28/10/2023 | 06:00
Com ha aconseguit Israel que davant de la massacre a Gaza de més de 7.000 persones, de les quals més de 2.000 infants, tants governs no s’atreveixin a dir-hi res? Com pot ser que davant de tanta injustícia encara tants mitjans de comunicació no ens expliquin el que hi està passant realment?
Sovint es diu que el que passa a Palestina és molt complex, delicat i difícil d’entendre, però en realitat és molt senzill: el poble palestí ha estat subjecte a un règim colonial per part d’Israel i ha estat expulsat de la seva terra per la força, a on hauria de tenir el dret a tornar.
1. Israel vol el territori palestí, sense els palestins, que són el poble indígena
La violència no va començar el 7 d’octubre. Des de principis fins a mitjan segle XX, Palestina era un protectorat britànic, un tipus d’entitat colonial. L’any 1947, les Nacions Unides aproven el pla de partició de l’antic protectorat en dos estats: Palestina i Israel. Aquest pla, unit a la posterior usurpació d’Israel d’encara més territori que el que els donava el pla de l’ONU, va acabar tirant endavant, tot i que els països àrabs veïns van votar-hi en contra i el poble palestí no va ser ni tan sols consultat. La creació de l’Estat d’Israel es coneix per les palestines per la Nakba, ‘catàstrofe’ en àrab, i es va edificar a través d’un procés de neteja ètnica, expulsant 750.000 palestines de les seves terres. L’Estat palestí mai no es va crear i molts països encara no el reconeixen.
El Govern d’Israel actual reclama tot el territori (el que havia estat el protectorat britànic, el que es considera la Palestina històrica). De fet, Israel ha anat ocupant cada cop més territori de forma il·legal, segons les Nacions Unides. L’any 1967, Israel ocupa militarment la Franja de Gaza, Cisjordània (a l’oest del riu Jordà) i separa i aïlla Jerusalem.
Durant dècades, l’Estat d’Israel ha promogut l’establiment de població israeliana fins i tot dins del territori palestí ocupat a Cisjordània, creant assentaments de “colons”, construint ciutats on només poden viure persones jueves i expulsant-ne progressivament els palestins dels seus propis pobles i ciutats. Traslladar població de l’Estat ocupant a zona ocupada constitueix un crim de guerra i ha sigut condemnat repetidament per les Nacions Unides com un acte d’ocupació il·legal.
2. En quines condicions viu el poble palestí?
Israel ha creat un sistema opressiu on dona algunes petites concessions a una part dels palestins i, en canvi, castiga més durament altres palestins, en funció d’on hagin nascut, on visquin i si els necessiten per treballar. A la Franja de Gaza fa 16 anys que Israel va tancar més de dos milions de persones en el que es coneix per “la presó més gran del món a cel obert”, com va dir l’historiador israelià Ilan Pappé. L’exèrcit d’Israel controla tot el que hi entra per terra, mar i aire, no deixa sortir-ne cap palestí (excepte amb permisos especials), en va destruir l’aeroport i ha construït un mur que rodeja tota la Franja.
A Cisjordània, les palestines viuen sota una brutal ocupació militar. Hi ha més de 500 controls militars (coneguts per checkpoints) que controlen la seva mobilitat, per anar a escola, a la feina, visitar les familiars, etc., fins i tot per moure’s entre dues ciutats palestines. Fins i tot, hi ha carreteres d’ús exclusiu per als colons.
Dins d’Israel, les palestines, el 20% de la població, tenen més de 60 lleis que les discriminen automàticament en tots els àmbits de la vida, des dels drets de la ciutadania, participació política, fins a la terra i l’habitatge, a l’educació, etc.
Totes les descendents de les palestines que van haver de fugir l’any 1948, més de 7 milions, són refugiades i tenen prohibit el retorn a les seves terres. Algunes viuen en camps de refugiades a Jordània o al Líban, i d’altres en la diàspora arreu del món.
Human Rights Watch i Amnistia Internacional diuen el que fa dècades que diu el poble palestí: Israel comet el crim d’apartheid contra tot el poble palestí, crim prohibit pel dret internacional. Manté la dominació sistemàtica d’un grup ètnic per sobre d’un altre per beneficiar la població israeliana jueva. Apartheid vol dir que les palestines són castigades i atacades sistemàticament pel simple fet de ser palestines. L’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu va afirmar que la situació que viuen les palestines era “en molts casos pitjor” que l’apartheid de Sud-àfrica.
3. Quines són les demandes del poble palestí?
Actualment, la demanda internacional més clara de la societat civil palestina és la de boicotejar, desinvertir i sancionar Israel fins que aquest posi fi a l’apartheid, al colonialisme i a l’ocupació, i es permeti el retorn de les refugiades palestines. El poble palestí diu que, fins que no estiguin garantits els seus drets i hi hagi igualtat de condicions, no es podrà parlar sobre com viure territorialment.
Aquells com la Unió Europea i el Govern del PSOE a l’Estat espanyol que segueixen proposant els dos estats com a solució política no han demanat al poble palestí si això és el que vol. Només cal mirar el mapa actual per veure que el suposat Estat palestí és inviable. Israel ha anat ocupant territori de manera que el que quedaria és una Palestina totalment fragmentada.
4. Israel du a terme massacres amb suport i complicitat internacional
La Gran Bretanya i, en general, els països europeus tenen una gran responsabilitat en la creació de l’Estat d’Israel en el territori palestí i en el fet de donar total impunitat a Israel en els seus crims contra el poble palestí. Els Estats Units i els estats europeus continuen tractant Israel com a soci preferencial. Israel és, de fet, el principal receptor de finançament militar nord-americà, i rep 3.800 milions de dòlars anuals.
Israel no respecta les resolucions de les Nacions Unides i ara ha declarat l’ONU non grata perquè el secretari general va parlar de l’ocupació d’Israel en el territori palestí. Quin altre país al món gaudeix de tanta impunitat?
El missatge que envia la inacció internacional és que no passa res pel fet d’assassinar palestines. El conjunt d’Europa va adoptar sancions contra Rússia quan va envair Ucraïna, però no ho fa amb Israel. Aquesta doble vara de mesurar només es pot entendre de manera racista i colonial.
5. És un conflicte religiós?
Un conflicte es dona entre dos “iguals”. Posar al mateix nivell l’ocupant i l’ocupat genera una falsa simetria. Israel és un Estat nuclear que disposa d’un dels exèrcits més poderosos del món, mentre que el poble palestí no té ni tan sols un Estat propi.
Tampoc no és un conflicte religiós. Titllar-ho així n’extreu tot el contingut polític i colonial. Ara bé, Israel utilitza la religió en interès propi. Primer, la islamofòbia d’Israel i també internacional representa el palestí com a “poble endarrerit, masclista i bàrbar”. El poble palestí, com qualsevol poble al món, és un poble divers.
El sionisme, la ideologia que va empènyer la creació d’un Estat per al poble jueu a Palestina, va utilitzar la connexió amb la terra, segons la Bíblia, fent servir la màxima “un poble sense terra, per a una terra sense poble”. Però sí que hi havia un poble vivint en aquelles terres, el palestí. Qualsevol persona jueva del món té el dret d’emigrar a Israel i convertir-se en ciutadana israeliana, mentre que les refugiades palestines tenen negat el dret al retorn.
Moltes vegades, dirigents polítics israelians diuen que parlen en nom de totes les persones jueves del món. Però això també és negar la diversitat que hi ha entre totes les persones jueves, i més encara quan cada vegada hi ha més persones jueves que estan en contra de les polítiques racistes i colonialistes de l’Estat d’Israel.
Israel manipula la definició d’antisemitisme per tal d’incloure-hi les crítiques legítimes a les vulneracions de drets humans al poble palestí, i així busca silenciar les crítiques a les seves accions, fet que dificulta detectar el vertader antisemitisme.
Utilitzant l’eslògan de l’extrema dreta “el nostre poble, primer”, l’any 2018 el Parlament israelià va aprovar la Llei bàsica: l’Estat nació del poble jueu, i va atorgar estatus constitucional al sistema discriminatori de lleis i polítiques que ha atorgat drets superiors a les persones jueves, mentre priva el poble palestí de drets fonamentals a la seva terra natal. La idea en si de tenir un Estat només per a les persones jueves és orgànicament antidemocràtica i racista.
6. Israel té dret a defensar-se?
Israel du a terme massacres contra el poble palestí al·legant el seu “dret a defensar-se”. Israel es mostra com la víctima, quan és l’Estat que controla totes les fronteres del territori i que aplica un règim d’apartheid a tot un poble.
Castigar col·lectivament la població civil, deixar sense electricitat, aigua, ni menjar, ni medicaments la Franja de Gaza no és defensar-se. Assassinar, utilitzant armes de precisió, més de 7.000 palestines en 15 dies, atacar barris residencials, hospitals, escoles, edificis de l’ONU, esglésies i mesquites no és defensar-se: són crims de lesa humanitat.
Experts en dret internacional han alertat que el que està duent a terme Israel és un inici de genocidi. Molts titulars de premsa afirmen que els palestins “moren” com si fos degut a un fenomen natural. Una bona part dels mitjans està deshumanitzant el poble palestí. Així, s’aplana el terreny per a un genocidi. Així a l’opinió pública li fan menys mal les terribles xifres d’assassinats que ens arriben de la Franja de Gaza i de Cisjordània.
7. El que fem des d’aquí importa, i molt
Davant de l’horror que estem veient és fàcil que ens sentim impotents. Però el que fem importa, i molt. Dissabte passat, unes 70.000 persones van ocupar els carrers de Barcelona per demanar que s’aturi el genocidi i posar fi a la complicitat amb Israel. Sabem que la mobilització popular empeny el discurs institucional. Hem de continuar empenyent.
Semblava impossible posar fi a l’apartheid a Sud-àfrica, i va ser gràcies a les mobilitzacions allà i arreu del món que es va aconseguir.
Netanyahu ha anunciat que el que està preparant serà recordat per generacions. Si Israel du a terme aquest genocidi, no serà només una desgràcia de les persones palestines: ho serà de totes nosaltres, de la humanitat sencera. No deixem que això passi. Les palestines ens ho demanen. No en nom nostre.
