Crític Cerca
Foto: IPPR
Entrevistes

Sarah Longlands “El sector públic no només proporciona serveis; també configura el mercat”

Sarah Longlands és investigadora i directora del Centre d’Estratègies Econòmiques Locals (CLES) del Regne Unit. Des de Manchester dirigeix aquest institut per promoure economies arrelades al territori i al servei de les persones. Longlands ha estat ponent del cicle La Metròpoli Pròspera, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), on va reflexionar sobre com es poden distribuir els recursos a les metròpolis del segle XXI. En parlem amb ella i també ens fixem en l’impacte de les darreres crisis (financera, de la Covid-19, del Brexit) i de com fomentar un creixement que porti a una major justícia social.

28/09/2021 | 06:00

L’objectiu del CLES és promoure una economia “progressiva” per a les persones, per al planeta i per al territori. Però què és exactament l’economia progressiva?

És la creació d’una economia generativa, és a dir, d’una economia per a les persones, amb salaris dignes i condicions de treball justes. Intenta que la gent pugui tenir una bona vida i uns bons serveis públics.

El vostre enfocament és el de “construcció de riquesa comunitària” (community wealth building). Podeu donar l’exemple d’algun projecte exitós al Regne Unit basat en aquesta estratègia?

Fa més de 10 anys que desenvolupem aquest enfocament. Vam començar a Manchester, quan l’Ajuntament ens va demanar ajuda perquè gastava molts diners en promoció econòmica local, però aquest esforç no aconseguia ajudar els més desfavorits. Vam treballar en les licitacions públiques per assegurar que fossin veritablement obertes i estiguessin disponibles per a les empreses i les comunitats locals. També vam promoure que les ofertes de feina arribessin a la gent més desfavorida, perquè abans aquestes persones ni sabien de l’existència d’aquests llocs de treball o sentien que no podien aconseguir aquestes feines.

Treballeu també amb el que anomeneu “institucions àncora”. Què significa aquest concepte?

A Preston, cas que se sol esmentar com l’exemple de “construcció de riquesa comunitària”, hi vam intervenir després que un inversor que havia de construir un gran centre comercial enmig de la ciutat es fes enrere, just abans de la crisi financera. La ciutat es va quedar sense projecte i les autoritats es van adonar de les conseqüències de tractar amb empreses de capital estranger que tenen tot el poder de negociació i que essencialment són forces extractives de riquesa. Així que vam decidir identificar les “institucions àncora”, que són les organitzacions que mai no abandonaran la ciutat, com ara la universitat, l’Ajuntament o la sanitat pública, per fer un millor ús dels recursos que ja tenien. Un exemple més recent és el de Birmingham, on hi havia un desig real de generar riquesa en l’àmbit local. Allà també vam distingir set “institucions àncora”, que poden tenir una influència real sobre l’economia, i encara més si combinen forces.

Quin exemple podria donar de combinació de forces en benefici de la comunitat?

Aquesta xarxa a Birmingham ha estat clau durant la pandèmia de la Covid-19, ja que, mentre molta gent perdia el seu lloc de feina, els hospitals i el sistema de salut tenien moltes places a cobrir. Les feines han passat d’uns sectors a uns altres, i gràcies a la coordinació s’ha pogut oferir nous llocs de treball a moltes persones que s’havien quedat sense feina.

Sarah Longlands en el vídeo d'intervenció que va fer al cicle 'La Metròpoli Pròspera', organitzat pel PEMB

“La Covid-19 ha exposat clarament les debilitats del model basat en el creixement econòmic”

Quin està sent l’impacte del Brexit per a les economies locals del Regne Unit, tenint en compte també que ha coincidit amb la pandèmia?

I amb el canvi climàtic, perquè al Regne Unit estem tenint molts problemes amb les inundacions! Se’m fa difícil generalitzar, però l’impacte més gran del Brexit ha estat la incertesa. Ningú no sabia què passava amb el Brexit, i la gent encara no sap què hi està passant. Això és molt patent a Irlanda del Nord, d’on soc jo. A part dels problemes reals de desproveïment evidents a les prestatgeries dels supermercats, hi ha tensions polítiques que estan ressuscitant el malestar social dels anys del conflicte civil.

Però a tot el Regne Unit hi ha incertitud i l’impacte depèn dels sectors; és força desequilibrat. Alguns àmbits estan sotmesos a una gran pressió a causa de l’escassetat de personal, com la logística o la construcció. Són sectors que continuen creixent i que senten la pressió per contractar personal. Tenim més d’un milió de llocs de treball vacants!

Igualment les desigualtats econòmiques continuen ampliant-se. I crec que la Covid-19 ha exposat clarament les debilitats del model basat en el creixement econòmic. El Regne Unit és un dels països més desiguals d’Europa occidental. Al nord d’Anglaterra, qualsevol mètrica mostra que les persones que viuen al nord són molt més propenses a tenir ingressos més baixos, a créixer en la pobresa, a emmalaltir o fins i tot a morir més joves.

Quina combinació per exposar les deficiències del model basat en el creixement econòmic: desigualtat, crisi financera, Brexit, pandèmia, canvi climàtic…

I no hem esmentat l’austeritat! El finançament de les autoritats locals del Regne Unit s’ha eixugat completament en els 10 darrers anys i els governs locals han hagut de gestionar l’impacte del Brexit i de la Covid-19 en un sistema molt centralitzat. Ja hi ha molta tensió i fatiga, però ara s’acabaran moltes ajudes lligades a la pandèmia, i em temo que encara serà pitjor.

Per això és tan important la creació de riquesa per a la comunitat. Millor no haver d’esperar que el Govern central arribi amb idees o iniciatives. Cal pensar què podem fer amb el que ja tenim? Com enfortim la nostra economia d’una manera que ens ajudarà a protegir i donar suport a la gent en un moment de gran incertesa? Al Gran Manchester tenim alcaldes com Andy Burnham que ho entenen i estan intentant descentralitzar les decisions cap al territori.

Foto: PEMB

“Hi ha massa propietats en mans d’empreses que no tenen cap relació amb el territori, com els fons d’inversió”

Sobre quins aspectes concrets s’ha de treballar perquè les economies locals estiguin al servei les persones?

Hi ha cinc pilars que les autoritats locals poden tenir en compte. El primer, que ja hem comentat, seria la contractació i l’adquisició de béns i de serveis, assegurar que les empreses locals puguin licitar per fer de proveïdores de serveis.

El segon seria garantir que els fluxos de finançament, que normalment són força extractius, funcionin realment per a la població local. Per exemple, estem molt interessats en la idea de bancs regionals al Regne Unit. Tenim una estructura bancària molt centralitzada i ens agradaria veure estructures de finances locals més regionals, així com mútues i cooperatives de crèdit.

En tercer lloc, cal que l’estratègia d’ocupació de les autoritats locals sigui justa, proporcioni un salari decent i unes condicions de treball saludables. Aquest és un dels temes que hem treballat amb el Servei Nacional de Salut de Birmingham. No es pot atendre i ajudar persones malaltes mentre estresses i fas emmalaltir els mateixos treballadors.

El quart pilar té a veure amb les propietats i els terrenys en mans públiques. Al Regne Unit el sector públic té moltes terres. Per tant, cal assegurar que les comunitats en rebin al màxim el valor social.

I, finalment, cal promoure una pluralitat de propietaris. Actualment hi ha massa propietats en mans d’empreses que no tenen cap relació amb el territori, com els fons d’inversió. Com canviem això perquè la major part de l’economia sigui propietat de persones que visquin al territori i que els diners tornin a les comunitats que hi resideixen?

Aquest últim punt és també molt rellevant aquí, amb fons d’inversió estrangers que alteren el mercat immobiliari. És la lluita de David contra Goliat?

És una lluita necessària, però també hem de promoure la capacitat local, de manera que la gent sigui capaç de pensar que la seva força conjunta acumula una enorme força econòmica. El sector públic és una de les eines més poderoses que tenim per recuperar les economies locals i fer-les funcionar per a la gent. I som propietaris del sector públic, perquè són els nostres ingressos fiscals.

Al meu país, on la major part de les despeses de les administracions locals venen del Govern central, l’austeritat ha obligat les autoritats locals a intentar trobar noves maneres de generar diners. Hi ha molt a fer, per exemple, en el camp de la salut i l’atenció social.

El creixement econòmic no implica necessàriament més benestar per a les persones.

Efectivament, no hi ha aquest automatisme. No ens podem centrar només en el creixement econòmic. Perquè la gent tingui un major benestar, s’ha d’intervenir en l’economia, focalitzar-se en l’ocupació i en la despesa. Cal mirar la riquesa existent i animar la gent a treballar en col·laboració per maximitzar el valor social que se’n pugui obtenir.

Foto: PEMB

“Mitigar el canvi climàtic ajudarà a crear llocs de treball. Cal connectar els reptes actuals amb noves oportunitats de negoci”

A Europa s’ha criticat que els fons europeus Next Generation EU han anat a parar majoritàriament a grans empreses i multinacionals. Què en pensa?

Nosaltres per desgràcia ja no tenim finançament de la Unió Europea. Però, quan el Regne Unit en tenia, sempre s’ha debatut aquest tema. La clau és com es dissenyen aquests esquemes d’ajudes. Cal identificar on han anat aquests diners, a quin tipus d’empresa i per què. Aquesta informació és pública i és un tema que caldria analitzar, ja que és responsabilitat de la Unió Europea posar diners a disposició del desenvolupament empresarial local i comunitari.

No es tracta de llançar els diners sobre les persones o comunitats, sinó d’entendre que els diners són un motor econòmic per si mateixos. Cal veure’ls com un flux. El sector públic no només proporciona serveis; també pot configurar el mercat.

També parlàveu del canvi climàtic. Com podem promoure que el creixement econòmic no tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient? És possible fins i tot?

Fins ara hem tendit a dirigir l’economia al Regne Unit, com en molts altres llocs, centrant-nos en el creixement econòmic. Si l’economia creix, tot estarà bé. I en la darrera dècada ens hem adonat que aquest enfocament és molt dolent per al canvi climàtic. Però l’amenaça del canvi climàtic és un gran problema que inclou també algunes àrees d’oportunitat. Al nord d’Anglaterra tenim alguns dels edificis més ineficients de tot Europa, probablement del món. Llavors, per què no pensar en com convertir-nos en un centre d’equipaments moderns emprant tecnologia ecològica?

Les indústries de l’acer, del vidre o del coure són molt intensives en carboni, però molt importants per a la nostra economia. Aleshores, podríem fer com Suècia, i produir, per exemple, acer verd. Una altra característica del Regne Unit és que és molt rural i tenim molts recursos naturals, Per tant, treballem en els ecosistemes i en la seva gestió. Mitigar el canvi climàtic ajudarà a crear llocs de treball. Cal connectar els reptes actuals amb noves oportunitats de negoci i de feina. Aquest és un gran paper que els governants poden tenir.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies