Andy Trias i l’activisme pels drets de les persones amb discapacitat

L’Andy fa més de 20 anys 

que va marxar de casa dels seus pares

i té una vida independent, 

és a dir, fa sol les tasques de casa, 

com rentar els plats o anar a comprar,

sense demanar permís o que l’hi ordenin.

Activista: persona o grup de persones que volen fer un canvi en la societat. Per exemple, anar a una manifestació per lluitar pels drets de les persones amb discapacitat 

El pare de l’Andy era Ramon Trias i Fargas,

un polític famós que va morir quan ell era petit.

El seu pare va ajudar a crear la llei LISMI,

que va donar més drets a les persones amb discapacitat.

LISMI: llei que es va crear l’any 1982 i que es deia Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI). Actualment, aquesta Llei ja no es diu així

Una millora que va aconseguir la llei LISMI

va ser que les empreses amb més de 50 persones treballadores

havien de contractar un mínim de persones amb discapacitat

perquè hi hagués més oportunitats per a elles

i menys exclusió.

La seva mare era Montserrat Trueta,

que va crear la Fundació Catalana Síndrome de Down

i va guanyar premis per la seva feina

per la inclusió de les persones amb discapacitat. 

L’Andy va ser el més petit dels germans

i ara també és activista.

Ell va ser una de les primeres persones amb discapacitat d’Espanya

que van marxar de casa els seus pares

i també de les primeres a treballar en una empresa 

amb la majoria de treballadors i treballadores sense discapacitat.

L’Andy va treballar, per exemple, al Barça. 

La part activista de l’Andy

En la seva feina com a activista, 

l’Andy forma part d’una assemblea pels drets humans, 

on opina i parla sobre els drets de les persones amb discapacitat,

i també escriu al diari digital Èxit21.

Drets humans: són els drets que tenim les persones i que serveixen per assegurar que tothom tingui una vida digna i que no hi hagi injustícies

L’Andy creu que les persones amb discapacitat

cada vegada tenen més drets

i que hi ha moltes ONG i entitats solidàries 

que ajuden molt a avançar. 

ONG: és una organització dedicada a ajudar les persones

Però està cansat i indignat

perquè les persones amb discapacitat encara pateixen discriminació.

L’Andy explica que, quan ell era petit,

la societat tractava molt malament les persones amb discapacitat

i que ara encara hi ha diaris i televisions que diuen mentides, 

com que la síndrome de Down és una malaltia. 

Ell pensa que no és just que la societat digui que és inclusiva

perquè encara discrimina algunes persones. 

Hi ha formes diferents de discriminació a persones amb discapacitat, 

per exemple, la infantilització, 

que és tractar les persones amb discapacitat

com si fossin infants.

L’Andy diu que les persones amb síndrome de Down

també són persones i tenen sentiments;

per això reclama formar part de la societat 

i que hi hagi més inclusió. 

Per a ell, una manera de millorar la inclusió

és ser més accessibles,

per exemple, amb lectura fàcil,

i també eliminant les discriminacions

i tractant de manera respectuosa a tothom.

L’Andy ha escrit un llibre sobre la seva vida

per demostrar a la societat 

i a les famílies de persones amb discapacitat

que, si tens discapacitat, pots tenir una vida independent i feliç.

Pròximament, l’Andy publicarà un nou llibre 

sobre la síndrome de Down

que ha fet amb la seva parella, l’Eva.



Pots escoltar la conversa sencera amb l’Andy Trias

en aquest link.