19/02/2025 | 06:00
Prové d’una família pagesa humil, ha sortit poc del Ripollès, té cinc fills amb noms amb ressonàncies medievals i no ha parlat castellà des de la seva adolescència. És radicalment islamòfoba i es declara admiradora de Daniel Cardona, cofundador d’Estat Català. Sílvia Orriols (Vic, 1984) ha passat en pocs anys de ser una regidora anònima de Ripoll a la cara visible de la nova extrema dreta independentista: alcaldessa de Ripoll –on acaba de superar una possible moció de censura gràcies a Junts per Catalunya– i diputada al Parlament de Catalunya des de les eleccions de 2024. Recórrer els seus orígens familiars i polítics ajuda a entendre l’èxit d’aquesta política carismàtica, que ha fet de la xenofòbia i l’islamofòbia la seva bandera.
Orriols ha viscut tota la seva vida a Ripoll i, de fet, ha viatjat molt poc fora de l’eix Ripoll-Vic-Girona. Ho explica el periodista Xavier Rius Sant, autor del llibre Aliança Catalana, els nostres ultres, que publicarà pròximament l’editorial Icaria: “Ha anat a ‘l’estranger’ cinc o sis vegades —ella diu ‘estranger’, per exemple, quan passa pels Monegres per anar al País Basc”. Dues d’aquestes vegades van ser per visitar Carles Puigdemont a Estrasburg i a Brussel·les, aprofitant viatges que havien organitzat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Un altre viatge va ser al poble italià de Capranica, amb el qual Ripoll està agermanat.
La família d’Orriols pertany a la classe mitjana pagesa. “El seu pare tenia una masia a les Llosses, un municipi del Ripollès. El seu avi matern era el director d’una fàbrica a Manlleu, però va morir jove i van passar penúries”, relata Rius Sant, que ha entrevistat en diverses ocasions la batllessa de Ripoll. Orriols va estudiar Biblioteconomia i Documentació a Vic, tot i que mai no va treballar com a bibliotecària. Tal com exposa al seu currículum, va treballar com a “peó en diferents línies de producció en empreses ripolleses” i com a “administrativa al sector privat”.
Aquesta situació econòmica modesta haurà canviat des de la seva entrada al Parlament, on Orriols cobra 113.762 euros anuals. Com va publicar CRÍTIC, l’ara diputada declara que és copropietària de dos habitatges, que sumen un valor cadastral de 184.000 euros, però assegurava que només disposava d’uns exigus 2.500 euros en tots els seus comptes corrents com a estalvis de tota una vida. Al llibre Salvar Catalunya: la gestació del nacionalpopulisme català (Pòrtic, 2024), escrit pel professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Torrens, podem llegir que “Sílvia Orriols és una líder creïble quan es presenta com algú sortit del poble. […] Era una treballadora mileurista, filla de pagesos. Viu amb la seva família —són vuit a casa: mare, pare, cinc fills i la gossa— en un pis de setanta metres quadrats”. Un perfil socioeconòmic molt diferent del d’altres líders ultradretans catalans com Jorge Buxadé o Ignacio Garriga, dels quals CRÍTIC va analitzar extensament els orígens.
El pare dels fills de Sílvia Orriols és David Subirana, amb qui la líder d’Aliança Catalana (AC) va mantenir una llarga relació fins a l’any passat, quan es van separar. La parella mai no es va casar. “Ella se sent cristiana, però sense obediència a l’Església catòlica”, aclareix Torrens. De fet, com veurem més endavant, Orriols és lluny de les extremes dretes més conservadores en aspectes morals, com Vox o els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni. Va tenir quatre filles i un fill amb Subirana: Guinedell, Queralt, Violant, Peronella i Fortià, tots noms medievals i ben catalans. La primogènita es diu com la dona de Guifré el Pilós.
De les Joventuts d’ERC a Els Intransigents
La militància nacionalista de Sílvia Orriols va començar durant l’adolescència. “Va intentar entrar a Maulets [una organització juvenil independentista], però al Ripollès no n’hi havia”, explica Rius Sant; “llavors entra a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya” [actual Jovent Republicà], on va militar durant prop de dos anys. El 2004 es presenta a les eleccions europees amb Estat Català. Ocupa el número 7 de la llista, que obté 2.594 vots. La seva aventura en aquest partit dura poc: “S’adona que a Estat Català hi ha dues faccions: una facció esquerrana, comunista, i una facció de iaios més carrinclona”, exposa Rius Sant, “i, quan s’adona que hi mana el sector comunista, plega”.
Després de deixar Estat Català, crea Els Intransigents, un col·lectiu nacionalista etnicista i xenòfob
La següent etapa política d’Orriols és cent per cent ripollesa. Uns anys després de deixar Estat Català crea Els Intransigents, un col·lectiu nacionalista etnicista, autodefinit en el seu blog com a “associació patriòtica”. Al Registre d’entitats del Departament de Justícia de la Generalitat, consultat per CRÍTIC, Orriols hi apareix com a secretària de l’associació, mentre que la seva ara exparella, David Subirana, n’era el president. La vocal, Elisabet Campàs, va compartir amb Orriols llista del Front Nacional de Catalunya en les eleccions municipals del 2019.
“Invasions demogràfiques”, “vessar la sang dels catalans” i altres textos
Un dels textos publicats a la web d’Els Intransigents diu el següent: “Invasions demogràfiques han assolat la nostra Pàtria. La llavor de l’enemic s’ha escampat damunt la nostra terra com un verí fulminant. Un verí que extingeix amb facilitat els cognoms dels qui ens precediren, una metzina eficaç que aigualeix la sang catalana que havíem heretat”. Com altres moviments ultradretans, Els Intransigents mostraven una gran preocupació per la demografia: “L’únic que pot salvar Catalunya és que neixin catalans. O engrandim la nostra nissaga, o castella [sempre escrit en minúscula] ens devorarà”.
Altres textos de la seva revista arriben a fer afirmacions com “Democràcia? No, gràcies” o encara “Vessant la nostra sang ens van fer el carnet d’espanyols, quina sang no hem de vessar ara nosaltres, per poder desempallegar-nos d’aquest malnom?”. Si bé l’ara diputada Orriols es cuida de fer afirmacions que l’apropin al racisme biològic, Els Intransigents defensaven la superioritat d’una suposada raça catalana: “Els catalans vam ser molt més que una altra raça d’Europa. Nosaltres vam ser pioners”.
Com és freqüent en els grups ultranacionalistes, el col·lectiu del qual formava part Orriols somniava el retorn a una Catalunya mítica descrita en termes èpics, com mostra aquest exemple: “A ningú érem indiferents, ningú desconeixia el nostre nom, ni el braó dels nostres braços forjats en la lluita, en la supervivència, en la perpetuïtat de la nostra raça. Aleshores érem un país, sense lligams, sense cadenes, sense els cordills de l’esclavitud brodats a les cames”.
Però aquest tipus d’escrits xenòfobs i violents els escrivia ella? Hi donava suport o se’n desmarca? Xavier Rius Sant dona per fet que Orriols és l’autora de la majoria dels articles. “Estan escrits en femení de la primera persona; el registre és molt seu. Li ho vaig preguntar i no em va negar que els escrivís ella”, desvela.
A més d’aquests articles, Xavier Torrens explica que Els Intransigents de Ripoll “es van dedicar a canviar els noms dels carrers”, com ara la plaça d’Espanya de la localitat. El compte de Facebook del col·lectiu va tancar el 2018, tot marcant la fi de la seva activitat. Sobre els antecedents d’Aliança Catalana, podeu trobar més informació en aquest reportatge de Roger Palà a CRÍTIC, publicat al juny del 2023, quan es va confirmar l’accés a l’alcaldia de Ripoll de la seva líder.
Un moment clau: l’atemptat gihadista de la Rambla
Poc abans, havia passat un esdeveniment que seria central en la vida política de Sílvia Orriols: l’atemptat gihadista del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona, on van participar diversos joves de Ripoll. A partir de llavors, els migrants en general i els musulmans en particular passen a ser l’enemic principal d’Orriols, per davant dels castellans. “Es radicalitza el seu discurs”, explica Torrens: “S’ha atrevit a dir coses que no diu Santiago Abascal: diu amb orgull que és islamòfoba”.
La participació de joves ripollencs en l’atemptat del 2017 va radicalitzar el seu discurs islamòfob
En apropar-se les eleccions municipals del 2019, Sílvia Orriols comença a discutir amb la regidora Margarita Cabello la possibilitat de presentar-se amb una llista independent. “Però, un mes abans del termini, es troben que, per a una ciutat petita de 10.000 habitants, fan falta 600 firmes”, relata Rius Sant. Una xifra molt difícil d’aconseguir en tan poc temps. Orriols entra en contacte amb Jordi Casacuberta, “que té legalitzada la sigla del Front Nacional de Catalunya (FNC), tot i que té adormit el partit. Té dues sigles més i proposa a Orriols triar. Ella vol el Front Nacional perquè és el partit del seu ídol, Daniel Cardona”.
El 26 de maig de 2019, Sílvia Orriols és elegida regidora de Ripoll, sota la sigla de l’FNC, amb només 500 vots. L’alcalde va acabar sent Jordi Munell, de Junts per Catalunya, que va ser escollit gràcies a l’abstenció del PSC… i de la mateixa Sílvia Orriols. Tanmateix, l’acord entre Orriols i Casacuberta dura poc. Ho va fer, segons va dir, per discrepàncies sobre com enfocar el fenomen migratori (a la pràctica, el discurs d’Orriols sobre la “islamització” de Catalunya era de vegades més dur que el del Front). Tot i això, no va retornar l’acta de regidora, i va fer política municipal amb tota mena de polèmiques durant quatre anys.
