Crític Cerca

L’exconsellera d’Afers Exteriors, Victòria Alsina, en visita oficial a Israel el 2022 / GENCAT.CAT

Reportatges

La Generalitat i Israel: convenis de col·laboració, viatges de negocis i visites cancel·lades

El Govern suspèn una missió a Tel-Aviv prevista per al mes de novembre "per la situació d'emergència humanitària a la regió", i afirma ara que no es planteja "reactivar accions empresarials a curt termini"

19/10/2023 | 19:00

Les relacions comercials i polítiques entre Catalunya i Israel venen de lluny i han estat sovint objecte de crítica per part dels moviments socials de solidaritat amb Palestina. Ara, noves dades a les quals ha tingut accés l’Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) posen llum a l’aposta econòmica que la Generalitat ha fet durant la darrera dècada per intensificar les relacions entre empreses catalanes i israelianes a través d’ACCIÓ, l’Agència pública per a la internacionalització i la innovació que depèn del Departament d’Empresa. Segons l’ODHE, les missions comercials del Govern a Tel-Aviv “contribueixen a posar en contacte empreses catalanes amb companyies israelianes acusades de vulnerar els drets humans”.

ACCIÓ tenia prevista una nova missió comercial a Israel a partir del 6 de novembre per facilitar contactes entre empreses catalanes i israelianes; però, segons confirma a CRÍTIC un portaveu de l’Agència, ha decidit cancel·lar-la arran de “la situació d’emergència humanitària a la regió”: “Estem seguint els esdeveniments i en aquest punt no ens plantegem reactivar accions empresarials al país a curt termini”, explica.

Miquel Royo, secretari d’Acció Exterior del Govern: “Continuarem tenint relació diplomàtica amb tothom”

Felip Daza, investigador de l’Observatori de Drets Humans i Empreses, considera que, més enllà d’aquesta “decisió puntual”, que al seu parer “pot ser derivada d’una qüestió purament de seguretat”, la Generalitat de Catalunya “hauria de replantejar-se les seves relacions polítiques i econòmiques amb el Govern d’Israel”. Daza també creu que ACCIÓ “hauria d’establir mecanismes de control i promoció de diligència deguda en matèria de drets humans per evitar que les empreses catalanes puguin contribuir al sistema d’ocupació i apartheid de la població palestina”.

CRÍTIC també ha entrevistat el secretari d’Acció Exterior del Govern, Miquel Royo, sobre les relacions entre Catalunya i Israel. Royo no entra a valorar la decisió d’ACCIÓ i es remet a la posició oficial del Govern sobre el conflicte. Preguntat sobre si l’executiu català hauria de trencar relacions diplomàtiques amb Israel, com ha proposat la ministra Ione Belarra al Govern espanyol, Royo afirma que “continuarem tenint relació amb tots els actors acreditats diplomàticament. Ens interessa parlar amb tothom, més enllà de si compartim o no els seus posicionaments”.

L’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv: 326.000 euros de pressupost el 2021

ACCIÓ compta amb una xarxa de 40 oficines arreu del món, i des del 2015 també té seu a Tel-Aviv. El pressupost de l’oficina a la capital israeliana, que des del gener del 2016 dirigeix Mar Pérez Blasco, va ascendir a 326.732 euros el 2021, segons les dades que l’Agència ha facilitat a l’ODHE arran d’una petició de dret d’accés a la informació pública. Segons consta en l’informe d’auditoria d’ACCIÓ de lexercici del 2021, l’Agència va atorgar subvencions per un total de 9,2 milions d’euros entre el 2015 i el 2021 sota l’epígraf “recerca i desenvolupament Israel”.

L’oficina d’ACCIÓ catalana a Tel-Aviv va atorgar subvencions per 9 milions d’euros per fer R+D a Israel

L’aliança actual es remunta fins al 2014, quan sota el Govern d’Artur Mas ACCIÓ va signar un acord de col·laboració amb la seva homòloga israeliana, l’actual Israel Innovation Authority (IIA). Al novembre del 2013, en un viatge oficial a Tel-Aviv, Mas va afirmar que el país era “exemple” en matèria empresarial i de recerca i que Catalunya volia ser “la porta d’entrada a Europa dels israelians”.

En el marc d’aquest acord, el Govern ha impulsat de forma reiterada durant la darrera dècada missions comercials a Israel. Fins avui s’han fet set convocatòries per finançar projectes d’R+D compartits entre empreses catalanes i israelianes, la darrera de les quals es va llançar al mes de febrer passat. Al dossier de presentació de la missió suspesa, que era prevista per a aquest novembre, s’hi concretava que els tres factors que representen “el motor de creixement” a Israel són “la immigració”, “el servei militar” i “el govern”. També s’hi esmentaven “casos d’èxit” assolits en edicions anteriors, com la participació de Seat i Konnect (del Grup Vokswagen) en un “centre d’innovació”, o la inversió de l’empresa Família Torres i Saturas en una empresa emergent israeliana.

Des de l’ODHE, l’investigador Felip Daza, expert en responsabilitat social d’empreses, assenyala que “els informes d’ACCIÓ sobre les oportunitats per col·laborar amb les empreses d’Israel no aporten detalls dels riscos corporatius des del punt de vista legal o reputacional que pot implicar dur a terme activitats amb la indústria d’armament o de ciberseguretat israeliana”.

https://www.youtube.com/watch?v=0hn1roHWels

Ciberseguretat, agricultura i aigua, sectors estratègics

Al vídeo de presentació de l’oficina de Tel-Aviv, la seva directora destaca com a oportunitats de futur els sectors de la ciberseguretat i les ciutats intel·ligents. Tot i això, segons les dades de l’ODHE, el sector de la ciberseguretat israelià té un impacte directe en els drets humans de la població palestina. A tall d’exemple, l’Observatori destaca que l’Agència promou com a “bona pràctica” l’empresa catalana especialitzada en reconeixement facial Herta Security, malgrat que, segons explica, la companyia manté “controvertides relacions” amb societats del sector tecnològic d’Israel.

Segons l’ODHE, un dels “partners estratègics” d’Herta és l’empresa Qognify, especialitzada en solucions de video management i que va ser creada “a partir de l’adquisició del departament de seguretat física de la israeliana Nice Systems“. Aquesta companyia “registra vulneracions de drets humans per la comercialització de la seva tecnologia a països autoritaris a l’Àsia central, com el Kazakhstan i l’Uzbekistan”.

Així mateix, la tecnologia d’Herta s’integra en la plataforma Nx Network Optix, la qual fa servir el sistema de vídeo de l’empresa BriefCam. Aquesta societat, segons l’Observatori, “ha desplegat els seus sistemes de videovigilància en els territoris ocupats de l’est de Jerusalem per al control de la població palestina”.

Un altre exemple és l’empresa de Mataró Alphanet Security Systems, que va ser guardonada per ACCIÓ l’any 2016 amb un ajut econòmic i suport organitzatiu per participar en la quarta Conferència Internacional sobre Seguretat Nacional i Ciberseguretat a Tel-Aviv. L’ODHE apunta que “existeix un alt risc” que aquesta empresa “hagi entrat en contacte amb altres companyies israelianes que tenen vinculacions amb el sector militar o que registren casos d’abusos de la població palestina”.

Manifestació solidària amb Gaza a Barcelona / LAURA FÍGULS / ACN

Tecnologies de l’agricultura i de l’aigua són un “puntal estratègic” de la relació entre Catalunya i Israel

Per l’ODHE, les tecnologies de l’agricultura i de l’aigua són un altre “puntal estratègic” de la relació comercial entre Catalunya i Israel; però, alhora, també es tracta d’un “sector controvertit”. Un exemple d’això seria l’empresa catalana Mat Investment Holding, presentada per ACCIÓ com un “cas d’èxit de col·laboració entre Catalunya i Israel en el sector agrícola”.

En els projectes on la divisió intervé a Israel també hi participa l’empresa Netafim, la qual, segons l’Observatori, “és un actor clau en el manteniment d’assentaments il·legals al territori ocupat palestí per la seva presència en diversos assentaments per fer experiments i desenvolupar tecnologia en terres palestines”. En un informe del 2020, el centre d’investigació de drets humans Who Profits confirmava les operacions d’aquesta companyia en els assentaments de la vall del Jordà, d’Ariel i d’Hebron, entre d’altres.

Centres de recerca i universitats “amb llaços amb l’ocupació militar”

Més enllà de la tasca desplegada a través d’ACCIÓ, el Govern català va signar el 2013 una sèrie d’acords amb els principals centres de recerca i universitats d’Israel: la Universitat Hebrea de Jerusalem, l’Institut Tecnològic d’Israel – Technion, l’Institut Weizmann i la Universitat de Tel-Aviv. Segons fonts del mateix Govern, pel que fa a les activitats d’R+D amb finançament de països del sud de la Mediterrània durant els anys 2012-2017, dels 1,79 milions d’euros que va rebre Catalunya per a un total de 83 projectes de recerca, Israel va aportar 1,17 milions”.

L’ODHE, però, destaca que a Israel “nombroses universitats i centres d’R+D tenen llaços evidents amb l’ocupació militar de Palestina”. Les expressions “més clares” d’aquest fenomen tenen a veure, d’una banda, amb “la presència d’aquests actors en assentaments il·legals israelians o el desenvolupament d’activitats al territori ocupat palestí”. D’altra banda, algunes de les universitats més importants del país han establert relacions sòlides amb el sector militar israelià, entre els quals dos centres amb els quals la Generalitat té relació directa: la Universitat Hebrea de Jerusalem i l’Institut Tecnològic Technion.

Com a exemple, l’Observatori ha recollit el cas de l’empresa de Barcelona PAL Robotics, que ha rebut en diverses ocasions el suport d’ACCIÓ en matèria de recerca i desenvolupament. Des del 2016, PAL Robotics participa en el consorci europeu Sòcrates, finançat per l’instrument de recerca Horizon 2020, amb diverses empreses i centres de recerca espanyols i internacionals, com la universitat israeliana Ben Gurion del Nègueb (BGU). Aquest centre ha signat recentment un acord de col·laboració estratègica en l’àmbit de la robòtica, ciberseguretat, intel·ligència artificial i smart mobility amb el gegant israelià armamentístic Rafael.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies