25/08/2025 | 06:00
* Aquesta entrevista va aparèixer publicada en castellà a ‘Climática-La Marea’ el 23 de febrer de 2025.
Assegut a l’escriptori de casa seva a Londres, Monbiot –periodista, acadèmic, escriptor, ecologista i activista polític, a qui Nelson Mandela va lliurar un Premi Global de les Nacions Unides pel fet de ser un destacat defensor mediambiental–, accepta la proposta de Climática de continuar estirant el fil conductor del llibre. Li preguntem: poques vegades en la història moderna hem coexistit amb tantes crisis simultànies: la crisi de les democràcies liberals, la crisi climàtica, la crisi de desinformació, la crisi de salut pública. Hi ha alguna d’aquestes crisis que no estigui travessada pel neoliberalisme?
Crec que el neoliberalisme ha contribuït a totes aquestes crisis. No n’és l’única causa. Hi ha altres sistemes que també han contribuït a aquestes crisis. Però, sens dubte, el neoliberalisme les ha accelerat i exacerbat. El problema és que, quan més necessitem una acció política eficaç per afrontar totes aquestes crisis, el neoliberalisme ens diu que els governs no estan per produir cap acció política eficaç. Tot al contrari. Els governs han de fer un pas al costat i no destorbar. Els governs han de permetre que el poder econòmic faci el que vulgui. Els governs han de derrocar les proteccions públiques i totes aquelles regulacions que molesten el poder econòmic. Tenim la pitjor ideologia dominant en el pitjor moment possible.
Per què aquesta ideologia dominant és tan invisible?
El neoliberalisme ha fet un esforç molt gran i deliberat per disfressar les seves idees. Des d’aproximadament mitjans de la dècada dels cinquanta, els pensadors neoliberals van deixar d’usar el terme neoliberalisme. De fet, no van usar cap terme per descriure’s a ells mateixos perquè volien crear la impressió que el que estaven descrivint era l’ordre natural. Així és com funciona el món, com funciona la selecció natural.
Per al neoliberalisme, els éssers humans són egoistes i cobejosos. No solament hem d’acceptar-ho, sinó que també hem d’abraçar-ho, perquè aquest egoisme i aquesta cobdícia faran que tots siguin més rics i que, per un efecte de vessament, aquests diners arribaran als pobres. No obstant això, el que sabem gràcies a una àmplia gamma d’estudis científics és que els éssers humans no som primordialment egoistes i cobejosos, a excepció d’una petita proporció que anomenem psicòpates. La majoria de nosaltres tenim una mica d’egoisme i de cobdícia, però altres valors són més importants per a nosaltres, com l’empatia i l’altruisme, la comunitat, la família, la pertinença i la bondat envers els altres. Volem un món millor per a nosaltres, però també per a altres persones. No obstant això, el neoliberalisme ens diu que som psicòpates i ens diu que aquesta és l’única manera en què podem ser.
“Milei és un exemple clàssic del neoliberalisme. Va arribar al poder amb l’ajuda d’una xarxa neoliberal”
Estem entrant en una nova fase del neoliberalisme? L’Argentina, per exemple, va tenir als anys noranta un govern amb aquesta ideologia, el de Carlos Menem. Com hi encaixa un personatge tan disruptiu com Javier Milei?
Milei és un exemple clàssic del neoliberalisme. Va arribar al poder amb l’ajuda d’una xarxa neoliberal, la Xarxa Atles, que coordina les activitats dels think tanks neoliberals de tot el món. Ells van proporcionar una gran part de la seva política, del seu missatge i del seu màrqueting. El que veiem és un esforç coordinat a escala mundial, secundat per algunes de les persones i corporacions més riques del planeta, per implementar una forma particular de política. L’Argentina és ara un exemple clàssic de com funciona aquest sistema, i Milei és un exemple perfecte d’un polític neoliberal que retalla l’Estat de benestar, que destrueix els serveis públics, que obre els recursos a les corporacions, que derroca les regulacions que protegeixen els ciutadans del carrer. La seva única preocupació és satisfer el capital i els seus lobbistes. Milei representa el gran somni neoliberal.
“Mentre desregula l’economia, el neoliberalisme oprimeix els qui intentin interferir en el seu programa procapital”
Necessita l’autoritarisme per ficar sota terra la desigualtat que ha generat?
Una de les grans ironies del neoliberalisme és que els qui van formular per primera vegada aquesta ideologia, com Friedrich Hayek i Ludwig von Mises, van dir que estaven salvant el món del totalitarisme. Afirmaven que qualsevol intent de generar acció col·lectiva i presa de decisions col·lectives, d’utilitzar la política per canviar la vida de les persones, era un pendent relliscós cap a l’estalinisme o cap al nazisme. Que això ens portaria al totalitarisme. Però, com que aquestes polítiques són extremament impopulars i afecten la majoria dels ciutadans, els estats han de tornar-se cada cop més autoritaris. I, mentre desregula l’economia, oprimeix els qui intentin interferir en el seu programa procapital.
Tornem a l’exemple de l’Argentina. Milei diu que defensa la llibertat, sempre parla de llibertat. Però és un president molt autoritari. La llibertat és una paraula que el neoliberalisme usa com a arma. Si t’oposes al que ells demanen, estàs en contra de la llibertat. Però són molt acurats de no especificar la llibertat per a qui, perquè hi ha molt poques llibertats universals. La llibertat per a un grup és captivitat per a un altre grup. La llibertat del cap per explotar els seus treballadors és captivitat per als treballadors. La llibertat de la corporació per llançar productes químics a un riu és una pèrdua de la llibertat de les persones que viuen d’aquest riu. El que fan Milei, i tants altres líders polítics, és buscar la llibertat per als rics, la qual cosa porta a la captivitat dels pobres.
Com es contraresta aquest triomf narratiu? La paraula llibertat és molt poderosa i mobilitzadora.
Aquest triomf narratiu és molt perillós. Tots estem a favor de la llibertat. Tots volem llibertat. I la llibertat és un valor excel·lent. És un valor que tots hauríem de perseguir. Però hem de reconèixer que la llibertat general de la societat depèn de restringir les llibertats de persones extremament poderoses i destructives.
Llavors, quan Elon Musk és lliure, les llibertats en tots els Estats Units es redueixen en gran manera. Un cas clàssic és el desmantellament que fa de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID). L’home més ric del món vol destruir aquesta agència. I el resultat d’això és que algunes de les persones més pobres del món han de quedar-se sense menjar, sense medicines, sense l’ajuda essencial que necessiten. Ell és més lliure. Com a resultat, ells són menys lliures. Llavors, la llibertat és sempre un equilibri. Si vols alliberar la població en conjunt, has de restringir moltes activitats del capital.
“Les xarxes socials ens recluten com a soldats rasos contra els nostres propis interessos”
Julia Steinberger, una acadèmica de referència en el moviment climàtic, diu que no hi ha victòria possible per al coneixement científic si no es desemmascaren els tentacles del neoliberalisme. Hi coincideix?
Hi estic totalment d’acord. Julia és una heroïna per a mi. És una pensadora i científica meravellosa i una de les poques que són capaces de contextualitzar la ciència climàtica políticament. El neoliberalisme està fortament en contra de la ciència climàtica i ambiental. Està constantment tractant de denigrar-les, de treure’ls els fons, de restringir-les. Ha ajudat a difondre escandaloses ficcions conspiratives sobre els científics del clima, tot dient que investiguen només pels diners. Perquè, com tots sabem, si vols convertir-te en multimilionari, converteix-te en científic del clima, així algun dia fins i tot podries pagar el teu lloguer. No et converteixis en executiu petrolier, perquè no reben diners en absolut. Ironia a part, és tot tan ridícul que les persones que creen un coneixement valuós per molt pocs diners són considerades opressores. Simplement pel fet de dir als neoliberals coses que no volen sentir: que aquest sistema econòmic no regulat condueix al col·lapse ambiental.
Les xarxes socials són el braç comunicatiu del neoliberalisme?
Hem d’entendre que el capitalisme és molt creatiu en els seus atacs a la democràcia. I ha trobat dues eines molt poderoses: el feixisme i el neoliberalisme. Ara estem veient un híbrid de feixisme i de neoliberalisme en personatges com Trump, Milei o Viktor Orbán, i un dels seus instruments més poderosos són les xarxes socials. Vull dir, pensàvem que els mitjans tradicionals eren prou dolents. Vèiem Fox News i Rupert Murdoch com a desproporcionadament poderosos. Però, en comparació amb Elon Musk o Mark Zuckerberg, els empresaris dels mitjans semblen estar dirigint una clínica de ioga. Ara veiem sorgir un conjunt de poders molt més perillosos fins i tot que els mitjans tradicionals. I la raó d’això és que les xarxes socials penetren les nostres vides en una mesura molt més eficaç que els mitjans tradicionals. Es fiquen en les nostres ments de manera molt més efectiva i ens recluten com a soldats rasos contra els nostres propis interessos.
Per tant, més desinformació, més neoliberalisme.
La desinformació és essencial per a qualsevol sistema que actuï en contra dels interessos de la majoria de la població. Es tracta d’un sistema dissenyat i concebut deliberadament per actuar en benefici de les persones més riques del món, interessos que són diametralment oposats als interessos de la gran majoria dels ciutadans del món. Per tant, sí: l’única manera de mantenir aquest sistema viu és mitjançant la desinformació. El neoliberalisme se sent molt còmode en el terreny de la desinformació.
Quin paper hi té, la intel·ligència artificial (IA), en aquesta ideologia?
Parlem d’una tecnologia que es pot utilitzar de manera positiva i negativa, que no deixa de ser una tecnologia molt amenaçadora. En aquest moment, es pot utilitzar per manipular-nos en un grau encara més sofisticat, un nivell superior al que han utilitzat fins ara les eines informàtiques estàndard. Això representa una amenaça addicional. Això farà que sigui molt més fàcil fer vídeos deepfake, per posar-ne un exemple. I que la reputació de moltes persones, dels qui lluiten contra aquesta ideologia, sigui destruïda per aquests vídeos. En definitiva, la IA generarà una proliferació de desinformació molt més gran que la que hem vist fins ara.
Quins són els elements esperançadors, si n’hi ha, per pensar que es pot derrotar el neoliberalisme?
Una cosa que he après en els 40 anys que fa que treballo com a periodista i activista és que mai se sap d’on sorgirà l’esperança. Fa uns anys, em sentia molt deprimit pels problemes climàtics. Pensava que ningú podia amb això, que res canviaria. I, de sobte, una col·legiala de 15 anys s’asseu fora del Parlament suec i tot comença a canviar. Els éssers humans som infinitament inventius. Tenim una àmplia gamma d’eines a la nostra disposició. El que ha anat malament és que ens hem tornat molt passius. No hem aconseguit desenvolupar contranarratives efectives. No hem aconseguit desenvolupar una història que expliqui on anirem i com hi arribarem. Ens hem quedat massa atrapats en el passat, obsessionats amb triomfs passats. No es pot tornar enrere amb una política com aquesta. Hem de desenvolupar nous sistemes, nous sistemes de pensament, noves ideologies. I podem aprendre coses de la forma en què van operar els neoliberals. Ells van entendre com crear un canvi de sistema. I el canvi de sistema és el que hem de buscar. El nostre llibre és una aportació per pensar com ho fem per frenar totes aquestes crisis que ens travessen.
