Crític Cerca
Notícies

Quantes armes compra l’Estat espanyol a Israel?

El Govern israelià és un soci comercial clau: la indústria militar espanyola hi exporta avions i radars, i l'exèrcit i la policia li compren armament i productes d'espionatge

17/10/2023 | 12:28

Avió de combat EF2000 / ALAN WILSON – WIKIMEDIA COMMONS

Podeu llegir l’article original en castellà publicat a La Marea’.

L’Estat espanyol, i la seva indústria militar, compra i ven des de fa anys tot tipus d’armament a Israel malgrat el llarg conflicte amb els palestins. Compra armes i serveis d’espionatge israelià per un valor de 30 milions d’euros anuals, i, alhora, li ven material militar —sempre amb l’autorització necessària del Govern— per un cost d’uns 7 milions d’euros anuals durant els últims 20 anys. Israel és, doncs, un dels socis comercials militars més importants per a la indústria militar espanyola.

L’autor de l’informe Negocios probados en combate, Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, deixa clar que per a Israel és molt més important exportar armament que importar-ne, ja que té una de les indústries militars més potents del món i, alhora, per una qüestió poc coneguda: “L’ocupació de territoris palestins, actualment, li surt caríssima”. És més greu comprar-li armes que vendre-li’n, reitera. “Es parla més de les vendes pel fet que li estàs donant armes perquè mati, però Israel és una potència armamentística més forta que Espanya”.

Les xifres de compres d’armament per part d’Espanya a Israel, pel fet de no haver-hi una legislació expressa, presenten moltes discrepàncies. “La base de dades del Ministeri de Comerç afirma que les importacions d’armes provinents d’Israel l’any 2017 —l’últim any amb xifres consolidades— van ser de 10,2 milions d’euros. No obstant això, el Ministeri de Defensa va elevar aquell mateix any la quantitat fins als 29,1 milions d’euros. Aquestes xifres de compres fetes per l’exèrcit i la policia espanyola situarien Israel com el novè exportador d’armes a Espanya (i el primer no membre de l’OTAN), amb el 0,9% del total de les importacions de Defensa. S’ha de matisar que Alemanya i França sols ja sumen el 81% d’aquestes importacions”. En qualsevol cas, asseveren des del Centre Delàs, “se sap bé que Espanya compra armes a Israel per un valor molt superior a les que li ven”.

Com a mostra d’aquestes importacions, s’ha conegut recentment que l’Estat espanyol “utilitza els serveis d’espionatge i intercepció de comunicacions que proporcionen empreses d’Israel”. El Centre Delàs assegura que entre els clients d’aquests serveis destacarien el Ministeri de Defensa, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i diferents policies autonòmiques. I, entre els productes oferts, hi hauria el famós programa Pegasus, d’NSO Group Technologies, o els serveis i les aplicacions de Verint Systems.

Marca Israel: “Provats en combat”

Per vendre molt d’armament al món i també als països de la Unió Europea, Israel necessita construir una marca que li proporcioni un avantatge competitiu global i publicitar els seus productes com a “provats en combat”. Palestina, segons assegura l’informe del Centre Delàs, “i sobretot la Franja de Gaza, fa anys que s’ha convertit en un laboratori de proves de material militar israelià. Així ho defensen les autoritats israelianes i així ho publiciten sense embuts les empreses que venen aquests productes”.

Israel ven els seus productes com a “provats en combat”: la Franja de Gaza fa anys que és el seu laboratori de proves

L’èxit de la indústria militar i d’espionatge israeliana, sostenen a l’estudi, fa que l’ocupació dels territoris palestins sigui viable econòmicament, ja que serveix “per abaratir el cost intern de fabricar en excés i exportar l’excedent (tres quartes parts de la seva producció). A tall d’exemple hipotètic, si produir un tanc costa 10 milions d’euros, potser fabricar-ne deu costa 50 milions, tot reduint el cost per unitat a la meitat si Israel aconsegueix exportar els nou sobrants”.

Armament espanyol per a l’exèrcit israelià

“L’armament que nosaltres venem a Israel no s’ha utilitzat per matar palestins”. L’afirmació és del 2009, de l’aleshores president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el programa de RTVE Tengo una pregunta para usted. Fins i tot el PP el va criticar i el va acusar de “no dir la veritat”. Catorze anys després, les armes d’Israel continuen matant la població palestina. Més enllà d’aquella afirmació de Zapatero, com ha estat la relació comercial entre Espanya i Israel en els últims anys en matèria de defensa?

L’Estat espanyol ha autoritzat la venda de material militar a Israel per 139 milions d’euros en els últims 20 anys

Entre el 2000 i el 2021, amb la recopilació feta pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Espanya va autoritzar exportacions de material de defensa a Israel per un valor de 130,18 milions d’euros. A aquesta quantitat, cal sumar-hi els 9,3 milions del primer semestre del 2022 (última actualització publicada pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme). És a dir, en total, 139,5 milions d’euros. Pel que fa a les exportacions ja fetes, sumen 21 milions d’euros (segons les mateixes fonts) des del 2000.

Aquesta gran diferència entre l’autoritzat i el ja efectuat, explica Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs i un dels autors de l’estudi, és pel fet que, sovint, no són demandes de material que es puguin lliurar immediatament. N’hi ha que s’han de fabricar i, per tant, es pot trigar alguns anys a oficialitzar l’intercanvi rubricat en el contracte. No obstant això, aclareix l’expert, “el fet que hi hagi un volum elevat d’autoritzacions és un indicador del que es vendrà en el futur”, ja que, excepte canvis mínims, són compromisos adquirits que es compliran.

Tanc de l'exèrcit israelià a la frontera amb Síria, a la zona nord d'Israel / GETTY IMAGES

Avions militars per un valor de 8 milions d’euros

Les vendes totals de material de defensa d’Espanya en el primer semestre del 2022, amb dades oficials del Govern, van pujar a 1.293 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens del 20% respecte al mateix període de l’any anterior. Representen un 30,8% de l’autoritzat (4.192 milions). Per productes, els més venuts van ser aeronaus i vaixells de guerra. Entre els països receptors, els principals van ser França, Alemanya i Itàlia.

En el cas d’Israel, es van autoritzar exportacions per 9,29 milions d’euros. L’import principal (8 milions) va correspondre a aeronaus; un milió va ser per a “equips de formació d’imatge o contramesura”, és a dir, càmeres, equips per a formació d’imatges d’infrarojos o tèrmiques i equips sensors d’imatges per radar. Els altres dos conceptes, encara que amb volums molt inferiors, van ser “bombes, torpedes, coets i míssils” (219.800 euros) i diferents vehicles (9.900 euros).

Respecte a les operacions completades, es van traduir en una factura d’1,7 ‘milions d’euros. El contingut dels enviaments corrobora allò que apunta Pozo, ja que coincideix poc amb les autoritzacions del període: 1,3 milions per a “sistemes de direcció de tir”; 357.080 euros per a “equips de formació d’imatge”; 11.400 euros de “municions i dispositius”; 9.900 euros per a vehicles i 4.175 euros per a aeronaus.

La indústria militar espanyola ven a Israel avions, càmeres, sensors… però també bombes, míssils i coets

Entre el 2013 i el 2020, l’últim any amb estadístiques oficials disponibles de la Unió Europea (UE) –detallen des del Centre Delàs–, els estats de la UE van autoritzar la venda de material de defensa a Israel per 5.381 milions d’euros. Això comporta, segons el mateix informe, una violació dels vuit criteris de la Posició comuna 2008/944/PESC, per la qual es defineixen les normes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i d’equips militars.

Alguns d’aquests criteris són: el “respecte dels compromisos i les obligacions internacionals dels estats membres”; el “respecte dels drets humans al país de destinació final”; la “situació interna del país de destinació final, en relació amb l’existència de tensions o conflictes armats”; el “manteniment de la pau, la seguretat i l’estabilitat regionals”, o el “comportament del país comprador enfront de la comunitat internacional, especialment pel que fa a la seva actitud davant del terrorisme, la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional”.

L’opacitat obligada per la Llei sobre secrets oficials fa impossible saber els arguments per aprovar la venda d’armes

Els autors de l’estudi del Centre Delàs assenyalen una certa falta de transparència que impulsa l’arbitrarietat. Per exemple, la confusió entre el text literal de la Llei i la seva obligatorietat, atès que, si bé, en essència, està encaminada teòricament a regular aquestes exportacions (amb un caràcter preventiu), el text, sobretot, recomana més que prohibeix.

A l’anterior hi sumen “l’ús instrumental i interessat de conceptes com ‘drets humans’, ‘terrorisme’, ‘conflicte armat’ o ‘dret internacional’. No hi ha llistes oficials de països que permetin identificar-los en relació amb aquests conceptes, i la interpretació sobre la situació en cada lloc se subordina a interessos economicocomercials i particulars”.

Secretisme total a les reunions sobre venda d’armes

Un tercer factor, subratllen, està relacionat amb el fet que les deliberacions que acompanyen les autoritzacions d’exportació, en el cas d’Espanya, estiguin recollides en les actes de la Junta Interministerial de Material de Defensa i Doble Ús (JIMDDU) i que aquestes siguin secretes, per la Llei sobre secrets oficials.

Aquesta opacitat absoluta opacitat, agreguen, “impedeix conèixer els diferents arguments utilitzats per aprovar les llicències i la interpretació dels criteris en cada cas, i també impedeix, per tant, jutjar la decisió, com correspon a un estat de dret que rendeix comptes”.

Encara més: Alejandro Pozo recorda que des de Delàs han portat a judici el Govern espanyol, però sempre hi ha un punt en el qual el procés s’atura, ja que no es pot furgar més. A més, destaca, “entre la gent que delibera no hi ha experts en drets humans. El pes és de Defensa i de Comerç”. Als criteris anteriors, emfatitza l’especialista, cal unir-hi un novè criteri que no està escrit: “l’interès comercial i polític”.

Podeu llegir l’article original en castellà publicat a La Marea’.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies