Crític Cerca
Investigació

El mapa dels accidents químics de Catalunya

El Govern ha registrat 3.400 incidents i 84 activacions dels plans especials d’emergència en 10 anys: consulta aquí si n’hi ha hagut al teu municipi

08/01/2024 | 06:00

La Direcció General de Protecció Civil del Govern ha registrat des del 2013 i fins al juliol del 2023 un total de 3.405 incidents relacionats amb l’activitat de la indústria química, pràcticament un cada dia. Tot i això, els plans especials d’emergència exterior del sector químic, els denominats PLASEQCAT i PLASEQTA (aquest darrer, específic per a la indústria tarragonina), només s’han activat en 84 ocasions, la majoria en fase d’alerta, i només sis cops en fase d’emergència. El 14 de gener es compleixen quatre anys de l’explosió a la planta d’IQOXE al polígon Sud de Tarragona, que va causar tres víctimes mortals. 

CRÍTIC ha tingut accés a la llista d’incidents i d’accidents químics registrats per Protecció Civil mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública. Segons les dades, el 92% dels incidents registrats han tingut lloc en empreses ubicades als polígons Nord i Sud del Camp de Tarragona: un total de 3.144. Tot i això, només 12 de les activacions dels plans d’emergència per accidents més greus han tingut lloc als polígons petroquímics tarragonins, on operen grans multinacionals com Repsol, BASF o Dow Chemical. En el mapa següent podeu consultar totes les activacions dels plans de seguretat des del 2013 causades pels accidents més greus.

Els plans especials de la Generalitat diferencien entre incidents i accidents. Els incidents, segons la definició oficial de Protecció Civil, són “disfuncions” en què “no hi ha implicades substàncies perilloses” i no tenen una “afectació directa” a les persones, al medi o a les instal·lacions. No vol dir, però, que els incidents siguin innocus: inclouen emissions de sorolls, fums o l’encesa de flames a les torxes de les plantes petroquímiques per tal de “purgar” substàncies químiques nocives. 

Les dades que la Generalitat ha facilitat a CRÍTIC inclouen també dins de la categoria “incident” aquells accidents que, tot i implicar incendis o fuites de productes, no van implicar l’activació del pla perquè no hi va haver, segons Protecció Civil, una afectació exterior. Els accidents que impliquen activació en fase d’alerta o d’emergència suposen vessaments, fuites i incendis que tenen una afectació fora de les instal·lacions. La catalogació o no d’accident greu depèn, en última instància, del director del Pla de Seguretat (per norma general, el titular de la conselleria d’Interior).

La plataforma Cel Net denuncia que no hi ha “una xarxa de mesurament prou bona” per saber quan cal activar el pla

El moviment ecologista Cel Net del Camp de Tarragona denuncia que no hi ha “una xarxa de mesurament prou bona” per saber quan cal activar o no el pla i per saber si allò que es cataloga com a incident implica o no un risc per a la salut. En canvi, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que agrupa les grans empreses dels polígons tarragonins, insisteix que el sector és “dels més segurs de l’Estat i dels que registren menys incidents laborals” i que arran de l’accident d’IQOXE s’estan implementant tot tipus de mesures per minimitzar encara més els riscos. El Departament d’Empresa de la Generalitat explica que, en els últims anys, “s’ha incrementat el número d’inspectors, de visites als establiments i de reunions amb els responsables de seguretat industrial del sector”.

El Vallès i el Baix Llobregat, focus dels accidents químics

El mapa dels accidents químics de Catalunya mostra els 84 esdeveniments que han portat a activar els plans d’emergències químiques entre el 2013 i el juliol del 2023. A diferència dels incidents, molt localitzats al Camp de Tarragona, els accidents mostren també una incidència especial als polígons industrials del Vallès i del Baix Llobregat. Són zones, de fet, que tenen una gran implantació d’aquest tipus d’activitats industrials. En municipis com Castellbisbal, Rubí, Granollers o Montornès del Vallès es registren almenys dos accidents en aquest període. 

Ara bé, hi ha exemples d’accidents químics distribuïts pel territori. A les Terres de l’Ebre consten casos com ara un foc a l’empresa Colores Cerámicos, de Tortosa, i a l’Empordà, dues fuites de mercaderies perilloses a l’estació de Portbou.

En municipis com Rubí, Castellbisbal, Granollers o Montornès del Vallès es registren dos accidents

De tots els accidents registrats, n’hi ha sis que van provocar l’activació de la fase d’emergència dels plans de prevenció d’accidents químics. El cas més conegut és el de l’explosió a la planta d’IQOXE, a la Canonja, que va provocar tres morts l’any 2020. N’hi ha d’altres, com un incendi a la planta depuradora d’aigua del Prat de Llobregat o la deflagració d’uns vapors perillosos que van ferir greument un treballador al port de Barcelona l’any 2014. Al Camp de Tarragona, es registra l’emergència d’un incendi a l’empresa AFEPASA que va obligar a confinar parts de Reus i de Constantí a finals del 2022. Finalment, hi consten les emergències d’un vessament de l’empresa Ercros, a Tortosa, i d’un camió cisterna incendiat a la Vall d’Aran.

Deu empreses concentren el 83% dels incidents

Els 3.405 incidents i accidents químics sense afectació externa registrats per Protecció Civil han tingut lloc en 142 empreses diferents. Ara bé: el 83% d’aquests episodis corresponen a només 10 grups petroquímics. En concret, 2.854 esdeveniments han ocorregut en les instal·lacions d’aquestes 10 societats, que en alguns casos controlen més d’una planta. Nou d’aquestes 10 empreses són a Tarragona.

En la darrera dècada, els incidents no han disminuït. De fet, el 2022 és l’any amb més casos (479), seguit del 2021 (461). Per contra, els anys amb menys incidents registrats són el 2014, el 2018 i el 2020. L’any 2023 registra tan sols 216 casos, ja que les dades només recullen els mesos des del gener fins al juliol.

Les empreses amb més incidents són Tarragona Power, Repsol, BASF i Dow Chemical Ibérica

El rànquing l’encapçala la central de cicle combinat Tarragona Power, gestionada per Iberdrola, amb 951 incidències registrades. De fet, entre el 2013 i el gener del 2022, tots els esdeveniments registrats com a incidència en aquesta planta fan referència a l’arrencada de la central. Cal tenir en compte que les centrals de cicle combinat no sempre estan necessàriament actives: només es posen en marxa quan es requereix un consum energètic per causes de producció. Des del Departament d’Empresa de la Generalitat, expliquen que “quan una empresa registra molts incidents, primer s’analitza de quins tipus són”. Si estan relacionats amb la seguretat industrial, engeguen un procés de seguiment “que consisteix en contactar amb l’empresa, analitzar l’incident i, si s’escau, demanar a l’empresa que proposi solucions”.

Planta d'IQOXE a la Canonja, al Tarragonès/ Foto: ROGER SEGURA – ACN

Després de Tarragona Power, el segon lloc del rànquing l’ocupen les diferents plantes gestionades pel grup Repsol als polígons tarragonins (358 incidents entre Repsol Petroleo, Repsol Butano i Repsol Química), BASF (337 incidents), Dow Chemical Ibérica (297 incidents entre les diferents plantes del grup) i LyondellBasell (254 incidents). De les 10 empreses més accidentades, només n’hi ha una que no tingui instal·lacions a Tarragona: Inovyn España (l’antiga Solvay), una empresa amb seu a Martorell que acumula 161 incidents i es dedica a la fabricació de vinils. La planta d’IQOXE, més enllà del greu accident que va costar la vida a tres persones l’any 2020, ha registrat 76 incidents els darrers 10 anys.

Fuites i incendis que no activen els plans especials de seguretat

Les dades facilitades per Protecció Civil a CRÍTIC també han registrat com a incidents aquells accidents en què, tot i haver-hi vessaments, fuites o incendis, no es va arribar a activar el PLASEQCAT o el PLASEQTA perquè Protecció Civil va determinar que no hi havia afectació a l’exterior de les instal·lacions.

En el cas de les fuites de productes, segons l’anàlisi de les dades feta per aquest mitjà, se n’han registrat 100 en el global de Catalunya des del 2013 fins al juliol del 2023, però només en 32 ocasions es va acabar activant el pla. Si mirem el detall, destaquen les fuites a Dow Chemical: la multinacional ha comunicat en els últims 10 anys fins a 7 episodis que van implicar fuites de productes com el clor o l’etilè, però només en una ocasió, a l’abril del 2020, es va activar el pla en fase d’emergència. En aquella ocasió, la Fiscalia va obrir una investigació sobre els fets.

A l’empresa Dow Chemical, hi ha sis episodis de fuites en què no es van activar els plans d’emergència

En el cas de les empreses de Repsol, és similar: segons les dades de Protecció Civil, va notificar fuites al març del 2015 (hidrogen), al maig del 2020 (etilmercaptà) i al desembre del 2021 (butà). El pla no es va activar en cap ocasió. Al novembre del 2020, la planta de BASF de la Canonja va notificar un vessament d’àcid acrílic, però tampoc no es va activar el pla. Pel que fa a incendis, Protecció Civil n’ha registrat un total de 64 casos, excloent-ne les falses alarmes o les proves del sistema de seguretat. Els plans d’emergència exterior, però, només s’han activat en 17 ocasions a causa d’un incendi. A les instal·lacions de LyondellBasell al Camp de Tarragona, entre el 2013 i el 2023 s’hi han registrat incendis i conats d’incendis en sis ocasions, però cap d’aquestes no va acabar activant el PLASEQCAT. A les instal·lacions de Repsol hi ha hagut conats d’incendis en quatre ocasions, però cap vegada no es va activar el pla.

Incidents per encesa de torxes de seguretat: un cada tres dies 

La normativa estableix que l’encesa de les torxes de seguretat de les indústries químiques ha de ser notificada com a incident. Segons les dades recopilades per CRÍTIC, les diferents indústries químiques catalanes han notificat 1.115 incidents a conseqüència de l’ús de la torxa. Això vol dir una torxa encesa per purgar gasos contaminants cada tres dies.

Refineria de Repsol al polígon Nord de Tarragona amb les torxes de Repsol i de Dow. / ACN

L’encesa de tornes permet, segons l’AEQT, “cremar gasos en condicions de seguretat, de manera que es redueix l’emissió de compostos orgànics volàtils”. Segons la indústria, l’impacte ambiental d’un “episodi de torxa” pel que fa a emissions “no és significatiu”. Sense les torxes, els productes tòxics s’expulsarien a l’atmosfera directament, i amb la combustió d’aquests es redueix el risc: són “un element de protecció mediambiental”.

El periodista Rafa Marrasé, editor del digital Porta Enrere i coautor del llibre La gran explosió, sobre l’accident d’IQOXE, té un punt de vista diferent: “La torxa no deixa de ser un tub d’escapament que crema el màxim possible de gasos contaminants. Però no tot el que en surt s’arriba a cremar: el que passa és que no es mesura amb exactitud que implica l’encesa d’una torxa. No hi ha dades al respecte”.

Cel Net denuncia una “falsa sensació de seguretat”

La plataforma Cel Net considera que no sempre que caldria s’activa la fase d’emergència: “A vegades es vol generar una falsa sensació de seguretat i, per evitar l’alarmisme, no es prenen decisions”. El seu portaveu, Adrià Pallejà, ho exemplifica amb el cas de la fuga de nafta de l’any 2022, provinent de l’empresa ASESA, que va implicar només l’activació de la fase d’alerta del PLASEQTA sense cap confinament: “Les olors van arribar a Barcelona, es van registrar molts marejos, molta gent es va autoconfinar a casa… I després es va mesurar que, efectivament, els nivells de benzè al port de Tarragona eren superiors als recomanables”.

En termes generals, Adrià Pallejà considera que “no tenim les eines adequades” per valorar quan un incendi suposa o no un perill important per a la població. Per adreçar-ho, la plataforma exigeix que es millori la xarxa de detecció de contaminants: “Com que no tenim una xarxa de mesura de contaminants prou bona, no tenim criteri per valorar quan s’ha d’activar el pla, no tenim les eines adequades per valorar-ho si hi ha un incident”. Rafa Marrassé hi afegeix que “s’adequa el llenguatge a les necessitats de les empreses. L’Administració és la primera que no vol generar alarmisme, però el problema de fons és que la Generalitat no té equips de mesura prou acurats per detectar substàncies químiques que poden ser potencialment nocives”, explica el periodista. Marrasé esmenta nombrosos exemples, entre els quals destaca l’accident d’ASESA, la Generalitat va trigar 16 hores a mesurar la fuita i, quan ho va fer, els aparells no eren aptes per detectar benzè.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies