15/04/2020 | 07:00
De pandèmies com la de la Covid-19, n’hi ha hagut més en altres moments històrics. Per què aquesta és diferent?
És la primera vegada que hi ha una afectació tan gran a escala planetària. Mai abans cap pandèmia havia trasbalsat tant el sistema econòmic, la societat i la mobilitat fins al punt de fer-los pràcticament col·lapsar.
Com hem arribat fins aquí?
Amb la selecció natural, cultural i tècnica, hem sigut capaços d’arribar fins aquí. Però això no vol dir que puguem continuar. El futur és un interrogant històric. Ens podem col·lapsar, com ho han fet moltes espècies, per problemes externs o interns: problemes biològics, de sobrepoblació, de confrontació, immunològics… La diferència és que la nostra espècie és l’única que té capacitat i consciència operativa per fer una anàlisi global del funcionament. Tot i això, les coses no les hem fet bé perquè no hem sigut lleials a la nostra espècie. No hem trobat solucions abans que vinguin els problemes.
“La globalització només ha tingut en compte els diners de les classes extractives i no les necessitats de la societat”
Què és el que no hem fet bé?
La globalització. És un error que pagarem molt car. Uniformitzar l’espècie és trencar la seva diversitat i no integrar-la. No hi ha d’haver un pensament únic, sinó un únic pensament: sobreviure com a espècie al planeta per viure després fora del planeta. Hem d’optar per una planetització, és a dir, per conservar la diversitat, les conductes i els pensaments que hem adquirit amb l’experiència del passat a fi de projectar-los cap allà on vulguem anar.
Les darreres dècades del capitalisme han anat especialment en contra d’aquesta idea que dius.
El capitalisme és un sistema arcaic, prehistòric, del paleolític. Es basa en estructures de modulació jeràrquica biològica i de conductes animals serològiques on no hi ha ni reflexió ni pensament. La globalització capitalista només ha tingut en compte els diners de les classes extractives i no les necessitats de la societat. Precisament el que hem de fer és generar sistemes alternatius que vinguin del pensament i de la lògica.
Aquest sistema jeràrquic s’ha donat sempre en els éssers humans; no l’hem revertit mai…
Perquè ve del nostre comportament animal. Les espècies funcionen per jerarquies, sigui per intel·ligència, per força, per bioadaptació o per altres necessitats. Per a mi, el pitjor de tot això no és tant la jerarquia com els lideratges. Els hauríem de destruir, sobretot perquè ens lideren sempre els més imbècils i els més ignorants.
Com és?
És clar que hi ha hagut una selecció darwiniana i que, si aquesta gent ens ha liderat fins ara, ha estat perquè ens ha fet falta. Però ara som en un moment en què cal eliminar la competitivitat: hem de socialitzar el que sabem i hem de cooperar per sobreviure com a espècie. I és aquí on els lideratges que tenim no funcionen.
“Cal eliminar la competitivitat, socialitzar el que sabem i cooperar per sobreviure com a espècie”
La Covid-19 ens ha enfrontat, per primera vegada després de molts segles, amb la selecció natural biològica…
Sí. I fixa’t que s’han organitzat tots els governs, tota la massa crítica científica i social per evitar que la selecció natural actuï. I se’n sortiran bastant bé perquè som gent intel·ligent.
Marina Garcés diu que el control social serà un dels grans guanyadors d’aquesta pandèmia. Com ho veus?
Serà molt important que passi això perquè la gent es rebel·larà. Som en un coll d’ampolla i ens fa falta molta reflexió per superar-lo.
Escrivies fa poc en un article que “el desgavell econòmic que vindrà, fruit d’una falta de cohesió social, serà tan gran que haurem de prendre moltes decisions”. Quines decisions creus que hauríem de prendre per evitar el col·lapse?
La primera mesura hauria de ser deixar quietes les infraestructures que hi ha al planeta perquè ens faran falta per a la planetització de la qual parlava abans. La segona mesura seria la de preservar la diversitat. Hem d’evitar que el planeta perdi les diferents memòries que hi ha i que s’han generat a partir de les experiències de segles i segles de vida. La tercera cosa que hem de fer és socialitzar la revolució cientificotecnològica perquè l’experimentació i el coneixement són les úniques coses que ens poden salvar. Si incrementem la sociabilitat a partir de la socialització, la nostra espècie sobreviurà. Si no fem això, no funcionarem. Hem de canviar la perspectiva biològica de l’hominització i caminar cap a la humanització.
Vols dir que no som ‘humans’ encara?
Exacte. Crec que ser humà és tenir una sèrie de característiques a les quals encara no hem arribat. Implica que tinguem una consciència d’espècie; que els coneixements als quals hem arribat siguin socialitzats; que la capacitat operativa que tenim guiï tot el que fem al planeta. Quan tot això passi, és molt probable que l’espècie redistribueixi les energies del planeta i pugui viure en equilibri social. Això és per a mi fer-se humà.
“Encara vivim en un model de fa 2.500 anys. Hem d’evolucionar cap a la societat del pensament”
El capitalisme no té cap d’aquestes característiques ‘humanes’…
Encara vivim en un model de fa 2.500 anys. La societat del coneixement és prehistòrica, i hem d’evolucionar cap a la societat del pensament. Jo ja fa 25 anys que faig prospeccions sobre l’espècie i fa molt temps que dic que necessitem un món nou, alguna cosa més enllà d’un petit canvi. Lògicament, socialitzar tots els avenços que ha generat la revolució cientificotecnològica tindrà com a conseqüència grans desastres com en va provocar la Revolució Industrial perquè les matèries primeres poguessin circular: dues guerres mundials, 200 milions de morts directament o indirectament…
Quins desastres preveus?
Més de 1.000 milions de morts.
Són molts morts!
Són percentatges com els que va provocar la socialització del capitalisme.
Genís Roca deia que totes les revolucions tecnològiques han necessitat una lluita social per corregir-ne els excessos. Hi estàs d’acord?
Genís Roca és deixeble meu. [Somriu.]
Quina serà la lluita social que vindrà?
Lluitarem per incrementar la sociabilitat dels avenços cientificotècnics. Hi ha unes classes extractives que tenen el control de tot això gràcies a factors polítics, geopolítics i econòmics. Això ha sotmès a estrès les societats, i en els pròxims temps ho veurem encara més.
Com?
La desaparició de les classes mitjanes serà, probablement, el que encendrà la metxa del canvi, i només hi veig dues sortides: o bé el sistema es col·lapsarà per si sol i això el farà evolucionar, o serem capaços de trobar un consens i una alternativa lògica a aquest sistema que no pot generar solucions dels problemes que ell mateix crea. El món nou tindrà poc a veure amb el món que coneixem actualment, que encara està molt relacionat amb el neolític.
Realment hem evolucionat tan poc?
Fixa’t que encara vivim del camp. El sector primari, que ocupa un 3% de la població activa, és el que ens està alimentant. Quan no pots menjar, tota la resta no funciona. L’alimentació és el que permet l’organització social i psicològica de l’espècie des de fa molts segles.
“La desaparició de les classes mitjanes serà el que encendrà la metxa del canvi social”
Precisament alguns experts expliquen que el model agroindustrial i la desforestació de boscos per fer-hi grans extensions de cultiu poden contribuir a escampar nous virus i malalties. Què en penses?
D’això, en tenim exemples històrics. Quan els ‘Homo sapiens’ van venir d’Àfrica van ‘pelar’ molts Neandertals perquè els sistemes immunològics no estaven preparats per a aquest tipus d’infeccions que no s’havien patit abans al lloc on vivien. La verola i altres malalties que van importar els colonitzadors espanyols a Amèrica van matar 40 milions de persones. Ara, però, tenim una càrrega demogràfica del sistema que és molt gran: mai hi havia hagut tants humans consumint tanta energia i amb concentracions de fins a 40 i 50 milions de persones juntes.
Hi ha un problema de fons que encara és més greu: l’emergència climàtica. Ni l’alimentació tal com la coneixem avui estarà garantida…
Si hi ha un canvi de clima que impedeix cultivar en certs llocs, podem canviar de latitud la producció. Hem de conservar hàbits, consums i conductes de les diferents cultures d’arreu del món que, amb l’experiència, han aconseguit adaptar-se al medi on vivien. Els inuits es van adaptar al gel i han viscut allà sense vegetals. Els boiximans del Kalahari es van adaptar al desert després d’haver-los fet fora de la seva zona. Els aborígens australians van sobreviure sense cap problema fins a l’arribada dels europeus després de la Segona Guerra Mundial. Aquest reservori d’experiències en climes i en paisatges és el que ens ha d’ajudar a sobreposar-nos als nous problemes que vindran.
“Es pot viure millor si es reparteix socialment l’energia. Així es crea un equilibri social que evita que hi hagi crisis”
Però la Terra té uns recursos finits, oi?
La Terra pot donar molt, sempre que aquesta energia tingui el consens humà. Els humans som capaços d’emprendre una via bioeconòmica o una economia ecològica, com explicava Nicholas Georgescu-Roegen. No fa falta tanta energia per viure. Es pot viure molt millor si es reparteix socialment l’energia que es crea. Així, hi hauria un equilibri social que evitaria que hi hagués crisis.
Creus que pot ser necessari un decreixement, com defensen molts ecologistes?
No. Crec en el progrés.
Explica’t.
El progrés, a diferència del desenvolupament, és la capacitat de generar millors condicions per a l’espècie humana, tant d’alimentació com de supervivència, i també de repartir aquests increments amb sociabilitat i una economia per a tothom. Per a mi, això és el progrés.
Cap al 2050 al planeta hi pot haver 10.000 milions de persones. És sostenible que continuem vivint amb les condicions actuals? Com se sosté aquest progrés?
