Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Jordi Via i Alfonso B. Bolado “Hem transformat el sector de les assegurances des de dins”

Jordi Via (Barcelona, 1954) i Alfonso B. Bolado (Valladolid, 1972) són dues de les cares de la trajectòria d’Arç Cooperativa, que, des del 1983, ha estat pionera en l’impuls i la consolidació de les assegurances ètiques i solidàries. Via en va ser uns dels quatre fundadors i Bolado n’és el coordinador executiu actual. Són de generacions diferents, però comparteixen l’orgull de formar part d’un projecte molt consolidat dins del món de les finances ètiques. Només en la darrera dècada, Arç ha aportat 800.000 euros a entitats de l’economia solidària i té 90.000 euros invertits en projectes solidaris i transformadors. Més de 250.000 persones i més de 3.500 empreses i organitzacions tenen assegurances gestionades de manera ètica per Arç. Via i Bolado ens expliquen, en aquesta conversa, com han arribat fins a aquestes xifres, les dificultats que han trobat pel camí i, mirant cap al futur, quin és el paper de l’economia social i solidària en moments de crisi ecosocial.

10/11/2023 | 06:00

Si us sembla bé, comencem pel present i després ja anirem tirant enrere per aquests 40 anys d’història de la cooperativa. Alfonso, com a responsable actual, explica’ns què és Arç ara, a finals del 2023. Quin és el volum econòmic i laboral de la cooperativa?

Alfonso B. Bolado (A. B.): Després de 40 anys, hem arribat a consolidar una estructura de 25 persones, amb una presència majoritària de gent sòcia de treball. Tenim la voluntat de cobrir tota la capacitat de treball amb persones sòcies. Això implica generar uns recursos per sobre del milió i mig d’euros anualment i, per tant, vol dir tenir una cartera d’assegurances que aquest 2023 podem tancar al voltant dels set milions i mig d’euros en primes intermediades. Som en el top ten de les corredories d’assegurances de Catalunya, tot i que el nostre mercat és geogràficament més ampli. És a dir, som una corredoria petita entre les grans o una de gran entre les petites. Això comporta un cert vertigen, però també un cert estímul per continuar fent les coses bé i consolidar aquesta posició en termes relatius.

Jordi, mirant enrere, quan vau fundar Arç el 1983, pensàveu que es podria arribar a aquestes xifres que ens explica l’Alfonso?

Jordi Via (J. V.): No, i ara! Érem uns inconscients. Allò que ens movia no era tant el volum com el sentit de fons. Al principi, quan fèiem una assegurança a tot risc d’un cotxe al mes, com qui diu fèiem una festa. Ens movia fer allò que sabíem fer, però fer-ho d’una manera consistent. Ens preocupava molt el “què” i el “com”. El “què” tenia a veure amb un nivell d’especialització, que continua. I el “com”, amb un compromís amb l’autogestió cooperativa. Vam començar quatre persones, de procedències diferents. Ho vam fer des de l’evidència de les contradiccions: no podia ser que alguns de nosaltres estiguéssim treballant de 8 a 3 en grans companyies asseguradores, que eren, alhora, accionistes de centrals nuclears, i després, quan sortíem de la feina, ens dediquéssim a l’activisme sociopolític, contra les nuclears, per exemple. Eren contradiccions des d’un punt de vista ideològic i estratègic però, sobretot, des d’un punt de vista vital.

A tots dos, més enllà dels números, què diferencia Arç d’altres corredories d’assegurances… en la visió, en l’esperit, en la filosofia d’empresa?

A. B.: Som un fenomen molt peculiar, començant per la forma jurídica: som una cooperativa de treball associat. Aquesta no és una decisió ni oportunista ni casual. Va ser, com deia en Jordi, una decisió meditada: si hem de fer alguna cosa, l’hem de fer d’una manera diferent, des de l’apoderament de la gent treballadora, dels instruments del treball, i, a més a més, adreçant-nos a sectors d’activitat econòmica amb els quals podem compartir valors, propostes de futur i, sobretot, acció en clau de transformació. D’aquesta transformació, ara en diem ecosocial, aleshores en dèiem… [esperant que en Jordi acabi la frase]

J. V.: …aleshores, estàvem a punt de fer la revolució, com qui diu demà passat ja queia tot el sistema [Riuen tots dos.] Hi ha un fil conductor que es manté, millorat, això sí, des que vam començar, amb una voluntat d’intervenció en el món de les assegurances com a dispositiu transformador, amb la gestió de compra col·lectiva, amb l’especialització en cooperativisme… Tot això es manté. I pel camí, amb un salt qualitatiu gran, ja que nosaltres vam ser els formuladors del concepte d’assegurança ètica. No va ser casual que ens constituíssim en cooperativa. Vam tenir molts entrebancs pel fet de ser-ho. Al Ministeri d’Economia i Hisenda, a finals dels anys vuitanta, es va fer una lectura restrictiva de les persones jurídiques que podien ser corredories d’assegurances: només ho podien ser les empreses mercantils. Ens deien que nosaltres no podíem operar en aquest sector. Aquest va ser un dels problemes inicials, que vam superar. L’altre és que teníem el nom en català: Arç Corredoria d’Assegurances. Des del Ministeri ens deien que no podia ser, que no tenien per què saber com es deia “seguros” en català, però resulta que ells regulaven la presència a l’Estat d’empreses multinacionals amb noms en anglès o en altres idiomes i no hi posaven cap pega. També ens en vam sortir, d’aquest entrebanc.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Alfonso B. Bolado: “No fem les coses perquè sí. Si innovem o intercooperem, no és per fer més caixa, sinó per transformar la societat col·lectivament”

Són problemes que, vistos des del 2023, semblen totalment ridículs…

J. V.: Sempre hem dit que treballar i superar dificultats ens ha anat convencent més encara de tota la dimensió de fons del que fèiem. Quan vam començar, no sabíem on arribaríem, però teníem clar que la nostra viabilitat havia de ser sempre de caràcter socioeconòmic. Els valors aplicats, com a factor diferencial.

A. B.: Quan tens en la memòria col·lectiva aquest tipus de lluita dels anys vuitanta, amb un escenari totalment diferent, te n’adones de com hem aconseguit mantenir al llarg dels nostres 40 anys d’història aquest impuls per trobar sentit a allò que fèiem. No fem les coses perquè sí. La innovació, per a què serveix? Per incrementar el compte de resultats? No, per consolidar una visió d’asseguradora que sigui transformadora. Què significa intercooperar? Fer xarxa per tenir més acords i fer més caixa? No, és incrementar la capacitat de participar col·lectivament en processos de transformació que puguin, a partir d’aquest escalament, tenir un impacte real en la transició ecosocial necessària. Tot això ho incorporem de manera proactiva en els nostres marcs estratègics: hi contemplem en peu d’igualtat aquests indicadors de tipus més transformador, més sociopolítics, al costat dels indicadors més socioempresarials, que són els números que us deia al principi.

J. V.: Hi ha un desenvolupament paral·lel del projecte cooperatiu d’Arç amb l’ecosistema d’economia social i solidària (ESS). El nostre paper, des del punt de vista de disponibilitat de temps i econòmica, ha estat molt gran. Pel que fa al temps dedicat, soc incapaç de quantificar-lo; però, pel que fa a l’aportació econòmica, segur que va més enllà d’un milió d’euros en el conjunt d’aquestes quatre dècades.

Jordi Via: “Reivindiquem la recuperació de la dimensió mutualista de les assegurances, que és un sistema d’autoajuda”

Ara parlarem d’això. Però, abans, expliqueu-me per què les assegurances han de ser dins del que anomenem finances ètiques i quin pes tenen en el conjunt d’aquestes? Fa pocs dies es presentava el Baròmetre de les Finances Ètiques, promogut per FETS, que deia que el 2022, a tot l’Estat, el volum d’inversions promogudes per assegurances ètiques va ser de prop de 2.030 milions d’euros…

J. V.: Abans de parlar del pes, hauríem de parlar del concepte. El món assegurador convencional ha tingut l’habilitat de no aparèixer com a part del sistema financer, quan de fet n’és una pota fonamental. Només a l’Estat espanyol, el món assegurador vehicula inversions superiors als 300.000 milions d’euros cada any. La primera gran feina, que vam començar a fer des d’Arç, va ser fer aflorar aquest concepte que quedava deliberadament ocult per a la ciutadania.

A. B.: Partint d’aquesta reivindicació, vam assumir com a missió la visibilització d’aquest fenomen, en clau transformadora: si hem decidit buscar alternatives per al finançament bancari, per què no ho fem també amb les assegurances? L’aposta va ser explicar-ho des del punt de vista de la recuperació del sentit originari de l’assegurança…

J. V.: Això que dius és molt important: no només reivindiquem el món assegurador com a sistema financer, sinó que, en aquest procés, reivindiquem la recuperació de la dimensió mutualista de les assegurances, que és un sistema d’autoajuda.

A. B.: Els crèdits també haurien de ser això, un mecanisme de cohesió social, però aquesta dimensió l’hem perduda de vista fa molts anys. En canvi, el cas de les assegurances, a partir del fenomen de la mutualitat, és molt més fàcil d’explicar: “posar recursos de la comunitat per ajudar aquell membre de la comunitat que ho necessita” és un argument molt pedagògic. Tenim aquest doble argumentari: el caràcter financer i el caràcter d’eina de solidaritat, de cohesió social de l’assegurança. Ens va semblar que no només era bonic, sinó necessari, entendre-ho així, perquè, si no, l’assegurança acaba sent un sector molt gris, molt desprestigiat. Fer aquest pont ens ha ajudat molt a argumentar el que estem fent: treballem per promoure un mecanisme de solidaritat i per transformar-lo en clau de finança ètica. Això singularitza la nostra proposta: no només som cooperativa, no només ens adrecem a uns espais d’especialització, sinó que, a més a més, ho fem amb aquest sentit transformador del sector financer, en allò que ens pertoca.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Alfonso B. Bolado: “Gràcies a la nostra insistència, ara hi ha mitja dotzena de companyies que han decidit apostar per assegurances ètiques ben orientades”

Pel que entenc, no seria possible intentar competir amb les companyies asseguradores amb una proposta ètica com sí que s’ha fet amb les entitats financeres…

A. B.: D’entrada, l’escala és molt diferent. En les assegurances, el nivell de recursos que necessites és elevadíssim. Per posar en marxa una companyia asseguradora, necessites 5 milions d’euros per cada ram que tinguis al mercat. Això queda molt lluny de les nostres possibilitats. En canvi, la nostra estratègia ha passat per una transformació des de dins, és a dir, anar buscant actors i agents entre les companyies que ja existien, que poguessin tenir la voluntat de fer passos en la línia de la nostra proposta transformadora. Això incideix no només en els criteris de responsabilitat social ben entesos, sinó sobretot en la política d’inversions, que és la clau de volta de la finança ètica, i en la propietat de l’eina. Hem tingut la sort o l’encert d’anar detectant aquests agents en el mercat i implicar-los en el marc ideològic que definiria una assegurança transformadora.

J. V.: Ens vam arribar a plantejar, al principi, de convertir-nos en mútua, però el capital social que se’ns exigia era inabastable. Aleshores vam decidir engegar una estratègia d’especialització que ens permetés una influència important amb relació al canal de distribució. Quan vam “caure del cavall” i vam definir l’assegurança ètica i solidària, amb tot aquest argumentari que hem explicat, vam fer un salt qualitatiu.

A. B.: L’oportunitat ha estat la construcció d’una certa xarxa d’agents, perquè és molt “fotut” estar sol en un procés de transformació d’aquesta ambició. La xarxa que hem consolidat és molt potent, si mirem enrere, i veiem on érem i on som ara. Ens satisfà comprovar que vam tenir bones intuïcions: des del 2005, quan imaginàvem que hi podia haver una assegurança ètica ben orientada, a la realitat del 2023, on hi ha mitja dotzena de companyies que han decidit apostar per aquest posicionament públic, a partir del segell EthSI [Ethical and Solidarity Based Insurance]. Ara veiem no només la feina que s’ha fet, sinó també la finestra d’oportunitat que es planteja de cara al futur, generant els mecanismes que ens permetin seguir distribuint assegurances ètiques.

J. V.: Avui dia veiem que determinades companyies asseguradores, amb el greenwashing, fan una política respecte a la responsabilitat social corporativa, que en la formulació s’acosta al que vam fer nosaltres per l’assegurança ètica i solidària, però que, en la pràctica, no ho és. Quaranta anys després de la fundació d’Arç, hem de fer un elogi del compromís de fons, de la intuïció i de la inconsciència d’algunes coses que hem plantejat.

Parlem de l’aposta que sempre heu fet per impulsar estructures dins de l’economia social i solidària, com la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES) ara fa 20 anys, o el grup ECOS, en fa 12, iniciatives que s’han anat consolidant amb els anys. Com ho valoreu?

J. V.: Arç no seria el que és sense la implicació que ha tingut en l’evolució de la Federació de Cooperatives de Treball, en la creació de la Xarxa d’Economia Solidària o en la creació del grup cooperatiu ECOS. Igual que en l’economia convencional diuen que “l’oferta crea la demanda”, en l’àmbit de l’ESS podem dir que sense la contribució a un relat, a una proposta estratègica que ha fet possible aquestes tres experiències que acabo de comentar, l’element de retroalimentació no hauria operat. Recordo que, arran dels primers viatges que fèiem per intentar articular coses d’aquestes, la resta de membres de la cooperativa ens miraven estranyats, però ens deixaven fer, perquè érem dels fundadors i teníem una certa reputació interna; però, a partir d’un moment donat, se’n van adonar que això significava més facturació, que aquelles implicacions tenien un retorn econòmic. L’objectiu no era ben bé aquest, però això passava. És la percepció aquella de “treballem amb aquests, perquè són dels nostres”.

En el teu cas, Alfonso, a més, tens en aquests moments el càrrec de president de REAS, Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria, que és la xarxa estatal on està integrada la XES…

A. B.: En Jordi, en la seva modèstia, ha limitat la repassada de la influència d’Arç a l’àmbit nacional, però no es queda aquí. Hem estat impulsors d’àmbits organitzatius més enllà de Catalunya, acompanyant, participant-hi, dotant de sentit i de criteri des de la nostra experiència… i ho continuem fent. El fet de néixer d’un impuls tan militant com el que va moure aquest grup de bojos als anys vuitanta [assenyalant en Jordi] i la capacitat de mantenir aquest compromís, han acabat derivant en això: en el fet de tenir en el nostre ADN la intercooperació, el treball en xarxa, l’interès per allò comunitari… d’una manera molt integrada. Ara mateix tenim altres coses entre mans, com CAES, que és un projecte articulador de l’assegurança ètica en tot l’estat. Tenim un paper rellevant a REAS, ja que n’hem assumit la presidència per un període. Tenim molt clar que la intercooperació és un valor que cal promoure perquè té sentit des de la transformació i també des dels interessos estrictament comercials. En la mesura que participem en l’ampliació del mercat social, ajudem a la generació de fluxos econòmics virtuosos.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Jordi Via: “El Grup ECOS ha estat i és un referent dins de l’economia social i solidària de Barcelona com a ‘hub’ cooperatiu viable”

Pel que fa al Grup ECOS, que és el primer nivell d’aquest entorn col·lectiu que heu ajudat a construir, quina valoració feu de la seva evolució en els seus 12 anys de vida?

J. V.: L’existència del Grup ECOS és molt positiva. Més enllà de les formulacions ideològiques o estratègiques sobre una altra manera de fer empresa i economia, ha aconseguit fer visible que hi ha un àmbit de treball, fonamentalment de prestació de serveis, que és operatiu en el dia a dia. El grup té un vessant molt positiu també pel que fa a la intercooperació que promou, com ara la gestió conjunta de l’espai de treball. Això no treu que algunes de les funcions que prevèiem quan vam començar no s’hagin assolit o estiguin mig assolides, com, per exemple, la idea d’una gestió conjunta dels àmbits administratius de les cooperatives o de la comercialització conjunta de serveis. Això responia a una il·lusió més que a una constatació efectiva de possibilitats. Però hi insisteixo: ECOS ha estat i és un referent dins de l’economia social i solidària, m’atreviria a dir que va ser el primer referent a la ciutat de Barcelona com a hub cooperatiu viable, situat al centre de la ciutat, en una antiga botiga de mobles que feia molts anys que era tancada i que vam tenir la sort de trobar i condicionar.

A. B.: Això que dius és clau: la concentració de bona part de les cooperatives del grup al local de Casp, 43, ha provocat un efecte molt interessant: crear un ecosistema viu on la intercooperació es porta a la pràctica. D’aquest fet de compartir necessitats i idees i propostes, en sorgeixen projectes molt bons, com ara Labcoop o Perviure i moltes altres iniciatives. I alhora també ha propiciat que projectes nascuts fora hagin trobat acollida en aquest espai i que més endavant hagin passat a tenir-hi una implicació societària, com és el cas de CRÍTIC.

Alfonso B. Bolado: “L’aposta per una economia alternativa que situa les persones al centre del cicle econòmic té més sentit que mai”

Ja per acabar, permeteu-me que us demani una reflexió sobre el moment on som i una mirada cap al futur. En moments d’emergència ecològica i social com els que vivim, què pot aportar l’economia social i solidària o, fins i tot, el cooperativisme en general, per treballar amb un cert optimisme?

A. B.: D’entrada, davant d’una situació de crisi sistèmica, l’actitud bàsica que cal tenir és buscar estratègies que permetin mitigar les circumstàncies d’aquesta crisi i, en paral·lel, generar mecanismes de supervivència o de resiliència, que parteixen de la convicció que alguna cosa podem fer per a un futur que serà diferent, però que serà i del qual volem formar part. L’aposta per una economia alternativa que situa les persones al centre del cicle econòmic té més sentit que mai. En aquesta transició on som ara, hi ha moviments molt interessants: no hi ha cap entitat o organització dins de l’ESS que no es plantegi com a prioritat absoluta la transició ecosocial en un horitzó de futur. Curiosament, aquest tipus de propostes, que no són noves en el nostre àmbit, s’han incorporat de manera significativa en l’agenda de la política institucional i en l’agenda de bona part de les corporacions de l’economia convencional. Podríem dir: “Han vingut a les nostres”. Finalment, després de tants anys de moviments socials, de reivindicacions, de parlar d’economies transformadores, ara sembla que, si més no, en les aparences, els actors mainstream de la política i de l’economia convencional venen cap aquí. I ho fan amb tots els seus recursos, amb tot el seu potencial i també amb totes les seves campanyes de greenwashing; ho hem de tenir en compte.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Jordi Via: “L’economia social i solidària és part de la solució, com a model i com a pràctica”

I en concret, dins d’Arç què feu en aquest sentit?

A. B.: Nosaltres hem incorporat en el nostre pensament estratègic el compromís amb la transició ecosocial. Continuem donant suport a aquells sectors d’activitat que estan alineats amb aquesta visió. I alhora reconduïm la nostra cultura cooperativa interna cap a sistemes més sostenibles en clau social i en clau ambiental.

J. V.: L’economia social i solidària és part de la solució. Com a model i com a pràctica, es construeix des d’una noció de sostenibilitat que és individual, que és social i que és ecològica. La persona al centre, la democràcia econòmica, l’autogestió, la responsabilitat social i ambiental… El model ens permet afirmar que és part de la solució. I encara més quan el model es du a la pràctica. En aquests moments, hi ha experiències tant en l’àmbit de la producció i la distribució del consum com en l’ús dels diners, que responen clarament a aquesta idea de l’economia social i solidària. En termes qualitatius, som aquí. En termes quantitatius, és cert que tenim una presència desigual en determinats sectors, per exemple, en el sector industrial. Però, fa 40 anys, ni ens imaginàvem que el món de l’economia alternativa, que en dèiem llavors, seria on és.

Fa 40 anys tampoc parlava ningú de col·lapse ecològic o energètic del planeta, i ara el veiem molt a prop…

J. V.: Sí, és cert; però, si parlem del risc de col·lapse, una de les aportacions importantíssimes de l’economia social i solidària és la creació i consolidació de comunitats resistents i resilients, tant en l’àmbit urbà com en el rural.

A. B.: Un dels elements que ens fan entendre l’economia social i solidària com una baula necessària per crear alternatives que permetin “gestionar el col·lapse” o “col·lapsar-nos millor”, tal com diuen, és que el col·lapse social o ambiental anirà acompanyat d’un col·lapse financer d’aquesta economia, on el 95% dels moviments són ficticis. Què ens passa, a l’ESS? Que tenim la mania de treballar en l’economia real, amb béns i serveis que es poden tocar, que responen a necessitats de la societat. La resiliència d’una economia vinculada a les persones, als territoris, als ecosistemes, que entén que la riquesa no és una acumulació d’un valor de canvi, sinó que és material, però també cultural, ambiental, social, genera unes estructures amb més sentit. Des del meu punt de vista, que l’economia tingui sentit és la primera garantia perquè sigui resilient, sostenible i tingui continuïtat. És el que més m’ajuda a acompanyar aquest imperatiu moral de continuar transformant per crear coses diferents.

J. V.: D’una manera socialment intuïtiva, estem enxarxant-nos perquè, quan arribi el col·lapse del sistema, sigui possible l’ajuda mútua dins dels sectors de la societat que es veuran més perjudicats per la implosió. Estem creant condicions d’enxarxament des d’un desenvolupament pràctic dels valors de l’economia social i solidària. Des d’Arç i des d’altres cooperatives i persones, hem contribuït a desenvolupar un relat, una proposta estratègica que facilita aquesta pràctica.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies