Tota la història de Catalunya, en un museu

Com vivien els poblats de l’edat de bronze al territori català actual? En quin document consta per primera vegada el català escrit? Qui treballava a les fàbriques cotoneres que es van estendre pel territori? Catalunya alberga un passat extens del qual ara han quedat objectes que expliquen com eren els nostres avantpassats, què van descobrir i què van viure. A l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya (MHC), “La memòria d’un país”, es desgrana amb detall la història catalana a través de plafons explicatius, recreacions, documents gràfics i audiovisuals i objectes originals. Repassem la història de Catalunya a partir d’alguns d’aquests objectes i les seves històries.

De la prehistòria a la romanització: sílex i clavegueres

Molts pobles han passat pel territori que avui denominem Catalunya i s’hi han assentat. El primer homínid del qual es té constància és l’home de Talteüll fa 450.000 anys i després van anar arribant altres espècies que van descobrir el foc, l’agricultura i la ramaderia. D’aquells temps remots avui n’han quedat estris fets amb sílex i pedra i, arran dels jaciments descoberts, s’han pogut recrear les cases on vivien, per exemple, els poblats de l’edat de bronze, al barranc de Gàfols, a la Ribera d’Ebre, tal com fa el Museu d’Història de Catalunya a l’inici de l’exposició.

D’aquella època de la història antiga també es té constància de l’arribada dels pobles fenicis i grecs, que van establir contactes amb els pobles ibers. Però l’arribada dels romans l’any 218 aC va capgirar la cultura i la societat de la zona fins a tal punt que actualment encara defineix alguns aspectes de la nostra vida, tant des del punt de vista social com urbanístic o sanitari. En una proposta interactiva de l’exposició permanent, de fet, es mostra com alguns dels invents i trets de la cultura romana han perdurat fins ara, com les cases de pisos actuals, que tenen l’antecedent a les insulae romanes, la xarxa de clavegueram subterrània o l’aprofitament de l’energia hidràulica a partir de molins.

La societat feudal i la Corona d’Aragó: una armadura de cavaller i documents en català

Al Museu d’Història de Catalunya hi ha un cavall de fusta i un cavaller amb l’armadura posada, un exemple de com anaven protegits els cavallers del segle XI, una nova elit social de la societat feudal que va sorgir segles després de la irrupció del cristianisme i la caiguda posterior de l’Imperi Romà d’Occident. El procés de feudalització va implicar que els senyors van esdevenir propietaris de les terres i dels pagesos que les conreaven. L’estament dels cavallers, que formava part de la noblesa, es dedicava a l’art de la guerra i, com explica l’equipament cultural, van trobar en la generalització de l’estrep i la criança de cavalls més potents una revolució per a la guerra.

Arran de l’extensió territorial de Carlemany fins a les portes de Barcelona, les terres catalanes van esdevenir una zona amb la missió de protegir el poder carolingi de l’amenaça islàmica i es van crear comtats. Guifré el Pilós, comte d’Urgell, de la Cerdanya, de Girona i de Barcelona, va iniciar una dinastia que va posar en marxa una emancipació política progressiva a la qual, al segle X, Borrell I va acabar de donar forma. La primera vegada que apareix escrita la paraula “Catalonia” és l’any 1115 i el primer text en què consta el català és en Els Greuges de Guitard Isarn, que data d’un període entre els anys 1080 i 1095. Al Museu d’Història de Catalunya consten els diners encunyats de Ramon Berenguer III i IV, protagonista de la creació de la Corona d’Aragó quan es va casar amb Peronella d’Aragó. Tal com desenvolupa l’exposició permanent de l’MHC, al llarg dels segles XIII i XIV Catalunya es va dotar d’institucions de govern com les Corts i la Generalitat i van sorgir cronistes, pensadors i poetes com Ramon Llull, Isabel de Villena o Ausiàs Marc.

Els segles XVII i XVIII: crisis i canons de guerra

Al llarg de l’exposició “La memòria d’un país” es retrata la vida de la gent corrent de diferents etapes històriques: per exemple, visibilitza els oficis de bugadera, filadora, ebenista, cisteller o pastor a través d’una instal·lació i explica les caceres de bruixes del segle XVII, com la que hi va haver entre el 1618 i el 1622, en què unes 400 dones van ser penjades a la forca. Però la mostra també desenvolupa què estava passant a escala política, com les conseqüències de la unió de Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, l’imperi posterior del Sacre Imperi Romanogermànic i l’època de crisis i de guerres que va caracteritzar els segles XVII i XVIII.

El Museu d’Història de Catalunya explica amb detall la Guerra dels Segadors, sorgida pels abusos de les tropes espanyoles allotjades en el territori català, que va provocar la ruptura amb la monarquia hispànica, així com la Guerra de Successió, que va comportar l’abolició de les institucions catalanes. D’aquell moment, se’n poden veure canons i la reproducció de les armes que es van utilitzar per lliurar aquestes guerres.

La febre industrial i el catalanisme polític: olorar les fàbriques tèxtils

A finals del segle XVIII arriben a Catalunya les Spinning Jenny, unes màquines de filar angleses amb 40 fusos de les quals al Museu d’Història de Catalunya s’exhibeix una reproducció. Aquestes màquines són un exemple de l’inici del que va ser l’auge de la indústria tèxtil i la industrialització. A l’exposició permanent hi ha una caixa on el visitant pot olorar les flaires d’una fàbrica tèxtil i s’expliquen les condicions de treball dures i precàries del proletariat, moltes d’elles dones que també van aparèixer a la mostra de l’espai El Museu Presenta de l’MHC que abordava la vida de les treballadores tèxtils de les fàbriques de Tecla Sala a Roda de Ter i a l’Hospitalet de Llobregat. En el pla polític, l’entrada al segle XX va comportar un nou tomb que va desembocar en la creació de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914, el primer organisme d’autogovern des del 1714.

Amb la nova societat industrial, van formar-se les primeres societats obreres i es van produir nombroses revoltes a favor dels drets dels treballadors, com la vaga general del 1902 o la de La Canadenca, on es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores. La història de l’obrerisme i els anys posteriors del pistolerisme també estan recollits a l’exposició “La memòria d’un país”, que posa en relleu la importància de dones com Teresa Claramunt, militant del moviment llibertari i feminista català, o Carme Karr, escriptora i periodista del moviment feminista català i burgès.

La República, la Guerra Civil i el després

De l’època republicana i de la Guerra Civil Espanyola, el Museu d’Història de Catalunya en conserva i n’exposa documents i objectes com una bandera republicana del poble de Vandellòs, cèdules d’identitat de l’època i cartilles de racionament, així com una bomba d’aviació de ferro de l’any 1938. També recrea com era l’habitatge als anys trenta i l’interior dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona. De les dècades que va durar la dictadura franquista, se n’explica com era el sistema educatiu que transmetia els principis nacionalcatòlics del règim als infants de tot Espanya, així com els nous invents que es van anar introduint en la vida de la gent corrent, com la televisió o el Seat 600, un símbol de la motorització del país del qual el Museu d’Història de Catalunya exhibeix un model.

Per explicar la història de Catalunya, l’equipament situat a la plaça de Pau Vila exposa objectes i documents de diferents èpoques, però també recrea moments i escenaris que representen les seves societats. Al llarg de l’exposició, a més, també hi ha recursos audiovisuals i auditius i elements interactius que contribueixen a teixir un relat històric global més proper i accessible a tot tipus de visitant. Per traspassar l’exposició més enllà de les parets de l’equipament, l’MHC organitza activitats i compta amb recursos didàctics com un projecte audiovisual per explicar la història de Catalunya a les generacions joves.