15/01/2024 | 06:00
Ja fa més de tres mesos de l’inici del genocidi d’Israel contra el poble palestí a la Franja de Gaza. A 10 de gener, el ministre de Salut de Gaza parla de més de 23.000 persones assassinades per Israel, de les quals més de 10.000 són infants. Les imatges que arriben de Gaza cada cop són més esgarrifoses. L’abast de la destrucció no té precedents. Són tantes les barbaritats que és impossible d’escriure-les. Aquesta setmana s’ha vist com franctiradors israelians disparaven a dones i infants palestins que alçaven banderes blanques, intentant fugir. Però, darrere de tot això, quin és el projecte de fons que té l’Estat d’Israel a Palestina?
Des d’abans de la creació d’aquest Estat, l’objectiu sempre ha estat clar: Israel vol el territori palestí, sense els palestins, el poble indígena. És una estratègia basada en el sionisme, un projecte polític que defensa la construcció d’un Estat jueu. No és sobrer recordar que, 15 dies abans del 7 d’octubre, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va mostrar dos mapes a l’Assemblea General de les Nacions Unides del mal anomenat Orient Mitjà (un terme colonial que situa Europa al centre), que mostraven el territori palestí ocupat —Cisjordània i Gaza—, més el Golan sirià ocupat, com si formessin part d’Israel.
El Govern israelià vol aprofitar l’oportunitat de l’ofensiva militar a Gaza i la destrucció sense precedents que porta a terme, i la impunitat de la qual ha gaudit fins ara, per avançar amb els seus plans. A finals d’octubre es va publicar un informe del Ministeri d’Intel·ligència d’Israel on es proposa transferir a la força els 2,3 milions de persones palestines que viuen a la Franja de Gaza a la península del Sinaí egipci. Podria ser que el document es creés per a una organització anomenada The Unit for Settlement – Franja de Gaza, que pretén tornar a la Franja de Gaza 18 anys després que les tropes i els colons israelians se’n retiressin. Tant el Govern d’Egipte com el de Jordània s’han negat diverses vegades a aquest pla. Israel comet assassinats i bombardeja altres països àrabs, portant-los contra les cordes i intentant crear un escenari per guanyar suport d’Occident.
Israel busca erradicar la identitat palestina
Expulsar les persones palestines de Cisjordània i de Gaza a Jordània i a Egipte ha estat un objectiu israelià durant dècades. Israel fa temps que, de forma colonial, classifica com a “àrabs” les més de 150.000 palestines que van aconseguir romandre dins de les seves fronteres després del 1948. És un apel·latiu que l’Estat d’Israel fa servir de manera perversa per desfigurar la identitat palestina i negar-los el dret a existir com a poble dins de la seva terra.
Israel construeix un relat racista per desplaçar les persones palestines als països àrabs veïns
Fa dos anys, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va dir: “La ciutadania àrab [d’Israel] té 22 estats nacionals. No en necessiten cap altre”, referint-se que podrien viure en qualsevol altre país àrab en comptes de fer-ho a Palestina. Israel contínuament busca erradicar la identitat palestina. Israel articula una narrativa i construeix un relat racista per desplaçar les persones palestines als països àrabs veïns. L’antic director adjunt de l’agència nacional d’intel·ligència d’Israel, el Mossad, Ram Ben-Barak, en una piulada, va expressar la necessitat de “construir una coalició de països i finançament internacional que permeti absorbir [en aquests països] els habitants de Gaza que volen marxar mitjançant l’adquisició de la ciutadania”.
Sigui perpetuant una neteja ètnica de persones palestines o expulsant-les, Israel anhela tot el territori palestí, buit de palestines. En els darrers dies, Netanyahu ha anunciat un pla de “migració voluntària” per facilitar a les palestines de la Franja de Gaza marxar. S’han publicat notícies que Israel negociava amb països com la República Democràtica del Congo, Txad i Ruanda, que han estat desmentides per aquests països.
Fa pocs dies, diputats israelians d’extrema dreta demanaven la migració massiva de Gaza per construir-hi assentaments jueus. Inclús una immobiliària israeliana, que treballa principalment en projectes a la Cisjordània il·legalment ocupada, va causar un escàndol internacional quan va fer un post a les seves xarxes socials on anunciava que construiria cases a les platges de la destruïda Gaza, “assentant les bases per al retorn a Gush Katif”, els assentaments que Israel va abandonar a Gaza l’any 2005 per decisió de l’aleshores primer ministre israelià Ariel Sharon.
La frase “els vells moriran i els joves oblidaran” sovint s’atribueix al primer ministre israelià David Ben-Gurion. No se n’han confirmat les fonts, però resumeix bé el sentiment predominant després de la creació del projecte colonial d’Israel que va suposar la Nakba: que, després de la creació de l’Estat d’Israel, les refugiades palestines desapareixerien i s’oblidarien de la seva identitat i de les seves llars. Però és clar que, després de 75 anys de polítiques d’apartheid, colonització i ocupació per part d’Israel, les palestines continuen resistint a les seves terres i reclamant tornar-hi.
Israel està fent inhabitable la Franja de Gaza
Israel està bombardejant i destruint intencionadament tota mena d’infraestructures, incloent-hi escoles, universitats, hospitals, fleques, botigues, terres de cultiu i hivernacles, estacions d’aigua, sistemes de clavegueram, centrals elèctriques, panells solars i generadors. Si mai va ser suportable la vida a la Franja de Gaza (recordem que Israel fa 16 anys que la bloqueja per terra, mar i aigua), ara aquest territori és del tot inhabitable.
Si mai va ser suportable la vida a la Franja de Gaza, ara aquest territori és del tot inhabitable
Des del 7 d’octubre, Israel ha tallat totalment l’aigua, l’electricitat i els medicaments a Gaza. L’exèrcit israelià hi deixa entrar uns quants camions al dia, per la frontera amb Egipte, però és totalment irrisori per a les necessitats que hi ha. Organitzacions com l’Organització Mundial de la Salut i l’UNICEF alerten del risc d’epidèmies a causa de la falta d’aigua, d’aliments, de medicaments, de manca de recollida de brossa, i l’ONU alerta que la meitat de la població de la Franja de Gaza està en risc de morir de gana.
Israel vol que aquestes barbaritats que comet a Gaza no s’expliquin al món, i se silenciï la massacre, i per això assassina de forma sistemàtica periodistes i no permet que hi entri premsa internacional per tal d’ocultar al màxim la massacre. A més, comet càstigs col·lectius i deliberadament assassina famílies de periodistes.
Per què a Israel li serà cada vegada més difícil dur a terme els seus plans?
Enmig de la barbàrie i, malgrat tot, les palestines resisteixen. Com diu la poeta palestina Rafeef Ziadah, “continuen ensenyant vida cada dia“.
El 29 de desembre passat, Sud-àfrica va acusar Israel de genocidi davant el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, el màxim òrgan judicial de les Nacions Unides. Les primeres audiències van ser l’11 i el 12 de gener. El cas que va presentar Sud-àfrica detalla com Israel compleix tots els criteris per tal de ser acusat de genocidi: l’assassinat de civils en gran nombre, especialment infants; l’expulsió i el desplaçament de palestines en massa i la destrucció de les seves cases; les declaracions d’incitació de diversos funcionaris israelians que presenten les persones palestines com a subhumanes per ser castigades col·lectivament. Les expressions d’intenció genocida inclouen les de Giora Eiland, un alt càrrec retirat de l’exèrcit israelià, el 6 de novembre: “Gaza es convertirà en un lloc on cap ésser humà podrà existir”. O les del president israelià, Isaac Herzog, que va ser un dels molts israelians que han escrit “missatges” a les bombes llançades sobre Gaza.
La iniciativa de Sud-àfrica d’acusar Israel de genocidi davant el Tribunal de La Haia rep el suport d’altres països i organitzacions
Sud-àfrica i Palestina han fet una crida a tercers estats perquè donin suport al procediment. Malàisia, Turquia, Jordània, Bolívia, les Maldives, Namíbia, el Pakistan i l’Organització de la Conferència Islàmica, que aglutina 57 països, ja hi han mostrat el seu suport. La viceprimera ministra de Bèlgica, Petra De Sutter, demanarà al seu país que doni suport a la demanda i més de 250 juristes s’han sumat a la campanya iniciada per la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina (RESCOP) que demana a l’Estat espanyol que s’hi sumi també. Més de 900 organitzacions internacionals demanen als estats que s’hi sumin. Els estats tenen l’obligació de prevenir i castigar els crims de genocidi.
Una enquesta realitzada per YouGov, de l’organització Ekō, conclou que el 78% de la població de l’Estat espanyol està d’acord que el Govern espanyol posi fi al comerç d’armes amb Israel, ja que està incomplint la seva pròpia normativa amb la compravenda d’armes a l’Estat.
Costa recordar un període on hi hagi hagut tanta tensió entre Israel i els Estats Units com passa ara. Tot i que Washington hi continua enviant bilions de dòlars en ajut armamentístic, fins i tot passant per alt el Congrés per poder-ho fer, les protestes als EUA, moltes de les quals, de persones jueves antisionistes, estan sent de les més grans. Les mobilitzacions en solidaritat amb el poble palestí a tot el món no tenen precedent. A escala internacional, les demandes que els estats aturin el genocidi contra Palestina no paren de créixer, i les demandes que s’expulsi Israel de fòrums i competicions internacionals, també. Empreses internacionals estan deixant de col·laborar amb Israel, com és el cas de Puma, que ha anunciat que no patrocinarà l’Associació de Futbol Israeliana.
Com diu la professora palestina experta en drets humans Noura Erakat: “La llei no és el mateix que la moral. El que falta aquí realment és la qüestió moral. I l’única manera possible de sanar serà a través de la fi de la impunitat”. Ens hem de continuar mobilitzant i organitzant per caminar cap a aquesta fi de la impunitat, aïllar del tot Israel i fer insostenible el seu règim genocida. Per tal que mai més torni a passar contra ningú. Pel poble palestí i per tota la humanitat.
