Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Fonsi Loaiza “Tots estem pagant una competició tacada de sang a través de Televisió Espanyola”

Fonsi Loaiza (San Fernando, Cadis, 1990) és doctor en Mitjans de Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va iniciar en el periodisme esportiu a El País: “Allà em vaig adonar que les meves idees no tenien cabuda a la premsa esportiva tradicional”, explica. Amb el temps, ha posat el focus en com l’esport es relaciona amb el poder polític i econòmic. Fa pocs mesos ha publicat la biografia no autoritzada de Florentino Pérez, El poder del palco (Akal, 2022), un llibre que va per la cinquena edició malgrat el poc ressò mediàtic que l’ha acompanyat. Ara, assenyala els punts foscos del Mundial de futbol masculí amb Qatar: Sangre, dinero y futbol (Akal, 2022).

17/11/2022 | 06:30

Per què la FIFA decideix fer un torneig tan important en una dictadura com Qatar?

El futbol, avui en dia, és un dels llocs del capitalisme en què es blanqueja més diners. Hi ha una gran impunitat. I Qatar és el lloc perfecte per a aquestes trames de corrupció. En l’elecció de Qatar va estar implicat fins i tot el president francès, Nicolas Sarkozy, que va fer que Michel Platini, el president de la UEFA, canviés el seu vot. I no va ser només cosa de França: la selecció espanyola va disputar un partit amistós a Qatar i hi ha hagut grans comissions per part del rei emèrit, Joan Carles I. Els xeics àrabs han entrat dins del món de l’esport i saben que, per dominar el món, han de dominar també el futbol.

Què va fer concretament Sarkozy per Qatar? I per què ho va fer?

Sarkozy volia que Qatar comprés el París Saint-Germain, cosa que va passar després. Va tenir una reunió amb l’emir de Qatar, i va fer que Platini, que també era francès, canviés el seu vot. Fins i tot el mateix Joseph Blatter, expresident de la FIFA, ha confirmat que Sarkozy hi era en aquest mercadeig de vots. I també ho va explicar l’expresident de la Federació Argentina de Futbol (AFA), Julio Grondona, que també hi estava ficat. Els afectats van ser els Estats Units, que eren l’altre finalista per acollir el Mundial, i llavors, és clar, l’FBI va començar a investigar. I al final es van destapar els suborns i les comissions, en què també van participar empreses capdavanteres de la construcció a Espanya, com el cas d’OHL, de Juan Miguel Villar Mir.

Una dècada després de tot això, quins grans clubs controlen els xeics àrabs?

En el cas de Qatar a Espanya, ara mateix controla la Cultural Lleonesa. També va controlar el Màlaga, encara que va acabar malament perquè no invertia suficient en l’equip. A escala europea, els més importants són el PSG i el Manchester City. També a Anglaterra, ara el Newcastle està controlat per Mohamed bin Salman, de l’Aràbia Saudita, que va ser un dels que van ordenar, segons els Estats Units, esquarterar el periodista Jamal Khashoggi a Istanbul. No és només el futbol: L’Aràbia Saudita també té ara una nova Superlliga de golf. Hi ha una baralla entre aquests règims dictatorials per aconseguir el control de l’esport i rentar així la seva imatge.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Sandro Rosell va blanquejar la dictadura dient que a Qatar la gent és molt feliç”

Són clubs que fan la funció de ser un equip d’Estat, doncs.

Sí, es coneixen així, però anteriorment també existien els clubs d’Estat. És el cas de Florentino Pérez, per exemple. Ell és un oligarca, i el Reial Madrid és el club d’Estat d’Espanya. A vegades sembla que només existeixin els oligarques russos i àrabs. Al llibre que he publicat sobre Florentino explico com els negocis a Espanya bàsicament estan concentrats en un centre de poder, que és la llotja del Santiago Bernabéu.

Tornant al Mundial, una de les denúncies principals ha estat l’explotació laboral. Per què s’ha parlat tant en concret dels treballadors que han construït els estadis de Qatar?

Perquè en aquest cas podríem dir que convergeixen parts del capitalisme i gairebé del feudalisme. En el sistema kafala, que era la legislació laboral de Qatar, el patró té absolutament el domini del treballador migrant, que és gairebé un esclau del segle XXI al servei del seu amo. Eren immigrants que venen de països com Sri Lanka o l’Índia, moltes vegades enganyats. És gairebé un tràfic d’éssers humans. Han mort més de 7.000 obrers construint infraestructures per a aquest Mundial. I no hi ha hagut resposta per part ni de la FIFA ni del xeic de Qatar sobre això. Els estadis s’han construït a 50 graus per arribar a temps al Mundial, quan el calendari de la FIFA i del Mundial s’havia canviat perquè els futbolistes no passin calor i puguin disputar els partits sense altes temperatures.

El Barça té una relació especial amb Qatar. Com va acabar l’aerolínia del país a la samarreta blaugrana?

En això la figura clau és Sandro Rosell. Ell mateix va dir que treballava per a l’emir de Qatar. El pitjor és que ha blanquejat aquesta dictadura dient que la gent a Qatar era molt feliç. Rosell tenia grans contractes amb Aspire Academy, una acadèmia esportiva del país. Ell va ser un dels grans promotors del patrocini a la samarreta. Pel que fa al Mundial, a Espanya es va fer una aliança a favor de l’elecció de Qatar entre Sandro Rosell, Florentino Pérez i Ángel María Villar, de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Rosell i Florentino van ser els grans beneficiats que Qatar fos escollit amb milions d’euros per a les seves empreses.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Sembla que cap futbolista no pugui declarar-se obertament homosexual perquè serà recriminat”

També han defensat Qatar icones blaugranes com Xavi o Guardiola. Com pot ser que futbolistes que han defensat la democràcia i els drets civils a Catalunya parlin bé d’aquest règim?

Bé, doncs, Poderoso caballero es Don Dinero. Ho han fet Pep Guardiola i Xavi, però també l’exjugador del Madrid Raúl… Tots aquests grans del futbol ja tenien la vida resolta. Són com mercenaris de la pilota: acaben secundant i donant suport al que fa Qatar. Em sembla vergonyós, perquè són ídols de masses. Excepte alguns casos molt excepcionals com el d’Éric Cantona, que va dir que no veuria el Mundial… A la majoria els és igual i jugaran al lloc que més diners pagui.

Algunes seleccions han dit que portaran un braçal amb l’arc de Sant Martí, mentre que l’ambaixador del torneig ha dit que l’homosexualitat és il·legal i que s’hauran de respectar les lleis de Qatar.

A mi em sembla que és una forma de postureig el que estan fent aquestes seleccions. Això també és blanquejar la dictadura de Qatar. A més, sembla que cap futbolista no pugui declarar-se obertament homosexual perquè serà recriminat des del món masclista des del futbol. Hi ha el cas de Justin Fashanu, a la Premier League, que va sortir de l’armari i va acabar suïcidant-se. Hi ha un futbolista d’Austràlia, que al final no ha estat convocat, que deia que, si arribés a ser convocat, passaria por d’anar a Qatar. Aquesta mena de postureig de cara a la galeria no incideix en els problemes reals. Jo crec que cal fer un boicot real a aquesta competició i no veure cap partit.

“Un futbolista d’Austràlia va dir que, si arribava a ser convocat, passaria por d’anar a Qatar”

En qui es poden emmirallar els jugadors per fer aquest boicot? 

La veritat és que al futbol hi ha hagut poques reivindicacions. Ho hem vist pròpiament en les eleccions del Brasil, on molts futbolistes com Neymar han blanquejat i han secundat l’ultradretà Bolsonaro. En el cas de Donato, exjugador del Deportivo de la Corunya, ha arribat a demanar un cop d’Estat al Brasil. Però és veritat que almenys hi ha hagut algun cas esporàdic, com Juninho Pernambucano, que deia que ell es posava malalt quan veia a futbolistes fent costat a feixistes com Bolsonaro. També hi ha el cas d’Éric Cantona, però són molt pocs.

