07/04/2026 | 06:00
L’Audiència Nacional investiga des del juliol del 2025 els enviaments d’acer que Sidenor ha fet a la multinacional armamentística israeliana IMI Systems. Ho fa en el marc d’una causa que explora si la companyia sabia que aquest material podia tenir ús militar o un doble ús. Sidenor, en ple genocidi a la Franja de Gaza, no havia sol·licitat l’autorització preceptiva al Govern espanyol per exportar material bèl·lic a Israel. La companyia basca nega que sabés que l’acer podia ser utilitzat amb aquests fins, tot i que un document intern de l’empresa confiscat per la Policia Nacional en el marc de la investigació detalla que les vendes eren per a la fabricació d’obusos. Més enllà d’això, la investigació assenyala un punt neuràlgic de la cadena: el port de Barcelona, que apareix com a node logístic en els moviments que han acabat sota sospita.
Els fets, els va destapar el mitjà de comunicació neerlandès The Ditch el juny de 2025. La revelació que tres vaixells carregats d’acer havien sortit del port de Barcelona amb destinació a Israel va derivar en una acció judicial impulsada per la Comunitat Palestina de Catalunya en nom de la campanya “Fi al comerç d’armes amb Israel”. La querella, presentada el 28 de juny de 2025, identifica tres vaixells vinculats a aquests enviaments, que haurien transportat un total de 1.111 tones d’acer des del port de Barcelona fins al port israelià de Haifa, fent escala al port turc de Mersin, entre l’agost de 2024 i el juny de 2025. I no només això: l’acció judicial va aconseguir aturar la sortida d’un quart vaixell, prevista per al mes de juliol.
4.587 tones d’acer en 27 enviaments diferents
Però el volum potencial d’acer amb finalitats militars enviat a Israel per Sidenor és més gran. Un document de l’Agència Tributària al qual ha tingut accés CRÍTIC registra 52 partides d’acer enviades per la siderúrgica basca amb destinació a Israel entre el febrer de 2023 i el juny de 2025. Aquestes partides, agrupades en 27 enviaments diferents, suposen un pes total de 4.587 tones d’acer i un valor econòmic de 5,8 milions d’euros. Els enviaments comencen amb anterioritat al 7 d’octubre de 2023 i es mantenen constants al llarg de tota l’ofensiva israeliana que ha derivat en el genocidi de Gaza.
El Port de Barcelona explica que “no disposa d’informació sobre el propietari final de les mercaderies ni sobre el seu destí comercial o ús final”
El document, que forma part de la causa en curs, ha estat elaborat per la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional, però no permet acreditar si tots aquests enviaments van sortir de forma efectiva del port de Barcelona. Cal tenir en compte que, per la tipologia i pel volum del material, el transport marítim resulta el més habitual en aquests casos. Tot i això, no és descartable el transport terrestre –habitualment, de la fàbrica que manufactura l’acer al port de destinació de l’enviament– o ferroviari.
CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el port per certificar si aquestes partides es van tramitar efectivament des del recinte barceloní. Fonts del Port han declinat confirmar o desmentir aquest extrem i argumenten que l’Autoritat Portuària “no disposa d’informació sobre el propietari final de les mercaderies ni sobre el seu destí comercial o ús final”, ja que aquestes dades “formen part dels procediments de comerç exterior i del control duaner, competència de l’Agència Tributària”.
En la mateixa resposta, el Port remarca que no té “competències per revisar, autoritzar o immobilitzar mercaderies en funció de la seva naturalesa o possible ús final”, excepte en cas que hi hagi una ordre expressa “d’una autoritat competent”, i que el seu àmbit d’actuació se circumscriu a la gestió de les infraestructures i a la seguretat operativa dins del recinte.
Quins vaixells han carregat acer militar cap a Israel?
De moment, els querellants han detectat de manera expressa quatre vaixells vinculats a la cadena d’enviaments d’acer amb destinació a IMI Systems: l’MV Vela, el ZIM Atlantic, el ZIM Eagle i el ZIM Luanda. ZIM és una naviliera israeliana amb línies regulars amb el port de Barcelona. En l’escrit, s’hi descriuen tres enviaments materialitzats i un quart que era previst per al juliol de 2025 i que va quedar aturat per via judicial.
En concret, la querella atribueix al ZIM Eagle un carregament de 290 tones amb data 7 d’agost de 2024; al ZIM Atlantic, un enviament de 306 tones amb data 20 de maig de 2025, i a l’MV Vela, un carregament de 393 tones situat al juny de 2025. Pel que fa al ZIM Luanda, la querella detalla un enviament previst de 122 tones que s’havia de carregar al port de Barcelona i n’havia de sortir a inicis de juliol de 2025.
Quin paper té el port en el control dels enviaments?
En la pràctica, el control d’un enviament que pot encaixar en la categoria de material de defensa o de doble ús –és a dir, material que pot tenir finalitats militars o civils– es reparteix entre diversos actors, amb funcions diferenciades. L’Autoritat Portuària de Barcelona gestiona la infraestructura i l’operativa del recinte portuari, però aquesta funció es presta “sense perjudici” de les competències d’altres organismes.
El control de les mercaderies i de la documentació en operacions de comerç exterior recau sobretot en Duanes i en l’Agència Tributària, que concentra els procediments d’importació i d’exportació i els controls associats (incloent-hi verificacions sobre la classificació aranzelària). Pel que fa al règim d’autoritzacions, existeix la necessitat d’autorització administrativa per a transferències de material de defensa i de doble ús, amb la intervenció dels òrgans de la Secretaria d’Estat de Comerç i la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU).
Nova flotilla des de Barcelona en direcció a Gaza
Les noves revelacions sobre el paper del port en els fluxos logístics vinculats a exportacions d’acer cap a Israel arriben en un moment en què Barcelona es prepara per acollir una iniciativa de signe oposat: segons la convocatòria de Global Sumud, el 12 d’abril de 2026 està prevista la sortida des de Barcelona de la Global Sumud Flotilla, presentada com “la missió civil més gran” per desafiar el bloqueig sobre Gaza. L’organització afirma que la missió reunirà més de 80 vaixells i més de 1.000 participants d’arreu del món, i que el llançament anirà precedit de tres dies d’activitats i accés als mitjans en un cap de setmana de mobilització al voltant del Moll de la Fusta (del 10 al 12 d’abril).
Alys Samson: “les institucions han de passar a l’acció perquè ports i aeroports deixind e facilitar aquest tipus d’operatives”
Alys Samson, portaveu de la campanya estatal Fi al Comerç d’Armes amb Israel, formada per més de 600 entitats, reclama que el Govern espanyol estableixi mecanismes de control específics als punts de sortida i entrada de mercaderies. “Exigim l’aprovació d’un protocol integral d’inspecció aplicable a ports i aeroports perquè, de manera activa, s’impedeixi qualsevol enviament, recepció o trànsit de material militar amb origen o destinació a Israel”, afirma.
Samson sosté que, fins ara, “només la mobilització de la societat civil organitzada ha pogut impedir alguns d’aquests trànsits” i defensa que cal “que les institucions passin a l’acció” perquè ports i aeroports deixin de facilitar aquest tipus d’operatives. També considera que el marc normatiu actual és insuficient i recorda que la campanya ha presentat esmenes perquè la regulació “no inclogui greus excepcions” i pugui “blindar legalment la figura de l’embargament”.
Sidenor afirma que desconeix la destinació final de l’acer
Un dels arguments de Sidenor és que l’empresa no era conscient que IMI Systems donaria una finalitat militar a l’acer enviat des de Barcelona. La normativa distingeix entre material de defensa (dissenyat o modificat per a ús militar), productes de doble ús (aptes per a usos civils i també militars) i l’“altre material”, sotmès a control quan hi ha indicis que pot acabar contribuint a usos bèl·lics.
La querella contra Sidenor sosté que és “il·lusori” que l’empresa no conegués la destinació final de l’acer
La querella contra Sidenor sosté que l’acer pot entrar en aquest perímetre: d’una banda, perquè hi ha tipologies d’acer que el reglament identifica com a material de defensa o de doble ús; de l’altra, perquè, encara que el producte no encaixés de manera directa en aquestes categories, podria quedar-hi inclòs com a “altre material” si es destina a una empresa armamentística.
En aquest context, l’escrit remarca que Sidenor compta amb una certificació del Ministeri de Defensa per fabricar acers especials per al sector i defensa que seria “il·lusori” que una empresa amb aquest perfil exportés a un fabricant d’armes sense conèixer l’exigència d’una llicència prèvia. La querella conclou que els enviaments investigats s’haurien fet sense l’autorització administrativa preceptiva.
El Banc Santander i el control de l’operació
En paral·lel a la via estrictament logística, la causa ha obert un segon focus sobre el circuit financer i de compliment normatiu. En el marc de les diligències acordades pel jutjat, la Policia Nacional va practicar una entrada i escorcoll a la seu de Sidenor a Basauri i, segons l’atestat incorporat al procediment, hi va localitzar un correu intern del director comercial de la companyia amb un document adjunt que detallava empreses del sector militar per a les quals treballava Sidenor, entre les quals constaven IMI Systems i una altra companyia armamentística, Israeli Weapons Industry.
D’acord amb el mateix atestat, i tal com va revelar CRÍTIC, aquest document s’hauria elaborat a petició del Banc Santander en el marc de protocols de prevenció de blanqueig de capitals. Els responsables de Sidenor han negat davant del jutge que coneguessin la destinació militar de l’acer, però en el document intervingut hi apareix la referència a “obusos” associada a IMI Systems, un element que ha portat l’acusació a demanar que s’aclareixi fins a quin punt l’entitat financera va tenir coneixement de les operacions i si en va donar trasllat a les autoritats competents.
