Crític Cerca

Operatiu de Mossos d’Esquadra l’any 2017. Foto: Jordi Borràs

Investigació

25 mossos d’esquadra expulsats per tortura, robatori o lesions

La meitat dels funcionaris de la Generalitat que han perdut la plaça en els últims sis anys són agents de la policia catalana

07/04/2019 | 19:00

En els darrers sis anys, un total de 56 funcionaris de la Generalitat han perdut la seva plaça a l’Administració després d’haver comès algun tipus d’infracció. La meitat d’aquests treballadors públics, concretament 25, eren mossos d’esquadra.

CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a una llista dels funcionaris de la Generalitat que des del 2013 han perdut la seva plaça a conseqüència d’haver estat sancionats administrativament o bé després d’haver rebut una condemna en ferm i amb inhabilitació per part d’un jutjat. Aquests són dos dels cinc supòsits que comporten que un funcionari deixi de ser-ho. Els altres tres són la renúncia, la pèrdua de la nacionalitat i la jubilació.

La llista a la qual ha tingut accés CRÍTIC està anonimitzada: inclou la data de la inhabilitació i el motiu, però no el nom del funcionari inhabilitat ni la descripció del fet concret pel qual va ser condemnat o sancionat. Sí que sabem, però, que, dels agents expulsats del cos, n’hi ha set que entre el 2014 i el gener del 2019 han rebut una sanció administrativa, ja sigui per haver estat condemnats per un delicte dolós amb pena privativa de llibertat, per qualsevol infracció de furt o estafa, o bé pel fet de trobar-se en situació d’embriaguesa i consumir drogues durant el servei o habitualment, i negar-se a fer les comprovacions tècniques pertinents.

Divuit dels mossos que han perdut la plaça havien comès delictes com detenció il·legal, contra la intimitat o un homicidi dolós

La resta d’efectius que han perdut la plaça des del 2013 –18 en total– van ser inhabilitats arran de condemnes judicials en ferm i havien comès delictes diversos que engloben un homicidi dolós, detencions il·legals, tortures i lesions (4), actuacions contra la intimitat o la integritat moral (2), robatoris i revelacions de secrets (3), falsificació o falsedat documental (5), malversació de cabals públics (2) i omissió del deure de perseguir delictes (1).

El cas de Can Vies: lesions amb inhabilitació de 2 anys

L’agent que va cometre el delicte de lesions va perdre la seva plaça el 31 de juliol de 2018. Aquesta mesura, adoptada per l’Administració, coincideix temporalment amb una sentència que va confirmar el Tribunal Suprem, la qual condemnava a dos anys de presó un mosso d’esquadra que el 2014 va colpejar amb la porra el cap d’un jove prop del Centre Social Autogestionat Can Vies. La víctima va patir una ferida a l’orella que va requerir punts de sutura. L’alt tribunal va considerar que la violència emprada pel policia no era “en absolut necessària” i que l’agressió s’havia dirigit “de forma intencionada a la part alta del cos”. El Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans va exercir l’acusació particular i popular del cas, que es va tancar amb una condemna per delicte de lesions agreujades per l’ús d’un instrument perillós. L’agent va ser condemnat per lesions, però va ser absolt d’un delicte contra la integritat moral.

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior, que no ha volgut confirmar que la inhabilitació per lesions es tractés del mateix cas. Les mateixes fonts expliquen, això sí, que l’agent condemnat per la seva actuació durant els fets de Can Vies va tenir una inhabilitació de dos anys.

Dades inèdites aconseguides mitjançant el dret d’accés

Fins a data d’avui, la Generalitat no havia fet mai públiques dades relatives als funcionaris que havien perdut la plaça com a conseqüència d’una sanció o d’una condemna. CRÍTIC ha accedit a aquesta informació mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública que ha estat admesa parcialment: aquest mitjà havia sol·licitat el nombre total de funcionaris que havien perdut la plaça des del 1996. Tot i això, la llista facilitada només incorpora els treballadors que han perdut aquesta condició des del 2013. La resolució emesa per la Direcció General de Funció Pública argumenta que, passats sis anys, “les sancions imposades per faltes molt greus, com la sanció de separació del servei, prescriuen”. I, per tant, no ha cregut convenient facilitar-les.

Aquesta visió restrictiva contrasta amb el fet que, a l’Estat espanyol, la Fundació Civio va accedir a documentació que feia referència al nombre de funcionaris que havien perdut la seva plaça per condemna des del 1996: més de 500 en total, dels quals la immensa majoria eren homes. D’aquests treballadors, n’hi havia 200 que havien estat agents dels cossos de seguretat, malgrat que quedaven fora del recompte les policies autonòmiques i els membres de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit.

A banda dels mossos, des del 2013 hi ha hagut 31 funcionaris d’altres departaments que també han perdut la plaça pel fet de cometre infraccions i actes delictius

La xifra de 25 mossos d’esquadra expulsats del cos és força reduïda si es té en compte que del 2013 al 2017, el darrer any de què es disposa de dades oficials, el total d’efectius a Catalunya ha estat sempre superior als 16.600. De la mateixa manera, el baix nombre d’agents que han acabat perdent la plaça els últims sis anys contrasta amb tots els que han estat suspesos de sou i feina per haver comès faltes molt greus, greus i lleus. Tal com va publicar aquest mitjà, en el període 2006-2016 van rebre aquesta sanció un total de 688 mossos.

A banda dels mossos d’esquadra expulsats del cos, des del 2013 hi ha hagut 31 funcionaris d’altres departaments que també han perdut la plaça pel fet de cometre infraccions i actes delictius, com, per exemple, l’incompliment de les funcions essencials, l’abandonament del servei, la malversació de cabals públics, l’assetjament sexual o delictes contra la integritat moral. Aquests treballadors públics provenien de departaments diversos, des d’Ensenyament fins a Interior, passant per Presidència, Economia o Salut, tot i que la immensa majoria dels expulsats estaven adscrits al Departament de Justícia (9) i al de Treball, Afers Socials i Famílies (12).

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació