02/09/2025 | 06:00
Al llibre expliques la biografia política de Sílvia Orriols. Quins són els seus referents principals en la història política de Catalunya?
Sílvia Orriols i David Subirana, la seva exparella, havien estat a Esquerra Republicana, però no hi van durar gaire. Orriols em va dir que volia entrar a Maulets, però a Ripoll no n’hi havia. En les eleccions europees del 2004, va a la llista d’Estat Català, on hi ha dues faccions. Ella creu que hi mana la facció comunista i plega, i crea el col·lectiu Els Intransigents. El seu referent principal és Daniel Cardona, que durant la Guerra Civil crea Nosaltres Sols i Bandera Negra. Li deien “l’Irlandès” perquè volia imitar el Sinn Féin. Orriols el té venerat, diu que ell mai va defallir, quan, després del 14 d’abril del 1931, Francesc Macià es fa enrere i ubica la Generalitat dins de la República Espanyola. Orriols pensa que Carles Puigdemont, quan ho teníem a tocar, va fer el mateix. Un altre referent és mossèn Armengol, el capellà de Berga, que va dir que hem estat solidaris fins i tot amb els palestins.
I els seus referents internacionals?
Jordi Aragonès diu que el seu referent és Steve Bannon i els ultraliberals trumpistes. En l’àmbit europeu tenien com a referent Marine Le Pen, però no podia ser perquè va dir que Puigdemont és un delinqüent i que, quan ells governessin, l’extradirien. A més, Louis Aliot, l’exparella de Le Pen, va retallar les subvencions del català a l’escola i va restringir les fogueres de Sant Joan. Giorgia Meloni tampoc, perquè és molt “que Dios te bendiga, aborto cero”. Orriols no està d’acord amb el discurs de Vox i de Meloni de la “cultura de la muerte”. Els referents són sobretot Geert Wilders i Alternativa per a Alemanya.
“El cordó sanitari contra Orriols no funciona, la victimitza”
Què ha fet Orriols com a alcaldessa?
El primer any tot era continuista. Entra el juny del 2023 i el gener del 2024 prorroga pressupostos. Són un grup sense experiència. Però a l’oposició no hauria pogut fer la tempesta mediàtica que va fer. Dona ordres de no empadronar [residents estrangers], el delegat del Govern i la consellera li diuen que ho ha de fer i, al cap de tres mesos, empadrona tothom. No podien aplicar les seves polítiques; tot el que deia de retallar ajuts socials no pots fer-ho a l’Ajuntament. Però el fet que surti a la tele dient que no empadronen a tothom i que aquí no hi cap tothom li dona rellevància mediàtica. O els tuits, com el que va fer dient que la Policia Municipal havia identificat una persona magrebina, i que, després de comprovar que no tenia papers, se la va conduir a la Policia Nacional, que en va iniciar l’expedient d’expulsió.
Ella volia la moció de censura: que em facin fora, faig la víctima, em dedico al Parlament i a fer comarques i d’aquí a dos anys tornaré amb majoria absoluta, com Xavier García Albiol. Perden la moció i s’obre el mes per trobar un candidat alternatiu. Al final, Junts es fa enrere i, per tant, els pressupostos queden aprovats.
Com ha influït l’ascens d’Aliança Catalana en Junts i en l’independentisme en general?
A Orriols l’està votant gent de tot arreu, perquè hi ha molt independentista emprenyat. També gent de la CUP, d’ERC, gent que no votava o podia votar altres partits, però a qui més mal farà és a Junts.
Quan tu sents Oriol Junqueras dient que la independència la farem, però l’hem de fer bé, o que s’ha de votar Puigdemont perquè torni el president… no hi ha autocrítica. No tenien forces per fer la independència, no hi havia suports internacionals, l’enemic no era idiota i els jutges no perdonen res. [La gent] pensa que són uns “cantamanyanes” i, en canvi, l’Orriols fa aquell discurs curt i clar.
A Esquerra van perduts. Junts es fa enrere en la moció per una estratègia equivocada. Per por de perdre vots, la legitimen. Amb el tema del padró, que no es pot empadronar tothom, no van firmar el manifest. Més que les paraules, Junts agafa la música d’Orriols. Llavors la legitimes; és un error que ha passat sempre. Junts té molta por de perdre vots, perquè veu que molts votants i molts càrrecs públics estan enlluernats per l’Orriols. Si els partits centrals legitimen el seu discurs, els donen la raó.
“Intenten recollir independentistes emprenyats, barrejant la immigració amb el turisme: aquest sentiment de pèrdua d’identitat”
En una entrevista del 2023 al diari El 9 Nou que cites al llibre, Orriols afirma que, amb el cordó sanitari, l’oposició li va fer la campanya que la va portar a l’alcaldia de Ripoll. Què opines de l’estratègia del cordó sanitari al Parlament?
