11/03/2026 | 07:00
L’allargament de la guerra contra l’Iran manté disparats els preus del gas i del petroli. Avui, el barril de cru es troba al llindar dels 100 dòlars, i el gas ha pujat un 30% respecte a fa una setmana. Això augmenta la preocupació d’una ciutadania que viu al límit de la pobresa. I palesa l’enorme addicció de la nostra societat i economia a uns combustibles fòssils que amenacen cada cop més el benestar de la majoria.
Paradoxalment, el mirall dels conflictes a Ucraïna, a Veneçuela i a l’Iran hauria de servir per entendre que descarbonitzar al més aviat possible Catalunya significa guanyar sobirania energètica, protecció climàtica i, no en darrer extrem, ajudar a pacificar el món. Què esperem per abandonar el negacionisme pràctic?
Quanta energia renovable consumeix avui Catalunya?
Si féssim cas dels grans mitjans de comunicació, semblaria que el país ha fet un enorme salt endavant en energia verda. Res de més lluny de la realitat. Quan comparem quanta energia consumia Catalunya el 1990 (any base de referència en la política climàtica mundial) i com havia evolucionat fins al 2023, últim exercici amb dades oficials, hi ha quatre conclusions clau:
- Cada vegada consumim més energia: un 37% més el 2023 respecte al 1990.
- Les energies fòssils continuen dominant de llarg: representen un 67,1% de tot el consum. Malgrat la desaparició del carbó, en termes absoluts, tant el petroli (+14%) com el gas (+80%) han crescut. La minva relativa total de les fòssils és de només un 9% en més de tres dècades.
- La nuclear ha augmentat un 60%.
- Les renovables s’han quintuplicat, sí. Ara: l’eòlica, la solar i altres renovables a penes representen un 7,2% del consum energètic total.
D’on traiem el petroli, el gas i l’urani?
Com sabem, ni Catalunya ni Espanya no tenen reserves rellevants de petroli ni de gas. Tampoc de l’urani que necessiten les centrals nuclears com les d’Ascó, Vandellòs II o Cofrents. Això porta a una dependència energètica extrema de l’exterior. A Catalunya, no tenim dades específiques de les importacions per origen. Per al conjunt d’Espanya, d’acord amb la CORES (la font oficial de referència), el 2025 vam importar el petroli d’aquests països:
Quant al gas, la nostra dependència actual és amb aquests productors:
És a dir, la Rússia que ha atacat Ucraïna continua sent el tercer proveïdor de gas d’Espanya. Dit això, el gran guanyador directe són els Estats Units d’Amèrica: un 45% del gas natural liquat i un 15% del petroli que consumim el comprem als EUA. De fet, Espanya ha duplicat la compra de gas natural liquat a empreses nord-americanes des que Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca. I Repsol ha copat un 70% d’aquestes importacions.
Independentment del fet que l’energia nuclear no genera gasos d’efecte hivernacle (GEH) letals per al clima, l’urani que necessita és la matèria primera de la proliferació atòmica que acosta avui el món a una nova guerra mundial. D’acord amb El Economista, les centrals catalanes i espanyoles depenien, de manera destacadíssima, de la Rússia de Putin després de la invasió d’Ucraïna.
Tot i el suposat boicot europeu a l’agressió de Putin a Ucraïna, a finals del 2025, el mateix diari El País assegurava que Rússia mantenia el lideratge en el subministrament d’urani a Espanya vorejant un 40% del total.
Quina és l’alternativa al gas, al petroli o a la nuclear?
El Govern de la Generalitat acaba de “presumir” que el 2023 s’haurien reduït d’un ínfim 0,9% les emissions directes de Catalunya respecte del nivell del 1990.
Som molt lluny d’assolir la reducció del 55% el 2030 respecte al 1990 dels gasos d’efecte hivernacle que emetem a Catalunya, tal com obliga la llei climàtica de la UE. O del – 32% de GEH que prescriu el Pla nacional integrat d’energia i clima 2023-2030 del Govern espanyol. Ni tan sols ens acostarem al -31% que recomana l’acord del Parlament de Catalunya sobre els primers pressupostos del carboni del nostre país.
Mentre el lobby de les energètiques intenta evitar el tancament de les centrals nuclears aquí, Greenpeace ens recorda per què l’energia atòmica és una opció perillosíssima per a la humanitat.
Per arribar als objectius climàtics, cal una reducció molt rellevant del consum energètic fòssil i nuclear acompanyada d’un desplegament massiu d’energies netes en el transport, la indústria i el parc d’habitatges residencials, especialment en zones urbanes.
Quins beneficis tindrien les energies renovables per a un país com Catalunya?
Entendre això obre la porta a obtenir un triple benefici:
- Per la vocació descentralitzadora de les energies renovables, Catalunya guanyaria sobirania energètica davant els vaivens geopolítics i les guerres creixents pels recursos minerals.
- Per posar l’economia al servei d’un sistema de vida col·lectiu, amic de la vida al planeta: la seguretat climàtica de Catalunya s’enfortiria.
Allunyar-se de la cursa armamentista que està restant tants diners als pressupostos de l’Estat, que podrien anar a inversions en benestar comunitari i ecològic. En un món cada cop més boig, sembraríem llavors de pau duradora.
* Una versió original d’aquest text, més àmplia, es va publicar a la newsletter Llàntia de Foc, elaborada pel mateix Joan Buades. Us podeu subscriure al butlletí clicant aquí.
