13/06/2019 | 18:48
Ahir les declaracions dels encausats van tancar el judici de l’1-O. Quines són les teves primeres valoracions d’urgència d’aquest procés?
En destaco diverses qüestions que crec que han estat clau al llarg d’aquests mesos. Primer, que el judici ha tingut un caràcter clarament polític. Segon, que s’ha criminalitzat l’exercici de drets fonamentals com el de reunió, expressió o manifestació. Tercer, que cal destacar que hi ha hagut un menyspreu a declaracions de caràcter internacional, entre les quals les del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU. Finalment, el resultat de tot plegat mostra un Estat clarament desobedient del dret internacional.
En l’àmbit processal, hi ha hagut vulneracions greus del dret a la defensa dels acusats?
Les vulneracions processals han estat moltes i molt greus. Des de l’International Watch Trial estem preparant un informe molt detallat amb tots els elements que considerem que han violat el dret a la defensa. Cal pensar que aquest judici té uns defectes molt greus des de l’inici de la instrucció, al novembre del 2015, quan el fiscal Javier Zaragoza inicia una investigació prospectiva, o sigui, no contra cap fet o persona concreta, sinó contra tot un moviment polític en general. Aquest és un vici d’origen no corregit que hauria de suposar la nul·litat total del procés.
Algunes veus han assenyalat que aquest judici és una causa general contra l’independentisme: exageren molt?
No, és precisament aquesta investigació prospectiva que el fiscal Zaragoza encarrega al coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena el que ho converteix en una causa general. No es persegueix un fet concret, sinó una ideologia.
“Els testimonis de l’acusació tenien més llibertat per expressar-se; els de la defensa eren interromputs o amenaçats amb sancions”
Hi ha hagut crítiques d’un tracte diferent a les defenses i als seus testimonis en comparació de les acusacions i els seus testimonis. Creus que aquesta percepció té fonament?
Això és el que s’anomena una vulneració del dret a la igualtat d’armes, recollida expressament al Conveni europeu dels drets humans que l’Estat espanyol ha signat. I no és cap percepció, sinó que hem recollit molts exemples que mostren com els testimonis de l’acusació tenien més llibertat per expressar-se o esquivar les preguntes incòmodes. Els de la defensa, en canvi, eren sovint interromputs, amenaçats amb sancions o mesures disciplinàries i se’ls pressionava per respondre. Per al nostre informe hem recollit tots els casos en què ha passat, un per un. També hi ha hagut una alteració arbitrària de l’ordre dels testimonis. La Llei d’enjudiciament criminal (LECr) imposa que primer han de declarar els testimonis de l’acusació i després els de la defensa, i això no s’ha respectat. També s’ha vulnerat l’article de la LECr que estableix la prohibició absoluta de comunicació entre testimonis. Tots els observadors hem tingut la percepció que els agents policials, sobretot els de rangs més baixos, havien escoltat les declaracions prèvies dels seus comandants i s’hi havien acomodat. Estem preparant també una anàlisi del llenguatge per demostrar aquesta falta d’espontaneïtat en les respostes.
“L’ONU considera que els polítics estan empresonats per l’exercici de drets fonamentals, que és l’acusació més greu que se li pot fer a una democràcia”
Abans citaves el dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides que demanava l’alliberament dels presos, cosa que no s’ha produït. Què suposa això?
Bàsicament, que l’Estat espanyol s’ha declarat clarament desobedient del dret internacional. Aquest tipus de dictàmens de l’ONU creen dret internacional, no són simples recomanacions, i aquest en concret és demolidor. Considera que aquesta gent està empresonada com a resultat de l’exercici de drets fonamentals, que és l’acusació més greu que se li pot fer a una democràcia. El dictamen no només reclama l’alliberament immediat, sinó també una indemnització i l’obertura d’una investigació per depurar responsabilitats. I obre un període de vigilància de sis mesos per tal d’assegurar-se que l’Estat espanyol compleix. Han passat ja dues setmanes i el Tribunal Suprem encara no hi ha donat cap resposta, cosa que és increïble.
El Govern espanyol assegura que aquest grup no té competències sobre el tema…
Això no té cap sentit. El procediment es va obrir a l’ONU el 8 d’agost i va donar un termini de dos mesos –després prorrogat a tres a petició espanyola–a l’Estat espanyol per aportar els seus arguments. En tot moment l’Estat va acceptar les regles del joc i no va al·legar ni manca de competències ni manca d’idoneïtat dels seus membres. Totes aquestes crítiques les ha fet un cop publicada la resolució.
“L’Estat espanyol s’ha declarat clarament desobedient del dret internacional”
Creus que aquest judici pot tenir conseqüències futures per als drets fonamentals?
Si hi ha una sentència dura, això establirà un precedent molt greu per al futur dels drets de reunió, manifestació, vaga…; en resum, de tot allò que es coneix com els drets a la protesta. És una situació molt perillosa per a tots: Espanya i els drets ciutadans es poden trobar molt limitats.