Josep Rull em va dir que només li havia tallat la paraula dues vegades. El problema és que, encara que el canal 3/24 no faci un directe [de les seves intervencions], després ella ho penja a TikTok o a Twitter i té 160.000 visites. Junts es va saltar el cordó sanitari en el debat de política general, perquè es va abstenir en la moció d’Aliança que demanava reactivar la declaració unilateral d’independència. El cordó sanitari no funciona; a la llarga és contraproduent perquè els victimitza. Si plantegen un tema de sentit comú, que no és sobre els migrants, com ara que aquest aire condicionat s’ha de canviar perquè fa soroll a l’escola o propostes per fer al parc infantil… aïllar-los crec que és un error.
Com es relacionen Aliança Catalana i Vox?
Tenen molt bona relació. Són al pis de sota del Parlament: el PP, Aliança i Vox comparteixen parets, lavabo i impressores. Joan Garriga (Vox) em va dir: “Jo pagava un servei de premsa diari; no sabíem que hi havia un servei de premsa del Parlament perquè ningú ens ho havia dit. Llavors jo a la Sílvia la vaig ajudar: escolta, que el servei de premsa és gratis; no volia que li fessin el mateix que a mi”. Comparteixen el tema de la immigració i l’assetjament a les carpes; això els ha unit. Aliança vota mocions de Vox si les tradueix al català; moltes vegades s’hi han abstingut perquè estan en un “idioma estranger”.
“Aliança i Vox tenen molt bona relació. Al Parlament comparteixen parets, lavabo i impressores”
Com expliques al llibre, els estatuts d’AC la defineixen com “un partit nacionalista que dedica la seva activitat a aconseguir un estat independent per a la Nació Catalana”. Què és més important per al partit avui, l’independentisme o l’agenda antiimmigració?
És més la immigració que la independència. És recollir independentistes emprenyats. És barrejar la immigració amb el tema dels turistes, els expats, aquest sentiment que Catalunya es mor amb tanta gent de fora, aquest sentiment de pèrdua d’identitat.
Quina perspectiva de creixement té Aliança Catalana?
En les municipals del 2027, han de fer la gran crescuda. El 2023 van fer només tres llistes (Ripoll, Manlleu i Ribera d’Ondara) i van obtenir 8 regidors. Abans de les eleccions al Parlament, no van enviar les butlletes a casa perquè no tenien diners. Si les haguessin enviat… Es van quedar a 2.800 vots del 3% a Barcelona, i amb el 3%, haurien obtingut 2 o 3 diputats per aquesta circumpcripció. Ara es volen presentar en uns 200 llocs. Volen l’eix transversal, des de Figueres, Girona i Banyoles fins a Vic. Per fer això, necessites una gran feina, perquè no et passi com a la Plataforma per Catalunya, que el candidat sigui el friqui del poble. Si fan més de 200 llistes, totes no les podran controlar. Per crear els grups territorials, necessitaven la lideressa disponible, per poder anar a parlar amb la gent. Per això volien la moció de censura. Orriols ho decideix tot. Si mires els estatuts d’Aliança Catalana, el Consell de Govern són 14 persones, amb set presidentes de vegueria que no existeixen. No hi ha vicepresident ni secretari general. Per fer les llistes, ho voldrà controlar ella.
Més enllà de l’agenda antiimmigració i la independència, què defensa en la pràctica Aliança Catalana?
Als 33 punts de la campanya del 2024 no hi apareixia ni sortir de la Unió Europea ni l’oposició a l’Agenda 2030; no tenien programa. Cardona deia “no som de dreta ni d’esquerra, som catalanistes, fem la independència, després ja ens barallarem”. Però al programa econòmic s’hi ha posat molta cosa provinent de Jordi Aragonès, que és totalment trumpista. Hi ha gent dins del partit que no hi està d’acord. Com passa amb el suport incondicional a Netanyahu, els tuits que fan, els palestins són el diable, han de marxar… Hi ha gent dins del partit que no ho veu així, però callen.
Al llibre dediques un capítol a explicar com 8TV va donar un espai a Orriols que li va permetre fer-se coneguda. Com valores l’actitud dels grans mitjans de comunicació envers Sílvia Orriols i Aliança Catalana?
TV3 els ignora bastant, però l’han hagut d’entrevistar. Com que és un partit parlamentari, els mitjans públics han de donar compte del que fa, no li poden fer boicot ni cordó sanitari. Més que mitjans, [el que tenen] són personatges. Per exemple, Rubèn Novoa, del mitjà digital X Catalunya, és l’únic que els pregunta a les rodes de premsa al Parlament. La resta dels mitjans l’ignoren totalment, però és irrellevant, perquè el que li dona força són els vídeos a YouTube o en altres xarxes.
