Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Meritxell Sánchez-Amat “Hi ha risc que la sanitat pública quedi reduïda a la mínima expressió, com un sistema de beneficència”

Avui comença la vaga de metges, d’infermeres i de personal sanitari, que s’allargarà fins dijous, 26 de gener. Les reivindicacions del sector engloben un augment de la inversió, més dotació de personal, una millora de les condicions laborals o la reversió de les privatitzacions, entre d’altres. Alguns dels professionals que secunden la convocatòria denuncien “les mancances” que pateix la sanitat pública. Però quines conseqüències té aquesta situació? Hi ha perill de col·lapse? Quins efectes té per a la salut de la població? En parlem amb Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de família al CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).

24/01/2023 | 06:00

Metges, infermeres, auxiliars, tècnics, psicòlegs, farmacèutics i altres professionals de la salut secunden la vaga. Per què creus que la participació ha estat tan àmplia i transversal?

Hi ha molt malestar en el sistema sanitari públic i afecta tots els col·lectius que hi treballem, que ens sentim maltractats amb unes polítiques de contractació precàries i amb unes condicions que no són òptimes. És una qüestió estructural, i la pandèmia va caure damunt d’aquesta estructura, que ja estava malmesa perquè està mal dissenyada i sotmesa a unes pressions molt grans: a una demanda que sembla infinita, a la medicalització de la vida, o al fet que molts problemes que es resolien a altres nivells s’acabin abocant al sistema sanitari. I, a banda, aquesta estructura està basada en una atenció primària cada cop més menystinguda, i això fa que la resta del sistema estigui sobrecarregat.

Una de les reivindicacions comunes és que augmenti la despesa sanitària. La sanitat va patir una dècada de retallades; però, ja quan es van aprovar els pressupostos de 2020, s’anunciava que des de llavors es començaven a revertir. L’increment pressupostari que van preveure aquells comptes i els de 2021 ha estat insuficient?

La despesa sanitària a Catalunya és inferior a la de la resta de comunitats autònomes, i som a la cua d’Europa, sobretot pel que fa a l’atenció primària. Calen més recursos, és clar, però ens cal pensar molt on els destinem. La salut no només es troba en els serveis sanitaris; de fet, aquests influeixen relativament poc sobre la salut de la població. Cal que sigui present en totes les polítiques: en la reforma laboral, per exemple, perquè sabem que les condicions de treball afecten molt la salut de les persones, però també en les polítiques mediambientals, per tal de reduir la contaminació i crear més espais verds. És a dir, la inversió en salut ha d’anar molt més enllà dels recursos que es destinen als serveis sanitaris.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“La inversió en salut ha d’anar molt més enllà dels recursos que es destinen als serveis sanitaris”

Una altra de les reivindicacions generals és la reversió de les privatitzacions i de les externalitzacions. En una entrevista a CRÍTIC explicaves que el 50% de la despesa del Departament de Salut va a parar a mans privades i a fons d’inversió. Quins efectes té això?

Això es basa en la fantasia que la privatització comporta una millora de l’eficàcia i de l’eficiència en els serveis, malgrat que no hi ha cap prova que ho corrobori. És un mantra que es repeteix però que no té cap base. Aquesta política comporta una major precarització dels professionals que són en aquests serveis; però, a més, com que hi intervé l’afany de lucre, l’objectiu final no és la millora de la salut. Quan tu tens una empresa, la finalitat última és augmentar els beneficis, i això implica que pots aplicar mesures que acabin anant en contra de la salut. Per tant, introduir l’interès privat en la gestió pública és una manera de pervertir l’objectiu final, que hauria de ser millorar la salut de la població.

Tu ets la presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària, el FoCAP. En la vaga convocada de demà a dijous, quins són els aspectes principals que reivindica l’atenció primària?

L’atenció primària fa temps que reivindica el 25% del pressupost destinat a salut per tenir unes condicions laborals que facin possible posar en pràctica els valors que li donen potència. Per tant, ens sumem a la vaga per demanar que s’acabin els contractes precaris i que es promogui la longitudinalitat, el vincle entre professionals i pacients que és molt beneficiós per a la salut de les poblacions. També que es reconegui el valor de la feina que fem. A vegades, amb l’argument que l’atenció primària està sobrecarregada, se’ns treuen recursos que s’atribueixen a algú altre, de manera que se’ns buida de contingut, perdem força, i això és dolent per a l’eficiència del sistema. Volem recuperar les atribucions que se’ns han manllevat, unes càrregues de treball adients, i centres d’atenció primària dignes i amb tecnologia que doni resposta a les necessitats.

El conseller de Salut, Manel Balcells, s’ha compromès a dedicar aquest percentatge a l’atenció primària, tot i que encara no s’ha assolit. Com s’haurien de distribuir aquests recursos?

Ens podem trobar en la situació que estiguem destinant diners a coses que anomenem atenció primària i que no ho són. L’atenció primària és una manera d’entendre la salut i l’oferiment de serveis sanitaris basada en una relació personal entre professional i pacient. I una de les reivindicacions principals és que es redimensionin els equips, que es posin prou professionals perquè puguem cobrir les incidències entre nosaltres, i que es professionalitzi la figura dels administratius sanitaris. Una part del pressupost hauria d’anar a augmentar la seva retribució i la formació que reben. Ara es parla molt dels nous perfils en l’atenció primària, però jo crec que, abans de posar en marxa qualsevol nova intervenció, cal valorar molt bé si aporta o si no aporta.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“L’atenció primària està menystinguda perquè molta gent amb influència social no la fa servir”

Des del FoCAP a vegades heu denunciat recurrentment “el menysteniment” que pateix l’atenció primària. Això s’explica per l’enfocament o la concepció política que hi ha darrere?

