05/11/2024 | 15:20
Els últims dies t’has mostrat contundent en les teves intervencions. Has dit que la gestió de l’emergència entre les 17 h i les 20 h de la tarda del dia 29 d’octubre ha “assassinat” centenars de persones… Per què ho creus així?
Una sala d’emergències, avui dia, ha de ser una sala operativa, contundent i competent per prendre decisions quan hi ha evidències que ve una catàstrofe en forma d’onada d’aigua. I aquesta era la imatge que tots teníem aquell dia en els nostres telèfons mòbils en temps real a partir de la informació facilitada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Quan un tècnic hidròleg, un geògraf o un bomber veu la bestiesa d’aigua que baixava per la rambla del Poio, la reacció ha de ser paralitzar i evacuar el que sigui possible i el més ràpid possible. Era una aberració. I no era una previsió: era un fet en temps real. Llavors, per quin motiu no es va donar l’alerta a la població? És la gran incògnita.
Van fallar les previsions meteorològiques?
La previsió és sempre una previsió, mai una vidència. Els meteoròlegs no som vidents amb bola de vidre; si no, encertaríem la loteria i ja no treballaríem d’això, seríem al tròpic prenent mojitos. El que fem és intentar avançar-nos a fets. I, en aquest cas, l’alerta vermella meteorològica a les 7 i escaig del matí estava donada.
Hi ha qui diu que no es van adoptar restriccions per no interferir en l’activitat econòmica…
Això seria criminal. El que estàvem veient a les pantalles i en temps real era una aberració, una onada que baixa i que s’ho emporta tot, és el tsunami d’Indonèsia. I això s’estava visualitzant amb dades empíriques i científiques, no amb previsions. Quin mecanisme de comunicació hi havia? Si la Confederació fa aquest avís, per què no se’l prenen seriosament a la sala d’emergències? Pot ser que un dia crític no hi hagués tot el personal a la sala d’emergències? Tot això s’haurà d’investigar. Hi deu haver gravacions de vídeo i d’àudio de tot el que va passar.
“Si fos el fiscal, el primer que faria seria precintar la sala d’emergències, que no s’hi esborri cap gravació”
Com hauríem de procedir a analitzar els fets?
Si jo fos el fiscal, el primer que faria seria precintar la sala d’emergències, garantir que s’hi conservin i no s’hi esborrin les gravacions. I analitzar ben bé tot el que ha passat, perquè hi ha més de 200 morts confirmats als dipòsits de cadàvers.
Fins a quin punt hi ha una responsabilitat política?
Hi havia una voluntat de l’anterior Govern valencià de millorar la gestió de les emergències per la crisi climàtica que ens ve a sobre. I, quan va entrar aquest nou Govern, va decidir que això no calia. Ara, amb 200 morts sobre la taula, jo crec que la ciutadania, sigui del color polític que sigui, s’ha de preguntar si realment calia o no. Cal saber amb quins mitjans i quin personal de guàrdia es comptava aquell dia. Es va donar l’alerta per part dels tècnics, i la gent que havia de prendre les decisions no les va prendre? Cal analitzar minut a minut tot el que va passar.
Dius que estàs enrabiat.
Fa 40 anys que em dedico a això, i mai m’havia sentit així. Jo vaig començar a treballar el 1985. Feia dos anys de la “pantanada” de Tous del 82, que va provocar 40 morts al País Valencià. He vist la riuada d’Alzira del 87, els aiguats del cap de Creus dels anys vuitanta, la nevada del 86 a tot Catalunya, que va deixar gent aïllada al tren i a les carreteres… Quan passava tot això, anàvem amb una sabata i una espardenya: no hi havia internet. Ara hi ha dades en temps real.
Fins a quin punt el canvi climàtic és responsable de la intensitat de la DANA que hem vist al País Valencià?
Amb les dades de què disposem no es pot saber. Si algú t’ho afirma de forma rotunda, està mentint, perquè un esdeveniment d’aquesta mena requereix uns estudis de setmanes i de mesos. Per tant, si jo ara et digués que sí, seria inexacte. Ara bé: el que sí que sabem és que segur que una part de responsabilitat està en l’escalfament global, ja que, si tu injectes aire calent, que vol dir més contingut de vapor d’aigua a l’atmosfera, això equival a més energia per als fenòmens que s’hi puguin formar.
“Em preocupa que es vulgui ampliar l’aeroport quan el que caldria seria protegir el front marítim”
És possible que hi hagi una altra gota freda com aquesta?
Per descomptat. Es pot reproduir les pròximes setmanes, mesos, anys o dècades; no sabem quan. Possiblement passarà temps, però compte: hi ha anys fatídics en què acostumen a agrupar-se fenòmens d’aquesta mena. El 20 d’octubre del 82 vam tenir la “pantanada” de Tous, però és que el 7 de novembre d’aquell mateix any vam tenir els grans aiguats del Pirineu aragonès, català i andorrà, i van ser amb 17 dies de diferència. Tornarem a tenir Glòries i fenòmens d’aquesta mena. I, si continuem entestats a urbanitzar i urbanitzar i no actuar preventivament, ens tornarem a enganxar els dits. El que seria desitjable és que els mecanismes d’avís i d’alerta operessin amb dignitat.
El 15% de la població de Catalunya viu en zones inundables. Com es pot abordar aquesta realitat?
Amb polítiques que requereixen anys i dècades. Ara mateix no pots entrar amb maquinària pesant i començar a tirar a terra una gran part del delta del Llobregat, de la desembocadura del Foix o de la Tordera, o de les rieres del Maresme. Parlem de més de cinc milions de persones que habiten al litoral català, no totes en zones inundables directament, és clar.
Què caldria fer?
A partir d’aquí cal mà ferma, però a mi em preocupa el que estic veient. Em preocupa que entre Gavà, Viladecans i Sant Boi es vulgui construir la zona urbanitzada més gran dels últims anys. Em preocupa veure com es parla d’una promoció i una nova zona a les xemeneies del Besòs. Em preocupa com s’està urbanitzant a tocar de mar a Mataró. Em preocupa que es vulgui ampliar la tercera pista de l’aeroport, quan s’haurien de destinar aquests diners a construir una protecció a tot el front marítim català.
Es podria protegir el litoral en previsió de fenòmens climàtics extrems?
No de forma massiva, però potser sí la zona més vital d’activitat econòmica i social i, per tant, de vida de les persones: la Zona Franca, el port de Barcelona, el front marítim, les vies de tren del Maresme, l’aeroport… Si a Catalunya volem continuar vivint en termes econòmics com ho fem ara, s’hauria de protegir aquesta zona. Aquests 1.700 milions de l’ampliació de l’aeroport potser s’haurien de destinar a millorar les terminals i la infraestructura, però també a protegir el port com està fent Rotterdam, als Països Baixos. Hi ha opcions que es poden explorar.
