10/12/2019 | 19:00
38 alcaldes de l’antiga CiU o del PDECat s’han repartit més de 102.000 euros en indemnitzacions per assistència a reunions de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) entre els anys 2013 i 2017. En total, l’AMC va pagar durant aquest període 140.000 euros per aquest concepte a càrrecs locals que van formar part del seu Comitè Executiu; però, d’aquest, la immensa majoria eren representants del món convergent. Dels 49 membres del Comitè, només n’hi havia 7 d’ERC, 2 del PSC, 1 d’ICV i 1 del PP. La resta eren de CiU, del PDECat o d’Unió. Així consta en les dades a les quals ha pogut accedir CRÍTIC a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública.
Entre els noms del PDECat que han cobrat dietes de l’ACM destaca el de Carles Puigdemont, que com a alcalde de Girona va percebre 1.500 euros per assistència a reunions els anys 2013, 2014 i 2015. L’actual consellera de Presidència, Meritxell Budó, que va ser alcaldessa de la Garriga fins al seu nomenament, va cobrar 2.491 euros repartits entre el 2013 i el 2017. Marc Castells, alcalde d’Igualada i fins al mandat passat president de la Diputació de Barcelona, va cobrar 2.824 euros. Neus Lloveras, que va ser alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en va cobrar 2.234. En aquesta taula podeu consultar tots els càrrecs que han percebut dietes de l’ACM.
Durant tot el període analitzat, el president de l’ACM va ser l’actual conseller d’Interior i exalcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. Es dona el cas que, tal com va revelar CRÍTIC, Buch va combinar el seu sou d’alcalde amb un 89% de dedicació amb el salari percebut com a president de l’ACM, i va arribar a cobrar 111.000 euros anuals.
Al capdavant del rànquing hi figuren empatats Joan Parralejo, històric alcalde del PSC a Ripollet, i David Saldoni, alcalde convergent de Sallent fins al mes de juny passat i president de l’ACM entre el 2018 i el 2019. Tots dos van cobrar 6.222 euros en indemnitzacions per assistència a reunions de l’ACM durant el període 2013-2017.
Hegemonia convergent de l’ACM
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques és una entitat que agrupa un miler d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya. L’ACM ofereix assessorament, serveis jurídics i formació a tota mena d’ens locals. Ha estat històricament una entitat fortament vinculada als ajuntaments governats per l’antiga CiU, de la mateixa manera que els ajuntaments de l’òrbita socialista van impulsar la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
L’ACM compta amb un Comitè Executiu format per un màxim de 45 membres, que es reuneixen com a mínim un cop cada tres mesos. Segons la informació a la qual ha pogut accedir CRÍTIC, l’assistència a aquestes reunions està remunerada amb una indemnització que entre els anys 2013 i 2015 va elevar-se fins a 258,6 euros, i els anys 2016 i 2017, 240 euros. Segons les dades facilitades per l’ACM, el 2013 hi va haver 5 reunions del Comitè Executiu, 7 el 2014, 5 el 2015, 6 el 2016 i 6 el 2017. Un portaveu de l’entitat especifica a CRÍTIC que les quantitats percebudes “no són dietes”, sinó que són “en concepte d’indemnització per assistència a les reunions com a membres del Comitè Executiu”.
Entre els noms destacats del món convergent que han cobrat dietes de l’ACM destaca també Joan Reñé, històric president de la Diputació de Lleida, que a l’octubre del 2018 va ser detingut pels Mossos en el marc d’una investigació sobre una suposada trama corrupta de pagament de comissions a CiU a partir d’adjudicacions d’obra pública. Reñé va cobrar 4.726 euros en dietes de l’ACM.
Altres càrrecs municipals rellevants del món convergent que van percebre indemnitzacions per assistència a reunions de l’ACM són Albert Batet, alcalde de Valls; Ferran Bel, alcalde de Tortosa, o Josep Maria Vila d’Abadal, que va ser alcalde de Vic per CiU.
Càrrecs d’ERC, del PSC, d’ICV i del PP
Tot i l’aclaparadora majoria convergent, també hi ha hagut càrrecs municipals d’altres partits que han cobrat dietes de l’ACM. Entre els 7 representants d’ERC destaca Jordi Solé Ferrando, que va ser alcalde de Caldes de Montbui de 2007 a 2019 i també eurodiputat en l’anterior legislatura del Parlament europeu. Solé va percebre 3.286 euros entre el 2013 i el 2017 per assistència a reunions del Comitè Executiu de l’ACM. També figuren a la llista Camí Mendoza, alcaldessa de Cambrils pels republicans (1.920 euros), o Juli Fernàndez, que va ser alcalde de Sabadell a partir d’un acord amb la CUP i actualment és delegat del Govern a Barcelona (960 euros).
La presència d’altres partits al Comitè Executiu és testimonial. Pel que fa al PSC, a més del ja esmentat Parralejo, només hi trobem l’actual alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, que, tanmateix, és el tercer càrrec amb més volum econòmic en concepte de dietes percebudes entre el 2013 i el 2017 (5.963 euros). Durant la major part d’aquest període, Paz va ser regidor de govern en el marc d’un acord amb el PDECat. L’alcalde de la Llagosta per ICV, Albert López, va percebre 2.824 euros entre el 2013 i el 2015. L’únic càrrec del PP al Comitè Executiu de l’ACM era l’alcalde de Bassella fins al 2015, Xavier Esteve, que va percebre 1.034 euros per assistir a reunions de l’ACM.
Investigació judicial per les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya
Es dóna el cas que la Federació de Municipis de Catalunya, l’entitat que agrupa ajuntaments catalans en l’òrbita socialista, va ser investigada judicialment entre els anys 2014 i 2015 pel pagament de dietes als membres de la seva direcció. El 2014, la jutgessa que instruïa l’anomenat ‘cas Mercuri’ va obrir una peça separada per investigar els pagaments de dietes per part de l’FMC a 44 alcaldes dirigents d’aquesta entitat, en considerar que els membres del Comitè Executiu de l’FMC rebien “una quantitat fixa mensual en concepte de dietes d’òrgans de govern”, cosa que feia “sospitar” que podia tractar-se de “sous encoberts”, pràctica que la jutgessa considera “irregular i perllongada en el temps”.
Tanmateix, el 2015 l’Audiència de Barcelona va arxivar el cas amb l’argument que, tot i rebre diners públics, la Federació era una entitat privada, i que els diners perden aleshores la condició de públics i, per tant, no hi havia malversació.
