15/11/2022 | 06:00
Qatar, tot i ser un dels països més petits del món, és un dels estats amb inversions més destacades a Espanya, a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. Durant el proper Mundial de futbol tothom mostrarà les seves crítiques i distàncies cap a l’emirat per la corrupció futbolística, la mort de milers de treballadors en la construcció dels estadis, els atacs contra els homosexuals i les dones o, fins i tot, els seus suposats vincles amb el terrorisme islamista. Tanmateix, caldria preguntar-se, amb l’ajuda de l’hemeroteca, per què Catalunya s’ha venut tan fàcilment als diners del Qatar?
El relat ideològic del mainstream català, gràcies a la influència qatariana sobre icones com el Futbol Club Barcelona, Pep Guardiola o el mateix Xavi Hernàndez, ha permès fer un rentat de cara a la dictadura i les corrupteles de Qatar i, de retruc, ha servit per posar una catifa vermella a la presència inversora dels fons qatarians en empreses clau del sector energètic (del gas natural a les renovables), els mitjans de comunicació (de Prisa a Mediapro) i el turisme a Catalunya i a l’Estat espanyol. Alguns suposats patriotes, tant els de la polsereta rojigualda com els de l’estelada, estan molt preocupats pels treballadors migrants, però mai no diuen res de com l’economia del país depèn dels interessos de l’emir qatarià.
En realitat, però, l’esport només és una excusa per als veritables objectius de Qatar: guanyar poder econòmic, diversificant la seva dependència dels recursos energètics, i guanyar poder geopolític, sobretot al món àrab, on els seus rivals són l’Aràbia Saudita i els seus aliats. El que l’interessa d’Europa és, a través de l’esport, anar penetrant en l’economia i fer-se fort pensant en el futur.
L’FC Barcelona i els diners de Qatar
Tot va començar amb el patrocini de Qatar al Futbol Club Barcelona, el principal club esportiu del país i una de les institucions catalanes més conegudes al món. Res no és casual. L’interès de Qatar per vincular-se, pagant una milionada, amb la samarreta de l’aleshores equip dels Leo Messi, Neymar i Iniesta tenia foscos interessos. L’acord per patrocinar la samarreta i, posteriorment, d’amagat dels socis, bona part de la façana i les graderies del Camp Nou va permetre ingressar al club 171 milions en sis anys. Després d’un fugaç pas per un logo de la Qatar Foundation, el club blaugrana va portar el de l’aerolínia Qatar Airways.
El futbol només és una excusa per a Qatar: el que volen és guanyar diners i tenir més poder geopolític
La decisió, obra de la discutida Junta Directiva de Sandro Rosell, va tenir un suport massiu a l’Assemblea de Compromissaris del club. El president més votat de la història del Barça va presentar un acord amb Qatar Sports Investments —grup que, dos anys després, compraria el PSG— perquè, segons ell, el club estava “gairebé arruïnat”: o hi entrava múscul financer o no es podrien fitxar els cracks del moment. L’acord va arribar a ser investigat per la justícia, tant aquí com internacionalment. La Junta Directiva de Josep Maria Bartomeu va haver d’entregar a la policia judicial una còpia del contracte de patrocini entre el 2010 i el 2016 per demostrar que no hi havia hagut cap cost d’intermediació ni en comissions.
Guardiola i Xavi, a favor de Qatar
Més enllà del club, Qatar va intentar atraure dos dels màxims ídols del barcelonisme dels últims anys: Pep Guardiola i Xavi Hernàndez. Tots dos han correspost mostrant públicament simpaties per l’estat de Qatar, tot i que tothom ja sap que Qatar és una dictadura contrària a l’homosexualitat i als drets de les dones, que morien milers de treballadors construint els seus estadis i que, fins i tot, havia arribat a condemnar a presó a un poeta qatarià per una crítica al règim.
Guardiola va donar suport a la candidatura de Qatar al Mundial 2022 i Xavi va marxar a la lliga d’aquest país a ajudar-lo a créixer futbolísticament; però, a més, van decidir defensar-los públicament de les crítiques que reben a Occident. “Qatar és sense cap mena de dubte el país del món islàmic més obert i més occidental. Si no, no li haurien donat el Mundial. Es volen obrir al món occidental, on les democràcies estan més instaurades”, va dir Guardiola. De fet, va reblar: és un lloc “molt segur” i on els ciutadans “tenen llibertat”.
Les reflexions de Xavi, més recents, van en la mateixa línia: “Sé que no visc en un país democràtic [Qatar], però el sistema aquí funciona molt millor que a Espanya”. La cosa segueix així, fil per randa: “Aquí hi ha molts avantatges. La tranquil·litat, la seguretat… No tenim claus de casa, deixes el cotxe en marxa… La Núria [la seva dona] fins i tot diu que, si podem seguir vivint aquí, serà millor per als nostres fills. A Qatar la gent és feliç. Jo estic molt bé. M’agrada el país, i la meva família hi està bé”. Xavi, tot i que reivindica que va col·laborar amb una ONG que ajudava treballadors estrangers al país, assegurava l’any 2017 a la premsa que “les coses estan millorant molt [per als treballadors immigrants] a Qatar”. Amnistia Internacional, arran d’aquelles declaracions de l’ara entrenador del Barça, va contestar Xavi amb un informe titulat: Seis cosas que pasan en Qatar (diga lo que diga Xavi Hernández).
Rosell i el seu suport a Qatar contra els Estats Units
L’expresident de l’FC Barcelona Sandro Rosell (2010-2014), que va ser acusat de blanqueig de capitals i és un dels protagonistes de la suposada corrupció en la decisió de donar el Mundial a Qatar, apareix a l’informe que va elaborar la FIFA contra l’escàndol. Poca broma: Qatar li va treure el Mundial de futbol als Estats Units, que el volien organitzar, i això no va agradar a Washington. L’informe García, un exfiscal nomenat per la FIFA per investigar si hi havia hagut compra de vots o no, va assenyalar el paper d’intermediari i les pressions que va tenir Rosell i, de fet, assegura que hauria cobrat molts diners a canvi dels seus serveis mentre era president del Barça.
Segons l’informe García, només s’acredita que Rosell va treballar per la candidatura de l’emirat al Mundial durant dos anys i amb uns pagaments de 2.000 euros per dia treballat. Sigui com sigui, el possible candidat a les eleccions municipals de Barcelona hauria d’explicar algun dia què va fer i què va deixar de fer en favor de Qatar, i què pensa de les vulneracions dels drets humans de l’emirat.
Aposta estratègica qatariana a Catalunya: turisme i energia
A Catalunya, l’emirat de Qatar s’ha anat consolidant des de fa una dècada com un inversor sòlid i amb mirada a llarg termini. Sobretot en el sector del turisme, amb l’adquisició d’hotels de luxe i la gestió de ports esportius. I, a més, poca broma, els qatarians són accionistes majoritaris d’Iberdrola i, per tant, propietaris en part de les centrals nuclears i tèrmiques que hi ha a Tarragona i a Castelló.
L’any 2011, el fons Qatari Diar Real Estate Investment Company, propietat del mateix emir Hamad bin Khalifa al-Thani, va comprar per 65 milions d’euros el port esportiu Marina Port Tàrraco. La inversió més sonada dels qatarians a Barcelona, però, va arribar dos anys després quan van abonar fins a 200 milions d’euros per l’Hotel W o Vela, fins llavors en mans de les poderoses empreses espanyoles OHL, FCC i de BCN Godia, propietat d’una de les dones més riques de Catalunya: Liliana Godia. L’any 2014, el fons d’inversió de l’exèrcit de Qatar, Qafip, va comprar a l’Eixample l’Hotel Renaissance, de cinc estrelles, a la cadena Marriott Internacional per 78 milions d’euros.
La inversió més curiosa dels qatarians a Catalunya va arribar, però, a l’octubre de l’any 2017, de fet molt pocs dies abans de la declaració d’independència del Govern català. Mentre molts bancs i empreses amenaçaven de marxar de Catalunya, la major firma financera de Qatar, el grup QInvest, va adquirir amb una inversió milionària més del 50% de Marina Port Vell, amb taller, port per a iots de luxe i restaurants ubicats davant de la Barceloneta, en una concessió que durarà almenys fins a l’any 2036. Una compra importantíssima en una de les ciutats més turístiques del Mediterrani que es va concretar just el 25 d’octubre de 2017.
L’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, aprofitant la darrera visita a Espanya aquest mes de maig, va anunciar un paquet d’inversions a Espanya per un valor de 4.720 milions d’euros i, segons fons qatarianes, bona part aniria destinada al sector de les energies renovables. De fet, en l’última dècada, ha arribat a tenir presència en l’accionariat d’Iberdrola, de Colonial, d’El Corte Inglés i en mitjans de comunicació de Prisa i la cadena de televisió esportiva beIN, amb vincles amb Mediapro. El rei Felip VI li va oferir un sopar de gala per agrair-li, en paraules seves, “que segueixi sent un dels primers inversors estrangers a Espanya”.
Només una dada que potser ens farà pensar: a l’Estat espanyol, a més, l’11% del gas natural que consumim prové de Qatar (i cal tenir en compte que Qatar és gairebé igual de gran que la província de Lleida).