Sí, però el problema no és només dels partits polítics, sinó que és un problema social. Per descomptat, la política hi té una gran responsabilitat, perquè és en aquest àmbit on es prenen les decisions, però som en un país en què l’atenció primària està menystinguda perquè molta gent amb influència social no la fa servir i no la coneix. Els funcionaris poden optar per tenir mútues privades, i a mi em sembla impensable que tu vulguis enfortir la sanitat pública mentre pagues mútues als teus treballadors. És un problema social. En la nostra societat, s’aposta per la tecnologia i la hiperespecialització, mentre que la cura o les relacions humanes, que són els valors que caracteritzen l’atenció primària, estan desprestigiats. I no hi ha hagut cap partit que hagi fet una aposta ferma per canviar-ho.

En una entrevista a CRÍTIC denunciaves que es té una visió hospitalocèntrica del sistema de salut, que es va fer particularment evident durant la pandèmia. La situació de la primària també és una conseqüència d’això?

En l’imaginari general, sembla que el lloc on es resolen els problemes és l’hospital. En conseqüència, la majoria de recursos van a parar allà, perquè la primària és viscuda moltes vegades com una barrera que cal superar per arribar als centres hospitalaris, que és allà on curen els pacients. La realitat és que tots dos nivells són imprescindibles, però tot allò que passa en la primària s’acostuma a obviar. Llavors, es perd una informació molt important per a la salut de les persones i per a la sostenibilitat del sistema. I no té sentit, perquè, com menys potència té l’atenció primària, menys eficaç és la feina que es fa als hospitals.

Per què?

Amb el coneixement que tenim de les persones des de l’atenció primària, podem desgranar allò que requereix una intervenció dels especialistes d’allò que requereix un altre tipus d’actuació que podem gestionar des dels CAP. Així s’evita que els hospitals rebin pacients que no haurien de visitar-s’hi i que els pacients rebin una atenció massa intensiva per al que necessiten. Les urgències hospitalàries fa anys que són plenes de moltes casuístiques que no haurien d’arribar-hi, però aquesta dinàmica és la que s’ha promogut o no s’ha evitat des del sistema.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Revertir les llistes d’espera en la primària s’hauria de convertir en una lluita de país”

La situació de les llistes d’espera també és un tema recurrent en les reivindicacions del personal sanitari, que diu que s’han enquistat o han crescut. La situació és la mateixa en la primària?

Nosaltres rebem les conseqüències de totes les llistes d’espera, de les nostres i de les dels altres. Pel que fa a l’atenció primària, la situació és molt heterogènia: tens uns CAP en què l’espera pot ser de 24 o 72 hores, i d’altres en què pot arribar fins a un mes. I, dins del mateix equip, també hi ha moltes diferències si no es cobreixen les absències i si no hi ha una organització que permeti que la gent sigui atesa quan toca per la metgessa o la infermera de referència. Això és un problema, perquè, si la primària deixa de ser accessible, perd el principal valor que li dona potència, de manera que la gent busca la solució dels seus problemes de salut en un altre lloc. Per tant, es perd també la longitudinalitat, aquest vincle professional-pacient. És per això que considero que les llistes d’espera en la primària són especialment preocupants. Revertir-les s’hauria de convertir en una lluita de país.

Hi ha una fuga de professionals de la sanitat pública cap a la privada?

Hi ha fuga de pacients i de professionals, que decideixen canviar de lloc de feina perquè no poden exercir tal com el seu paradigma professional requereix. En els últims anys hi ha hagut un degoteig de professionals cap a la privada, i, en el cas de la primària, també cap a les urgències hospitalàries i altres dispositius. Perquè, com et deia, en la mesura que la nostra feina es buida de contingut, també es va fent menys atractiva per als professionals. És una tempesta perfecta.

En relació amb totes les mancances que detecteu que existeixen en el sistema públic, estem encaminant-nos cap al col·lapse?

Parlar de col·lapse és exagerat. La sanitat pública no desapareixerà, perquè això no interessa tampoc a les empreses privades. De fet, quan els professionals del sector van protestar a Madrid, ja va sortir una asseguradora dient que no volien que aquí passés el que passa als Estats Units, que la sanitat és privada. Per què? Doncs perquè, si la gent fes molt més ús de la privada, això els encariria els costos i els reduiria els beneficis. Per tant, a les asseguradores i a les empreses sanitàries privades els interessa que existeixi un sistema públic que puguin parasitar.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“La sanitat pública no desapareixerà, perquè això no interessa tampoc a les empreses privades”

Parasitar?

Un sistema a costa del qual puguin viure bé. És a dir, que puguin assumir intervencions senzilles que impliquin poca despesa i molts beneficis, però que, quan les coses es compliquin, les puguin retornar a la pública. Llavors, que la pública es col·lapsi i desaparegui no passarà. Tanmateix, el risc és que quedi reduïda a la mínima expressió, com un sistema de beneficència per a les persones que no poden pagar-se una mútua, i que l’atenció hospitalària pública s’utilitzi només per a les coses més greus que les empreses no volen assumir. Aquest és el perill real, que quedi reduïda a la mínima expressió per persones que no poden pagar-se la sanitat privada. I una de les condicions perquè això acabi passant és carregar-se l’atenció primària. Per això fem la vaga; perquè ho hem d’aturar.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies