Crític Cerca
Dades

El mapa de la contaminació: quins són els llocs de Catalunya on es respira millor i pitjor?

Consulta aquí el nivell de NO2, de partícules en suspensió i d'ozó que pateixes a l'estació de control més propera a casa teva

30/10/2023 | 06:00

Les zones amb més contaminació atmosfèrica de Catalunya són la ciutat de Barcelona i la seva perifèria urbana i, per culpa de l’ozó i d’altres partícules, les comarques del Bages, d’Osona i algunes zones del Segrià i de les Garrigues. Els gasos més contaminants, que poden tenir orígens en el transport, la indústria o l’agricultura, acaben estancats a les grans ciutats del país, però també en zones com la plana de Vic i el Prepirineu. Una desena d’estacions de mesurament de la xarxa de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona superen, any rere any, els màxims permesos per la Unió Europea o recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Un estudi recent de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), i també publicat a The Lancet, sobre la contaminació atmosfèrica en 857 ciutats europees situava Barcelona en alguns dels pitjors rànquings. Segons estudis científics que avalen la futura llei del Parlament Europeu per reduir la contaminació atmosfèrica, la mala qualitat de l’aire continua sent la causa ambiental número 1 quant a morts prematures a la Unió Europea, amb unes 300.000 morts prematures a l’any. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, els contaminants més nocius són el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2) i l’ozó troposfèric (O3), a més de l’alta presència de partícules (PM10 i PM2.5).

Aquí podeu consultar el mapa de la qualitat de l’aire a l’estació de control més propera al vostre municipi o barri, segons els mapes elaborats per a CRÍTIC per les expertes en visualització de dades de Storydata, amb dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona i de l’índex català de la qualitat de l’aire elaborat per la Generalitat.

La ciutat de Barcelona destaca negativament en gairebé tots els gasos contaminants: sobretot pel que fa al diòxid de nitrogen, però també supera els nivells recomanats de partícules en suspensió (PM10) o en el nivell d’ozó troposfèric. Dins de la ciutat, els llocs on pitjor es respira són la majoria de carrers de l’Eixample, del barri de Gràcia i de les zones properes a les rondes de Dalt i del Litoral. L’estudi de l’ISGlobal assegura que el transport continua sent el sector que més NO2 genera, mentre que les activitats domèstiques, la construcció i l’agroramaderia tenen una aportació significativa a la contaminació per partícules en suspensió.

Fora de la capital catalana, les zones amb més NO2 es troben a les estacions de mesurament instal·lades a Montcada i Reixac, Terrassa, Sant Andreu de la Barca i Mollet del Vallès, municipis amb zones industrials i envoltats d’autopistes i de carreteres interurbanes. Per contra, dins la mateixa àrea metropolitana de Barcelona, destaca la relativament bona qualitat de l’aire que s’observa en municipis com Sant Cugat del Vallès i Gavà (l’estació està situada en un parc, propera al corredor natural que va cap al Parc Agrari del Llobregat).

Més enllà del diòxid de nitrogen, hi ha altres contaminants de l’aire. Un d’aquests és l’ozó troposfèric: la plana de Vic o el Vallès Oriental i algunes zones del Prepirineu (des del Pallars fins al Ripollès) han arribat a superar en els últims anys el llindar de protecció que marca l’OMS. Les estacions del Montsec (Observatori Astronòmic, al Pallars Jussà), de Pardines (poble d’alta muntanya, al Ripollès), del Montseny (la Castanya), de Vic (estadi) i de Tona (zona esportiva) van donar l’any passat algunes de les pitjors mitjanes.

Tal com explicava l’investigador del CSIC Xavier Querol, en una informació de TV3, la raó per la qual l’ozó s’escampa cap a la plana de Vic i cap al Prepirineu és que els contaminants del plomall de pol·lució de Barcelona flueixen cap amunt pel riu Besòs fins que s’estanquen a la comarca d’Osona, “perquè el vent transporta aquest plomall amb la marinada, cada vegada més carregat amb ozó, a mesura que es transporta cap al Pirineu”. En canvi, pel Llobregat, una vall més ampla, s’hi va diluint.

Altres zones que destaquen pel seu alt nivell de contaminació, sobretot pel que fa a les partícules contaminants en suspensió, PM10, serien les estacions situades a Manresa (plaça d’Espanya), la capital del Bages, i a Juneda, a la comarca de les Garrigues. Més enllà de Barcelona, tampoc no surten ben parades les estacions de Sort, de nou a les comarques pirenaiques, i de Manlleu (hospital comarcal), a la plana de Vic. Per contra, destaquen en positiu les dades de la ciutat de Girona o de les estacions situades en poblacions de la costa, com Mataró, Vilanova i la Geltrú o Tarragona.

A Barcelona, les dades de les estacions integrades a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica són molt clares: els pitjors llocs per respirar, sobretot per la presència alta de NO2, serien la majoria de carrers del districte de l’Eixample, la travessera de Dalt i el carrer de l’Escorial a les fronteres del barri de Gràcia i les avingudes pensades per a la circulació massiva de cotxes, com la Gran Via i les rondes de Dalt i del Litoral. Barcelona és, segons dades oficials del mateix ajuntament, la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per quilòmetre quadrat: 5.842 cotxes circulant per quilòmetre quadrat, el doble que Madrid, més del triple que Londres i cinc vegades més que Berlín o Amsterdam.

Malgrat els esforços fets en els últims anys per reduir el volum de cotxes a la ciutat, allunyar creuers del centre i electrificar el transport públic, les xifres de contaminació de l’aire encara són alarmants. Com a notícia positiva destaca que la contaminació de diòxid de nitrogen ha baixat un 30% respecte a les xifres del 2015. L’Ajuntament de Barcelona va assegurar que el factor clau d’aquest descens, en un 50%, és la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE).

La presència de partícules, PM10 o PM2.5, no supera els límits de la UE però sí les recomanacions de l’OMS en zones com tot el districte de l’Eixample i als entorns dels grans eixos viaris… A més, la taca de contaminació per partícules s’amplia a carrers amb trànsit de vehicles com General Mitre, la travessera de Dalt, la plaça de Maria Cristina (entorn d’El Corte Inglés) i els barris del districte de Sant Martí, sobretot des del carrer de la Llacuna fins a Sant Adrià de Besòs i des de la rambla de Guipúscoa fins a la ronda del Litoral.

Mapa de contaminació mitjana de NO2 a la ciutat de Barcelona, de l'any 2022 / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Un estudi recent d’Ecologistes en Acció, fet majoritàriament en els entorns d’escoles de l’Eixample i de Gràcia, va detectar que en 22 escoles de Barcelona se superava el límit de contaminació establert per llei, fixat en els 40 micrograms de NO2 de mitjana anual que recomana l’OMS. Les que tenien els pitjors registres eren les escoles Joan Miró, a la Nova Esquerra de l’Eixample, i Tabor, a la Sagrada Família (62 micrograms), a més de l’Escola Patronat Domènech (61), a la Vila de Gràcia.

Barcelona, a més, està considerada la ciutat europea que suporta més contaminació derivada dels creuers, quant al diòxid de sofre, als òxids de nitrogen (els NOx, dels vehicles dièsel) i a altres micropartícules contaminants.

D’on provenen aquests gasos i quines conseqüències tenen?

El NO2, diòxid de nitrogen, és un dels gasos contaminants principals que respirem a les ciutats més poblades. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el 60% del NO2 que hi ha a l’aire té l’origen en el trànsit de vehicles, el 13% es genera fora del municipi, el 8,3% prové del sector industrial, el 7,6% té la causa en les emissions del port —vaixells i creuers— i l’11,1% vindria d’altres fonts contaminants com calefaccions, combustions i similars. Aquest gas provoca sobretot problemes respiratoris.

L’ozó troposfèric (O3) és un contaminant complex, perquè és secundari, és a dir, es genera a l’atmosfera a partir de precursors, com els òxids de nitrogen i la radiació solar. Situacions de calor extrema com les de l’estiu passat afavoreixen l’aparició d’ozó. Pot afectar les mucoses i les vies respiratòries; causa tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls; empitjorament de la funció pulmonar, i malestar general. També pot ser un factor per a l’asma.

Les partícules, PM10, també tenen efectes nocius en la salut i en el medi ambient. El nom prové de material particulat (PM, en anglès, particulate matter) i de 10, la mida màxima de les partícules en micròmetres. Les partícules poden ser de pols, cendra, sutge, metàl·liques, ciment o pol·len. Provenen de la pols de les obres i dels enderrocs, del rodament dels neumàtics sobre l’asfalt, dels frens dels vehicles o de fonts naturals, com la pols sahariana. Segons l’Ajuntament de Barcelona, un 71% de les partícules es genera fora del municipi, un 21% prové del trànsit i el 8% restant s’origina en calefaccions i combustions de tot tipus, en obres urbanístiques i al port. Tenen conseqüències negatives per a la salut, especialment les més petites. Augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries i influeixen sobre el càncer de pulmó.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies