció. “Tots els mitjans ploren, diuen que els costa molt trobar dones. Però qui les vol trobar les troba. El Més 324, dirigit per Xavier Graset [fins a l’estiu de 2024; des de llavors, el dirigeix Marina Romero], és paritari des del primer recompte”.
Els digitals: dupliquen les dones opinadores
Els diaris digitals han doblat pràcticament la presència de dones opinadores en aquests vuit anys, però encara estan per sota de la paritat tècnica. Tot i que han tingut una mitjana similar a la del paper en els últims anys, en l’últim informe s’han posat les piles, ja que han assolit el 37%.
Malgrat el salt dels digitals des del 2021 fins ara, es mantenen en un percentatge encara prou baix del 37%
Una part de la responsabilitat d’això recau en VilaWeb i El Nacional, que han fet un salt en l’últim recompte i se situen en el 44% i el 42%, i així superen unes dades històriques del 29% i del 22%, respectivament. D’altra banda, en l’informe de 2024, El Món es desploma fins al 26% i Nació, fins al 33%, ambdues xifres inferiors a les del recompte anterior. Són unes dades que contrasten amb una millor mitjana entre el 2016 i el 2024, del 30% i del 31,5%.
Les subvencions, en qüestió
On Són les Dones denuncia que, amb la llei a la mà, mitjans que no compleixen la paritat continuïn rebent subvencions públiques. El que més en rep, hi afegeixen, és La Vanguardia, seguit per l‘Ara, El Periódico i El Punt Avui. “Justament en l’ordre invers de la paritat. Sembla que estiguin premiant els mitjans que no són igualitaris, cosa que ens sembla encara més incomprensible”, critica Nicolàs.
En l’informe, recorden que la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, sosté en l’article 25 que els mitjans hauran de “promoure la participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”. “Entre totes estem subvencionant mitjans que ignoren la nostra opinió”, apunta la periodista, que hi afegeix que mai no han rebut “respostes concretes i efectives” d’aquest fet per part de l’Administració.
En els últims anys, CRÍTIC s’ha mantingut dins de la paritat tècnica pel que fa a presència de dones opinadores. Tot i que aquest mitjà no ha entrat en el recompte del col·lectiu On Són les Dones, segons el recompte propi que fem anualment, el 2024 vam tancar amb un 46% de dones opinadores i, entre l’any 2020 i l’actualitat, vam anar oscil·lant entre el 43% i el 48%. La mitjana global que té CRÍTIC de tots els anys analitzats és del 46% d’articles d’opinió escrits per dones.
*Fe d’errades: en la primera versió de l’article es deia, tal com assegurava l’informe d’On Són les Dones, que l’emissora RAC1 tenia un percentatge de dones a les tertúlies d’un 34%. La dada era errònia: el percentatge és del 37%.