Pots fer molta més energia recollint la que ve del sol, per exemple. Quan no hi ha vent, a Espanya el 30% de l’energia és solar. El dia que hi hagi vent, podem fer energia amb més eines. Hi ha moltes formes de situar l’eficiència evolutiva dels humans.
Però molts dels materials que s’utilitzen per recollir les anomenades ‘energies verdes’ provenen de recursos finits com els minerals, com reflexionava l’ecofeminista Yayo Herrero.
Són recursos finits perquè encara només treballem en unes dimensions planetàries. Probablement a finals del segle XXI i principis del XXII treballarem en una dimensió solar. El sistema solar estarà obert a l’explotació. El món nou que projecto no només viurà a la Terra. I no només existirà una única espècie d’humans com hi ha ara. Hi haurà humans modificats genèticament, cíborgs, etc. Tornarem a inventar-nos la diversitat que hi havia al planeta fa 40.000 anys.
“No podem evitar que els canvis climàtics vinguin. El que hem de fer és adaptar-nos-hi nosaltres”
Per tant, no creus que ni el canvi climàtic ni cap altre canvi posi fi a l’espècie humana.
No. Només es posaria fi als humans si hi hagués canvis seqüencials molt ràpids. Els canvis del medi ambient formen part dels sistemes termodinàmics del planeta i han passat sempre. El que hem fet nosaltres és incrementar aquesta tendència. Potser, com que som molts, haurem de córrer per adaptar-nos-hi, però hem de dedicar la tecnologia i la tècnica necessàries per fer-ho possible. No podem evitar que els canvis climàtics vinguin. Seria un error, seria un dogma. El que hem de fer és adaptar-nos-hi nosaltres i aconseguir tenir el temps suficient per poder-ho fer.
I com s’organitzarà la societat en aquest món nou que descrius?
S’ha de basar en una consciència operativa, en la cooperació i en un funcionament que talli amb qualsevol mena de jerarquia que no sigui organitzativa i de coordinació. Serà una societat capaç de socialitzar els descobriments perquè arribin a tothom i perquè l’avenç sigui per a tots.
Ens podem imaginar un nou món sense classes socials?
Les classes socials seran superades pel que anomeno consciència crítica d’espècie. És a dir: el moment en què entenguem que els humans som iguals i que el que cal és que treballem junts perquè tots tinguem millor benestar. Si no aconseguim avançar cap aquí i continuem funcionant de manera jeràrquica, viurem moments molt difícils, de dictadures i de sistemes inestables. Crec que tard o d’hora hi arribarem i també crec que no serà un estadi definitiu perquè, en algun moment, evolucionarem cap a una consciència còsmica.
“Les classes socials seran superades per la consciència crítica d’espècie”
Consciència còsmica?
Hi ha diferents tipus de consciències. La de classe apareix amb les diferències socials. La d’espècie, quan entenem que tots som iguals en aquest planeta. La consciència còsmica apareixerà quan hi hagi diferents tipus d’humans, parahumans i subhumans que visquin fora d’aquest planeta que entenguin que cal tornar als nostres principis evolutius, que són la matèria i l’energia. Som una de les consciències de l’univers, probablement una dels centenars de milers de consciències i d’intel·ligència còsmica que hi ha. Últimament m’he concentrat en el transhumanisme i en l’humanisme del futur i estic escrivint per explicar que els humans som una resplendor fòssil de l’univers.
Fins a arribar a la consciència còsmica que expliques, encara hem de recórrer un llarg camí. Entre altres coses, superar la visió individualista que inocula el mateix capitalisme…
Sí, això de l’individualisme ho hem entès malament. L’important és la individualitat col·lectiva. Ha de ser l’individu qui ha de formar la col·lectivitat i no a l’inrevés. Crec que aquest ha sigut un error històric dels moviments moderns. Nosaltres, quan érem joves, ho vam patir. En la generació de la postguerra, quan vam ser en la clandestinitat, no vam entendre que la ideologia no és l’estructura social de l’evolució, sinó que la ideologia forma part d’un contingent per entendre el món i no és l’única manera d’entendre’l. No teníem consciència crítica d’espècie.
En algun moment històric se n’ha tingut?
Vam començar a tenir-ne als anys seixanta, amb la crisi dels míssils, quan el món va estar a punt de patir una guerra nuclear. També la vam veure amb la guerra de l’Iran i l’Iraq i tota la gent que va sortir al carrer en contra. La consciència crítica d’espècie ha començat a lliscar, però evidentment ens cal aprofundir-hi. De crisis així, n’hi haurà més, i hem de decidir si volem que ens portin a la destrucció o volem començar a canviar la mentalitat i cooperar perquè som competents per salvar-nos tots.
T’he llegit que la gent amb menys recursos és el motor de l’evolució humana. Com ho sostens?
La gent que té menys recursos no pot perdre gairebé res i la gent que en té normalment els conserva i no en genera de nous. La gent conservadora moltes vegades no és conservacionista de l’espècie: no vol el millor per a tothom. La gent que té menys és la que té més capacitat i més consciència operativa per tirar endavant les coses.