De fet, ja al maig del 2020, en els mesos inicials de la pandèmia de la covid-19, Margarita Cabello, Oriol Gès i Sílvia Orriols havien registrat el partit Aliança Catalana a la notaria de Ripoll, i comença el camí que la portaria, només quatre anys després, al Parlament de Catalunya. “No li fa por ser minoria. Ha après a viure sent minoria en un grup o una organització política petita. Que la transició a fer-se més popular sigui lenta no li provoca gens de malestar, perquè sempre ha estat molt aïllada”, sosté Torrens.
Quins són els referents polítics d’Orriols?
“Orriols no és de les que més es preocupen pels referents internacionals; mira més a Catalunya”, argumenta el politòleg de la UB. En un moment en què l’extrema dreta creix als dos costats de l’Atlàntic i es multipliquen les trobades entre les formacions ultranacionalistes dels diversos països, la principal inspiració política d’Orriols continua sent catalana: Daniel Cardona.
Daniel Cardona, representant de l’independentisme insurreccional de fa un segle, és una inspiració d’Orriols
Representant de l’independentisme insurreccional dels anys vint i trenta del segle XX, Cardona va formar part de diverses organitzacions nacionalistes, incloent-hi l’Estat Català de Francesc Macià, però es va enfrontar amb qui seria president de la Generalitat per la proclamació el 1931 de la “República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica”. “Ell defensava un estat independent sense cap mena de relació amb Espanya, i és la postura que té Orriols des de l’adolescència”, explica Torrens. “Quan li vaig preguntar si se sentia la Daniel Cardona del segle XXI, em va respondre amb un somriure afirmatiu”. Altres referents esmentats al llibre Salvar Catalunya són Josep Dencàs (conseller de la Generalitat i creador de l’organització armada Escamots d’Estat Català) i els germans Badia (ultranacionalistes que van morir assassinats per pistolers de la FAI el 1936).
Tot i que Orriols no segueixi de prop les evolucions de les extremes dretes europees, sí que ho fa Jordi Aragonès, cosí de l’expresident de la Generalitat i ideòleg principal d’Aliança Catalana. “Els seus referents són sobretot el president nord-americà, Donald Trump, i Geert Wilders, líder del Partit per la Llibertat dels Països Baixos. Són més modernitzadors en relació amb qüestions morals com l’avortament, l’eutanàsia o [l’actitud vers] la comunitat LGBTI+”, desenvolupa l’autor de Salvar Catalunya. Amb relació a la política econòmica, en el partit conviuen dues orientacions: “Un neoliberalisme radical i [els que defensen] un estat del benestar xovinista; mantindrien l’estat del benestar, però exclourien les persones migrants de tots els drets socials. Ella sembla estar d’aquest costat, mentre que Aragonès està de l’altre”. Una diferència que per ara no s’ha traduït en conflictes públics, al contrari que a Vox, on proliferen els enfrontaments entre l’ala neofalangista i la ultraliberal.
El nucli dur a l’entorn de Sílvia Orriols
L’origen ripollès d’Aliança Catalana és ben visible en el grup de persones que envolta Orriols. “Té dos cercles, el ripollès i el de Catalunya”, avança Torrens. Els ripollesos més destacats són els regidors Anna Flores, Guillem Barranqueras i Gaspar Viñas, mentre que al Parlament les persones més properes a Orriols són Jordi Aragonès, Jordi Coma (que va ser número 2 per Girona en les eleccions del 2024), Aurora Fornos (cap de llista per Tarragona), Lluís Areny (candidat per Barcelona) i Oriol Gès, que, com va publicar Nació Digital, cobra 77.228 euros anuals com a coordinador del Grup Mixt del Parlament, format exclusivament pels diputats d’Aliança Catalana. Caldria afegir a la cort orriolista Ramon Abad, que va ser diputat de la formació al Parlament fins fa pocs mesos i que té una fortuna econòmica destacable, i la diputada actual Rosa M. Soberana.
L’ideòleg principal d’Aliança és Jordi Aragonès, cosí de l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès
Va ser precisament Jordi Aragonès qui va proposar per primera vegada a Orriols que fes el salt a la política catalana, el 2019. Un salt que, per ara, ha portat la ultradreta independentista al Parlament i que, segons el politòleg Xavier Torrens, podria tenir un recorregut llarg: “Si fem política comparada, Aliança Catalana creixerà, i molt. L’única forma que no creixi és que ella deixi la política”, sentencia.
Torrens subratlla dos factors per explicar el creixement del partit: el “carisma” de Sílvia Orriols i les errades de les altres formacions. “Els polítics de tots els partits que es referien a ella li van fer la campanya; ella era extraparlamentària; per tant, no participava en cap debat. Estaven pensant en el seu interès a curt termini, que era que, parlant d’Orriols, sortirien ells als mitjans de comunicació”.
