20/01/2025 | 06:00
L’home més ric del món, segons Forbes, somriu. Com tants altres genis de l’aclaparador i emergent món tecnològic, juga fort i ha guanyat. L’agosarada aposta per Donald Trump, jugant al tot o res, li ha sortit rodona. El primer efecte col·lateral de la victòria del trumpisme ha estat veure com Tesla —fabricant de vehicles elèctrics— es disparava a la Borsa de Nova York.
Seria fal·laç pretendre que Elon Musk es va lliurar en cos i ànima a Trump només per interessos crematístics, una aposta que topava de ple amb l’esperit fundacional de Tesla, “accelerar la transició cap al transport sostenible”. Trump és —o havia estat— un enemic declarat del cotxe elèctric. I, alhora, un defensor a ultrança del motor de combustió i de la indústria tradicional. Tant que havia arremès, com un profeta bíblic, contra les exempcions fiscals al cotxe elèctric.
L’aliança neda en un mar de contradiccions que s’explica per les conviccions de Musk. No d’un Trump que s’ha retratat per la seva amoralitat. Mai no ha predicat amb l’exemple. Trump és un seductor sense escrúpols, percebut com un instrument tant per algunes de les ments més brillants de Silicon Valley com pels influents cristians evangèlics —els ultraconservadors— que passen per alt una vida que no té res de cristiana.
El veritable descobridor de Trump
Elon Musk no ha estat el primer dels genis de Silicon Valley a enamorar-se de Trump. El propietari de SpaceX i la xarxa social X és un nouvingut al trumpisme. El veritable descobridor de Trump a Silicon Valley és un precoç estudiant que es va forjar a contracorrent a la Universitat de Stanford. L’home en qüestió és Peter Thiel. El 2016 —quan Elon Musk dona suport públicament a Hillary Clinton— el californià Thiel era el director d’orquestra de la campanya de Donald Trump.
El primer magnat tecnològic que va donar suport a Trump va ser Peter Thiel, fundador de PayPal
El 1998 havia fundat PayPal (comerç en línia) amb Musk. La van domiciliar a Palo Alto, a l’àrea de la badia de San Francisco, a tocar de la Universitat de Stanford. Thiel hi va estudiar Dret. Essent alumne de la prestigiosa universitat californiana, es va significar pel seu activisme conservador. Thiel, d’origen alemany, va fundar el la publicació Stanford Review, el 1987, com a resposta a una iniciativa de Jesse Jackson (primer candidat negre a liderar el Partit Demòcrata) en defensa de les minories. La revista continua editant-se. Fidel als seus orígens, pregona una ideologia conservadora. El 6 de novembre —l’endemà de les eleccions presidencials— editorialitzava: “It’s time for Stanford to accept President Trump (Again)” i buidava el pap a gust contra el gruix dels estudiants de Stanford partidaris, segons Stanford Review, de Kamala Harris. La demòcrata era l’exemple viu d’aquell moviment que va impulsar Jackson el 1987 a favor de les minories. Dona, afroamericana de pare jamaicà i índia per part de mare.
Nedant a contracorrent
És a l’ombra de San Francisco que s’ha alçat l’imperi de les tecnològiques. Crida l’atenció. La ciutat californiana és la més demòcrata de tots els Estats Units si en descomptem Washington DC i alguns barris de Manhattan. Les grans ciutats americanes són totes demòcrates. L’única excepció i novetat és Miami, que tampoc no és una gran ciutat com Los Angeles, Nova York o Atlanta. Però el seu cinturó metropolità, Miami-Dade, és una potència. Curiosament, just ara, hi mana una dona demòcrata i anglosaxona després de dècades d’alcaldes republicans i d’origen cubà. Una evidència més de la tirada electoral de Trump, malgrat l’assalt al Capitoli o les condemnes penals. Res no l’ha fet retrocedir. Tant és així que Trump va guanyar en estats com Nevada i Arizona, mentre simultàniament els demòcrates s’hi han imposat al Senat.
La resta de la ciutat de Nova York també és clarament demòcrata. Però és significatiu —i explica en bona part el triomf de Trump— que la diferència s’escurci en districtes més populars. A Queens, 62 a 38. A Brooklyn, 72 a 28. I al Bronx, 73 a 27, mentre que a Staten Island —el més isolat i menys poblat dels cinc i on no arriba el metro— es va imposar Trump amb contundència per 65 a 35. Les dades indiquen una progressiva millora de Trump a la capital mundial. Els resultats el 2020 van ser millors que el 2016. I els de 2024, millors que els de 2020.
Silicon Valley és el bressol del nou capitalisme digital governat per una generació de multimilionaris
Però si en algun estat són forts els demòcrates és a la pacífica Califòrnia. Califòrnia, el més gran i ric dels estats que formen els Estats Units. L’hegemonia demòcrata es deixa sentir amb especial força a l’àrea de San Francisco: 80 a 16 a favor de Harris a la ciutat del Golden Gate. San Francisco és la ciutat més gai, la tercera més rica, de les més belles i —amb permís de Boston— una de les més europees. I alhora colpeix per un sensellarisme tan crònic com alarmant.
Al sud de San Francisco, hi ha Silicon Valley, a la vall de Santa Clara, seu de l’imperi tecnològic que ha transformat la societat i l’economia. Si la ciutat de San Francisco viu del turisme, Silicon Valley és el bressol del nou capitalisme digital governat per una generació de multimilionaris amb fortunes que, en alguns casos, superen el PIB de no pocs estats europeus.
El més conegut d’aquests magnats és Elon Musk, entusiasta trumpista. Temps era temps en què els milionaris volien passar discretament. Cap altre magnat, si en descomptem Thiel, no s’ha significat tant en unes eleccions. Musk i Thiel són una evidència que els conservadors han passat a l’ofensiva, sense manies ni escrúpols de cap mena mentre els progressistes van amb peus de plom.
L’aristocràcia es mulla
Meta (Facebook) havia estat en el punt de mira de Trump. Però en aquestes eleccions, mentre la xarxa social X servia Trump, Facebook tocava el violí. Mark Zuckerberg només va trencar el seu silenci per solidaritzar-se amb Trump després de l’intent d’assassinat a Pensilvània. La resta dels rics de Forbes o han callat o s’han alineat amb Trump. Joe Bezos, el creador d’Amazon (Seattle) i propietari del The Washington Post, va avortar un editorial del diari a favor de Harris. La decisió li va costar un virulent conflicte intern i la baixa de centenars de milers de subscriptors. Bezos no es va inquietar. La nit electoral va ser el primer a felicitar Trump amb un missatge eloqüent: “extraordinari retorn”, va dir. Un altre incondicional de Trump és Larry Ellison, quarta fortuna mundial, soci de Musk a Tesla i X i fundador d’Oracle Corporation. El 2020, com altres magnats, va deixar Silicon Valley per Austin (Texas), amb una fiscalitat més favorable a les grans corporacions. Aquell any —també el 2016 contra Hillary— va finançar la campanya de Trump contra Biden.
A les democràcies liberals, hi ha un embat entre una dreta cada cop més extrema i desafiant i un centreesquerra en reculada
L’onada reaccionària del moviment MAGA (Make America Great Again), hereva de Reagan i Thatcher, ha trobat en Trump un catalitzador. El 2024, a les urnes. El 2020, conspirant. Cal dir que Biden es va imposar el 2020 per més de 7 milions de vots, i ara Trump ho haurà fet per poc més de 2 milions de vots de diferència.
Què ens presenta el futur? No només als Estats Units, sinó al conjunt de les democràcies liberals. Doncs, si més no a curt i mitjà termini, tot indica que un embat entre una dreta cada cop més extrema i desafiant i un centreesquerra o esquerra en reculada, des dels Estats Units fins a Alemanya passant per Espanya. Mentrestant, Trump anuncia que es vol quedar el canal de Panamà i comprar Groenlàndia. Aquest 20 de gener serà entronitzat amb una cerimònia fastuosa regada amb milions de dòlars per Mark Zuckerberg (Meta), Jeff Bezos (Amazon) i el deixeble de Peter Thiel, Sam Altman (OpenAI), descaradament alineats després de la victòria trumpista.
