14/12/2021 | 16:54
En una entrevista a CRÍTIC al mes de març passat vas dir que no contemplaves la possibilitat d’una condemna pel cas dels llaços grocs. Però ha acabat passant.
No contemplàvem la condemna, perquè des del nostre punt de vista no hi ha delicte. Ens acusen de cometre un delicte electoral en uns comicis [les eleccions espanyoles de l’abril del 2019] als quals la CUP ni tan sols es va presentar. I, a banda, es considera que els llaços grocs són símbols que inciten el vot, quan això no és cert; són un símbol no partidista, de solidaritat, i que té un ampli consens en la població. En aquell moment vam desobeir perquè la indicació de la Junta Electoral pretenia invisibilitzar la repressió de l’Estat.
Has dit que el teu cas s’emmarca en una “macrocausa” contra l’independentisme i que és un atac contra la llibertat d’expressió. Per què ho creus així?
El meu no és un cas aïllat: hi ha 4.000 persones represaliades pel procés d’autodeterminació. Les dues meses anteriors, sense anar més lluny, han estat encausades pel fet de permetre el debat al Ple. Al Parlament de Galícia, per exemple, s’ha pogut parlar de tot, de monarquia i d’autodeterminació, i no ha passat res. En canvi, a nosaltres se’ns obren processos judicials. Aquesta és una de les claus: estem vivint una anormalitat. No podem normalitzar que en un Parlament no es pugui parlar de tot, que un llaç groc esdevingui un símbol que permeti que s’inhabiliti diputats i diputades, o que per una pancarta s’inhabiliti un president de la Generalitat.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no és ferma. Així i tot, la Junta Electoral Central podria ordenar ja la retirada del teu escó. Quina serà la teva resposta si això passa?
La sentència no és ferma i, per tant, tenim la voluntat de mantenir l’escó, perquè entenem que un òrgan administratiu no pot passar al davant d’un òrgan judicial. En tot cas, treballarem i emplaçarem les diferents forces independentistes i també els Comuns per teixir una postura conjunta i per fer valdre el dret de representació política fins que s’esgoti el recorregut jurídic.
Però si la Junta Electoral ordena la retirada del teu escó, tu no l’abandonaràs?
Si la Junta Electoral ho demana, farem el possible de manera col·lectiva perquè un òrgan administratiu no passi al davant d’un òrgan judicial. Dit això, assumirem les conseqüències de la nostra desobediència, que l’entenem com una eina de canvi que ha de ser col·lectiva. No té cap sentit que la faci jo individualment. Perquè la desobediència sigui efectiva, ha de ser col·lectiva i pública, i se n’han d’assumir les conseqüències.
“La deriva repressiva de l’Estat no és només contra l’independentisme”
De fet, la presidenta de la Mesa, Laura Borràs, ja ha dit avui que mantindrà l’escó fins a la sentència ferma. Creus que, si això acaba passant, el Parlament hauria de desobeir?
Quan hi hagi sentència ferma, ja en parlarem. Crec que la desobediència té un sentit polític. La que vam fer, el tenia. Per tant, no assumir-ne les conseqüències voldria dir no fer, de la desobediència, una eina de transformació. Assumir-ne les conseqüències voldrà dir marxar del Parlament? Doncs és probable, perquè al final no volem màrtirs ni gent que s’immoli, sinó que volem una desobediència col·lectiva i que, al darrere, vingui algú altre que faci el mateix. Això ja va passar amb el moviment antimilitarista: va haver-hi molts insubmisos que van anar a la presó. La suma d’aquestes desobediències individuals va convertir-se en una desobediència col·lectiva, i això és l’important. No és tant el meu cas o si m’aferro a la cadira del Parlament fins a l’últim moment, sinó que al final, entre tots, siguem capaços de teixir un moviment desobedient amb molta gent que n’assumeixi les conseqüències.
Quan dius que cal articular una postura conjunta per fer valdre el dret de representació política, parles de les forces independentistes, però també interpel·les els Comuns.
De la mateixa manera que els llaços grocs inclouen tothom que defensi els drets col·lectius i la llibertat d’expressió, perquè tenen una amplitud que transcendeix el moviment independentista, la defensa dels drets fonamentals i col·lectius també hauria de ser àmplia. Desitjaria que fos així, perquè entenc que el que s’està fent no és un atac només a l’independentisme. A Madrid, s’ha vist amb el cas d’Alberto Rodríguez. La deriva repressiva acaba abastant el conjunt de drets polítics, socials i col·lectius.
“No hi ha unitat d’acció en molts àmbits, però l’hem de trobar en el front antirepressiu”
La CUP, en un comunicat, ha instat el Parlament a “defensar la seva sobirania i la dels seus diputats i diputades davant les ingerències de l’Estat i els seus tribunals”. En quines accions s’hauria de traduir aquesta demanda?
Primer, hauríem de ser capaços de trobar mecanismes per teixir una postura conjunta. Però no només en el meu cas, sinó en el conjunt de la repressió que exerceix l’Estat contra els i les independentistes. Aquesta unitat, que potser no trobem en altres àmbits, aquí és ineludible: hem de trobar un espai d’unió en el front antirepressiu.
Aquesta unitat d’acció, en el cas de la inhabilitació del president Torra, no va ser possible.
En aquesta ocasió, m’encantaria que s’aconseguís. Crec que al moviment independentista li cal per fer front a tots els procediments que hi ha i que hi haurà, perquè en venen més.
Demanar en el vostre comunicat que el Parlament defensi la seva sobirania i la dels diputats no és contradictori amb el fet d’acatar la sentència quan sigui ferma?
No. La desobediència ha de ser col·lectiva, pacífica i se n’han d’assumir les conseqüències públicament perquè es visibilitzi la injustícia constant de la qual emergeixen tots els processos. Jo desobeeixo una llei injusta, i, si em volen castigar, que em castiguin. I seguiré treballant, no em rendiré, ni jo ni ningú. Però no volem una persona desobedient: en volem 30.000 més al darrere.
Més enllà de l’acció institucional, ha d’haver-hi una resposta al carrer per confrontar aquest cas i els altres als quals et refereixes?
El carrer ha de ser sempre un moviment tractor de qualsevol canvi social. Però s’ha d’avivar sol; no ho hem de fer els partits polítics. Afortunadament, hi ha una societat civil organitzada a Catalunya amb molt poder i molt múscul. Nosaltres hi serem, al costat o al darrere. Durant la Covid, ens hem hagut de quedar a casa i hi ha hagut una certa aturada, però hem de tornar a sortir. Perquè, al final, estan en joc les nostres llibertats col·lectives, i això és molt greu.