Per què creus que el futbol és així? Per què és tan difícil que hi hagi una mínima consciència amb qualsevol problema social?

El futbol, al cap i a la fi, és com una gran tapadora del capitalisme que serveix per fer moltonejar la gent. A més, no hi ha investigacions per part del periodisme. Hi ha una gran deixadesa per part del periodisme servil d’estar al costat dels qui manen en el món del futbol, i no hi ha investigacions. També passa que sovint els mitjans progressistes no tenen una secció d’esports i es deixa tot al Marca i a l’As. En el cas del Marca, hi ha personatges com Eduardo Inda, que va ser posat com a director del diari per Antonio García Ferreras i Florentino Pérez. Aquest tipus de periodistes mercenaris són els que abunden dins de la premsa esportiva.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Al Mundial de l’Argentina del 1978, durant la dictadura de Videla, va haver-hi grans protestes”

Els més futboleros diuen que l’emoció de veure un gol a l’últim minut és inexplicable. I ara se’ls demana que boicotegin el torneig més important del món. Com es pot fer compatible la passió pel futbol amb no tancar els ulls davant dels abusos?

Es pot gaudir de la passió del futbol fent un partit amb els companys de feina, per exemple. No fa falta seguir aquests grans milionaris. El mateix Gerard Piqué explicava en una entrevista recent amb Ibai que el que interessa ara en el món del futbol no són els 90 minuts, sinó tot el que hi ha al voltant d’això. Cada vegada importa menys el joc. Cal reivindicar la passió del futbol en els 90 minuts, però lamentablement sembla que el que importa més és la faràndula.

Bé, però demanar-los boicotejar el Mundial és demanar-los que en els 90 minuts…

Home, és el que tocaria si es té consciència. A mi m’han escrit gent dient que són admiradors del joc de Leo Messi, que saben que aquest serà el seu últim Mundial i que ells no engegaran el televisor. Però cadascú és lliure de fer el que vulgui. A qui sí que s’ha de demanar explicacions és a Televisió Espanyola, que ha comprat els drets audiovisuals del Mundial. Estarem pagant tots a través de Televisió Espanyola, que sense cap control democràtic ha aconseguit els drets audiovisuals d’una competició tacada de sang. Després faran el típic postureig amb algun reportatge criticant-ho, quan ells mateixos han comprat aquests drets audiovisuals.

“En teoria, el Barça i el Madrid són dels seus socis, però la veu del soci no hi té importància”

És una novetat la celebració de grans esdeveniments esportius amb la idea de blanquejar la imatge d’un règim?

Hi ha el cas del Mundial de l’Argentina, per exemple, durant la dictadura de Videla l’any 1978. Allà va haver-hi grans protestes. Mussolini també va entendre que un Mundial podia servir-li per rentar la seva imatge al Mundial d’Itàlia del 1934. I també els Jocs Olímpics de Hitler del 1936. El 1936 va haver-hi un boicot, i es van organitzar unes Olimpíades Populars que havien de ser a Barcelona. Després no es van poder celebrar pel cop d’Estat franquista, però sí que hi va haver un boicot, mentre que ara les seleccions, les federacions, els futbolistes…; tots han dit que estan d’acord i que disputaran aquest Mundial sense cap mena de crítica i ni un futbolista que es negui a disputar el Mundial.

Quins passos es poden fer perquè el futbol masculí pugui canviar a millor d’aquí a 10 o 15 anys?

Ens podem fixar en els clubs del futbol popular, en els quals l’accionariat és popular i on tot va amb uns valors que són diferents. En teoria, el Barça i el Madrid són dels seus socis, però la veritat és que la veu del soci en aquests grans clubs no té importància. Decideixen el president, i en el cas del Reial Madrid ni poden ni decidir això, perquè és una dictadura de Florentino Pérez. Han anat a jugar la Supercopa a l’Aràbia Saudita sense cap mena de votació.  Cal construir un altre tipus de futbol popular, com l’exemple del Ciudad de Murcia. Crec que són la forma de lluitar contra el futbol negoci.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies