Crític Cerca
Investigació

El forat milionari de l’aeroport d’Alguaire

Segons les dades internes a les quals ha accedit CRÍTIC, la infraestructura acumula 36 milions d’euros en pèrdues des de la seva inauguració i només hi passen 100 passatgers el dia

11/07/2022 | 06:00

L’aeroport públic de Lleida-Alguaire va ser una de les grans infraestructures impulsades pel tripartit durant els anys de bonança econòmica. Construir-lo va costar 95 milions d’euros. La seva inauguració, l’any 2010, quan ja havia esclatat la crisi, va venir acompanyada de dues promeses: la creació de 900 llocs de treball i 395.000 passatgers anuals. Però les coses no han anat com s’esperava.

CRÍTIC ha tingut accés a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública als comptes i a les dades de passatgers de l’aeroport en els 12 anys que porta en funcionament. De les dades a les quals ha accedit aquest mitjà es desprèn que Lleida-Alguaire no ha arribat mai al 15% de la xifra de passatgers prevista per les administracions, i que ha estat deficitari en tots els anys des de la seva estrena.

En total, segons el compte de resultats facilitat per l’empresa pública Aeroports de Catalunya, són 36,4 milions d’euros de pèrdues acumulades des de la inauguració. El 2021 va ser l’any amb més pèrdues: 3,8 milions. La mitjana anual de viatgers ha estat de 36.627, que equival a un centenar de persones el dia. Fins i tot en el millor exercici de la història de l’aeroport, el del 2019, la xifra de passatgers del tren d’alta velocitat a l’estació de Lleida era vuit vegades més gran que la de l’aeroport.

Torre de control de l'aeroport de Lleida-Alguaire / LAURA CORTÉS (ACN)

Aeroports de Catalunya es va negar a facilitar a CRÍTIC la informació econòmica sobre la instal·lació

Al febrer passat, CRÍTIC va presentar una petició de dret d’accés davant d’Aeroports de Catalunya, l’empresa pública de la Generalitat que gestiona l’aeroport d’Alguaire i que depèn del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, que encapçala Jordi Puigneró (Junts). L’empresa va denegar en un primer moment l’accés de CRÍTIC a la informació, amb l’argument que AENA, la qual defineix com a “competidor directe”, no feia pública de forma segmentada les dades econòmiques dels diferents aeroports que gestiona. Segons Aeroports de Catalunya, facilitar les dades segmentades d’Alguaire “comportaria un dany per als interessos econòmics o comercials legítims” de la societat.

CRÍTIC va recórrer contra la decisió de la Generalitat a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que va emetre una resolució favorable a la petició d’aquest mitjà. La resolució, signada per la presidenta de la GAIP, Elisabet Samarra, dona la raó plenament a CRÍTIC i afirma que “els interessos econòmics i comercials de les empreses del sector públic català no poden actuar limitant el dret d’accés a la informació pública“.

L’aeroport només acull un 15% dels passatgers previstos

Des de la seva creació i fins al final del 2021, l’Aeroport de Lleida-Alguaire ha transportat 439.528 passatgers. L’evolució ha tingut alts i baixos, amb un punt àlgid, l’any 2019, de 58.614 viatgers. Malgrat ser el millor exercici de l’aeroport, el 2019 també va ser el moment en què es va constatar l’incompliment dels objectius: el Govern havia previst que, al cap de 10 anys de funcionament, Alguaire ja tindria 395.000 passatgers per any. El 2019, Alguaire arribava a aquest desè aniversari, i quedava palès que només s’havia arribat a un 14,8% de la magnitud prevista. De fet, en aquell moment no s’arribava a la xifra de 395.000 passatgers ni sumant tots els anys de vida de la infraestructura.

Antoni Serra, director d’Alguaire: “No es va tenir en compte el hàndicap de tenir l’aeroport de Barcelona a una hora i mitja”

El director de l’aeroport, Antoni Serra, explica a preguntes de CRÍTIC que “es varen fer uns estudis de mercat”, però “després la realitat t’abaixa els peus a terra, perquè tens l’aeroport de Barcelona a una hora i mitja”. Serra lamenta que “aquest hàndicap no es va tenir en compte”.

Prenent de referència el 2019, que també és el darrer abans de l’arribada de la COVID-19, s’observa que l´ús del tren d’alta velocitat lleidatà va ser molt superior al de l’aeroport. Segons dades de RENFE, 500.000 persones van pujar o baixar a l’estació lleidatana de l’AVE. Els trens regionals també multipliquen l’ús de l’aeroport, ja que van acollir 300.000 passatgers a l’estació de Lleida en el mateix període. Maria Garcia, portaveu de la plataforma pel decreixement de ports i aeroports de Catalunya anomenada Zeroport, lamenta que “en qualsevol projecte de transport públic, el primer que es fa és una anàlisi de la demanda”, però que això no passa “quan parlem d’aeroports, de ports i d’ampliacions d’autovies o d’autopistes”.

Dotze anys consecutius de pèrdues

El balanç econòmic dels 12 anys de vida de l’aeroport mostra pèrdues acumulades de 36.441.063 euros. En cap dels exercicis no hi ha hagut beneficis. Són pèrdues amb una certa estabilitat, ja que tots els anys es perd una xifra superior a 2 milions d’euros però inferior a 4 milions.

Amb el pas dels anys, el Govern ha fet diverses apostes per diversificar l’activitat de l’aeroport, com ara la formació de pilots, el manteniment de naus o la certificació de drons, a banda dels vols regulars. Tanmateix, l’evolució comptable no dona senyals de millora: el 2021 va ser el pitjor any des de la inauguració, amb un dèficit de 3.767.658 euros. La xifra és semblant en tots els exercicis des del 2017. Per contra, el millor any en termes comptables va ser el 2015, en què es van perdre 2.206.187 euros.

Antoni Serra posa el focus en el fet que les noves apostes tecnològiques, aeronàutiques i de formació de l’aeroport busquen “atraure negoci i feina per a la gent local durant tot l’any”, a la vegada que intenten “anar reduint els costos d’explotació de l’aeroport”. Maria Garcia aposta per tancar la infraestructura i opina que Alguaire, que està gestionat per la Generalitat, no és gaire diferent de molts altres casos que gestiona AENA: “La majoria d’aeroports espanyols gestionats per AENA ja eren deficitaris abans de la pandèmia”. Garcia fa referència a un document de sortida a la borsa de la mateixa AENA, en el tancament del 2014, on s’afirmava que 34 dels 48 aeroports tenien pèrdues.

Ampliació fallida i querella de l’exdirector

Quan l’expresident de la Generalitat José Montilla va inaugurar l’aeroport, el context ja era de crisi econòmica. En aquell moment, el conseller Joaquim Nadal va xifrar en 95 milions d’euros públics la inversió total de la construcció. Al cap de set mesos, el Govern va anunciar la creació d’una nova terminal per a l’aeroport. En un clima preelectoral i de forta recessió econòmica, la Generalitat explicava que “les previsions d’un creixement continuat de la demanda, del nombre de vols i de les operacions en aquest aeroport” feien necessària l’ampliació. Tanmateix, les primeres xifres de passatgers s’explicaven, en part, perquè les aerolínies no pagaven taxes aeroportuàries i tenien subvencions per fer-hi arribar els vols. En el cas de Ryanair, eren ajudes de 20 euros per passatger.

Ryanair rebia 20 euros per cada passatger que arribava a Alguaire

L’arribada al Govern d’Artur Mas el 2011, ja en plena crisi econòmica, no va aturar les inversions en l’aeroport, per bé que les va modular. Tot i les retallades impulsades pel Govern de Mas, Alguaire sí que va fer millores en la terminal existent, que s’havia estrenat només un any abans. La inversió va ser d’1,5 milions d’euros, i va servir per posar més punts de control de seguretat i sis taulells més de facturació, encara que el nombre de passatgers aquell any ja estava baixant.

La història d’Alguaire ha estat envoltada de turbulències. L’any 2017, CRÍTIC va tenir accés a una querella de l’exdirector de l’aeroport, Alberto López, contra Aeroports de Catalunya per irregularitats en els comptes de l’empresa. López denunciava que el seu acomiadament era conseqüència d’haver alertat sobre pagaments no justificats a dues empreses que prestaven serveis de logística i de seguretat a l’aeroport. Tanmateix, el Jutjat Social de Lleida va considerar que aquesta acusació no estava justificada. Més tard, l’Audiència Provincial de Lleida va condemnar el mateix López per assetjament laboral a una treballadora de l’aeroport.

Acord amb la fallida Thomas Cook

Les dades de connexions posen en dubte que els passatgers que passen per Alguaire siguin turistes que visiten el territori lleidatà. La connexió més freqüentada és amb Palma, i els vols que comencen o acaben a Mallorca, a Menorca i a Eivissa són un 27% del total. En segon lloc, destaca l’intercanvi de passatgers amb el Regne Unit i Irlanda, que s’explica per l’acord que l’operador britànic Thomas Cook va fer amb la Generalitat. 

El pacte amb Thomas Cook incloïa la inversió pública d’1,5 milions per fer l’esmentada ampliació de la terminal, i a canvi Thomas Cook portaria 33.000 passatgers anuals a l’aeroport durant cinc anys. Tanmateix, en aquell període l’agència britànica només va aportar uns 20.000 passatgers anuals, d’acord amb les xifres a les quals ha accedit CRÍTIC. Aquestes arribades formaven part de paquets de viatge que, en molts casos, no es quedaven a Lleida, sinó que anaven a Andorra a esquiar. Thomas Cook va fer fallida l’any 2019, i totes aquestes rutes van quedar anul·lades. També van quedar suspeses, amb el pas dels anys, les connexions amb París, Frankfurt, Milà, Tel-Aviv, Barcelona o Madrid, sovint per manca de passatgers. Actualment, només hi ha una connexió internacional activa. Aquest reducte és Quality Travel, que ha transportat 7.120 esquiadors provinents de Suècia en tres anys.

Una segona vida amb cinc línies de negoci

Un cop passada la crisi econòmica, i en vista que les expectatives de vols comercials per a l’aeroport de Lleida no milloraven, el Govern va plantejar alternatives per a les instal·lacions: “Hem fet una transformació de l’aeroport per fer-ne l’ús que necessitava realment”, explica Antoni Serra. En els darrers anys, s’han fet nombrosos anuncis d’inversió i d’ampliacions per adaptar l’aeroport a noves línies de negoci.

Els exconsellers Damià Calvet i Chakir El Homrani visitant un dels hangars de l'aeroport de Lleida / ORIOL BOSCH (ACN)

A banda dels vols comercials i privats, les instal·lacions s’utilitzen com a escola de pilots i de mecànics. També és un espai de manteniment d’avions, de certificació de drons i de proves de motors de coets. Amb tot, Antoni Serra valora que actualment “funciona molt bé” i destaca que “l’any passat estava al número 14 d’Espanya pel que fa a moviments”. Per a Maria Garcia, no té sentit seguir apostant pel sector de l’aviació, ja que “en l’escenari de descens energètic l’aviació té un futur negre” a causa de la manca d’alternatives al querosè com a combustible. Per a Garcia, encara que Alguaire fos rendible, caldria tancar-lo, perquè “el creixement de l’aviació és incompatible amb els compromisos climàtics europeus”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies