27/03/2023 | 06:00
La Caixa i el Banc Sabadell són els bancs d’origen català que més han contribuït a la militarització dels països mediterranis entre el 2020 i el 2022. El finançament provinent de La Caixa Group ha estat de 182 milions de dòlars, i de 95 en el cas del Banc Sabadell. Són dades del rànquing de la Banca Armada espanyola elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que xifra la implicació dels bancs i de les caixes en el finançament d’empreses que venen armament i tecnologia militar als països mediterranis.
Ni CaixaBank ni el Sabadell ja no tenen les seves seus a Catalunya, ja que van desplaçar les seves seus a València i a Alacant durant el procés sobiranista, però hi mantenen una forta implantació territorial. A escala estatal, els tres primers classificats són, a molta distància, el Banc Santander (4.985 milions de dòlars), el BBVA (4.752 milions) i una empresa pública: la Societat Estatal de Participacions Industrials, SEPI (4.129 milions).
Boeing, finançada per La Caixa, ha exportat més de 60 helicòpters de combat a Egipte i al Marroc
Les xifres sorgeixen de l’encreuament de bases de dades i l’anàlisi del finançament a 19 empreses que han exportat material militar a algun dels països de la Mediterrània. El volum total d’inversió i de finançament és superior, ja que hi ha un total de 126 empreses que han participat en exportacions d’aquest tipus en el mateix període. El Centre Delàs analitza només les 19 empreses que abracen el 47% del total de transaccions entre el 2019 i el 2021. L’informe s’anomena Finançament de la militarització i la guerra de fronteres a la Mediterrània, i analitza el rol destacat de companyies com Indra, Accenture o Eulen.
Helicòpters de combat al Marroc i bombes guiades a Israel
L’estudi conclou que CaixaBank va finançar amb 182 milions de dòlars la indústria militar mediterrània. Entre les seves activitats destaquen els crèdits i préstecs a Boeing, que sumen 110 milions. L’empresa aeronàutica nord-americana ha exportat, en el mateix període, més de 60 helicòpters de combat a Egipte i al Marroc i més de 5.000 bombes amb sistema de guiatge de precisió a Israel.
CaixaBank assegura que no treballa amb el sector militar quan hi ha “un risc clar d’ús del material per a la repressió”
A preguntes de CRÍTIC, un portaveu de CaixaBank explica que “cap empresa del grup té relació amb empreses d’armament controvertit o que venguin armament a països amb embargaments d’armes o conflictes armats”. Les mateixes fonts remeten als seus principis d’actuació, que especifiquen que “CaixaBank i les seves societats dependents no intervindran en el sector de defensa quan pugui existir un risc clar d’ús del material de defensa per a la repressió”. El mateix document deixa la porta oberta a “mantenir relacions comercials” amb les empreses del sector sempre que la seva activitat “es consideri consistent amb estratègies nacionals de seguretat i defensa legítimes”.
Finançament del Banc Sabadell a Airbus, Eulen i Accenture
La participació del Banc Sabadell en el rànquing de la Banca Armada és deguda en gran mesura a la seva relació amb Airbus, que, segons l’informe del Centre Delàs, és un dels principals proveïdors d’aeronaus que serveixen per patrullar per les fronteres terrestres i marítimes d’Europa. L’entitat ha atorgat a Airbus 70 milions de dòlars en crèdits i préstecs del total de 95 milions que el Sabadell ha concedit al conjunt de la indústria militar mediterrània. L’informe també detalla que Airbus ha fabricat míssils, a través de la companyia filial MBDA Missile Systems, que han estat exportats a Xipre, a Grècia, a Egipte i al Marroc. També consta que la mateixa empresa ha venut 24 helicòpters de combat i 18 helicòpters lleugers a l’Estat espanyol.
A banda d’Airbus, el Banc Sabadell ha finançat també Eulen (14 M$) i Accenture (5,6 M$). El paper d’Eulen és destacat en el control de la frontera sud de l’Estat espanyol. “Ha rebut des del 2019 un total de 26 contractes per al manteniment de l’entramat de control fronterer d’Espanya”, explica l’informe. L’informe destaca aquests vincles encara que siguin amb empreses multiserveis que no es consideren vinculades a la indústria militar perquè participen de l’estructura de seguretat de la frontera sud, “on les organitzacions de drets humans han denunciat innombrables violacions de drets humans exercides sobre les persones migrants”.
El Santander, el BBVA i una empresa encapçalen el rànquing global a l’Estat espanyol
El Banc Santander i el BBVA són els dos bancs més grans d’Espanya, i també les entitats que encapçalen el rànquing de la Banca Armada elaborat pel Centre Delàs. El nivell de finançament de tots dos és molt semblant: 4,9 milers de milions per part del Santander, 4,7 en el cas del BBVA.
En tercer lloc no hi ha cap banc, sinó la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), amb 4,1 milers de milions. La raó de ser de la SEPI, de fet, és la gestió i el control de les participacions accionarials de l’Estat en empreses estratègiques, i és per això que participa activament en societats considerades clau en l’àmbit de la indústria militar. Aquesta entitat pública, que depèn del Ministeri d’Hisenda, especifica al seu portal que ha d’“orientar totes les seves actuacions atenent l’interès públic”. En aquest cas, la totalitat de la inversió detectada es concentra en una sola empresa, Airbus, de la qual és accionista.
El Centre Delàs assenyala Caixa d’Enginyers pel finançament al “control de fronteres“
El grup cooperatiu de serveis financers Caixa d’Enginyers apareix al rànquing en vuitena posició a escala estatal. Això és degut exclusivament a la seva participació a Accenture. La cooperativa té accions per un valor de 15,5 milions de dòlars a la companyia, que ha tingut un rol destacat en el control de fronteres. En concret, Accenture és una multinacional britànica que proveeix tecnologia als equips policials europeus. Els investigadors del Centre Delàs destaquen que aquesta multinacional britànica “ha participat especialment durant anys en el desenvolupament del sistema de control fronterer de l’Espai Schengen, Visa Information System (VIS)” i en nombrosos contractes relacionats amb els centres d’internament de migrants a Ceuta i a Melilla.
Caixa d’Enginyers afirma que exclou “qualsevol companyia que participi directament del sector militar”
Per contra, el gabinet de comunicació de Caixa d’Enginyers remarca a preguntes de CRÍTIC que l’entitat “exclou de la inversió qualsevol companyia que participi directament del sector militar”, tant de forma directa com a les seves filials. Pel que fa a la inversió concreta a Accenture, Caixa d’Enginyers destaca que, segons les seves dades, la companyia “no té cap participació del sector d’armament i defensa” i que “compta amb un rating ASG molt elevat”. Els ratings ASG són una eina del sector financer per avaluar el nivell de compromís d’una companyia amb els criteris ambientals, socials i de bon govern.
Per al Centre Delàs, la recopilació de tota aquesta informació és útil per assenyalar “el finançament que hi ha darrere de la militarització i la guerra de fronteres a la regió mediterrània”. Classificant per països proveïdors, destaca que la Unió Europea, els Estats Units i Rússia es distribueixen el 91% del volum total de les transaccions de material militar. Pel que fa als països compradors, hi ha més volum als països del Mediterrani sud, especialment Egipte i Israel. El Centre Delàs concreta que gairebé la meitat (47%) de la despesa s’ha concentrat en aeronaus, molt per sobre dels vaixells (22%), vehicles blindats (13%) i els míssils (11%).
Els autors consideren que destacar el rol del sistema financer és necessari perquè “tot indica que sense el seu suport no es podrien dur a terme les accions militars, de seguretat i control a la frontera sud” i recorden que està “àmpliament documentat” que aquestes estructures “provoquen la mort de milers de persones any rere any”.
