Crític Cerca
Entrevistes

Jaume Asens i Anaïs Franquesa (Irídia): reflexions encreuades sobre la llei d’amnistia

El pacte entre el PSOE, Sumar, ERC i Junts desperta dubtes en l'independentisme i en les esquerres... i alhora ha despertat el rebuig frontal de tota la dreta i del poder judicial espanyol

13/11/2023 | 06:00

Jaume Asens i Anaïs Franquesa, en actes públics recents / MARIA ASMARAT – MARIONA PUIG- ACN

La futura llei d’amnistia per als independentistes catalans, pactada entre el PSOE, Sumar, ERC i Junts, és una de les decisions polítiques d’un govern espanyol més arriscades des de la Transició. La dreta i la ultradreta espanyola han sortit al carrer a manifestar-se amb més força que mai des del franquisme, i el poder judicial ja ha avisat del seu rebuig a la llei sense ni tan sols llegir-la. La crisi política que s’obre a Espanya és imprevisible.

Davant d’un panorama polític tan incert i d’una amnistia que ha despertat tota mena de dubtes, CRÍTIC proposa escoltar les reflexions encreuades i amb calma de dos juristes d’esquerres: Jaume Asens, exdiputat dels Comuns al Congrés i un dels negociadors de l’amnistia amb Carles Puigdemont, i Anaïs Franquesa, advocada i codirectora d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.

De què serveix, realment, una llei d’amnistia?

Jaume Asens: “Ha de servir, principalment, per a un nou inici polític. Per normalitzar el diàleg polític. Per superar el llegat del PP marcat pel “no a tot”, i la incomprensió. Aquella va ser una etapa de fracàs del diàleg i de l’empatia. Llavors la política va perdre el control de la situació. Era impotent. Havia estat derrotada. Havia estat substituïda pels cops de porra i per la presó. Això va portar a una lògica d’unilateralitat d’uns i altres. Ara l’amnistia és una oportunitat per girar full d’aquella etapa. És una oportunitat per tornar a fer política en majúscula. Els conflictes, els problemes polítics, s’han de resoldre des del diàleg, i no de forma coactiva amb el Codi penal a la mà. Els jutges han de deixar de ser els guionistes principals de la política espanyola. Ells s’han de limitar a aplicar la llei, i no a suplantar al legislador.

Foto: ORIOL DAVIU

Asens: “És un acord històric que marca un abans i un després: pot constituir un nou bloc social i polític de la CUP al PSC i de CCOO a Òmnium”

És un acord històric que marcarà un abans i un després en les relacions de Catalunya amb la resta de l’Estat. I amb la relació entre les forces progressistes espanyoles i el catalanisme. L’amnistia també és una oportunitat per a l’entesa entre les forces catalanistes. Per constituir un nou bloc polític, de caràcter antirepressiu. De fet, amb l’amnistia es constitueix un front antirepressiu inèdit que va de la CUP al PSC, de CCOO a Òmnium Cultural. Això és una llavor per al futur”.

Anaïs Franquesa: “Com a Irídia sempre hem defensat que el conflicte era polític i, per tant, que calia resoldre’l per la via política. L’ús de la força i la judicialització, lluny d’aportar solucions, les obstaculitza, vulnerant drets fonamentals i afeblint la democràcia. La llei d’amnistia pot ser una eina per reconduir la situació i retornar-la a l’espai del debat públic i la política, d’on no hauria d’haver sortit mai”.

El poder judicial podria espatllar la llei d’amnistia?

Anaïs Franquesa: “Entenem que, com tota llei, ha de ser clara, previsible, generar seguretat jurídica i respectar el marc legal vigent, sigui d’origen constitucional, comunitari o del dret internacional dels drets humans. Una altra qüestió és que determinats estaments del poder judicial s’extralimitin i pretenguin actuar com a legisladors. Aquí cal tenir en compte que la separació de poders és un principi bàsic que comporta que els jutges estan subjectes a la llei i l’han d’aplicar. Si tenen dubtes del seu encaix constitucional o comunitari, hi ha mecanismes establerts per plantejar-los als tribunals corresponents (Tribunal Constitucional o Tribunal de Justícia de la Unió Europea). Malauradament, però, l’Estat espanyol té deficiències i molt camí a millorar en termes d’independència judicial, com es posa de manifest en els Informes del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Franquesa: “Alguns estaments del poder judicial podrien extralimitar-se i actuar ara com a legisladors”

Jaume Asens: “Sempre hem dit que els jutges no es quedarien de braços plegats. Hi haurà resistències per part dels sectors conservadors de la judicatura que se senten imbuïts de la sacrosanta missió de defensar una idea reaccionària de l’Estat i la nació espanyola. Com la dreta política, es creuen que l’Estat els pertany. Si volen fer política, que es presentin a les eleccions. Hi ha una ofensiva reaccionària en marxa, amb diferents nivells i tentacles. No només el judicial, sinó el mediàtic, el polític, el d’alguns sindicats policials… En aquest context, l’aplicació de la llei no serà senzilla. Per això s’ha trigat més del previst a enllestir-la. S’havia de redactar de la forma més precisa i detallada possible per reduir al mínim la capacitat de maniobra dels jutges. Alguns d’ells tindran la temptació de substituir la voluntat del legislador per la seva pròpia voluntat, però es tractava de posar-ho tan difícil com fos possible. Una altra cosa és el Constitucional, que sí que pot tombar la llei; per això ha d’estar molt ben fonamentada. I, atenció, perquè els jutges a l’hora d’aplicar-la poden suspendre els seus procediments si plantegen qüestions d’inconstitucionalitat i esperar fins que el Constitucional no s’hi pronunciï. Això alguns ho faran segur”.

Els policies de l’1-O i els agressors d’extrema dreta han de ser amnistiats?

Jaume Asens: “És un tema delicat. Sobretot per a nosaltres, com a Barcelona en Comú, que vam impulsar la causa contra els policies per les càrregues de l’1 d’octubre a Barcelona. No va ser cap altra institució o partit. Ara bé, en la situació en què som ara no es tracta de fer la llei que desitgem, la que ens agradaria més, una llei de part. Es tracta de fer una llei solvent que passi tots els filtres per poder-se aplicar. Si fóssim un moviment social, o una entitat de drets humans, seria molt més còmode per a nosaltres. Ara hem d’actuar amb un major grau de responsabilitat. No ens podem desentendre dels efectes de la nostra posició. Si fem la llei que ens agradaria a nosaltres i després ens la tomben, no servirà de res, i els principals perjudicats serien els represaliats. De fet, la majoria d’amnisties que hem estudiat miren les dues bandes del conflicte. Aquí hi ha un debat interessant. Alguns juristes de la CUP plantejaven que la bidireccionalitat podria incloure les accions delictives de l’extrema dreta en el marc de les manifestacions espanyolistes, i en canvi descartaven amnistiar els excessos de l’Estat. Mai diria que es una bestiesa. Em sembla una posició raonable, que té sentit. Fa pensar. No obstant, nosaltres ens hem decantat per una altra opció, com ha fet el PSC i PSOE, Junts o ERC. Creiem que el conflicte principal és amb l’Estat, no amb l’extrema dreta.

Asens: “Alguns juristes de la CUP amnistiarien l’extrema dreta, però descartaven fer-ho amb els excessos de l’Estat”

Això sí, hi ha un límit que és molt evident. No poden amnistiar-se crims de lesa humanitat com les tortures, les desaparicions o els assassinats. No es pot fer el que fa l’amnistia del 77, que declara la impunitat d’aquells greus crims d’Estat, com estableix la justícia espanyola. Per exemple, el cas del Roger Español. Es tracta d’un fet molt greu, amb la pèrdua de la visió d’un ull. Aquest i altres casos n’haurien de quedar fora. Però això és una cosa, i una altra cosa són els delictes lleus de lesions: un simple cop de porra que no té més conseqüència que un blau no pot equiparar-se amb una tortura o amb un delicte contra la integritat moral, perquè, si ho fas, banalitzes la tortura. Sigui com sigui, és important que la llei no impedeixi el dret a la tutela judicial efectiva i la reparació efectiva de cap víctima. De cap. Si hi ha algun cas de lesions lleus que no es pugui perseguir per la via penal, ha de quedar clarament oberta la via administrativa o civil per evitar-ne la impunitat”.

Franquesa: “En les càrregues de l’1-O hi ha conductes policials que no haurien d’estar incloses en l’amnistia”

Anaïs Franquesa: “Un element molt important que tota llei d’amnistia ha de tenir en compte és que les vulneracions greus de drets humans no són amnistiables. La tortura i els tractes inhumans o degradants són vulneracions greus que, per tant, no poden ser incloses en l’amnistia, i se n’han de jutjar els responsables per garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes. En els procediments judicials per les càrregues que van tenir lloc a Barcelona l’1 d’Octubre hi ha conductes que poden qualificar-se de tortura o tractes inhumans o degradants, de manera que no haurien d’estar inclosos en la llei d’amnistia”.

Hi ha el risc que, com l’amnistia del 1977, acabi sent una llei de “punt final” o “d’oblit”?

Jaume Asens: “Són amnisties que no tenen res a veure entre elles. L’amnistia del 77 va ser una reivindicació de l’oposició democràtica, una gran conquesta democràtica guanyada per la lluita antifranquista per buidar les presons franquistes. Una altra cosa és que després els jutges la van utilitzar de manera barroera per evitar la investigació dels crims del franquisme que no eren amnistiables. De fet, aquella llei d’amnistia no s’ha aplicat mai correctament. Ara per primer cop, després de la llei de memòria democràtica, amb la creació d’una fiscalia especialitzada en crims franquistes, se’n fa una interpretació correcta. Per això la Fiscalia ha demanat l’admissió d’un cas de tortures de la comissaria de la Via Laietana.

Asens: “Són amnisties que no tenen res a veure entre elles. Aquesta amnistia és un oblit jurídic, però no polític”

D’altra banda, aquesta amnistia és un oblit jurídic dels efectes de tots els fets vinculats a la defensa i l’organització del 9-N i de l’1-O. O de les protestes vinculades a la resposta judicial. És a dir, de la resposta repressiva de l’Estat. No és com els indults. L’amnistia és abolició i oblit, extingeix la pena i tots els seus efectes, mentre que l’indult és un perdó que és en l’àmbit de la clemència. L’eficàcia de l’indult és més reduïda. Afecta només la pena. L’amnistia torna cap al passat i destrueix fins a la primera petjada del succeït. L’indult es dirigeix al futur i conserva en el passat tot el que s’ha produït. En aquest cas, l’amnistia és molt ambiciosa, perquè arriba a casos en què hi ha acusacions de tinença d’explosius o de terrorisme. Això afecta centenars de persones. Però aquest oblit no és un oblit polític. L’amnistia no esborra el que ha succeït des del punt de vista polític. Només penal. De fet, crec que l’amnistia no pot servir per oblidar el que ha succeït. No seria bo. La memòria és una eina de futur que és important conservar”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies