11/03/2025 | 06:00
* La versió original en castellà d’aquesta entrevista va sortir publicada a ‘La Marea’ el 28 de febrer de 2025.
Dona credibilitat a l’anunci de Trump de desplaçar forçosament els dos milions d’habitants de Gaza a altres països i convertir la Franja en un resort de luxe?
No crec que sigui possible, no crec que Egipte i Jordània ho acceptin, ni, per descomptat, que els palestins ho acceptin. Però l’anunci en si és molt perillós i generarà molt de sofriment, perquè suposa un fort suport a les forces polítiques d’Israel que creuen que es tracta d’una solució ideal, els transmet la sensació que hi ha un suport internacional per fer el que abans desitjaven, però dubtaven si realment ho podrien dur a terme. Són les mateixes forces polítiques que han advocat davant Trump per la neteja ètnica dels palestins, no només de la Franja de Gaza, sinó també de Cisjordània. En els últims dies, Israel ha fet una neteja ètnica de 40.000 persones que vivien als camps de refugiats de Cisjordània. I això ha estat possible gràcies al suport de Trump.
Durant els 15 mesos en què Israel ha executat un genocidi a Gaza, la immensa majoria dels mitjans israelians no han mostrat ni una sola imatge de les víctimes de la Franja i els pocs que ho han fet, com Haaretz o +972, són perseguits per l’executiu de Netanyahu. Però, més enllà dels mitjans israelians, quina responsabilitat té la immensa majoria dels mitjans occidentals en la impunitat d’Israel i en els seus crims de lesa humanitat?
Crec que els mitjans occidentals exerceixen un paper crucial en no cobrir de manera veraç i professional la veritat d’allò que està passant. Coneixem tots els noms dels ostatges israelians, però la majoria d’aquests mitjans no ha recollit el nom de cap ni un dels nadons palestins assassinats. Això contribueix a la deshumanització i demonització dels palestins i a la impunitat d’Israel per continuar les seves polítiques de genocidi, neteja ètnica i opressió. La història jutjarà els mitjans occidentals per ser còmplices dels crims de lesa humanitat comesos per Israel, per no denunciar-los i per ser portaveus de la narrativa de l’opressor, tot utilitzant-ne el llenguatge, les afirmacions i els arguments.
Això ha provocat que al Sud Global acabin de perdre la confiança en els mitjans occidentals. Per exemple, la BBC, que s’emet en 41 idiomes, la qual cosa significa que espera ser respectada com una font veraç d’informació, ha fet una cobertura escandalosa sobre el genocidi de Gaza. Per això, ara és percebuda amb suspicàcia en el món àrab i en el musulmà. Els mitjans occidentals pagaran la seva desastrosa cobertura del genocidi de Gaza.
“La justícia internacional no ha servit per defensar els palestins“
Com ens afecta a la resta del món la impunitat d’Israel, la normalització dels seus crims de lesa humanitat com el genocidi, l’ocupació, el règim d’apartheid, la neteja ètnica…?
Crec que és una demostració, especialment per a la gent del Sud Global, de la hipocresia i de la doble moral d’Occident: si els qui cometen crims de lesa humanitat i de guerra són els seus aliats, no se’ls critica. L’actitud occidental envers Gaza tindrà un impacte enorme en la validesa del sistema judicial internacional, de les organitzacions internacionals i en la capacitat de la comunitat internacional per fer front de manera conjunta als grans desafiaments globals com són l’escalfament del planeta, la pobresa, la fam…, assumptes que no es poden solucionar sense cooperació ni justícia internacional. Amb això del genocidi de Gaza, la gent ara no creu en tot aquest sistema de justícia internacional, perquè no només no s’ha emprat per defensar els palestins, sinó que s’ha usat com a escut per protegir els qui els ataquen. És molt preocupant per a la cooperació mundial en el futur.
“No crec en la solució dels dos estats; crec en un únic estat democràtic del riu Jordà al Mediterrani“
Vostè ha explicat que els neonazis, els neofeixistes i l’extrema dreta són els grans aliats d’Israel perquè, encara que siguin antisemites, ara són, abans que res, islamòfobs i antiàrabs. Tenint en compte que governen als Estats Units i que mai no han estat tan forts en molts parlaments europeus, on podem veure l’esperança per al poble palestí?
Tots hauríem d’aspirar a la descolonització de la Palestina històrica. Hem d’impulsar la construcció d’un sistema polític democràtic que es basi en la igualtat, la democràcia i els drets humans i civils, la qual cosa no és el cas ara mateix. I la millor estructura política per respectar aquests valors és un únic estat democràtic. L’elit política mundial i molts polítics palestins continuen fascinats amb la solució dels dos estats. No estic segur que sigui allò que vol la majoria dels palestins i no podem saber-ho, perquè ara mateix no tenim una organització d’alliberament democràtic, però estic segur que la tindrem algun dia.
No veig cap manera d’avançar si no respectem el principi d’igualtat, la qual cosa inclou el dret al retorn dels refugiats. I l’única estructura política que pot garantir aquest tipus d’igualtat seria un meravellós estat protector entre el riu Jordà i el Mediterrani. I és en això que hauríem d’esforçar-nos, perquè fins i tot els opressors tampoc no tenen més futur que el de la guerra i la violència. Un estat democràtic, que posés fi a l’apartheid i a les opressions, podria normalitzar la vida tant dels palestins com dels israelians.
“Si, per mantenir-se en el poder, Netanyahu necessita calar foc a la regió, ho farà”
Fa temps que adverteix que la neteja ètnica que Israel comet ara a Cisjordània probablement continuarà amb un intent d’annexió del 60% del seu territori, l’anomenada zona C. A més, alerta que és possible que la neteja ètnica s’estengui als israelians palestins, és a dir, palestins amb ciutadania israeliana. Quin rol pot tenir aquest sector de la població en els pròxims anys?
Solen ser els oblidats i, encara que no pateixin un genocidi com a Gaza, ni són objecte de neteja ètnica com els palestins de Cisjordània, estan sota un règim molt opressiu. No tenen llibertat d’expressió. Els israelians permeten que les bandes criminals els terroritzin dins dels seus propis pobles i barris. Cada vegada que mostren compassió pels palestins –a vegades, són els seus propis familiars–, s’arrisquen a ser acomiadats dels seus treballs o empresonats. I crec que la seva situació empitjorarà perquè l’elit política actual no només vol desfer-se dels palestins de Cisjordània i de la Franja de Gaza, sinó també dels dos milions de palestins que viuen a Israel. Creu que tenen una oportunitat històrica per construir un estat jueu sense gairebé palestins. Per tant, és una comunitat en perill.
D’altra banda, poden exercir un paper molt positiu. Si finalment anem en la direcció correcta, cap a la reconciliació, seran els únics palestins que coneixen bé els israelians, no només en la seva condició de soldats o de colons. Són persones que han viscut amb els israelians durant 75 anys. Tenen negocis conjunts i parlen l’hebreu. Podrien ser un pont molt important per reconstruir la relació entre les dues comunitats en el futur. M’agradaria que exercissin un paper fonamental en la redefinició de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) per crear un òrgan més representatiu que realment pugui obrir el camí cap a un futur menys violent, més estable i més prometedor que la realitat actual.
Netanyahu intenta involucrar Trump en una guerra contra l’Iran; l’exèrcit sionista continua bombardejant Síria i incomplint l’alto el foc libanès… El primer ministre israelià no pararà fins a fer cremar al Pròxim Orient?
El seu objectiu no és calar foc a la regió, sinó mantenir-se en el poder. Si, per mantenir-se en el poder, Netanyahu necessita calar foc a la regió, ho farà. I no té límits pel que fa a com de lluny és capaç d’arribar si creu que això li permetrà seguir en el poder. Si creu que una guerra contra l’Iran li permetrà deslliurar-se del cas de corrupció que hi ha en contra seu, la farà perquè, a més, creu que això el restabliria com el gran general i el gran líder davant l’opinió pública. Per això, em preocupa molt que la seva ambició personal de mantenir-se en el poder costi la vida a moltíssima gent.
“Europa ha d’acudir al rescat dels palestins perquè va ser qui va crear el problema i qui permet que continuï existint“
Sosté que som davant del principi del final del sionisme. Per què?
Perquè estem veient processos que desintegren la societat jueva israeliana. En primer lloc, hi ha una gran lluita entre els jueus seculars i els jueus religiosos. Tenen molt poc en comú. Molts dels qui creien que, almenys, la societat jueva havia de ser liberal i democràtica, marxen d’Israel i no esperen poder tornar-hi. I, com més dretana i neosionista sigui la política d’Israel, més aïllat es quedarà el país i més problemes econòmics tindrà. Tots els països depenen de la resta del món; cap país pot valdre’s per ell mateix. De fet, tampoc l’exèrcit no és tan poderós com pensàvem. Recordem que l’exèrcit sionista lluita contra moviments guerrillers, que no tenen avions ni tancs, i no els ha derrotat per complet. Es tracta d’un exèrcit que empra milers de soldats per derrotar un petit nombre de joves palestins a Cisjordània.
La comunitat internacional està aïllant Israel, la qual cosa pot afectar també els governs en el futur. Així que ens trobem davant un procés llarg, però sembla evident que no és un estat viable si es basa en la premissa que, per existir, necessita estar permanentment en guerra i guanyar-la. I molta gent a Israel considera aquesta opció molt perillosa i no vol formar-ne part, perquè ningú no els ofereix la pau, sinó la promesa política que “sempre guanyarem la guerra”.
I què significa guanyar? Veiem una feblesa de l’exèrcit, una feblesa econòmica enorme, un aïllament, una divisió entre les comunitats jueves i el fet que els palestins continuen allí i no abandonaran la seva lluita. Tots aquests processos destructius d’Israel acabaran desembocant en un buit polític. Potser el podrien omplir els joves, qui sap. Però el que és clar és que som davant el principi de la fi del sionisme, tot i que no sabem ni quan ni com passarà.
Quines són les estratègies més eficaces per defensar, des de la societat civil, els drets humans del poble palestí?
El més important és desfer-nos de la idea que el paper de la comunitat internacional és mediar o ajudar les dues parts a trobar una solució. No. El paper de la comunitat internacional és defensar els palestins perquè tenim un govern a Israel que vol aniquilar-los. Especialment Europa occidental ha d’acudir al rescat dels palestins i defensar-los perquè va ser qui va crear aquest problema i qui permet que continuï existint. Per descomptat, seria útil que s’unissin també uns altres governs del món, perquè per al futur del món necessitem la fi de la violència a Palestina. Ho necessitem per poder avançar i fer front a altres desafiaments.
