Crític Cerca
Foto: Pep Herrero
Entrevistes

Jordi Principal “La història no està feta de grans esdeveniments polítics, sinó d’històries quotidianes”

Jordi Principal és el director del Museu d’Història de Catalunya (MHC) des de fa tot just un any. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, Principal pren el volant de l’equipament amb la intenció de fer més visibles els col·lectius i les persones que no han tingut espai en els relats històrics de Catalunya. Després de fer una anàlisi de l’exposició permanent i de les activitats del museu, vol centrar-se a apropar i ampliar el relat a través de més recerca i més contacte amb el conjunt del territori català.

20/06/2024 | 06:00

Quin és l’estat actual dels museus catalans?

Els museus són un actor principal en la cultura del país, i ho demostra el fet que s’estan plantejant accions molt importants com, per exemple, l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la remodelació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), del Museu Morera a Lleida o la creació del Museu del Barroc a Manresa. Alguna cosa s’està movent. Des dels museus, a nivell de xarxes territorials i temàtiques, les ganes d’innovar són molt fortes. Els museus estan cada vegada més implicats en la perspectiva social que hem de donar a la cultura i que ens ha de fer arribar a tot arreu, des dels museus d’art de primer ordre, en una lliga internacional de qualitat, fins als que es mouen en una escala més petita. Tots ho estem intentant, i aquest és el nostre compromís amb la cultura catalana. Estem ben situats estratègicament, tot i que necessitem suport, inversió i difusió.

En aquesta xarxa de museus, quin paper ha tingut fins ara el Museu d’Història de Catalunya?

El Museu d’Història de Catalunya es va fundar l’any 1996; han passat molts anys. Va néixer amb una missió i uns objectius molt concrets, molt vinculats a un projecte polític, i s’ha intentat que anés evolucionant amb els temps. S’ha aconseguit més o menys segons les direccions del Museu, que s’han preocupat de connectar més o menys amb la realitat del país. Però és un museu que està políticament exposat, en el punt de mira de segons quins pensaments.

Per què?

Mostrem la història de Catalunya amb voluntat de rigor. Però la història és altament interpretativa: a mesura que evolucionen la societat i les ideologies, també evoluciona la manera com interpretem la història. La gent a vegades busca en nosaltres un referent. Ara ens adonem que la nostra exposició permanent no acaba de connectar amb algunes de les realitats i preocupacions que ens expressa la societat avui dia, i ho hem de resoldre.

Es vol canviar el relat o es vol ampliar?

Volem ampliar el relat en el sentit d’aportar nous coneixements als períodes històrics de les sales que volem remodelar. Però, al mateix temps, canviar perquè el nostre relat és molt hereu del plantejament de finals dels anys noranta, basat en un sentit de país molt arrelat en les institucions i els esdeveniments polítics. Cal superar aquesta visió i apropar-nos més a com vivia la gent, a les seves condicions de vida. Per tant, volem que altres actors, altres realitats, prenguin rellevància.

Jordi Principal / Foto: Pep Herrero

“Hi ha un seguit de col·lectius, grups i comunitats que no apareixen en el relat històric, però que sempre han estat presents”

Com es fa això a la pràctica?

Els esdeveniments històrics no els eliminem. Al segle XX, continua havent-hi la dictadura de Primo de Rivera, l’adveniment de la Segona República, la Guerra Civil… Però de tot el contingut narratiu d’aquests esdeveniments, podem fer èmfasi en aspectes als quals fins ara no havíem prestat l’atenció que mereixen. No ens interessa tant explicar la seqüència política de la Segona República com el que va significar el període per a les persones, els avenços socials, les lluites i els reptes d’aquells temps. La història està feta de les històries que connecten amb la quotidianitat de les persones.

Quins àmbits són necessaris de revisionar?

Hi ha un seguit de col·lectius, de grups, de comunitats, que no apareixen en el relat, però que sempre han estat presents al llarg de la història. Hem de donar-los veu, afavorir-ne la visibilització. Això significa  identificar i treballar aquestes mancances de manera activa, i també participativa, perquè aquí ens caldrà l’ajut, la crítica i el consell dels mateixos protagonistes: hem de recuperar aquests individus anònims, saber per què s’ha silenciat la seva contribució. Per la seva religió? Per la seva orientació sexual? Per què eren als marges dels espais normatius acceptats? Hi ha feina a fer.

Això pot incomodar la identitat catalana? Per exemple, quan revisem el passat colonial…

Hem d’intentar exposar tota aquesta realitat històrica de la manera més divulgativa possible. Ara hem començat un projecte que veurà la llum el 2025, que és una gran exposició sobre la història del poble gitano a Catalunya. Era de justícia treballar-ho. Aquest col·lectiu ha patit la manipulació d’uns estereotips fabricats, que fins avui dia perduren. Però no sempre va ser així. Ens cal aprofundir en la perspectiva històrica per eliminar els prejudicis. Mostrant aquestes realitats, possiblement aprendrem a conviure i acceptar les injustícies de les quals som hereus. El nostre deure és explicar-ho.

Jordi Principal / Foto: Pep Herrero

“Hem de sortir del nostre espai per fer-nos conèixer a Catalunya”

Dius que el deure és explicar-ho. Les educadores dels museus són les encarregades de desenvolupar aquesta tasca, però sovint es tracta d’un servei externalitzat. L’educació és una prioritat per a museus com el vostre?

La gestió dels serveis educatius la tenim externalitzada. Però el seguiment de la línia de treball del museu per part de l’empresa i la coordinació amb aquesta és total. Per a nosaltres, l’educació és fonamental. El Museu d’Història de Catalunya neix amb un esperit didàctic, un esperit que no volem abandonar. El nostre públic més important és l’escolar, que ve aquí per viure l’experiència de la història de Catalunya.

Explicar perquè tothom ho entengui implica millores d’accessibilitat tal com les especifica el Codi d’accessibilitat de Catalunya, aprovat el novembre del 2023. Com ho esteu treballant?

Hem estat avançant força i és una de les nostres prioritats perquè sigui un museu sense barreres, per a tothom, perquè tothom s’hi pugui sentir còmode. El dia 31 de maig vam acollir les Jornades d’Inclusió i Accessibilitat, organitzades per l’Agència del Patrimoni Cultural, en el marc de les quals vam explicar precisament les accions del nostre propi Pla d’accessibilitat.

Sou un museu a escala catalana, però la seu és a la capital. Com us feu presents a la resta del territori?

Som conscients que hem de millorar aquest aspecte. Majoritàriament, l’MHC és vist com un museu de Barcelona o de la corona metropolitana, i aquest és un prejudici que hem de trencar. Qualsevol persona que visqui a Catalunya ha de poder venir i s’hi ha de sentir bé. Si no ens coneixen, hem d’anar fora a donar-nos a conèixer. Sortirem a buscar la gent, portarem l’MHC a altres llocs, ensenyarem què és, que s’hi pot fer, què podem oferir… Hem de sortir del nostre espai per fer-nos conèixer a Catalunya.

Jordi Principal / Foto: Pep Herrero

“El museu no és només un contenidor d’objectes i d’històries, sinó un generador de coneixement”

Això implica més participació de la ciutadania?

Pot semblar tòpic, però volem avançar en la idea del museu social en què tothom s’ha de poder reconèixer. Tothom ha de poder venir a sentir, experimentar i opinar; ens interessa la interacció amb la gent d’arreu de Catalunya. Ens mourem a nivell de país, de ciutat i de barri, anirem ampliant els nostres cercles d’acció. La missió social és molt important.

Quina és la línia de treball que seguirà el Museu d’Història de Catalunya amb el canvi de direcció?

Hem de treballar intentant trobar aquells punts de la història de Catalunya de què fins ara no ens havíem atrevit a tractar. Tractem-ne de manera rigorosa i divulgativa, i que la gent opini. Hem de fer més recerca: en fem, però no és coneguda. L’hem de comunicar, fer saber que el museu no és només un contenidor d’objectes i d’històries, sinó un generador de coneixement. Volem anar apropant-nos a les persones, intentar reflectir la diferència i la diversitat que tenim a Catalunya.

Les exposicions temporals tenen el paper de mostrar la recerca que es fa des del museu?

Les temporals han de ser una ampliació d’espais temàtics apuntats en la permanent, però desenvolupats a una escala molt més específica i aprofundida. Cada una de les temporals implica recerca, generació de coneixement i difusió específica d’aquest coneixement concret. Són temàtiques que potser no podem abordar degudament en la permanent, però hi podem arribar a través de les temporals, amb un component més actual. A més, ens interessa que, a partir de les temporals de llarga durada, puguem treballar el vessant educatiu de manera molt més clara. Obrim els temes com si fos un llibre i els dibuixem d’una manera més específica.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies